Diseño, Creatividad e Iustraciones del Cómic. Objetivo: Dar a conocer de forma didáctica la historia de la Unión Europea y cómo afecta a la vida cotidiana. Público Objetivo: Jóvenes de entre 14 y18 años. Contenido: Se trata de un cómic de temática actual (de moda) en el que se explica a través de uno o más personajes la historia de la Unión Europea y de qué forma afecta a los jóvenes Baleares, detallando las ventajas y los deberes que comporta ser miembro de la UE. Comunicación: Mediante un lenguaje directo y de fácil comprensión a la vez que atractivo, para lograr despertar el interés de nuestro target. El resultado es una historia y unos dibujos de actualidad que llamen la atención de los jóvenes. Cliente: Govern de les illes Balears

1. EUROPA,
tota una història
Fede Ruiz · Alex Fito · Chema Daza

2. EUROPA,
tota una història

3. Fins fa poques dècades, la història del continent europeu es-
tava marcada pels continus conflictes bèl·lics entre països veï-
nats. L’acord polític entre els Estats europeus que s’inicià els
anys 50 del segle XX, ha permès crear el que avui coneixem
com a Unió Europea.
Avui, la UE és un sistema polític i econòmic de col·laboració
entre 27 estats europeus. Allò que pretén la UE és millorar i
facilitar les vides de tots els europeus, a partir de la cooperació
i la unió de tots els països que en formen part. En alguns casos,
s’han adoptat mesures que notam directament en la nostra vida
quotidiana, com el fet de poder treballar i estudiar a tot el conti-
nent europeu. En altres, s’han adoptat decisions no tan visibles,
però que han ajudat a un major equilibri ecològic i social entre
els europeus. En definitiva, la principal preocupació de la UE és
donar resposta a les preocupacions dels seus ciutadans.
Tot i així, la UE és encara poc coneguda i sovint és mal
d’entendre que fa exactament i com és el seu funcionament.
Aquesta publicació pretén fer més entenedora aquest complex
sistema polític i econòmic i com afecta diàriament a les nostres
vides.
El còmic és una manifestació artística molt antiga, però en els
darrers anys cada vegada pren més força. És un mitjà didàctic
per exposar un tema que a priori hagués pogut semblar com-
plex. Per aquest motiu, hem optat per aquest gènere com a
mitjà per arribar al públic jove de les Illes Balears.
Esperam que sigui del vostre interès.
Govern de les Illes Balears

4. Ho sé, no vos preocupeu, ja
Aprofita el temps, fill meu,
hi estic acostumat. Tot d’una
i, sobretot, passa-t’ho bé.
que arribi al domicili i m’hagi
Ja saps que confiam en tu.
instal.lat vos telefonaré.
Edita:
Direcció General de Fons Europeus
Conselleria de Comerç, Indústria i Energia
GOVERN DE LES ILLES BALEARS
Fins aviat.
La veritat és que no m’hi acostum.
Direcció editorial:
Desarrollodc.com
Concepte i realització:
Fede Ruiz (ddc) Sempre que en Sebastià se’n va
Guió: d’Erasmus em pareix que és la
Alex Fito primera vegada que se n’hi va.
Il·lustracions i colors:
Chema Daza (ddc)
Maquetació:
Desarrollodc.com
Impressió:
amadip.esment
Dipòsit legal:
PM-789-2011

5. Separar-se dels fills, encara que Des de la persecució nazi dels
sigui temporalment, sempre es jueus i la invasió de Polònia.
fa difícil. És increïble que encara
no hi estiguem acostumats!
Ara tendrem na Laura
a Brussel·les i en
Sebastià a Bucarest.
Bé, però no ens podem queixar.
Avui en dia ja no és el mateix; amb Fins al seu trist final amb les bombes
les noves tecnologies és molt més atòmiques d’Hiroshima i Nagasaki.
senzill mantenir-se en contacte.
Smith, t’han
ferit de ple!
Quina sort tenen de
ser joves i viure en una
època d’estabilitat
política a Europa!
A més, poden accedir
a beques.
A nosaltres ens va
tocar viure el final
d’una guerra.
Estic bé, Johnson.
Deixa’m!
Aquella maleïda Segona Guerra Mundial.
Si va ser difícil superar una guerra, també
ho va ser sobreviure sense aixecar sospites.
Cinc anys més tard
vàrem penjar l’uniforme
i començàrem
Va ser una sort que destinassin uns americans com nosaltres a Berlín el 1945, a construir coses
al final de tot aquest desastre. Així canviàrem de país i d’ambient, positives.
i vàrem ser útils per a alguna cosa més que no fos destruir.

