1. dilluns 4 DE febrer 2013
‘Lipdub’ a la plaça de La Llotja
Lleida Pàgina 8
Vents de més de
100 km al Pirineu
Furgó bolcat pel vent en un pont de l’Alt Urgell Ratxes de gairebé 150 quilòmetres a Boí Comarques Pàgina 9
marta lluvich (acn)
> Crítiques dels regants
del Segarra-Garrigues per
Tel.: 973 260 065 - Fax: 973 261 067
l’abaratiment de l’aigua
AVUI Pàgina 3
> Rubalcaba demana la
dimissió de Rajoy
actualitat Pàgina 11 i Editorial p. 4
> El Barça treu un empat
al camp del València (1-1)
1
LLEIDA ESPORTIU
1
AMOREBIETA
Crema el teulat
d’una casa de Rialp
Pàgina 12
cat
Núm. 1.718 Any 8 / BONDIA
2. 2 d’interÈs dilluns 4 de febrer de 2013
val d’aran
EL TEMPS
Vielha
Vielha
Serveis
Telèfons
A LLEIDA
Mossos, Policia, G. Civil i Bombers www.bondia.cat
Emergències 112 pallars meteo@bondia.cat
Mossos d’Esquadra 973 700 050
alta Sobirà
Atenció a la Dona (Mossos) Ext. 5000 ribagorça
Policia 091 Sort
08.10 h
G. Civil Atenció Ciutadà 900 101 062 18.12 h
Martinet
El Pont
Guàrdia Urbana 092 / 973 700 600
Precipitacions febles
de Suert
Urgències mèdiques cerdanya
La Seu
ICS 973 221 516
Hosp. Arnau de Vilanova 973 70 52 00 al Pirineu i descens pallars
d’Urgell
jussà Gósol
Hospital de Santa Maria 973 727 222
Urgències Tàrrega 973 310 852 moderat del mercuri Minvant
alt urgell berguedà
Comitè Anti-sida 973 221 212 Tremp
S’esperen precipitacions febles o puntual- solsonès
Alcohòlics Anònims 629 779 654
Comedores compulsivos 676 060 624
ment moderades al vessant nord del Pirineu
Fibrolleida 649 873 838 al llarg de tot el dia, que a primera hora po- Solsona
Creu Roja
drien ser en forma de neu. Les temperatures
Lleida 973 279 900 mínimes en descens entre lleuger i moderat
Agramunt 973 390 880 -que quedaran entre -8 i -3 ºC al Pirineu, -4
Balaguer 973 445 795 i 1 ºC al Prepirineu- i màximes en ascens
Cervera 973 532 084 lleuger. Quant al vent, aquest bufarà de noguera
Les Borges Blanques 973 143 493
segarra
component nord i oest entre fluix i mode-
Mollerussa 973 711 282 Balaguer
rat en general.
Tàrrega 973 500 679
Cervera
Serveis funeraris 973 237 206
Servei de Suport urgell
DIMARTS
DIMECRES
en el Dol de Ponent 973 501 503 pla d’urgell
Bus Lleida-Andorra 973 352 379 Mollerussa Tàrrega
Estació d’Autobusos 973 268 500
Lleida
farmàcies aVUI
De 9.00 a 22.00 h segrià
Les Borges
Baquero Riu Ebre, 10 (Dra. Castells) Blanques
Rami Baró de Maials, 93 (Balàfia)
De 22.00 a 09.00 h garrigues
Yeregui Corregidor Escofet, 18
farmàcies demà
De 9.00 a 22.00 h
García Pius XII, 7
Garrós Prat de la Riba, 53
De 22.00 a 09.00 h
Hellín Sant Antoni, 13
Al·lèrgies (del 29-01 al 4-02)
Parietària 1 = Pi - -
Gramínies 1 = Plàtan - -
Olivera 0 = Pollancre - -
Avellaner 1 A Salze - -
Auró Negundo - - Vern 0 A
Freixe 1 A Xiprer 2 A
Melcoratge 0 = Alternaria 2 =
Om 0 A Cladosporium 4 =
NIVELL ACTUAL i RISC D’AL·LÈRGIA
Nul 0 Mitjà 2 Màxim 4
Baix 1 Alt 3
NIVELLS DE PREVISIÓ
En augment A En descens D
Estable = Situació excepcional ?
3. dilluns 4 DE febrer DE 2013 avui 3
debat sobre els usos agrícoles de l’aigua
El president de la comunitat de regants del canal ‘’contraproduent’’. Així ho ha afirmat en una entrevista a apuntar-se’’. Per això demana una modificació del preu
Segarra-Garrigues, Josep Maria Jové, assegura que la l’ACN. Jové creu que el fix de 181 euros que va implantar a la baixa. Així mateix, diu que les proves pilot que es
rebaixa del preu de l’aigua que el Govern va aplicar l’executiu per poder rebaixar el preu de 0’12 cèntims volen impulsar per mirar de fer compatible el reg amb la
per sumar més pagesos al regadiu ha estat una mesura a 0,08 el metre cúbic ha fet que la gent sigui ‘’reàcia a protecció de les aus ‘’no tenen sentit’’.
Els regants del Segarra-Garrigues
qüestionen l’abaratiment de l’aigua
El president de la comunitat de regants, Josep Maria Jové, veu la mesura ‘’contraproduent’’
oriol bosch (acn)
s’estan regant entre 800 i 1.000
hectàrees, i un altre al sector
12, al Segrià, on s’estan regant Les proves
unes 2.000 hectàrees amb una
captació directa d’aigua al riu pilot a la
Segre. La mitjana de pagesos
que fan us d’aquesta aigua és
ZEPA “no
baixa, ja que cadascun rega
unes 2,5 hectàrees, per tant, en-
tenen cap
tre 800 i 1.000 pagesos estan re- sentit”
gant ja amb l’aigua del Segarra-
Garrigues. Respecte a les proves pi-
Josep Maria Jové recalca que, lot que el Govern impulsa
òbviament, l’objectiu del rega- a Zones d’Especial Pro-
diu és millorar les condicions tecció de les Aus (ZEPA)
de producció de l’agricultor de per fer compatible el re-
secà. De totes maneres alerta gadiu amb la protecció
que al primer any d’haver apli- dels ocells, Jové assegura
cat el canvi a unes terres ‘’no que ‘’no tenen sentit’’.
