TITULAR: El meteroròleg cerverí Toni Nadal mor a Aigüestortes FOTO: Creen 'OKI', la marca per vendre paraguaios de Lleida

1. dimarts 3 DE juliol 2012
hermínia sirvent (paeria)
El 85% dels animals Fereix 2
que s’abandonen a homes amb
Lleida no porten xip unes tisores
Els fets passaren en
La Paeria inicia una campanya per un bar a Cappont i a
informar els amos de gossos i gats de l’agressor se l’acusa
l’obligació d’identificar-los amb xips. d’homicidi dolós en
A la ciutat cada any s’abandonen uns grau de temptativa.
400 animals. Lleida Pàgina 7 Lleida Pàgina 7
El meteoròleg cerverí Toni
tv3
Nadal mor a Aigüestortes
El seu cos es va trobar a primera hora del matí després que
dissabte hagués sortit sol a fer una travessa a peu Comarques P. 8
a salvador miret (acn)
> El fiscal en cap de
Lleida considera que els Creen ‘OKI’, la marca per
sometents són “alegals”
vendre paraguaios de Lleida
Tel.: 973 260 065 - Fax: 973 261 067
comarques Pàgina 9 i Editorial p. 4
Avui Pàgina 3
> Rebuda triomfal a ‘La
Roja’ a Madrid després
d’aconseguir l’Eurocopa
esports Pàgina 13
cat
Gaudeix del teu entorn
 PAVIMENTS DE FORMIGÓ:
Núm. 1.593 Any 7 / BONDIA
per naus industrials, carrers,
pistes poliesportives,
granges...
 PAVIMENTS DE FORMIGÓ
ESTAMPATS: per decorar el
teu jardí, entrades i entorns
de cases, places, carrers,
voreres...
visiteu la nostra nova web
www.pavimbell.com
Tel.: 973 270 472 · email: pavimbell@terra.es
dia 8 de setembre
619 120 549 Bellvís - Lleida

2. 2 d’interÈs dimarts 3 de juliol de 2012
EL TEMPS
Vielha
Vielha
8/24
Serveis
Telèfons val d’aran
A LLEIDA
Mossos, Policia, G. Civil i Bombers www.bondia.cat
Emergències 112 pallars
Urgències Mossos 088
alta meteo@bondia.cat
Mossos d’Esquadra 973 700 050 ribagorça Sobirà
Atenció a la Dona (Mossos) Ext. 5000
Policia 091
Sort
06.28h 10/26
G. Civil Atenció Ciutadà 900 101 062 21.35h Martinet
Guàrdia Urbana 092 / 973 700 600 El Pont 9/25
Urgències mèdiques
ICS 973 221 516
La calor reclamarà el seu de Suert
7/24
La Seu
cerdanya
Hosp. Arnau de Vilanova 973 248 100
Hospital de Santa Maria 973 727 222
espai, però sense la força d’Urgell
9/26
8/23
Gósol
Urgències Tàrrega
Comitè Anti-sida
973 310 852
973 221 212 de la setmana passada plena
Tremp
14/29 alt urgell berguedà
Alcohòlics Anònims 629 779 654
Comedores compulsivos 676 060 624 A poc a poc el temps es tornarà més calorós.
Fibrolleida 649 873 838 Ahir poc passàvem dels 25 graus, i avui ja pallars
Creu Roja fregarem els 30 a molts municipis del Pla. jussà Solsona
Lleida 973 279 900 14/28
Agramunt 973 390 880
Ara bé, un cop es faci fosc refrescarà de
Balaguer 973 445 795 valent. Dormir amb la finestra oberta avui
Cervera 973 532 084 solsonès
potser serà causa de més d’un refredat. De noguera
Les Borges Blanques 973 143 493
Mollerussa 973 711 282
núvols en tindrem pocs, i el temps estarà
Tàrrega 973 500 679 molt net. Al Pirineu alguna nuvolada i
Serveis funeraris 973 237 206
segarra
prou. Demà un xic més de calor i prime- Balaguer
Servei de Suport 14/30
en el Dol de Ponent 973 501 503
res tempestes pel Pirineu o ja de nit al Pla.