6. La producció de carbó i acers de El 1950 es va proposar la creació A la fi a casa! A quina
països enemics fins aleshores es va d’una comunitat europea del carbó i hora ha dit en Tià que
convertir en l’instrument per a arribaria a Romania?
l’acer (CECA) entre sis països
la reconciliació i la pau. fundadors: Bèlgica, França, Itàlia, Perfecte,
Devers les vuit del tenim temps per a
Luxemburg, els Països Baixos i vespre, hora d’aquí. relaxar-nos un
la República Federal d’Alemanya. poc. Em canviaré
Cada 9 de maig se celebra el Dia de roba.
d’Europa per a commemorar la
proposta de creació d’una Europa
unida que va fer el polític francès Vols que tregui
Robert Schuman el 1950. algunes fotos del
bagul dels records?
L’èxit dels sis va impulsar altres
països a unir-se a aquesta comunitat.
Passaren de sis a nou, i fins ara se n’hi
han afegit encara molts més, És increïble que encara no Ha, ha, ha! Com es nota el
inclosa Espanya. s’hagin perdut després de canvi de moda a la roba
tant de trasllat. i als pentinats, i la quan-
titat de països que s’han
anat afegint a Europa
aquests anys!
He sentit a parlar molt bé de vós,
Smith. Fins i tot que heu esquivat
la mort més d’una vegada.
Crec que això són exageracions.
En tot cas, vos
don la benvingu-
da a la vostra Mira aquestes del 1979. Quin pèl
Gràcies, senyor. La meva esposa
nova casa, com dúiem quan es feren les
i els meus fills ho farem tan bé
a funcionari primeres eleccions del Parlament
com sabrem per a dur a terme
de la Comissió Europeu! En què devíem pensar?
aquesta nova missió.
Europea.
Mira aquestes de quan
vàrem venir a viure a
Espanya, poc abans
que ingressàs a la
Comunitat Europea.
Al·lots, preveig una nova
vida bastant excitant per als
pròxims anys. Vos assegur
que no vos avorrireu.

7. Desgraciadament no Tu deus ser en Sebastià, no és ver?
crec que ens hi hàgim de
quedar molt més temps. Papà, mamà, sou aquí?
Ja ha arribat a
Romania, el petit?
Jo som na Sofia, ell és
el meu fill Àlex i ella és
na Sarah, una veïnada i
amiga nostra.
Hola?
És na Laura
per l’Skype, Ha vengut perquè sap català, Ho... hola,
estimada! per si de cas no ens enteníem. encantat.
En vaig aprendre quan era
d’Erasmus a Barcelona!
Miràvem fotos Val més que no et digui
antigues. No saps res de la pinta que fas
quina pinta fèieu! tu amb aquests pijames
que encara et poses.
Val més que ens
n’anem, el trànsit
pot posar-se im-
possible en aques-
tes hores. Vivim en
una capital!
Què tal? Com va T’ajud amb
És ben clar que la
tot pel Parlament les maletes.
crisi econòmica inter-
Europeu? nacional és un tema
que és molt present.
Uf, com sempre, amb
mil temes a l’aire, No es preocupi, Sofia,
com per exemple que ja em comença
l’adhesió de Turquia. a agradar.
Mem si t’agrada el país.
Esper que gaudeixis
Aeroport de Bucarest Adeu Laura!
de la teva estada amb
nosaltres. Abans que
comencis tenim una
sorpresa per a tu.