es pot pretendre una adapta- Ho creu així perquè no
ció immediata’’. Es tracta d’un serà fins d’aquí a 6 anys
‘’canvi radical’’ i assenyala que quan es podrà comprovar
al pagès de secà li costa bastant si són efectives o no i lla-
adaptar-se a un sistema que vors decidir si es pot re-
Jové mostrant els diferents sectors de reg del canal en un mapa a la seu de la comunitat, a Tàrrega
fins i tot permet programar el gar en aquella zona. Les
oriol bosch (acn) de distribuir el preu’’. Segons cutiu per mirar de modificar el regadiu de la finca a través del proves es volen fer en una
tàrrega
Jové, al preu rebaixat que va preu però de moment encara no telèfon mòbil. zona dels Plans de Sió on
El 17 de gener de 2012 el conse- anunciar el Govern cal sumar- s’ha arribat a cap acord. Aques- Segons Jové, els resultats la Declaració d’Impacte
ller d’Agricultura, Josep Maria hi una tarifa fixa que abans no ta circumstància fa que encara obtinguts al sector 12 han estat Ambiental (DIA) diu que
Pelegrí, anunciava una rebaixa hi era, de 181 euros per hectà- estigui pendent de facturar molt satisfactoris i s’ha acon- es podran regar només
del preu de l’aigua del Segarra- rea de reg, i això ha fet que la tota l’aigua consumida al 2012. seguit passar d’unes finques 3.500 m3/ha i produir un
Garrigues passant de costar gent sigui més ‘’reàcia a l’hora La comunitat proposa mante- de secà a unes de regadiu amb determinat tipus de ce-
0,12 cèntims el metre cúbic a d’apuntar-se al reg’’. nir ‘’a la baixa’’ el preu fix per ‘’fruiters de màxima produc- real per no afectar l’eco-
0,088 cèntims d’euro. Un any En aquest sentit, Jové asse- hectàrea i si cal augmentar una ció’’. Això ha representat pas- sistema dels ocells. Jové
després el nou president de la gura que als regants els anava mica el preu variable per metre sar de produir 2.000 quilos de remarca que els pagesos
comunitat de regants del canal, més bé el sistema antic de pa- cúbic per tal de fer més atractiu cereal per hectàrea a produir- tenen l’obligació de pro-
Josep Maria Jové, valora que la gament i afegeix que no han ac- el cost per al nou regant. ne 30.000 de fruita. Aquestes duir aliments i no vetllar
mesura ha estat ‘’contraprodu- ceptat mai el canvi perquè els Actualment, el canal té dos dades demostren que ‘’l’agri- perquè les aus visquin cò-
ent’’ i no la qualifica de rebaixa suposa més costos. Ara estan focus de reg, un als sectors 1 i cultura de secà té els dies modament al territori.
sinó ‘’d’una manera diferent negociant novament amb l’exe- 2, a la part alta a la Noguera, on comptats’’, segons Jové.
4. 4 opinió dilluns 4 de febrer de 2013
editorial cartes al director
Rubalcaba acolla Rajoy els arbres de claravall el daño causado y no reparado
Després de tres dies de la publicació dels suposats ‘papers La meva carta és referent a totes les meves queixes manifestades Hola, el motivo por el cual muestro mi indignación como ciudadano es
de Bárcenas’ i l’endemà que Rajoy assegurés que ell mai ha d’abans de l’any 2008 i que ningú respon a elles. Els veïns de sobre el caso de sor María Gómez Valbuena imputada por varios casos de
Claravalls ens preguntem perquè certs vilatans que viuen a la carre- bebes robados, permitirme el beneficio de la duda, pero, no parece muy
rebut ni donat diner negre, el màxim responsable dels socia- tera s’han pogut tallar els arbres de davant de casa i els què fa molts creíble que está mujer haya muerto, y no piensen que quiero ser maquia-
listes, Alfredo Pérez Rubalcaba, va aprofitar ahir la conjun- anys que ens queixem no ens els tallen. Després de moltes queixes vélico con este pensamiento, pero quizás más maquiavélico sea que una
tura per demanar Rajoy que dimiteixi perquè Espanya re- a l’Ajuntament de Tàrrega, al qual com a veïns estem agregats, em persona relacionada directamente por motivos de creencias con la Iglesia
católica pueda verse implicada en dichos casos. El daño causado y no repa-
veig obligada a tornar a escriure a aquest diari per fer coneixedors
cuperi la fortalesa en un moment especialment crucial de la a tots els Urgellencs del poc cas que ens fan. Segons una carta de rado, ¿quien les devolverá a esa pobre gente todos los días de sufrimiento,
crisi, quan en alguns sectors es comença a deixar caure que l’any 2008 en la qual l’alcalde pedani, Gaspar Calderó, exposa que quien les brindara toda la información sobre los médicos que firmaron cer-
tificados de defunción “falseados”? ¿Quieren la respuesta? Eso es bastante
potser hi ha llum al final del túnel. Els més puristes veuran
havia demanat bandes rugoses per reduir la velocitat, els veïns afec-
tats encara restem a l’espera d’una solució. La Junta de Claravalls posible que no salga a la luz, y si sale sera un “milagro divino” del que no
en les paraules de Rubalcaba certa dosi d’oportunisme i un ni posa cap interès de comunicar-se amb nosaltres ni tant sols mirar cabe duda que a todas las personas nos gustaría percibir, porque después de
esto, ¿quién creerá en la Justicia? La respuesta solo la sabe la voz de esas
escenari inesperat perquè el PSOE recuperi posicions i la quin problema hi ha, tenint en compte que el Sr. Gaspar Calderó
ni viu al poble i menys a la carretera, fet que li importa ben poc el pobres mujeres que han sufrido durante tantos años y que ahora merecen
credibilitat que va perdre en el seu dia gràcies a la nefasta perill que puguem tenir. En conclusió, l’alcalde pedani no té pas in- ser tratadas con cierta prioridad y transparencia, por mi parte mi gran apoyo
gestió de ZP. Però quan veus que el teu rival està tenció de treure’ls, es veu ben clar, li és ben igual el què ens passi. a estas mujeres que no deben frenar jamás, lo que la justicia les debe.
gregorio gómez sales / les borges blanques
‘grogui’ es fa difícil desaprofitar una ocasió així. paquita burguès magrí / claravalls
opinió
per absorbir tot el trànsit de pas que,
Pas endavant en la Variant Sud encara ara, ha d’entrar a Lleida. Així
àngel ros i domingo / alcalde de lleida
ho reflecteixen els estudis de trànsit
que la Generalitat va fer per al projec-
La nova Variant Sud de Lleida s’ha rar, en part, amb la construcció de l’ac- ces del projecte inicial i el nou vial ja te actual i que preveien una circulació
posat en marxa aquest dijous, un cop tual AP-2 i de la variant nord de l’au- té les característiques d’autovia en tot d’entre 7.600 i 14.000 vehicles diaris en
acabades les obres de desdoblament tovia. No obstant a això, encara calia el seu traçat -8’5 quilòmetres-. A més el tram present. El mateix treball apli-
i de perllongament que s’hi han dut obrir una nova via que circumval·lés de desdoblar-se, s’ha perllongat fins cat a una variant sud completada en
a terme. L’entrada en servei d’aquest la capital també pel sud, com l’auto- a l’LL-11, l’antiga Nacional II, i s’han les seves vessants est i oest en l’horit-
tram suposa una millora de les comu- pista, però amb un traçat situat més a fet els enllaços que tant vam reivindi- zó de 2016 en parlen del doble, entre
nicacions de la ciutat, en particular als prop de la trama urbana i que enllacés car la Paeria i òrgans de participació 12.700 i 28.000 vehicles diaris.