Bus Lleida-Andorra 973 352 379 Cervera
Estació d’Autobusos 973 268 500 14/29
urgell
Dimecres
Dijous
farmàcies aVUI pla d’urgell
De 9.00 a 22.00 h Mollerussa Tàrrega
Sàez Pons Major, 27 Lleida 15/30
14/29
Isanta Alcalde Porqueras, 76 15/30
De 22.00 a 00.00 h
Freixenet T. Mossèn Reig, 14 segrià
Miarnau Plaça de l’Exèrcit, 5 Les Borges
Blanques
De 00.00 a 09.00 h 16/30
Miarnau Plaça de l’Exèrcit, 5
garrigues
farmàcies Dema
De 9.00 a 22.00 h
Martí Anselm Clavé, 35
Puigpinós Humbert Torres, 23
De 22.00 a 00.00 h
García Pius XII, 7
PIS DE DUES
Joana A. Av. Barcelona, 71 HABITACIONS
De 00.00 a 09.00 h MOBLAT I AMB ELECTRODOMESTICS
Joana A. Av. Barcelona, 71
LLOGUER = 350 EUROS
VENTA = 80.000 EUROS
Al·lèrgies (del 3-07 al 9-07)
Parietària 3 = Pi 1 D Almacelles Zona centro
Gramínies 2 = Plàtan - - Tel.: 93 720 51 38
Olivera 0 = Pollancre - -
Avellaner - - Salze - -
Auró Negundo - - Vern - -
Freixe - - Xiprer 0 =
Melcoratge - - Alternaria 4 =
Om - - Cladosporium 4 =
NIVELL ACTUAL i RISC D’AL·LÈRGIA
Nul 0
Fa 300 anys Felip V la va tancar i la va fer Vella
Mitjà 2 Màxim 4 Ara és el nostre símbol,
Entre tots cal fer-la cada
Ajuda’ns a aconseguir la
Ara és el nostre símbol, és la 2a Meravella de Catalunya
declaració de Patrimoni
Fa 300 anys Felip V la va tancar i la va fer Vella
Fons Díez-Coronel Arxiu
Baix 1 Alt 3
Reproducció fotogràfica
Associació Amics de la
monumental del Turó
Mundial del conjunt
Entre tots cal fer-la cada
Ajuda’ns a aconseguir la
declaració de Patrimoni
NIVELLS DE PREVISIÓ
monumental del Turó
és la 2a Meravella de Catalunya
cop més Bella.
Mundial del conjunt
J.I. Rodríguez
de la Seu Vella
En augment A En descens D
Seu Vella
Fes-te soci de
Estable = Situació excepcional ?
cop més Bella.
de la Seu Vella
aa va fertancar i la va és el nostre símbol,
va Vella Ara fer Vella
Fes-te soci de
Ara és el nostre símbol,
Entre tots cal fer-la cada
Ajuda’ns a aconseguir la
declaració de Patrimoni
l’Associació Amics de la
Entre tots cal fer-la cada
monumental del Turó
Ajuda’ns a aconseguir la
és la 2a Meravella de Catalunya
declaració de Patrimoni
Mundial del conjunt
monumental del Turó
Mundial del conjunt
és la 2a Meravella de Catalunya
cop més Bella.
de la Seu Vella
l’Associació Amics de la
cop més Bella.
Fes-te soci de
de la Seu Vella
l’Associació Amics de la La catedral
Fes-te soci de Arxiu fotogràfic Fotografia: J.I. Rodríguez
Seu Vella de Lleida!!! Vella de Lleida!!! Seu
La catedralSeu Vella de Lleida!!! Associació Amics de la Seu Vella
Fotografia: J.I. Rodríguez
Arxiu fotogràfic Fotografia: J.I. Rodríguez
Facilita’ns les teves dades i ens ficarem en l’Associació Amics de la
secretaria@amicsseuvellalleida.org
Associació Amics de la Seu Vella
Arxiu fotogràfic
contacte · Tel. 973 233 621 (contestador) · c.e. secretaria@amicsseuvellalleida.org
Fotografia: J.I. Rodríguez
s dades i ens ficarem en contacte · Tel. 973 233 621 (contestador) · c.e. secretaria@amicsseuvellalleida.org
Seu Vella de Lleida!!!
ociació Amics de la Seu Vella
621 (contestador) · c.e. secretaria@amicsseuvellalleida.org

3. dimarts 3 DE juliol DE 2012 avui 3
nova iniciativa comercial
L’Associació Empresarial de Fruita a Catalunya, Afrucat, de Ponent. Amb aquesta marca homogeneïtzadora del competència, tant pel que fa a la manera de produir com
va presentar ahir la nova marca ‘OKI’, que ha creat per paraguaio, Afrucat vol aprofitar el potencial comercial en els paràmetres de qualitat. De moment, set de les
comercialitzar el préssec pla o paraguaio produït a les (la seva producció s’ha multiplicat per 12 en els darrers principals empreses fructícoles lleidatanes s’han sumat a
comarques de Lleida, a la Ribera d’Ebre i a la Franja cinc anys) que té aquest producte i diferenciar-se de la aquest projecte. ..
