2. ON ÉS EGIPTE? Egipte és un país de forma allargada que es troba a les ribes d’ un dels rius més grans del món, el Nil. Es troba a l’ altra banda de la Medierrània, a l’ Àfrica.

3. EN QUÈ CREIEN? Els egipcis eren politeistes, creien principalment en Ra, el déu del Sol. Per ells era més important la vida després de la mort, es dedicaven més a la construcció de les seves tombes que no pas a les seves pròpies cases.

4. Piràmides triangulars. Piràmides esglaonades Mastabes

5. Els egipcis escrivien en jeroglífics, i aquests eren escrits pels escribes que eren molt ben considerats entre la resta de la població, ja que eren els únics que sabien escriure. Avui en dia sabem desxifrar els jeroglífics gràcies a la troballa de la pedra Rosetta, que la va trobar Napoleó, l’ any 1798, quan a una de les guerres per fer la trinxera va trobar la pedra quan feia el forat.

6. PIRÀMIDE SOCIAL

8. Els egipcis majoritàriament vestien amb roba doblegada molt simple i pràctica, es feien servir sobretot diferents tipus de lli. Els homes en general portaven roba blanca, les dones portaven túniques llargues de les espatlles als turmells. Els faraons La població

9. LES MÒMIES Els egipcis per conservar els cossos morts els momificaven. La momificació era un procés molt llarg ja que primer tenien que buidar els cossos, és a dir, treure els seus òrgans, després estaven 40 dies en resina i finalment els embenaven mentre els hi col·locaven amulets i els posaven dintre d’ un sarcòfeg, i aquest, dins de les piràmides amb totes les seves pertinences. Mòmia de Ramsès II

10. LA VIDA DESPRÉS DE LA MORT Els egipcis creien que quan es morien, tenien que passar per un seguit de 42 portes. A cada porta hi havia un déu amb espases, si el mort, en la seva vida, havia sigut bo, podia passar les 42 portes sense que li tallessin cap part del cos, però si no, cada déu li tallava una part. Al acabar de passar les 42 portes, si estava sencer, el déu Horus l’ acompanyava fins a una balança en la que pesaven el seu cor i una ploma, un per a cada banda, si el cor pesava més que la ploma, l’ escarbat sagrat li donava una altra oportunitat i es posava sobre la ploma, i si aquesta pesava més que el cor, podia passar a la vida en la que viuen els morts, però si pesava més el cor amb la ploma i l’ escarbat a l’ altra banda de la balança, una bèstia devorava al difunt. Per això els egipcis en la seva tomba col·locaven totes les seves pertinences i unes estatuetes anomenades Uixebtis que servien per fer que quan, el difunt arribés a l’ altre món, aquesta estatua li fes totes les seves necessitats.

11. GRÀCIES