polígons, i, també, de la mobilitat a amb la variant nord. municipal com el Pacte Social per la Tota gran ciutat ha de tenir una
Bordeta i Magraners, ja que redueix el Per aquest motiu, quan al 2003 es va Ciutadania. A banda de la millora de ruta completa de circumval·lació que
volum de circulació en aquests barris. inaugurar el primer projecte de la Va- la circulació als Polígons i als barris tregui del centre el tràfic que no té
Però l’ampliació de la variant és, so- riant Sud de seguida es va veure que que ja he esmentat, la nova Variant aquest destí. Lleida és una gran ciutat,
bretot, un pas endavant en el projecte calia anar més enllà de la carretera de Sud beneficiarà molt els accessos del té projecte, té futur i seguirà treballant
de tancar la circumval·lació del sud de doble sentit que es va construir llavors futur polígon de Torreblanca-Quatre i fent els passos necessaris perquè les
Lleida, perquè disposi d’una anella i que sols cobria el trajecte entre l’LL- Pilans i servirà al sector logístic i del connexions de l’est i de l’oest de la Va-
viària d’alta capacitat a tot el seu vol- 12 –el ramal de l’autopista– i la carre- transport, tan important a la ciutat de riant Sud siguin una realitat.
tant. tera de Tarragona. En aquell moment, Lleida. Com també continuarà reivin-
Històricament, la ciutat comptava un altre tema pendent van ser els en- Sens dubte, la posada en marxa dicant la millora de les vies del seu
amb un sistema de carreteres radial, llaços. D’una banda, el de l’LL-12 no d’aquest vial ha estat un pas endavant sistema radial històric, és a dir, l’eix
amb l’antiga Nacional II, les nacio- permetia accedir al centre de Lleida per a les comunicacions de Lleida, Sant Sebastià-Osca-Lleida-Tarragona,
nals 240 (Osca-Tarragona) i 230 (Viel- des de la Variant Sud ni viceversa i, però en l’acte institucional, tant el ciutat on es troba el port natural de
ha-Tortosa), l’eix del Segre (la Seu de l’altra, la connexió amb la autovia conseller de Territori i Sostenibilitat, Lleida, així com de les vies directes
d’Urgell) i les vies d’accés als muni- resultava lenta i incòmoda perquè tra- Santi Vila, com jo mateix, vam posar amb Europa, com són la carretera de
cipis de l’entorn. Aquesta estructura vessava el Polígon El Segre. en relleu la necessitat de completar- la Val d’Aran i de la Seu d’Urgell i
en forma d’estrella, que carregava de L’actuació que s’ha obert al trànsit lo per tancar el cercle. Només llavors, Andorra i la reactivació del projecte
trànsit el centre de Lleida, es va supe- aquesta setmana supera les mancan- aquesta carretera tindrà la capacitat d’autovia Lleida-Tarragona.
Regne. No vivim per a nosaltres matei- nitats de vida consagrada seguiran Jesús
Seguir Jesús més de prop xos. La vida de les comunitats cristianes “més de prop”: Ell parla del Regne, viu
joan piris / bisbe de lleida no pot girar només en torn a la preocu- per al Regne, li consagra tota la seva
pació pel seu millor funcionament, ni existència, anteposant-lo a qualsevol
L’Evangeli ens presenta la trobada aquest estil ha de ser més evident per tan sols pel testimoniatge a donar. La altra cosa. Seguint aquest exemple, els
amb Jesús com una experiència d’amor, als membres de la Vida Consagrada, seva veritable finalitat és el creixement consagrats i consagrades, envoltats de
com una espècie d’enamorament sob- als quals se’ls demana seguir Jesús del Regne de Déu, el sentit del qual cal grups humans i circumstàncies plurals,
tat. Jesús primer conquista el cor: crida “més de prop”, reproduint el seu lliu- descobrir cada vegada millor per a con- caldrà que mirin de salvaguardar la lli-
als pescadors que estan enllestint les rament al Pare Déu i als germans. Això frontar la vida amb ell. bertat evangèlica. Lliures per al Regne,
xarxes, a la samaritana que treu aigua suposa la gràcia d’experiències inten- Per això, la vida de les comunitats de lliures per a estar vertaderament al ser-
del pou, al recaptador d’impostos, al ric ses i continuades de relació personal vida consagrada i tot allò que realitzen vei de la persona, afavorint tot allò que
curiós que s’enfila a l’arbre… I aquests amb Jesús, alimentades permanent- caldrà viure-ho en funció del Regne, pugui millorar les condicions de vida,
i tants d’altres segueixen Jesús perquè ment amb un veritable contacte amb volent servir millor al seu creixement, sense messianismes, i posant-se, com
senten una atracció irresistible envers la Paraula de vida (Jo. 6, 68). No hi ha conscients que el Regne no és quelcom Jesús, al servei dels pobres.
Ell i, ben igual que Ell, busquen Déu i millor font per a beure. “prefabricat” sinó quelcom totalment Dono gràcies a Déu pels consagrats
serveixen el proïsme. Això sí, no poden És en aquestes coordenades on es nou que Déu realitza en el món i només i consagrades que fan camí a la nostra
prescindir d’una relació vital amb Ell. pot viure apassionadament i en funció Ell pot dur-lo a plenitud. És la raó per Església diocesana, compartint condi-
El programa prioritari i fonamen- d’allò que Jesús anomena “el Regne de la qual preguem amb tota la comunitat ciones de vida, lluites, penes i alegries
tal per a un cristià serà sempre aquest Déu”, pregant i treballant per la seva eclesial dient: “Vingui a nosaltres el vos- dels germans i, amb debilitats pròpies
seguiment de Jesús encarnant els seus vinguda. L’Església, i en ella la Vida tre Regne”. de tot allò humà, fan present l’Evangeli
sentiments i actituds en cada situació. I Consagrada, no té altra meta que el És així com els membres de les comu- del Regne.
5. dilluns 4 DE febrer DE 2013 opinió 5
opinió
Més raons
joan reñé huguet / president diputació de lleida
La tradició europeista i cosmopoli- estatutàries i ara, a voler limitar l’acció Innovació (CEEI-Lleida), és un altre nalització de la nostra economia grà-
ta de Catalunya arrenca de lluny, molt de Catalunya exemple d’aquesta col·laboració. A tra- cies a les nostres empreses que, amb
abans que Espanya ingressés a la UE, L’objectiu final d’aquesta nova llei vés del CEEI hem contribuït a vincular el suport de les institucions catalanes,
i des de tots els camps i matèries de la d’acció i servei exterior en què treballa les comarques de Lleida amb propos- han assolit nivells d’exportació com
societat: mercantil, econòmic, cultural, el govern espanyol és ben clar: tute- tes d’innovació i transferència tecnolò- mai vistos, garantint l’eficiència i la
etc. Bon exemple en són els catalans lar i controlar l’agenda internacional gica, donant suport a projectes empre- rendibilitat de la producció.
del nou-cents, que s’emmirallaven i del president Mas, la del govern de la nedors, que s’han consolidat gràcies a En la nostra història hi trobem bons
aprenien dels grans pobles i corrents Generalitat i barrar qualsevol acord la seva ubicació en aquest viver. exemples de què cal fer. Després de
culturals europeus, que eren referents entre institucions catalanes i estrange- En aquest marc de col·laboració 1714, Catalunya no es creuà de bra-
en aquell moment. res. Per tant, de prosperar, la mesura amb Europa, la Diputació de Lleida ços i s’endinsà en les grans rutes del
Amb la recuperació de les llibertats també esdevindrà un fre per a la resta s’ha integrant també en iniciatives de comerç internacional, exportant i im-
democràtiques i la creació de la Unió d’administracions catalanes, com la promoció industrial i econòmica de portant als països del nord d’Europa,
Europea, la lliure circulació de perso- Diputació de Lleida i, en conseqüèn- zones interiors, com és el cas d’Arc d’Amèrica i d’Orient.
