SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  14
Télécharger pour lire hors ligne
Assessorament “ètic” en les
polítiques publiques de ciència…
El Comitè de Bioètica de Catalunya
Núria Terribas
▪ És una disciplina jove (S.XX), fruit de determinades
experiències i realitats, i que vol promoure el diàleg entre
ciències i humanitats.
▪ Neix per la presa de consciència de necessitar una reflexió
crítica sobre els conflictes ètics provocats pels avenços de
la ciència.
▪ Intenta donar una resposta adequada a la complexitat
creixent en les polítiques de salut i ciència, fomentant en la
ciutadania i en els professionals de manera especial, la
reflexió que ha d’ajudar a conèixer quines poden ser les
millors opcions per a una societat plural de persones lliures.
Què és la BIOÈTICA ?
• El Comitè de Bioètica de Catalunya aborda qüestions que
afecten la societat i, per això, parteix d’un enfocament plural,
multidisciplinari, independent, no dogmàtic i transparent.
• Està format per membres que representen el món de la
medicina, la ciència, la gestió sanitària, el dret i les humanitats.
• Desenvolupa qüestions concretes en diferents grups de treball
formats per persones provinents de diferents disciplines i també
amb la participació d’experts.
• El mètode de treball és la democràcia deliberativa, un
procediment en què les decisions es prenen a partir del diàleg i
amb la participació col·lectiva de tots els membres, mitjançant
una discussió racional i argumentada.
Què és i què fa el CBC
Abril 1991. S'organitza un simposi sota els auspicis del
Departament de Sanitat que esdevé una aproximació
pública a la Bioètica. Es conclou que l’instrument de treball
de la Bioètica ha de ser un “comitè”, és a dir, un àmbit de
deliberació obert i plural i multidisciplinari (no
corporativista).
Maig 1991. Es crea la Societat Catalana de Bioètica dins de
l'Acadèmia de Ciències Mèdiques, al servei d'altres
societats científiques.
Juliol 1991. Neix la Comissió Assessora en matèria de
Bioètica del Departament de Sanitat.
Breu apunt històric... 30 anys de recorregut
1998. La Comissió presenta, a demanda del Parlament, un
informe sobre les possibilitats de posar en marxa un
“testament vital", on s'hi recomana la creació d'una llei
sobre voluntats anticipades.
2000. S’elabora la Llei 21/2000 sobre Autonomia del
pacient i informació i documentació clínica, que garanteix el
dret a la informació, el dret a l’accés a la història que la
conté, el dret a la intimitat, al consentiment informat i el
dret d’anticipar la pròpia voluntat (voluntats anticipades) per
quan es perdi la capacitat de poder decidir en salut.
Una mica d’història...
2005. Es publica el Decret 166/2005, que converteix el
Comitè de Bioètica de Catalunya (CBC) en òrgan
assessor de tot el Govern de la Generalitat, plural,
pluridisciplinar, independent (el president deixa de ser
un director general), representatiu i operatiu.
2009. Es fa una nova renovació i una modificació del
decret, reduint-ne els membres i la representació
d’estaments de l’administració, potenciant perfils més
especialitzats i representatius de sectors professionals.
Una mica d’història...
➢ Presta assessorament al govern de la Generalitat de
Catalunya sobre aspectes de la bioètica en la determinació
d’aquelles polítiques en què calgui ponderar aspectes ètics.
➢ Elabora recomanacions per als professionals, que serveixin