Creen la marca ‘OKI’ per vendre
el paraguaio produït a Lleida
La producció d’aquesta fruita, també coneguda com el ‘préssec pla’, a Ponent s’ha multiplicat
per 12 en els cinc darrers anys i s’exporta principalment a Alemanya, Rússia i Anglaterra
salvador miret (acn)
redacció / acn
lleida
L’Associació Empresarial de
Fruita a Catalunya, Afrucat, va
Una fruita
presentar la nova marca OKI,
que ha creat per comercialitzar
amb molt
el préssec pla o paraguaio pro-
duït a les comarques de Lleida.
potencial
De moment, set de les princi- per
pals empreses fructícoles llei-
datanes s’han sumat al projecte. explotar
Són Actel, de Lleida; La Coma i
Fruits de Ponent, d’Alcarràs; la La producció de paragua-
Cooperativa Agropequària de io ha sofert un creixement
Soses; Fruites Font, de Torres exponencial en els darrers
de Segre i Fruitona i Frutaito anys a les comarques de
d’Aitona. Aquestes firmes, que Lleida. Així, entre 2007 i
sumen un potencial productiu 2012, la superfície desti-
d’entre el 35 i el 40% de la pro- nada a la seva producció
ducció lleidatana de paraguaio en aquesta demarcació
-65 milions de quilos-, s’han s’ha multiplicat per 12,
compromès a complir amb els arribant fins les 4.500 hec-
requisits del producte a canvi tàrees, arran de la recon-
de poder fer un ús comercial versió varietal que s’ha
de la marca OKI. Es tracta d’un fet sobretot al Baix Segre
producte que està en alça (veu- cap aquesta fruita, en de-
re desglossament lateral). triment de poma i pera.
Així mateix, en aquests
Imatge de la presentació als mitjans dels paraguaios ‘OKI’
per què aquest nom? anys la producció també
Amb la creació de la mar- ha crescut un 25%, situ-
ca OKI, Afrucat vol crear una ant-se en els 65 milions
marca homogeneïtzadora de
préssec pla amb l’objectiu de Presentació al Castell Templer
i acte de promoció pels carrers
diferenciar-se de la competèn- > Es produeixen
cia, tant pel que fa en la forma 65 milions de
de produir com en els paràme-
tres de qualitat. Amb el terme
salvador miret (acn)
meten potenciar internacio-
quilos i es pot
OKI, s’ha volgut lligar el con- nalment “els grans produc- arribar als 100
cepte xinès ochi, que vindria a tes que tenim a casa nostra”. en dos anys
significar caprici, deliciós o ex- L’acte va comptar amb la pre-
quisit, amb el concepte anglo- sència de nombrosos repre-
saxó OK, que vol dir correcte. sentats del sector a Lleida. de quilos, dels quals, en-
Afrucat s’ha basat en la idea tre un 75% i un 80% va
de casual fruit, “un producte DONAR-SE A COnèixer a l’exportació, principal-
que el consumidor pot men- Per altra banda i amb l’ob- ment a Alemanya, Rússia
jar-se en el moment del dia en jectiu de donar a conèixer la i Anglaterra.
què li vingui de gust”, segons nova marca de préssec pla Tot i aquest augment
va explicar el director general de les comarques de Lleida, de superfície i de produc-
d’Afrucat, Manel Simon. Afrucat també va organitzar ció, l’èxit que el paragua-
Així, un OKI ha de tenir un ahir al matí una acció pro- io està tenint al mercat,
mínim de graus brix, de dolçor mocional pels carrers de la segons Simón, fa pre-
en el moment de la recol·lecció, ciutat de Lleida. D’aquesta veure que en els pròxims
un color de pell amb un mínim forma, diversos figurants, dos anys, la producció
del 50% de coloracions verme- amb globus de grans dimen- pugui augmentar encara
lles i el color de la polpa de sions estampats amb la nova més, fins al voltant dels
Imatge de l’acte de promoció que es va fer per la ciutat
color blanc. A més, Afrucat ha marca comercial van recór- 100 milions de quilos, el
posat en marxa un equip d’ins- El Castell Templer de Gar- va ser presidit pel conseller rer l’Eix Comercial i la Zona que suposaria una quarta
pecció que recorrerà les finques deny va acollir al vespre la d’Agricultura, Josep Maria Alta i es van trobar a la plaça part de tota la producció
i centrals per tal de comprovar presentació oficial de la mar- Pelegrí, que va destacar que Ricard Viñes, on es va fer la de fruita d’os que es pro-
que s’estan seguint els paràme- ca de paraguaios OKI. L’acte iniciatives com aquesta per- presentació als mitjans. dueix a Lleida.
tres requerits.