nes pel continent –catalans inclosos– i cia, un fre per al desenvolupament i el Llatí –participat per altres adminis- Si haguessin hagut de demanar per-
de mercaderies es va convertir en un progrés dels nostres pobles. tracions de França, Portugal i Itàlia- i, mís, ja sabem com hauria acabat tot
dret fonamental i connatural dels pa- Cal tenir present que nombroses més recentment, ens hem compromès plegat. Obrir-se al món fou la resposta
ïsos democràtics. iniciatives a favor del teixit industri- amb el Pacte dels Alcaldes, una inicia- catalana a la derrota i una actitud que
Ara, però, amb la futura llei d’acció al i empresarial del nostre territori on tiva en favor de l’estalvi energètic que ens portaria, un segle més tard, a enfi-
i servei exterior que prepara el Govern participa la Diputació de Lleida s’han a Lleida coordina la Diputació i amb lar la revolució industrial més reeixida
espanyol aquest dret està a punt de plantejat, justament, a partir de l’ac- un primer balanç d’ajuntaments adhe- del sud d’Europa.
conculcar-se. En vies de consolidar ció i la coordinació amb Europa. Des rits que ja supera la cinquantena. Per tant, en aquest intent de fre-
l’atur més elevat del món occidental i dels seus inicis, conjuntament amb la Així mateix, en els darrers 15 anys nar la projecció internacional de
de liderar Europa en termes de fracàs Cambra de Comerç, la Diputació fou hem promogut multiplicitat d’accions Catalunya i de restringir-nos l’accés al
escolar, no s’entén com els principals el motor a Lleida del Patronat Català de promoció internacional, ja sigui en món s’hi entreveu una dubtosa moral
objectius es concentrin a aprofundir Pro Europa, una iniciativa creada per missions comercials directes i inverses, democràtica contra un poble i el seu
en la premeditada asfíxia financera de afavorir una interlocució directa amb o participant en els certàmens firals legítim dret a decidir. Res, més raons
la Generalitat de Catalunya, a interfe- els estaments econòmics europeus. més potents del continent. Aquestes per continuar el camí cap a la plena
rir en les atribucions i competències El Centre Europeu d’Empreses i accions han contribuït a la internacio- sobirania nacional.
Projecció internacional, també des de les ciutats
joan ramon zaballos i rubio / cap de l’oposició i líder de ciu a l’ajuntament de lleida
Aquesta setmana ha estat notícia la de plataforma per cercar alternatives selectiu a la recerca constant de nous sil o Sudàfrica, han d’estar en la nostra
voluntat del Govern de l’Estat de pro- econòmiques i atraure visitants. I a més productes on dirigir a la seva gent. Evi- agenda.
hibir l’acció exterior de la Generalitat hi tenim dret com a nació i també com dentment Lleida, no en pot quedar al Recordo, per exemple, la preocupa-
de Catalunya amb una nova Llei que a ciutat, des de Lleida; només faltaria. marge i ha de posar les seves bones car- ció mostrada per l’ambaixadora d’In-
atorgui l’exclusivitat de la projecció a Els posaré dos exemples d’aques- tes sobre la taula. El nostre grup muni- donèsia en la seva visita a Lleida, per
l’estranger per a l’Estat i la marca ‘Es- ta necessària projecció internacional, cipal no només donarà suport a l’equip aconseguir la conservació en fred de la
paña’; una ensenya bastant despresti- precisament a la ciutat de Lleida. Un, de Govern en aquest aspecte, sinó que seva fruita. Un problema que encara no
giada, per cert. la visita fa poc temps de touroperadors també proposarem iniciatives enca- tenen resolt i que fa que Tailàndia sigui
La intenció és clara: frenar la vo- alemanys per conèixer les possibilitats minades a millorar aquestes relacions més competitiu que ells. Lleida, sens
luntat del poble català de caminar enogastronòmiques de la ciutat i el seu bilaterals que s’han de mirar d’ampliar dubte, els podria oferir en el camp de
cap al dret a decidir el seu futur mit- entorn; i la segona, la inauguració de la a altres àmbits. En aquest sentit, s’ha les càmeres de fred moltes solucions i
jançant una consulta democràtica que Càtedra d’Estudis Asiàtics a la Univer- d’agrair que l’equip de govern hagi co- experiència.
garanteixi l’exercici de la sobirania de sitat de Lleida (UdL). mençat a treballar en el Pla d’Internaci- En resum, Lleida té molt camí a re-
Catalunya. L’acció utilitzada en aquest Els touroperadors alemanys van onalització aprovat pel Ple, a proposta córrer en aquest carrera de fons que és
cas per aturar aquesta voluntat expres- venir a Lleida gràcies a les gestions de CiU. la projecció internacional. I és un àmbit
sada pels ciutadans i el Parlament cata- de l’Oficina de la Generalitat a Berlin, I la inauguració de la càtedra d’Es- en el què no hi ha marge a la dispersió
là és, com a mínim, ridícula. una d’aquestes oficines que tant nervi- tudis Asiàtics demostra la vocació de d’esforços i iniciatives. S’ha de saber
Estem en un món globalitzat, en que ós posa al govern central i a la gent del la ciutat i la seva Universitat per trans- treballar de manera estratègica, coor-
no només els països i les nacions surten PP i Ciutadans. Doncs, gràcies a una cendir les fronteres del nostre conti- dinada i competitiva. Si no es fa així el
a l’exterior, sinó que també ho fan les d’aquestes oficines de la Generalitat nent per buscar l’enllaç amb una de fracàs està garantit.
ciutats. I això sense parlar de les em- a l’estranger es va poder presentar a les zones que marcaran el futur model Per això, aquí no hi ha d’haver bàn-
preses catalanes, que ja facturen més a una dotzena touroperadors alemanys econòmic mundial. Xina, en concret, dols polítics, tan sols ha de prevaler
l’exterior que a la resta de l’Estat. No l’oferta turística específica, diferencia- però també els altres països anomenats l’objectiu comú d’una Lleida més rica,
podem posar portes al camp i per bus- da i de qualitat que es pot oferir des de emergents: Rússia, Índia i d’altres amb més competitiva i més coneguda inter-
car alternatives es necessita crear una Lleida. gran poder econòmic i de futur com nacionalment. Els temps actuals així ho
identitat a l’estranger que ens serveixi Un mercat, l’alemany, molt potent i Indonèsia, sense oblidar tampoc a Bra- exigeixen.
EL diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la nostra secció de tribuna. L´opinió del Bondia es reflecteix a través de la seva editorial.
El Grup Bondia es reserva el dret de publicar els articles a l’edició del diari digital Bondia (www.bondia.cat).
directori
Dipòsit Legal L-61-2006
CONTROL DE PGD
EDITA Bondia Lleida S.L. PRESIDENT Jaume Ramon i Solé, DIRECTOR Josep Ramon Ribé, CAP DE REDACCIÓ Albert Guerrero,
ISSN 1886 - 6883
REDACCIÓ Marian Ollé, DISSENY I MAQUETACIÓ Xavi Pijuan DIRECTOR COMERCIAL Carles Jiménez,
ADMINISTRACIÓ Arancha Pajuelo. COORDINADORA BONDIA.CAT Lourdes Cardona.