de referent per a l’acció davant de diferents situacions
èticament controvertides en l’àmbit de la pràctica clínica.
➢ Emet informes i posicionaments relatius a aquelles
qüestions que plantegen implicacions ètiques relacionades
amb els avenços de la recerca en biomedicina i en ciències
de la salut.
FUNCIONS
➢ Organitza actes de difusió per divulgar els
coneixements i les recomanacions del camp de la
bioètica.
➢ Analitza casos concrets de conflicte provinents del
Govern o dels comitès d’ètica, i manifesta el seu parer.
➢ Fomenta la formació i la informació en matèria de
bioètica entre la comunitat científica i mèdica,
mitjançant la confrontació del coneixement científic i
mèdic amb altres àmbits del coneixement (jurídic,
filosòfic, social, ètic).
FUNCIONS
➢ Govern de Catalunya
➢ Institucions: hospitals, centres de salut o
sociosanitaris, centres de recerca... A a tenir en compte
el paper que ja fan altres Comitès d’Ètica (assistencials i
de recerca)
➢ Ciutadania A una pregunta d’un particular només
serà resposta pel CBC si té un interès general per a la
bioètica; si la pregunta ja ha estat analitzada en algun
dels documents del CBC s’adreçarà a la persona que
l’hagi efectuat a les fonts bibliogràfiques pertinents o,
en altres casos, a la institució més adient que li pugui
donar resposta.
Qui pot fer-hi consultes o demanar opinió ?
✓ Atenció a l’infant i adolescent
✓ Autonomia i dret a decidir
✓ Diversitat cultural i salut
✓ Drets i Deures
✓ Final de la vida
✓ Recerca Biomèdica
✓ Reproducció i inici de la vida
✓ Salut Pública
✓ Voluntats Anticipades
... altres de present/futur : IA / edició genètica
Àmbits temàtics del CBC
Àmbit de la ciència i la recerca
➢ D'una banda, el CBC reflexiona sobre les diverses controvèrsies
ètiques plantejades a partir dels nous avenços en medicina i
biologia. El seu objectiu és analitzar des de la racionalitat els
problemes ètics que es plantegen. Aquestes reflexions tenen en
compte criteris cientificotècnics, econòmics i legals, com també els
drets humans i els valors socials o personals.
➢ D'altra banda, aporta informació al ciutadà que sovint és objecte
passiu dels efectes de la ciència i de la tecnologia pel que fa a la
salut, però, a la vegada, se li demana una participació més activa
en la seva aplicació i en la recerca. Si els seus coneixements en
aquest camp són imprecisos o incorrectes, es pot convertir
fàcilment en objecte de manipulació o bé patir indegudament
conseqüències que no desitjava.
Documents rellevants
.
1 Aspectes ètics de la innovació clínica: la cirurgia
com a exemple
1 Qüestions sobre la recerca biomèdica: què n’ha
de saber el ciutadà?
1 Problemes ètics en l’emmagatzematge de
mostres biològiques
1 Recerca i ètica. Paper de la reflexió bioètica en
el marc regulador dels assaigs clínica a Europa
1 Sobre el Pla estratètic en Recerca i Innovació en
Salut (PERIS)
1 Consideracions sobre la transferència nuclear
Salut Pública:
✓ Consideracions ètiques sobre la vacunació
✓ Consideracions ètiques en relació a les mesures en
temps de COVID
A la pandèmia ha estat un autèntic “banc de proves”
per la Bioètica però, malauradament, el context, la
urgència en la presa de decisions i la manca de
reflexió crítica l’han deixat fora de les Polítiques
Públiques !! … amb tot, la BIOÈTICA ha fet la seva
feina, amb posicionaments i anàlisis que poden servir
en un futur!
Documents rellevants
Moltes gràcies…
www.comitebioetica.cat