8. Idò tanta sort, perquè de Lliteres! Sempre m’han agradat molt!
moment és el que hi ha. Abans Hola, ets
hi dormia el meu germà. d’aquí o hi ets
de visita?
Una mica les dues
coses. Per què ho
vols saber?
És que m’estranyava que
una criatura local s’untàs
protecció solar de 500 per
a posar-se, a més, a l’ombra.
D’acord, no hi
I tu què, tens germans o germanes?
ha cap proble-
ma, però t’avís
que aguant
Molt interessant? molt de temps
I és guapa i això? És que tenc desperta...
Sí, tenc una germana més la pell Ah!, idò això és
gran. Ens duim molt bé delicada perfecte perquè avui
perquè no ens veim mai. i sensible. vespre pensava sor-
Ja ho veus, tir a prendre alguna
Ha, ha! És una broma. El que passa som una cosa amb uns amics i
és que viu a Brussel.les; té una criatura t’hi podries afegir...
beca Schumanm i fa pràctiques de nocturna.
periodista i de traductora.
La veritat és que encara que sigui la meva Mira com balla,
germana t’he de dir que sí. Quan torna de Aquell vespre. pareix que levita!
vacances a Mallorca l’enrevolten tants de
turistes que pareix com si encara no hagués
sortit del Parlament Europeu.

9. L’endemà... El castell de Bran!
Teniu Wi-Fi a casa?
Hauria de dir a la meva
Què tal, Sebastià? família que he arribat bé.
T’has pogut
instal.lar a gust?
Clar
que sí!
Sí Sofia,
moltes gràcies.
Xateja
tranquil,
llavors ja
ens veurem.
Uau! Reconec que això
no m’ho esperava. Quina Vaja, veig que
sorpresa, tenia raó! n’havies sentit
Ja som parlar.
m’est aquí
ic inst , A primera vista pareix que
al .lan
t. sí, però encara és molt prest
Genial! Fa una estona hem parlat
amb la teva germana i ens ha per a saber si és convenient
demanat per tu. venir a viure aquí.
Com veus el panorama per allà?
Escriu-nos cada dia.
Bé, la família és molt maca, crec que
he tengut sort. No passeu ànsia, fins demà.
Bé, en realitat no és gens clar que
Es veu diferent de quan encara no Vlad Draculea hi visqués, però
era de la Unió Europea? s’ha convertit en una visita molt
turística del nostre país.
Bah, supersticions!
Jo mai he cregut en
els vampirs, encara
És clar, és el que molin. I tu?
llegendari castell
del comte Dràcula!
Has acabat?
Eeeeh, no, per
Vols sopar?
descomptat! Encara
que seria divertit.
Sí... Escolta, ja t’he
parlat de la meva germana,
parla’m ara d’aquesta
veïnada que tens tu...

10. Aquella nit És una al.lota molt maca, però
Deixa-la creure Que sí, t’ho promet. sempre ha estat molt reservada
Idò jo no ho descartaria. Va agafar-me la mà
en el que vulgui... quant als al.lots. Sempre els ha
La veritat de vegades ens durant un moment! donat carabasses a tots, i amb
No diguis dois! podria sorprendre a tots.
vergonya et diré que fins i tot a mi.
Clar, uns vuit-cents anys,
i això sí que és de veres.
Però què dius? Si
mai l’havia vista
fent això!
No sé què li has
donat, però has
tengut molta de
sort. Tu has tengut
al.lota mai?
Sí, més o manco. Només una
i ja fa uns deu anys. En un
dels meus primers viatges
en interrail per Europa.
Al cap de poc temps del
tractat de Maastrich i
quan es començava
a anunciar la creació
de la moneda única.
Uau, com és d’antic Mirau aquests llits.
tot això! Fan ganes de dormir-hi
eternament, eh?
Ah, les sueques.
He sentit a dir que en
Vaig passar un temps a Finlàndia, els anys 70 moltes
Àustria i Suècia, que s’acabaven estiuejaven a
d’adherir a la Comunitat Europea. Mallorca. És cert?
M’hi vaig enamorar de na Karin.