Carrer Vila Antònia, 6, 25007. Lleida. Telèfon: 973 260 065. Fax: 973 261 067. Correu electrònic: info@bondia.cat Web: http://www.bondia.cat/
6. 6 propostes dilluns 4 de febrer de 2013
alternatives culturals cinema. programació i horaris
Consells Esportius i amb el suport del mat jpg amb alta resolució (mínim 600 Cinema LAUREN C/ Pere Cabrera, 6-8 - Tel.: 973 20 54 48 - www.laurenfilm.es
MÚSICA Consell Català de l’Esport de la Gene- ppp) i a part un document on s’indicarà ¡rompe ralph! SALA 1 Diss. i diu: 16.30, 18.30
ralitat de Catalunya, convoca una nova el format i la tècnica de l’obra entre el 4 el cuarteto SALA 1 Div. i de dill. a dij: 16.30, 18.30, 20.30, 22.25; diss. i
Concert de Hardcore diu: 20.30, 22.25; golfa div. diss: 00.20
Pub Stones de Lleida. C/ Paer Casano- edició de L’esportista solidari, amb un i el 28 de febrer. S’atorgarà un sol premi
punt de recollida de material. lincoln SALA 2 De div. a dij: 16.10, 19.10, 22.00
ves, 21. de 6.000 euros.
movie 43 SALA 3 De div. a dij: 16.30, 18.30, 20.30, 22.30; sessió golfa
A les 10 de la nit. div. i dis: 00.15
CONCURSOS XVII Concurs de Cartells de la django desencadenado SALA 4 De div. a dij: 17.00, 20.15; sessió golfa div. i dis:
El Col·lectiu A Les Trinxeres organitza
el concert de hardcore a càrrec de les Concurs de disseny dels Caste- Festa de Moros i Cristians de 23.30
el vuelo SALA 5 De div. a dij: 16.15, 19.00, 21.45; sessió golfa div. i
formacions No Turning Back i MMHC llers de Lleida Lleida dis: 00.15
(Memento Mori Hardcore). Informació i bases: www.miclleida. SALA 6 De div. a dij: 16.45, 19.15, 22.00; sessió golfa div. i
Informació i bases: secretaria@ el lado bueno de las cosas
org dis: 00.20
castellersdelleida.cat
ACTES POPULARS Els Castellers de Lleida han convocat L’Associació de la Festa de Moros i Cris- el último desafío SALA 7 De div. a dij: 16.10, 18.10, 20.20, 22.25; sessió golfa
div. i dis: 00.30
Mercadet de Mans Unides un concurs de disseny de la Samarreta tians de Lleida convoca el XVII Concurs hitchcock SALA 8 De div. a dij: 16.40, 18.30, 20.30, 22.30; sessió golfa
Centre Cultural de Mollerussa. Castellers de Lleida 2013 amb l’objec- de Cartells amb una dotació de 800 eu- div. i dis: 00.30
tiu de dinamitzar i potenciar la imatge ros per l’obra guanyadora que serà, a jack reacher SALA 9 De div. a dij: 22.00; sessió golfa div. i dis: 00.20
Durant tot el dia. de la colla a través de nous dissenys i més, la imatge de la festa lleidatana pel
Des d’avui i fins al 15 de febrer la capi- los miserables SALA 9 De div. a dij: 16.00, 19.00
més impacte visual. Es tracta de crear 2013. El termini de presentació d’origi- SALA 10 De div. a dij: 16.45, 19.15, 22.00; sessió golfa div. i
tal del Pla d’Urgell acull el tradicional volver a nacer
un disseny original que reflecteixi els nals és el 8 de març i el tema és la Festa dis: 00.20
Mercadet de Mans Unides.
valors i la identitat dels Castellers amb de Moros i Cristians. L’original, que s’ha Cinema RAMBLA C/ Anselm Clavé, 11 - Tel.: 973 23 27 26
un disseny lliure que pot incloure un de lliurar a la seu de l’Associació (C/ Pa- SALA 2 De div. a dij: 16.00, 18.05, 20.15, 22.20
CONFERÈNCIES dibuix, una frase o qualsevol combi- nera, 1) en horari de 10.00 a 13.00, ha
argo
amanecer ii SALA 3 De div. a dij: 16.00, 18.00
Setmana cultural d’Alfarràs nació d’ambdues coses. Les propostes d’incloure el text: Festa de Moros i Cristi-
es poden fer arribar a través del correu the master SALA 3 De div. a dij: 20.00, 22.25
Sala d’actes de l’Ajuntament d’Alfar- ans. Lleida, 18 i 19 de maig de 2013. SALA 4 De div. a dij: 16.25, 21.20
electrònic a secretaria@castellersdelleida. los miserables
ràs. cat o per correu postal a: Castellers de SALA 4 De div. a dij: 19.10
Concurs de fotografia en família lo imposible
A les 6 de la tarda. Lleida. Apartat de Correus, 503. 25080
Cinema PRINCIPAL Pl/ Paeria, 8 - Tel.: 902 17 09 38
Avui comencen els actes de la XXI Set- Més informació: peecervera@gmail.
de Lleida (indicant al sobre la referència django desencadenado De div. a dime: 18.15, 21.15; dij: 16.30
mana Cultural d’Alfarràs amb una xer- Concurs Samarreta 2013). El guanyador com - http://www.cerverapaeria.cat
El Pla Educatiu d’Entorn (PEE) de lo imposible De div. a dime: 16.10
rada a càrrec de Mariluz Jiménez sobre rebrà com a premi dues samarretes i el
la importància de les nostres creences i seu nom i la seva proposta seran difosos Cervera organitza aquest concurs en Cinema JCA ALPICAT C/ K. Pla parcial 2 del Pla de Montsó. Alpicat - Tel.: 973 70 63 50
com aquestes poden determinar el curs a través de tots els mitjans dels que dis- què pot participar-hi tothom qui vulgui, el último desafío De div. a dij: 16.15, 18.15, 20.15, 22.15
de la nostra vida. Com les construïm i posa la colla tingui l’edat que tingui. L’única condi- django desencadenado De div. a dij: 16.10, 17.10, 19.10, 20.10, 22.10; esp.