Contenu connexe

Similaire à Núria Terribas

Órganos de participación : Los Consejos de Salud: análisis y resultados media...
Órganos de participación : Los Consejos de Salud: análisis y resultados media...Órganos de participación : Los Consejos de Salud: análisis y resultados media...
Órganos de participación : Los Consejos de Salud: análisis y resultados media...Olga Fernandez Quiroga
 
20è Aniversari del Comitè d'Ètica Assistencial (CEA) de BSA
20è Aniversari del Comitè d'Ètica Assistencial (CEA) de BSA20è Aniversari del Comitè d'Ètica Assistencial (CEA) de BSA
20è Aniversari del Comitè d'Ètica Assistencial (CEA) de BSABadalona Serveis Assistencials
 
Conviure amb els transgènics
Conviure amb els transgènicsConviure amb els transgènics
Conviure amb els transgènicsrogerprudu
 
Tastets d'Ètica quotidiana a l'ABS Castelldefels 1 2011
Tastets d'Ètica quotidiana a l'ABS Castelldefels 1 2011Tastets d'Ètica quotidiana a l'ABS Castelldefels 1 2011
Tastets d'Ètica quotidiana a l'ABS Castelldefels 1 2011castellbou
 
Salut Pública Fisioteràpia UVIC Mòdul 4
Salut Pública Fisioteràpia UVIC Mòdul 4Salut Pública Fisioteràpia UVIC Mòdul 4
Salut Pública Fisioteràpia UVIC Mòdul 4Josep Vidal-Alaball
 
El programa de decisions clíniques compartides de l'AQUAS
El programa de decisions clíniques compartides de l'AQUASEl programa de decisions clíniques compartides de l'AQUAS
El programa de decisions clíniques compartides de l'AQUASSocietat Gestió Sanitària
 
Treball Filosofía_Dilemes
Treball Filosofía_DilemesTreball Filosofía_Dilemes
Treball Filosofía_DilemesActFilo2
 
Salut per la_independencia-1
Salut per la_independencia-1Salut per la_independencia-1
Salut per la_independencia-1Cristobal Buñuel
 
Treball filosofia dilema 2 (vicent, marc, sergi, lluis)
Treball filosofia dilema 2 (vicent, marc, sergi, lluis)Treball filosofia dilema 2 (vicent, marc, sergi, lluis)
Treball filosofia dilema 2 (vicent, marc, sergi, lluis)Vic3n7
 
Treball filosofia dilema 2 (vicent, marc, sergi, lluis)
Treball filosofia dilema 2 (vicent, marc, sergi, lluis)Treball filosofia dilema 2 (vicent, marc, sergi, lluis)
Treball filosofia dilema 2 (vicent, marc, sergi, lluis)Vic3n7
 
Filosofia dilema2
Filosofia dilema2Filosofia dilema2
Filosofia dilema2clara_bosch
 
Transformació de la biblioteca en una eina de suport per a la gestió i locali...
Transformació de la biblioteca en una eina de suport per a la gestió i locali...Transformació de la biblioteca en una eina de suport per a la gestió i locali...
Transformació de la biblioteca en una eina de suport per a la gestió i locali...bibliotecasalut Departament de Salut
 
Etica I Investigació
Etica I InvestigacióEtica I Investigació
Etica I InvestigacióAna mendoza
 

Similaire à Núria Terribas (20)

IdIBGi
IdIBGiIdIBGi
IdIBGi
 
Órganos de participación : Los Consejos de Salud: análisis y resultados media...
Órganos de participación : Los Consejos de Salud: análisis y resultados media...Órganos de participación : Los Consejos de Salud: análisis y resultados media...
Órganos de participación : Los Consejos de Salud: análisis y resultados media...
 
Salutogènesi
SalutogènesiSalutogènesi
Salutogènesi
 
20è Aniversari del Comitè d'Ètica Assistencial (CEA) de BSA
20è Aniversari del Comitè d'Ètica Assistencial (CEA) de BSA20è Aniversari del Comitè d'Ètica Assistencial (CEA) de BSA
20è Aniversari del Comitè d'Ètica Assistencial (CEA) de BSA
 
Conviure amb els transgènics
Conviure amb els transgènicsConviure amb els transgènics
Conviure amb els transgènics
 
Tastets d'Ètica quotidiana a l'ABS Castelldefels 1 2011
Tastets d'Ètica quotidiana a l'ABS Castelldefels 1 2011Tastets d'Ètica quotidiana a l'ABS Castelldefels 1 2011
Tastets d'Ètica quotidiana a l'ABS Castelldefels 1 2011
 
Salut Pública Fisioteràpia UVIC Mòdul 4
Salut Pública Fisioteràpia UVIC Mòdul 4Salut Pública Fisioteràpia UVIC Mòdul 4
Salut Pública Fisioteràpia UVIC Mòdul 4
 
El programa de decisions clíniques compartides de l'AQUAS
El programa de decisions clíniques compartides de l'AQUASEl programa de decisions clíniques compartides de l'AQUAS
El programa de decisions clíniques compartides de l'AQUAS
 
Treball Filosofía_Dilemes
Treball Filosofía_DilemesTreball Filosofía_Dilemes
Treball Filosofía_Dilemes
 
Salut per la_independencia-1
Salut per la_independencia-1Salut per la_independencia-1
Salut per la_independencia-1
 