4. 4 opinió dimarts 3 de juliol de 2012
editorial cartes al director
Sometents ‘alegals’ llengua vehicular
El fiscal en cap de Lleida, Juan Boné, afirma que els sometents són alegals, encara Potser tot plegat no ha estat sinó una qüestió merament semàntica. Potser els magistrats del TS inter-
que va remarcar que, segons el seu punt de vista, les tasques de vigilància han preten que això de llengua vehicula’ vol dir “fer anar de recules la llengua del veí” o, perdoneu, el seu
d’estar en mans de professionals i no dels pagesos. Boné remarca -i coincideix amb equivalent de “donar pel sac la llengua del veí”, i així ho han vingut fent des de fa 300 anys, des de la
Nova Planta (d’altra banda, inclassificable botànicament per a Linneo i per a qualsevol bon català).
el conseller Felip Puig- que els titulars de les propietats tenen tot el dret a defensar- Ignoro si en les seves decisions els magistrats compten amb el degut assessorament d’experts en cada
les, però que aquesta circumstància podria donar lloc a accidents. De fet, matèria, o bé són uns set-ciències que entenen de física nuclear o de pedagogia, com seria ara el cas.
Més aviat penso, però, que ells estan immersos en un altre tipus d’immersió, es mouen dins un rull
ja en va haver un i de greu fa unes setmanes quan un lladres va morir
redundant i endogàmic de juridicitat, una mena de pleonasme jurídic per un ús excessiu i viciós de la
després de patir un atac al cor. norma de dret, bucle laberíntic del qual no saben com sortir-se’n i que els allunya de la realitat social
del voltant.
Dit això, vehicular significa que serveix per a transmetre, que fa de vehicle. Una llengua, doncs,
perquè els nanos entre 3 i 4 anys adquireixin els esquemes bàsics de sintaxi del llenguatge, no només
opinió d’enriquiment de vocabulari, ans sobretot per aprendre a fer frases més complexes, incloent-hi arti-
cles i preposicions, terminacions per a indicar el gènere i el nombre en substantius i adjectius, així
com el nombre, la persona i el temps en els verbs, per exemple. I aquesta arquitectura mental s’ha de
Jesucrist, la pedra de l’angle bastir inexorablement en aquesta edat, quan els cervellets de la mainada són esponges, poroses i elàs-
tiques, i amb una sola llengua vehicular, per no crear-los-hi un garbuix mental, una barreja confusa
octavi pereña i cortina de conceptes provinents de llengües altres diferents. I un cop ben afermades les estructures bàsiques
de sintaxi d’un llenguatge diguem-ne que vehicular o d’iniciació, podreu d’aleshores ençà sadollar
En el seu escrit Rouco Varela Ramon del mal és la fe de Pere que declara que plenament les ganes d’aprenentatge de quantes gramàtiques i llengües vulgueu i siguin capaços, per-
Camats, filòsof i polític lleidatà planteja Jesús és el Crist, el fill del, Déu vivent. què els mecanismes i els solcs estructurals ja han estat ben traçats i romanen immanents en el cervell
de la persona.
la roent pregunta que neix de les parau- Entre els molts textos que es troben en
Senyor Millo, quan vostè parla d’una llengua vehicular bilingüe, no sé si es decanta per inocular en el
les que Jesús li diu a Pere: “I jo et dic que els Salms que afirmen que Jesús és la cervell de les criatures dues llengües vehiculars alhora, al mateix temps, com si d’una polivacunació
tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edifica- Roca cito aquest: “Venim, celebrem el es tractés, o bé es refereix a la necessitat de crear escoles diferents, segregant i discriminant la canalla
ré la meva església”. Aquí acaba la cita- Senyor, aclamem la Roca de la nostra en centres de llengua vehicular catalana, uns, i de llengua vehicular castellana, altres, com quan hi
ció que Camats en fa del text de Mateu. salvació” (95: 1). havia abans escoles de nois i escoles de noies, o de gent blanca i gent de color als EUA. Vol això,
Però el verset no acaba aquí, segueix di- Ens podem enfilar en una discussió de debò?. Ah, i li recordo que la llengua pròpia de Catalunya, òbviament és el català, de la mateixa
ent: “i les portes de l’infern no preval- que no s’acabarà mai. No és convenient manera que la de Castella és el castellà. Així de senzill.
santiago suñol molina / lleida
dran contra ella” (Mateo 16:18). Camats caure en aquest parany. Deixem que
afegeix aquest comentari: “Si parlava sigui el mateix Pere que ens doni la in-
d’individus com aquest, referint-se al terpretació: “Atanseu-vos a Ell (Jesús),
cardenal Rouco Varela, però, es va equi- pedra viva, rebutjada pels homes, però la poesia de les autonomies
vocar llargament”. Si Jesús es refereix a escollida i preciosa davant Déu. També
Pere perquè seria el primer papa, s’equi- vosaltres, com pedres vivents, sigueu El passat dijous dia 29 de juny el teatre municipal de l’Escorxador va aplegar mes de dues-centes per-
sones per gaudir d’un singular festival poètic musical organitzat per la Federació de Cases i Centres
vocava, perquè l’apòstol no podia ser edificats en una casa espiritual, un sacer-
Regionals de Lleida com a cloenda de les activitats d’aquesta temporada.
la pedra sobre la que Jesús edificaria la doci sant, per oferir sacrificis espirituals
Catorze edicions es porta amb la presentació d’aquest espectable ple d’atractius i molta originalitat.