les seves conseqüències. ció és que ho faci en família i hi presenti diu: 12.10; sessió golfa div. i dis: 23.10
Lletres i vins imatges que representin una família, tan campanilla: el secreto de las hadas Diss: 16.45; diu: 12.00, 14.50, 16.45
L’Àliga de Cervera Informació i bases: http://bibliote- se val com sigui. La data màxima per movie 13 Div. i de dill. a dij: 16.40, 18.30, 20.20, 22.10; diss. i
Paranimf de la Universitat de Cervera. participar-hi és el 4 de març de 2013. Cal diu: 18.30, 20.20, 22.10; golfa div. diss: 00.00
calleida.gencat.cat/ lincoln De div. a dij: 15.35, 16.50, 18.20, 19.35, 21.05, 22.20;
A 2/4 de 8 del vespre. La Biblioteca Pública de Lleida, dins del enviar les fotografies concursants per
esp. diu: 12.50, 14.05; sessió golfa div. i dis: 23.50
Els actes de bateig de l’Àliga de Cervera Projecte de Biblioteques D.O., convoca correu electrònic a l’adreça peecervera@ De div. a dij: 17.00, 19.30, 22.00; esp. diu: 12.00,
jack reacher
acullen una taula rodona amb els cons- aquest concurs de microrelats amb l’ob- gmail.com. El premi serà un abonament 14.30; sessió golfa div. i dis: 00.30
tructors de l’Àliga, Ramon Ninot i jectiu de maridar la cultura del vi amb familiar per a la piscina d’estiu i dues lo imposible Div. i de dill. a dij: 17.30, 19.40; diss. i diu: 21.50;
Ramon Riu, així com l’historiador Jordi les biblioteques a través de l’escriptura. entrades al cicle de teatre. golfa div. diss: 00.00
Soldevila, autor del llibre L’Àliga de Podrà participar en el concurs qualse- ¡rompe ralph! Diss, diu: 15.50, 17.50, 19.50; esp. diu: 11.50, 13.50
Cervera. Bestiari festiu dels Països Catalans vol persona major de 18 anys que sigui Premi Internacional de Recerca ¡rompe ralph! (3d) De div. a dij: 16.40, 18.40; esp. diu: 12.30
(ss. XIV-XX). usuària de les biblioteques del Sistema en Filologia Catalana volver a nacer De div. a dij: 16.10, 18.20; esp. diu: 11.50, 14.00
de Lectura Pública de Catalunya. Podrà Més informació i bases: secretaria@ los miserables De div. a dij: 20.30; golfa. div. diss: 23.15
PROJECCIONS participar en el concurs qualsevol per-
filcat.udl.cat el origen de los guardianes Diss, diu: 16.20, 18.05; esp. diu: 11.50, 14.20
sona major de 18 anys que sigui usuària
Filmoteca Terres de Lleida El Departament de Filologia Catalana i la vida de pi Div. i de dill. a dij: 17.20, 19.50, 22.10; diss. i diu:
de les biblioteques del Sistema de Lec- 19.50, 22.10; golfa div. diss: 00.30
CaixaForum de Lleida. Avinguda Blon- tura Pública de Catalunya. Les obres Comunicació de la Universitat de Lleida
De div. a dij: 16.35, 18.50, 21.05; esp. diu: 12.05,
i l’Ajuntament de Bell-lloc d’Urgell, el lado bueno de las cosas
del, 3. s’hauran d’enviar per correu electrònic 14.20; sessió golfa div. i dis: 23.20
A les 7 de la tarda i les 10 de la nit. a l’adreça bplleida.cultura@gencat.cat in- convoquen el Premi Internacional de el vuelo De div. a dij: 15.40, 18.15, 20.50
Nova sessió de projeccions de la Fil- dicant concurs microrelats “Lletres i Vins”. Recerca en Filologia Catalana Joan Solà, De div. a dij: 20.40; golfa div. diss: 23.35
el hobbit: un viaje inesperado (3d)
moteca Terres de Lleida amb la cinta Les obres es podran presentar fins el dia tercera edició 2014, semàntica, lexicolo-
el hobbit: un viaje inesperado De div. a dij: 16.15, 19.10; esp. diu: 12.10
Soylent Green (Cuando el destino nos al- 24 de març. S’atorgaran dos premis als gia i lexicografia. El 23 d’abril es tancarà
dos millors microrelats: Primer premi: el termini de presentació dels originals el cuerpo De div. a dij: 22.05; golfa div. diss: 00.05
cance), de Richard Fleischer. L’any 2022
Nova York és una ciutat de 40 milions Val per a un cap de setmana en règim en català, amb un resum en anglès, amb el alucinante mundo de norman Diss. diu: 16.25; esp. diu: 11.45
d’habitants. El problema més gran dels de pernoctar i esmorzar per a dues per- un màxim de 200 pàgines i no superior a la noche más oscura De div. a dij: 18.05, 20.50
mandataris és la provisió d’aliment a sones a la Xarxa Nacional d’Albergs So- 2.400 caràcters i que vulguin optar a un Cinema FUNATIC C/ Pi i Margall, 26 - Tel.: 902 12 59 02. - www.funatic.es
una població que només menja soylent cials de Catalunya; visita a una de les premi de 10.000€. Els treballs s’hauran las sesiones SALA 1 De div. a dij: 15.15, 18.45, 22.40
vermell i soylent groc. El llançament bodegues de la DO Costers del Segre i de presentar en el Departament de Filo- SALA 1 De div. a dij: 17.00
tast de vins per a dues persones; lot de la banda picasso
d’un producte, soylent verd revelarà logia Catalana i Comunicació. Facultat SALA 1 De div. a dij: 20.30
una realitat traumàtica. llibres. Segon premi: Visita a una de les fènix 11-23
de Lletres. Universitat de Lleida: Plaça SALA 2 De div. a dij: 15.00
bodegues de la DO Costers del Segre i proyecto nimh
Víctor Siurana, 1. 25003 de Lleida.
tast de vins per a dues persones; lot de moscati. el médico de los pobres SALA 2 De div. a dij: 16.35
ESPORTS llibres. amor SALA 2 De div. a dij: 18.45, 22.15
Premi Sikarra
BTT Xallenge David Duaigües Més informació i bases: www.es- tabú (vos) SALA 2 De div. a dij: 20.45
Almatret 3 de març i Seròs 10 de març. La fibromiàlgia i la seva incidèn- cruz del sur SALA 3 De div. a dij; 15.00, 19.30
cia en el món laboral pitllera.cat - http://www.fundacio-
Més informació i inscripcions: r. könig, rey de los cómics (vos) SALA 3 De div. a dij: 16.35
Informació i bases: fibromialgia@ casesllebot.org SALA 3 De div. a dij: 18.00
www.xallengedavidduaigues.org - La Fundació Jordi Cases i Llebot i el Fò-
una pistola en cada mano
www.servioptions.com gss.scs.es ai weiwei. never sorry (vos) SALA 3 De div. a dij: 21.00
rum l’Espitllera han obert oficialment el SALA 3 De div. a dij: 22.40
Les viles d’Almatret i Seròs acullen la La Unitat de Fibromiàlgia i SD de Fatiga la parte de los ángeles
període de presentació de candidatures
BTT Xallenge David Duaigües, consis- Crònica de l’Hospital de Santa Maria de Cinemes URGELL C/ Navarra, 7. Mollerussa - Tel.: 973 60 03 13. www.circusa.com
Lleida convoca el segon concurs de re- a la segona edició del Premi Sikarra. El
tent en un recorregut per diferents ca- the master SALA 1 Dv: 22.30; ds: 20.15, 22.30; diu: 18.00, 20.30; dl: 22.15
lats La fibromiàlgia i la seva incidència en el guardó premiarà novament una per-