11. Aquell vespre.
Sí, ha, ha, ha! Varen ser molt populars al meu país, però en qualsevol cas
En aquella època devies
la meva història amb na Karin no va prosperar per motius personals. De
ser molt jove per a
totes maneres, va ser millor així, ja que havia de tornar a la meva terra.
una relació seriosa, no?
Ostres, jo no sabia
que sabés ballar
així. Crec que ho fa
perquè tu hi ets.
Podríem dir que no era
madur sentimentalment.
Què et pareix, és que No, no és això,
no penses dir-li res? Li tens por o és que no puc...
què et passa? Jo...
Idò esper que ara ho siguis
perquè demà hem quedat amb
uns col.legues per a prendre
alguna cosa, i na Sarah hi serà.
Vés alerta que potser
és un poc rara.
No pots deixar passar
una oportunitat com
aquesta. Què passa?
Que saps tu
què és ser rar! Que m’acompanyis, et dic!
Però...
per què?
Vine amb mi
al lavabo
Eh?
Tu només
acompanya’m!

12. Tranquil, Àlex, pareixes bona persona.
T’ho cont perquè sé que no ho diràs a ningú,
Mira’m! i manco a ella. Ja m’he enamorat abans
i l’amor no és per a éssers com jo.
Eh?
No et preocupis, no ha estat la
Aquesta vegada hem fet la maleta en un temps primera vegada que passa una
Gràcies, papà.
rècord. D’aquí a mitja hora embarcam cap a cosa així, i no serà la darrera.
No... no hi ets? Brussel·les i ens reunirem amb la teva germana.
El que va dir na Sarah
al castell era ver...
alguns existim. Jo... Ho sent.
Però, però...
Mai havia contat aquest secret a
ningú. Per favor, guarda’l. Fes-ho
per la meva família i per mi.
Sí... sí. No et Inventa’t el que vulguis
preocupis. per a dir-ho a ta mare,
demà ja no seré aquí.
He parlat amb na Susanna
i ens espera una nova
destinació: Turquia.
És una bona estratègia: un país
turístic i amb moltes possibilitats
Papà, mamà, em sap molt de És perillós que continuïs allà. de pertànyer a la Unió Europea.
greu, tot se n’ha anat en orris. Ja saps què pensen dels éssers
com nosaltres. Torna tot d’una. Serà dur deixar enrere les nostres
Fill, què ha passat? Ho sé, no vos preocupeu. estimades illes però ajudar a reforçar la
Demà dematí arribaré Unió Europea amb nous membres serà un altre
He revelat el nostre secret, per a Son Sant Joan. repte laboral important per a la família.
culpa d’una al.lota, com ja va
passar-me fa temps a Suècia.

13. El triangle institucional elabora polítiques
i lleis que s’apliquen a la UE.
El Parlament Europeu:
Representa els ciutadans de la UE
i és elegit directament per ells.
El Consell de la Unió Europea:
Representa els estats membres.
La Comissió A més de les institucions
Europea: la UE compta amb diversos
organismes d’àmbits
Defensa els interessos especialitzats, entre altres:
de la Unió en • el Comitè de les Regions
el seu conjunt. • el Banc Europeu d’Inversions
• el Banc Central Europeu
• el Defensor del Poble
EL TRIANGLE Unes altres dues institucions exerceixen un paper vital:
INSTITUCIONAL
El Tribunal El Tribunal de Comptes:
Compartir la sobirania significa que de Justícia:
els estats que pertanyen a la UE Controla el finançament
deleguen alguns dels seus poders Vetla pel de les activitats
compliment de la Unió.
a les institucions comunes per a
prendre democràticament decisions de la legislació
europea.
per a l’interès general.

14. Mentrestant, a Romania. Sí? Hola, Sarah. Idò sí, No em va dir per què. Crec
això pareix. Se’n va haver que era per problemes
d’anar precipitadament. familiars, però no n’he
tornat a saber res.
P
PIUPIUP
Bé, gràcies. De totes Qualque notícia, filla? Que Sí, aquest al.lot estava
maneres ja ens veurem pel em sap de greu veure’t així, fet per a mi, i vaig pensar
barri. Sí, sí, adéu, adéu. per una vegada que has estat que ell també ho sabia...
il.lusionada amb qualcú...
IC K!
CL
Tot el temps
del món...
Però tenc temps
per a trobar-lo...