seva església. És cert que Jesús li va dir agradables a Déu per mitjà de Jesucrist” Les cases i centres d’Andalusia, Aragó, Cantàbria, Castella i Lleó, Extremadura i Galícia varen pre-
per tres vegades “pastura les meves ove- (1 Pere 2:4,5). sentar recitadors i recitadores, rapsodes, músics, corals, cantadors i ballarina.
lles” poc abans de la seva ascensió. No Pere, deixant ben clar que ell no és Per espai de cent vint minuts i en un molt càlid ambient es varen presentar poemes i romanços dels
l’anomena pedra sobre la que es bastirà la pedra sobre la que s’edifica l’església autors mes coneguts i algunes escrites pels propis membres de les entitats participants.
la seva església. Li dóna l’encàrrec de de Jesús ens transporta a l’Antic Testa- Jugant amb tots els arguments tècnics de la sala teatral, varem gaudir de la millor musica, cant, ball
pasturar-la, d’alimentar els fidels amb ment: “Per això també es troba a l’Es- i imatges que amb les veus dels membres recitadors i recitadores de les entitats varen ficar al nostre
la pastura tendra i nutritiva que ho és la criptura: He aquí poso a Sió una pedra abast molta il·lusió, treball i dedicació d’un espectable que ens va deixar als assistents prou satisfets.
Paraula de Déu revelada. No és poca la angular, preciosa, i el qui creu en ella no No varen mancar, a més, pinzellades poètiques a la nostre ciutat i a Catalunya per part de varies de les
responsabilitat que Jesús posa sobre els serà avergonyit. Per a vosaltres, doncs, persones que varen intervenir.
En resum, que també cal felicitar les nostres entitats per aquest intersecant espectacle que any rere any
muscles de l’apòstol de ser portaveu de els qui creieu, és l’honor, però per als
preparen amb molta cura per podeu-ho gaudir els amants de la poesia.
la Paraula de Déu! desobedients: Pedra d’ensopec i Roca Al desembre arribarà el cant i musica de nadales, que és una altra de les singularitats que tenen les
Jesús no pot contradir l’ensenyança d’entrebanc. Ensopeguen perquè deso- cases i centres regionals a traves de la Federació.
de la Bíblia. Si aquesta diu: Així diu el beeixen la Paraula, i a això estaven tam- Cal agrair la presencia de representants de diferents entitats socioculturals que varen estar presents
Senyor: Maleït l’home que confia en l’és- bé destinats” (Isaïes 28:16, Salm 118:22; en aquest meravellós recital i als regidors/es Arderiu, Cerdà, Batalla i Solé, així com l’aportació molt
ser humà, i posa en la carn la seva força, i Isaïes 8:14,15; 1 Pere 2:6-8). especial del poeta i escriptor lleidatà Francesc Pané.
el seu cor, s’aparta del Senyor” (Jeremies Si els qui ens diem cristians seguíssim Ara és temps de vacances ben merescudes per a totes i tots els membres de les nostres entitats, i fer
17:5).Aquest text invalida que Pere i els el consell del salmista: “Em complauré d’ambaixadors i ambaixadores a les vostres comunitats autònomes de la nostra ciutat de Lleida i
seus suposats successors puguin ser la en els teus estatuts: no oblidaré la teva comarques. Gracies i fins l’inicií de curs.
cosme garcia i mir / president de la federació de cases i centres regionals de lleida
pedra sobre la que s’edifica l’església de paraula” (119:16), quin corrent d’aire
Déu. fresc no arribaria a una església esmor-
Mirem el context immediat de la con- teïda per l’humanisme cristià que l’ha
trovertida declaració de Jesús per esbri- allunyat de la Paraula de Déu que vi- respecte a les minories
nar el seu significat. Jesús i els seus dei- vifica els creients! Si l’església seguís el
Quan tot el sistema polític sembla estar en crisi, quan des de totes les institucions es fan propostes de
xebles es trobaven en la regió de Cesarea consell del salmista i es complagués en
canvi i reflexions del que s’està fent malament i com es pot canviar, l’Ajuntament de Lleida sembla
de Filip que es caracteritzava per estar els estatuts de Déu i no els oblidés, una que opti per una fugida endavant i ni tan sols reflexiona el per què un any enrera, menys de la meitat
farcida de temples dedicats als déus. En altra seria la seva condició. Si no posés la dels ciutadans de la ciutat no van votar (mai un candidat a l’alcaldia havia guanyat amb majoria ab-
aquesta zona en que imperava la idola- confiança en l’home la posaria en Crist soluta amb tan sols 18.800)
tria més grollera Jesús pregunta als seus que és la Pedra de l’angle. L’apòstol Pau Passat un any de les eleccions, tot continua igual, els partits que no varem tenir representació en la
deixebles: “Qui diuen els homes que sóc afirma amb claredat: “Edificats sobre el formació del Ple Municipal no existim per a ells, tot i la dura feina que portem a terme. Podem fer
jo, el Fill de l’Home?” La resposta que fonament dels apòstols i profetes, sent les mocions i propostes que vulguem que mai ningú ens les recull. Alguna de tant lògica i assenyada
li donen: que si Joan el Baptista, que si Jesucrist mateix la pedra angular. En Ell, com la de que l’Ajuntament faci un llistat dels bens immobles rústics i urbans de totes les confessions
religioses, per tal de que els hi siguin aplicades les taxes que tots els veïns de la ciutat ja paguem.