mins i senders d’aquests termes. És una hotel transilvania SALA 1 Diss: 18.15
món laboral. Les obres originals en català sona o entitat de l’àmbit segarrenc per
prova esportiva amb bicicleta de mun- SALA 1 Diu: 16.00
tanya sense caràcter competitiu. Cada es poden presentar fins al 9 de febrer i la seva tasca destacada en l’àmbit so- las sesiones
marxa constarà de dos circuits: un de optaran a un primer premi de 400 eu- cial, cultural i de progrés del territori i lincoln SALA 2 Dv: 22.30; ds: 20.00, 22.45; diu: 18.00, 20.40; dl: 22.15
llarg (50 km) i un altre popular (25 km ros, un segon de 300 i un tercer de 200€. la seva gent. El Premi consisteix en un cirque du soleil (3d) SALA 2 Diss: 18.20; diu: 16.20
aproximadament). El llarg puntuarà per Els relats es poden presentar per correu reconeixement públic materialitzat en la hija de mi mejor amigo SALA 3 Dv: 22.30; ds: 18.30, 22.30; diu: 16.15, 18.15; dl: 22.15
la classificació de la Xallenge, amb una postal a: II Premi de Relat La Fibromiàl- una escultura obra de l’artista Anna las sesiones SALA 3 Diss. i diu: 20.15
dificultat mitjana. El curt és de caràcter gia i la seva incidència en el món laboral. Marín-Gálvez inspirada en la figura que
popular sense classificació i amb una Unitat de Fibromiàlgia i Sd de Fatiga apareix al revers de la moneda ibera de Cinemes MAJÈSTIC Av. Catalunya, 54. Tàrrega - Tel.: 973 31 07 30. www.circusa.com
dificultat baixa sent perfecte per iniciar- Crònica. Hospital de Santa Maria. Av. Sikarra. L’acte formal de lliurament, que argo SALA 1 Div: 22.30; dis: 18.00, 20.15, 22.30
se. Tant en una prova com en l’altra hi Alcalde Rovira Roure, 44. 25198 Lleida en la seva primera edició va reconèixer la parte de los ángeles SALA 2 Div: 22.30; dis: 20.15; diu: 20.45
haurà obsequis per a tots. o per correu electrònic a: fibromialgia@ al cerverí Armand Forcat, tindrà lloc el els nens salvatges SALA 2 Dis: 18.15; diu: 16.10
gss.scs.es proper 23 de març a la vila de Guissona, los miserables SALA 2 Diss: 22.30; diu: 18.00; dill: 22.15
72è Cros Comarcal - JEEC. XIX i es farà públic una setmana abans. El
VIII Premi de Belles Arts Sant Cinema CASAL C/ Hospital, s/n. Cervera - Tel.: 973 53 22 64. www.circusa.com
Cros Vila de Bellvís termini per la presentació de candida- jack reacher Div, diss: 22.15; diu: 19.30
Informació i inscripcions: inscripci- Jordi tures finalitza el 15 de febrer.
campanilla, el secreto de las hadas Diss: 19.15; diu: 17.30
onscrosbellvís@gmail.com Informació i bases: www.bellpuig. l’origen dels guardians Dime: 18.00
El proper diumenge 10 de febrer se ce- cat - www.torrefarrera.cat EXCURSIONS
Cinema ARMENGOL Plaça Ramon Folch, 17. Bellpuig. www.circusa.com
lebrarà el 72è Cros Comarcal - JEEC. La Fundació Jaume Perelló, amb el
XIX Cros Vila de Bellvís, amb curses patrocini de la Diputació de Lleida, i Visites guiades al poble de el hobbit Diss: 18.15; diu: 19.30; dill: 22.15
per a nens i nenes des de Llar d’Infants la col·laboració de l’Institut d’Estudis Tiurana la hija de mi mejor amigo Diss: 22.30; diu: 17.00
fins a cadet (11 anys) i una altra oberta a Ilerdencs, l’Ajuntament de Torrefarrera, Tiurana.
Cinema EL CASAL
C/Major, 36. Almacelles - Tel.: 973 74 23 45. www.circusa.com
totes les edats. Podran participar tots els l’Ajuntament de Bellpuig i el Consell Més informació al telèfon 973 05 60 46
el chef Diu: 17.00
atletes que s’hagin inscrit abans del 6 de Comarcal de l’Urgell, convoca la vui- Diu: 20.00
febrer a les 11.00 hores i que disposin tena edició del Premi de Belles Arts o al web www.tiurana.cat amor es todo lo que necesitas
Durant tot l’any.
de la corresponent llicència del Consell Sant Jordi, amb l’objectiu de contribuir Cinema CASAL C/Baixada Mercadal, 9. Agramunt - Tel.: 973 39 00 64. www.circusa.com
Esportiu. Les curses començaran a les Tot l’any el Consell Comarcal de la
a la promoció i difusió de l’art, a partir el cuerpo Diss: 18.15; diu: 19.30; dill.: 22.15
09.30 hores i aniran des dels 50 metres Noguera ofereix visites guiades al nou
del suport al treball dels artistes, en les el capital Diss: 22.30; diu: 17.00
per als més petits, fins als 3.000 metres. poble de Tiurana, construït després que Cinema PLANELL C/ Lleida, 2. Linyola - Tel.: 973 57 51 88. www.circusa.com
arts tridimensionals i pictòriques. Els
Hi haurà zona d’inflables lúdica pels les aigües de l’embassament de Rialb
artistes que hi vulguin participar hau- el capital Dis: 22:00; diu: 18.45
més petits. A més, la Unió de Consells neguessin l’antic poble. Tenen lloc cada
ran d’enviar per mail fundacioperello@ Diu: 17.00
¡rompe ralph!
Esportius de Catalunya, mitjançant els bellpuig.cat una imatge de l’obra en for-
dissabte i diumenge al matí.
Teatre Municipal Pg Àngel Guimerà s/n. Balaguer - Tel.: 973 44 52 52. www.circusa.com
Entra a BONDIA vols informar-te de més actes culturals, www.bondia.cat
si cat sense projeccions cinematogràfiques
8. 8 lleida dilluns 4 DE febrer DE 2013
PINTURES ACRÍLIQUES DE NOGUÉS A LA FECOLL. setmana musical a l’intèrpret. L’Intèrpret agermanament. Sant Carles de la Ràpita i l’Aplec
L’artista lleidatà Joaquim Nogués presenta la seva celebra, des d’avui i fins dissabte, la setzena edició del Caragol de Lleida s’agermanaran avui amb el
darrera producció en pintura acrílica a la seu de la de la seva setmana musical dedicant-la, en aquesta plat Anguila de l’Encanyissada amb caragols de la
Fecoll. La mostra es pot visitar fins al 28 de febrer. ocasió, als ‘Grans intèrprets de la música’. Terra Terma, cuinat pel Restaurant Can Batiste.
agermanament fira de lleida
Lleida Ocasió tanca
fecoll
venent 140 vehicles
El Saló del Vehicle d’Ocasió augmenta un 10% el nombre de
vendes respecte al 2012 i rep un total de 15.000 visitants
redacció volum un 10% superior al de solidi com a referent del sector
lleida
l’any passat. Peris va remarcar en el territori”. El regidor tam-
Lleida Ocasió (Saló del Vehicle que en les setmanes posteriors bé va comentar que “tot i que
d’Ocasió de Lleida) va tancar a la fira sempre es tanquen un la venda de vehicles nous ha
ahir les seves portes amb un nombre significatiu d’operaci- baixat, la de cotxes de segona
Moros i Cristians viatgen balanç de vendes força satis- ons que fan augmentar el vo- mà s’ha mantingut i, fins i tot,
fins a la Festa de Bocairent factori.