Elies, que si Jeremies o un dels profetes. tot l’edifici, coordinat harmoniosament,
Altra cosa podrien ser les excepcions que es creguin oportunes per a locals o habitatges que facin un
“I vosaltres qui dieu que sóc?” Pere, com va creixent per esdevenir un temple sant servei social.
de costum és el primer en contestar: “Tu en el Senyor, i en Ell també vosaltres hi Doncs una proposta que sembla tan òbvia i que gran part de la població la veuria d’allò més bé, cap
ets el Crist, el Fill del Déu vivent”. Com sou juntament edificats, per ser habita- dels grups municipals l’ha volgut recollir i presentar com a moció per ser debatuda i votada. ICV a
pot donar Pere una resposta de tan pro- ció de Déu per l’Esperit” (Efesis 2:20-22). Lleida amb més de 2.000 vots no tenim dret a presentar cap moció, mentre que els regidors actuals
fund contingut teològic? Jesús ho acla- Tot el que no sigui edificar sobre la Roca (27), amb poc més de 1.200 vots per regidor sí que la poden presentar. Coses de la llei electoral in-
reix: “Feliç ets, Simó fill de Jonàs, perquè que és Crist és bastir sobre l’arena. L’edi- justa, poc democràtica i poc participativa i que sembla que als que hi són ja els hi va bé. No s’adonen
això no t’ho ha revelat la carn ni la sang, fici que es construeix sobre fonament tan que amb aquestes polítiques cada vegada són més les persones que s’allunyen d’aquest sistema poc
sinó el meu Pare que és en els cels”. La fràgil i movedís com ho és Pere, s’ensor- representatiu. Cap dels 27 regidors s’ha atrevit a presentar aquesta moció, tot i que molts d’ells con-
fessen en privat estar-hi totalment d’acord. Presentar una moció no obliga a votar-la a favor. Això ho
interpretació lògica del text és que la ra. Per això l’església del segle XXI s’es-
deixem a la consciència de cadascú.
pedra sobre la que s’edifica l’església de querda i els seus murs s’esmicolen i rep joan miquel ballesté / president d’icv a lleida
Crist que no serà vençuda per les forces el menyspreu dels homes.

5. dimarts 3 DE juliol DE 2012 opinió 5
opinió
Dir les coses pel seu nom
juli muro / president del consell comarcal de les garrigues
Aquesta setmana, el Ministre d’Eco- meu entendre. En primer lloc, la dificul- problemes els resolgués sense haver de vern, com en el Consell Comarcal de les
nomia, Luis de Guindos, ha comparegut tat de parlar del que passa amb termes fer cap esforç. Garrigues, que tinc l’honor de presidir.
davant la Comissió d’Economia del Con- de veritat i claredat. Un exemple, ¿cal Poc o molt, dir la veritat i afrontar de Per això, els ciutadans saben que poden
grés, per parlar de la petició de rescat usar el terme “rescat” per definir el que cara els problemes són dos cares de la fer confiança a una força política que és, i
europeu per recapitalitzar la banca. Però ha fet Europa per l’estat espanyol per mateixa moneda. Avui, la política ha de vol ser, servidora per damunt de tot, per
jo no els parlaré pas del rescat financer tal de sostenir el seu sistema financer, o començar a ser plenament fidel a la soci- tal de servir els interessos de la ciutada-
d’una part del sistema financer espanyol, s’ha d’emprar l’eufemisme “línia de crè- etat a la qual ha de servir. Per fer-ho, cal nia de Catalunya. I amb aquest esperit de
que cal dir-ho, té elements ben sòlids si dit obert” per al sanejament de la banca dir la veritat des de bon començament servei a la ciutadania, esperem que l’aju-
el comparem amb altres que no ho són espanyola? (si hi ha crisi, hi ha crisi) i cal fer servir da europea serveixi per donar un pas en-
tant. No els en parlaré perquè els mitjans Sembla que les coses no es poden dir les paraules que la facin comprensible i davant, per sortir del sot de la crisi, fent
de comunicació ja n’han fet l’anàlisi i els pel seu nom com si fes por reconèixer també abordar els temes amb ànim de que arribin els diners a la ciutadania, a
mercats, també. I més que ho faran. Del el que veritablement passa, la qual cosa solucionar-los des del primer dia. les empreses i, també, a les institucions,
que jo els vull parlar és de política i so- apunta a la segona de les qüestions que Aquesta és la manera de procedir que, com el Consell Comarcal de les Gar-
cietat. volia plantejar. La gran dificultat de fer del Govern de CiU a la Generalitat de rigues, necessiten de liquiditat per con-
Els vull parlar del que el rescat finan- les coses en el moment que toca, com si Catalunya i en aquelles administracions tinuar el dia a dia en la seva tasca per al
cer ensenya sobre les coses importants, al el deixar passar el temps i no afrontar els on la federació té responsabilitats de Go- territori.
Lleida, amb l’art contemporani? cartes al director
plataforma compromís museu jaume morera
en la mort de l’alcalde de foix
Tothom que estima l’art i estima la cultura, pensa que tots Aquest cap de setmana ha mort l’alcalde de la ciutat germana de Foix. Encara que malalt des de feia algun temps no s’esperava
dos aspectes són imprescindibles per al creixement humà, tant aquest trist final. És per aquesta mateixa causa que no va poder assistir a la recepció de la Placa al Mèrit als 50 anys de l’agermana-
individual com col·lectiu. En aquest sentit, estaríem d’acord amb ment atorgada per la Paeria de Lleida. En el seu lloc va assistir el regidor d’hisenda, mr. Francis Laguerre. Era nat a Foix, tenia 65
algunes de les afirmacions que el paer en cap fa en el seu escrit anys i era metge pediatra. Conseller municipal socialista des del 1977 assoleix l’alcaldia a la mort del seu antecessor Olivier Carol,
d’ahir. Les persones que vivim a Lleida, aquests mesos tenim la el 1985. Tornat a presentar com a cap de llista en les següents conteses electorals a cada cop és tornat a ser elegit alcalde el 89, el
95, el 2001, i el 2008, quan manifesta que és la seva darrera vegada que es presenta.
possibilitat de contemplar i de gaudir les obres d’un artista de Era també conseller general del cantó de Foix-ville (diputat provincial) del Consell General (Diputació) de l’Arieja (departament
primera línia dels nostres temps, com és Antonio López. francès del que Foix n’és la capital) i sots-president de la Comunitat de comunes (Mancomunitat) del País de Foix.
Igualment, segurament també tots estaríem d’acord que quan Era un gran amant de l’esport, especialment les curses pedestres, arribant fins i tot a participar en la marató de Nova York el 2007.
un empresari o persona amb possibles, col·lecciona art alhora que També jugava sovint a golf. Tal vegada és per això que Foix disposa d’una de les més completes infraestructures esportives de tota
mena (futbol, rugbi, tennis, kayak, piscina coberta, etc.).
se’n fa mecenes, quelcom d’aquell esperit renaixentista que tenia
Bon gestor dels cabals públics fins a l’extrem de ser guardonada la seva ciutat per la premsa especialitzada com una de les menys
papes, duxs i prínceps, reviu en els nos-tres temps. Dit això, a endeutades de França, al temps de ser una de les capitals departamentals de la seva mida (10.000 habitants) millor dotades infra-
una fundació com és la Sorigué, no cal donar-li tot el re-lleu que estructualment parlant.
es mereix, per ser un luxe per la ciutat, com diu el paer en cap. En l’acte de testimoniatge dut a terme aquest darrer dissabte pel matí al pati de l’Ajuntament de Foix ha estat homenatjat per part
Segurament que el matrimoni Sorigué continuarà fent el que ha de tota la ciutadania i la societat fuixenca, al temps que també ho feren els més alts responsables polítics i institucionals tant locals,
com departamentals, regionals i estatals així com del Partit Socialista francès. Descansi en pau.
fet en els darrers anys, perquè està clar que per a ells, l’art és una francesc caballero / antic regidor de l’ajuntament de lleida
aposta que benèvolament comparteixen.
On discreparia rotundament del que el nostre alcalde diu, és
sobre el primer any de roigé com a alcalde de balaguer
en el següent: La cultura privada, igual que la sanitat privada o
l’escola privada, està clar que han d’existir perquè per a gustos, El passat dimecres, l’Alcalde de Balaguer va aclarir a la premsa, alguns dels punts de millora del primer any i dels nous ajustos
colors; i per a butxaques plenes, lloc on buidar-les. Ara bé, els d’austeritat que s’aplicaran als serveis municipals. Després d’anunciar una possible pujada de les taxes en serveis com les escoles
que amb els nostres impostos sufraguem bona part de la des-pesa bressol, volia donar el meu punt de vista sobre aquest tema. Primerament s’ha de tenir en compte que Balaguer té un deute de 14,4
pública, hem de tenir clar que tenim dret als serveis públics gra- milions que només es pot eixugar d’una forma: amb austeritat i control de les despeses municipals i si cal apujant les taxes a serveis
municipals. Però el que no trobaria bé és que fos una pujada permanent. Ara si que cal fer aquest tipus de política, de fet ja ens
tuïts. Hom no pot esperar que un col·legi privat, per posar un
pressionen des de la Unió Europea. Segons el senyor Roigé, algunes de les taxes es pujaran més enllà que l’IPC.