Segons el regidor de Comerç
lum de vendes.
Pel que fa als visitants, Ra-
està pujant respecte a d’altres
edicions, tal i com es demostra
L’Associació de la Festa de Moros i Cristians es va desplaçar de l’Ajuntament de Lleida, fel Peris va dir que s’estima un en el balanç d’aquest saló. És
aquest cap de setmana fins a Bocairent per agermanar-se amb Rafael Peris, encarregat de volum superior al 5% respecte un sector que, malgrat les cir-
les Festes de Moros i Cristians d’aquesta localitat valenciana, cloure el saló, s’havien venut a l’any passat, “fet que contri- cumstàncies, està passant per
que aquest dies celebren en honor a Sant Blai. al voltant de 140 vehicles, un bueix a que aquest saló es con- un bon moment”.
instal.lats a la plaça de sant joan missa i dinar solidari
El Mercat de l’Hort a Taula, fidel
ajuntament de lleida
a la seva cita de principi de mes
redacció productes locals agraris. Entre més, el mercat també es munta
lleida
altres, hi havia melmelades, amb el propòsit de sensibilitzar
Com cada primer diumenge de bolets i conserves, oli, format- la població sobre els valors de
mes, els lleidatans van poder ge i derivats làctics, galetes i l’agricultura i l’alimentació.
gaudir ahir a la plaça de Sant dolços, carn i embotits, mels o La Regidoria de Promoció
Joan del Mercat de l’Hort a Tau- plantes aromàtiques. Econòmica, Comerç i Mercats i
la. El regidor de Turisme, Fèlix El mercat, que compta amb la Regidoria de Medi Ambient
Larrosa, va visitar el mercat i uns clients fidels, posa a l’abast i Horta promouen aquesta pro-
va saludar els paradistes que dels consumidors productes posta, que ja està consolidada
ahir diumenge es van instal·lar
a la plaça, oferint els habituals
de proximitat que conreen i
elaboren pagesos lleidatans. A
al calendari de mercats de la
ciutat.
Els laringectomitzats celebren
Sant Blai, la seva festa
festa i gastronomia El col·lectiu de laringectomitzats de Lleida va celebrar ahir la
ajuntament de lleida
seva festa patronal dedicada a Sant Blai. L’Associació Provin-
cial que el representa va organitzar una missa, a l’església de
Sant Joan, i un dinar solidari.
fundació teatre llotja i atm lleida
ajuntament de lleida
Promouen en un ‘lipdub’ la
Matança del Porc al Centro Extremeño cultura i la sostenibilitat
El Centro Extremeño de Lleida va estar de festa que deriven d’aquesta animal, com els xoriços i La Fundació Teatre la Llotja i l’ATM de Lleida fomentaran a
aquesta cap de setmana amb la tradicional ma- les botifarres. L’elaboració dels embotits ha estat través d’un vídeo promocional la cultura i la sostenibilitat. El
tança del porc. La festa, però, va portar molta artesanal i va comptar amb la col·laboració dels cap de setmana s’ha seguit gravant el lipdub musical en esce-
feina amb la preparació dels diferents productes socis de l’entitat, que van participar al ritual. naris com el pont de Príncep de Viana o la plaça de la Llotja.
9. dilluns 4 DE febrer DE 2013 comarques 9
meteorologia adversa alumnes del centre la solana
La ventada obliga els
ajuntament de tàrrega
Bombers a desdoblar-se
El Servei Meteorològic destaca ratxes de 148 km/hora a Boí,
122 al Port del Comte, 118 a Coll de Nargó o 104 a Solsona
redacció / acn Endesa va informar que al llarg vades ja havia finalitzat. Se-
lleida
de la matinada de diumenge i gons el Servei Meteorològic de
Els Bombers de la Generalitat ahir al matí hi va haver moltes Catalunya, a Arties s’hi havien
es van haver de desdoblar ahir incidències en el subministra- acumulat fins a 42 centímetres
arran el vent que bufa arreu de ment elèctric, però no ha po- de neu nova, 20 a Vielha, 12
Catalunya, especialment viru- gut concretar quins municipis a Esterri d’Àneu o 6 a la Seu
lent a alta muntanya afecten. Al matí, hi havia 7.700 d’Urgell. Al matí matí, i en
Pel que fa al es comarques abonats sense llum, sobretot al base a les informacions rebu-
de Lleida el Sevei Meteorològic Bages, Osona i a la demarcació des de l’Institut Geològic de Restauren peces de fusta
va captar les ratxes més fortes a
Boí (148 km/h), Port del Comte
de Lleida. A partir de les 2 de la
tarda, els abonats sense llum ja
Catalunya (IGC), s’havia po-
sat en prealerta l’Allaucat pel
del fons del Museu J. Trepat
(122 km/h), Coll de Nargó (118 havien baixat fins a 3.000. perill fort d’allaus. Diverses Uns 10 alumnes del Centre de Formació La Solana de Tàrrega,
km/h), Sant Esteve de la Sarga D’altra banda, Protecció Ci- estacions d’esquí, com Espot, de gestió municipal i dedicat a l’ensenyament d’oficis a perso-
i Montsec d’Ares (112 km/h), vil de la Generalitat (DGPC) Núria, Port del Comte i Vallter nes en situació d’atur, restaura aquests dies un miler de peces
Solsona (104 km/h), va desactivar l’alerta del Neu- 2000 van informar que estaven de fusta del Museu de la Mecanització Agrària J. Trepat.
D’altra banda, la companyia cat atès que la previsió de ne- tancades pel fort vent.
partits polítics
no es van haver de lamentar ferits
erc
Crema la teulada d’una casa de Rialp
marta lluvich (acn) casa aïllada situada dins el ter- totalment la teulada, que va ce-
rialp
me de Rialp. El foc es va iniciar dir, i part d’un paller. No es van
Un incendi va cremar ahir a la pels voltants de les cinc de la lamentar ferits ni intoxicats, ja
tarda la teulada de fusta d’una tarda i les flames van cremar que la casa era buida.
diputació de lleida
‘fossilia ilerdae’
Exposició
de fòssils a
Sidamon ERC de Lleida celebra el seu
redacció
sidamon congrés ordinari a Almenar
Sidamon va inaugurar ahir La Federació de Lleida d’ERC celebrà ahir el seu congrés anual
l’exposici Fossilia Ilerdae ordinari a Almenar. El congrés era bàsicament informatiu i s’hi
2011. Fòssils de la nostra ter- va donar comptes de la gestió i de les diverses activitats realit-
ra, que va tenir lloc ahir a zades per la Permanent i l’Executiva Regional.
Sidamon amb motiu de la
Festa Major del municipi, i
on hi ha assistit el diputat oferta formativa
Antoni Villas. Hi ha fòssils ajuntament de tàrrega
de 420 milions d’anys. Moment de la inauguració de la mostra
PUBLICITAT AL
Truca al
973260065
Èxit de les portes obertes de
l’Escola de Música a Tàrrega
L’Escola Municipal de Música de Tàrrega (EMMT) celebrà una
jornada de portes obertes per mostrar les instal·lacions i els
estudis que s’hi imparteixen. La convocatòria es va saldar amb
un èxit rotund i nombroses famílies s’hi van acostar.