cas, doni educació gratuïta als seus fills, graciosament. Si ho fa, No només són mesures d’austeritat sinó que des del govern municipal es faràn polítiques d’estimulació de l’economia com ara
dirà molt a favor seu, però serà això, un favor. Una fundació com reactivar el turisme, fer fires de qualitat i promocionar l’activitat hotelera de Balaguer. Des del govern de CiU s’han estalviat molts
és la Sorigué, mostra una generositat que l’honora, al deixar-nos diners. 1.204.000 euros, per tant penso que d’aquí un temps ja no deurem res de res. Espero que aquests 3 anys de govern que que-
participar del que li pertany; però senyor paer en cap, ens deixa den de Convergència i Unió siguin suficients per generar riquesa a la ciutat i que el deute en un parell de legislatures es converteixi
en superàvit. Bon estiu a tots els regidors i regidores de l’Ajuntament!
perquè vol, no perquè sigui la seva obligació.
josep maria castells benabarre / balaguer
Per altra banda, què vol dir que Lleida té menys massa crítica
que les grans capitals (sic). Permeti’m que li digui que aquesta
afirmació ofèn. Fa uns dies, la massa crítica de Lleida, li va dema- mentides, cinisme i votacions a dojo
nar què passa amb el Museu d’Art Contemporani Jaume Morera,
Des de l’any 1998 Ruanda i Uganda van envair el Congo (RDC) i fins al 2003 es calcula que van morir 4 milions de congolenys, el
de titularitat municipal. Fa menys dies encara, la regidora de Cul-
major genocidi després de la segona guerra mundial. Després, amb l’elecció de Joseph Kabila en unes eleccions democràtiques la
tura se’n va anar per la tangent quan una massa crítica qualifica- situació va continuar igual. La Xina va oferir un 30 % dels guanys per explotar les grans riqueses naturals del país, i les empreses
da li va demanar públicament sobre el projecte del Museu. occidentals només del 2 al 5%. La guerra va continuar amb el suport dels exèrcits ruandès i ugandès, que reben l’ajut econòmic i
En definitiva i per acabar, senyors Sorigué, se’n poden fiar vos- l’armament dels EUA, Bèlgica i el Regne Unit, en contraprestació a l’ocupació militar, fent que Ruanda, que no té coltan, sigui el
tès d’un alcalde quan els diu que és el seu desig poder col·laborar primer exportador del món (coltan robat al Congo). Les multinacionals mineres occidentals, especialment les que negocien amb
en un futur, en un museu d’art contemporani que aculli la seva el coltan, i les potències occidentals que donen suport a Uganda, Ruanda i Burundi, continuen la guerra contra els congolenys, en
un genocidi totalment silenciat fins i tot per l’ONU, on moren milers i milers de persones civils. I després ens volen fer creure que
col·lecció, quan a hores d’ara i des de fa més de dos anys, te para- estan preocupats pels civils a Líbia o Síria. Realment estan preocupats pels seus tresors naturals (petroli, gas, etc.) i els importa un
litzat sine die el projecte del Morera? Vés que aques-ta col·lecció, si cogombre si mor gent civil innocent, com ja s’ha vist en tants llocs, i especialment al Congo on violen els drets humans a dojo.
depèn d’ell, d’ací a cent anys no vagi de la ceca, a la meca, i acabi víctor montañés i borràs / lleida
en algun magatzem del Polígon dels Frares o de la Caparrella.
EL diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la nostra secció de tribuna. L´opinió del Bondia es reflecteix a través de la seva editorial.
El Grup Bondia es reserva el dret de publicar els articles a l’edició del diari digital Bondia (www.bondia.cat).
directori
Dipòsit Legal L-61-2006
CONTROL DE PGD
EDITA Bondia Lleida S.L. PRESIDENT Jaume Ramon i Solé, DIRECTOR Josep Ramon Ribé, CAP DE REDACCIÓ Albert Guerrero,
ISSN 1886 - 6883
REDACCIÓ Marian Ollé, DISSENY I MAQUETACIÓ Xavi Pijuan DIRECTOR COMERCIAL Carles Jiménez,
ADMINISTRACIÓ Arancha Pajuelo. COORDINADORA BONDIA.CAT Lourdes Cardona.
Carrer Vila Antònia, 6, 25007. Lleida. Telèfon: 973 260 065. Fax: 973 261 067. Correu electrònic: info@bondia.cat Web: http://www.bondia.cat/