Dt salut
Dt salutDt salut
Dt salut
 
Treball filosofia dilema 2 (vicent, marc, sergi, lluis)
Treball filosofia dilema 2 (vicent, marc, sergi, lluis)Treball filosofia dilema 2 (vicent, marc, sergi, lluis)
Treball filosofia dilema 2 (vicent, marc, sergi, lluis)
 
Treball filosofia dilema 2 (vicent, marc, sergi, lluis)
Treball filosofia dilema 2 (vicent, marc, sergi, lluis)Treball filosofia dilema 2 (vicent, marc, sergi, lluis)
Treball filosofia dilema 2 (vicent, marc, sergi, lluis)
 
Antipsiquiatria
AntipsiquiatriaAntipsiquiatria
Antipsiquiatria
 
Filosofia dilema2
Filosofia dilema2Filosofia dilema2
Filosofia dilema2
 
Transformació de la biblioteca en una eina de suport per a la gestió i locali...
Transformació de la biblioteca en una eina de suport per a la gestió i locali...Transformació de la biblioteca en una eina de suport per a la gestió i locali...
Transformació de la biblioteca en una eina de suport per a la gestió i locali...
 
Etica I Investigació
Etica I InvestigacióEtica I Investigació
Etica I Investigació
 
Ponencia 'C' parlament 3 octubre
Ponencia 'C' parlament 3 octubrePonencia 'C' parlament 3 octubre
Ponencia 'C' parlament 3 octubre
 
Gènere i Salut
Gènere i SalutGènere i Salut
Gènere i Salut
 
Resultats del PINSAP 2014-2016 i nou PINSAP 2017-2020
Resultats del PINSAP 2014-2016 i nou PINSAP 2017-2020Resultats del PINSAP 2014-2016 i nou PINSAP 2017-2020
Resultats del PINSAP 2014-2016 i nou PINSAP 2017-2020
 

Plus de Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo Barcelona (CUIMPB) - Centre Ernest Lluch

Plus de Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo Barcelona (CUIMPB) - Centre Ernest Lluch (20)

Las organizaciones y alianzas urbanas y el papel de la ciudad
Las organizaciones y alianzas urbanas y el papel de la ciudadLas organizaciones y alianzas urbanas y el papel de la ciudad
Las organizaciones y alianzas urbanas y el papel de la ciudad
 
La aplicación de la CEAL en los estados. Desarrollos recientes
La aplicación de la CEAL en los estados. Desarrollos recientesLa aplicación de la CEAL en los estados. Desarrollos recientes
La aplicación de la CEAL en los estados. Desarrollos recientes
 
El papel de la Unión Europea en la definición de la ciudad como sujeto jurídi...
El papel de la Unión Europea en la definición de la ciudad como sujeto jurídi...El papel de la Unión Europea en la definición de la ciudad como sujeto jurídi...
El papel de la Unión Europea en la definición de la ciudad como sujeto jurídi...
 
La agenda de la UE en relación con los gobiernos locales
La agenda de la UE en relación con los gobiernos localesLa agenda de la UE en relación con los gobiernos locales
La agenda de la UE en relación con los gobiernos locales
 
La demanda d’habitatge a l’actualitat (…constatacions demogràfiques i futur)
La demanda d’habitatge a l’actualitat (…constatacions demogràfiques i futur)La demanda d’habitatge a l’actualitat (…constatacions demogràfiques i futur)
La demanda d’habitatge a l’actualitat (…constatacions demogràfiques i futur)
 
La política d’habitatge com a pilar fonamental de l’Estat del benestar
La política d’habitatge com a pilar fonamental de l’Estat del benestarLa política d’habitatge com a pilar fonamental de l’Estat del benestar
La política d’habitatge com a pilar fonamental de l’Estat del benestar
 
L’habitatge de lloguer de temporada a Barcelona
L’habitatge de lloguer de temporada a BarcelonaL’habitatge de lloguer de temporada a Barcelona
L’habitatge de lloguer de temporada a Barcelona
 
Nuevos tipos de demanda de vivienda: el alquiler de habitaciones
Nuevos tipos de demanda de vivienda: el alquiler de habitacionesNuevos tipos de demanda de vivienda: el alquiler de habitaciones
Nuevos tipos de demanda de vivienda: el alquiler de habitaciones
 
Consejo Juventud de España. La aventura de la emancipación
Consejo Juventud de España. La aventura de la emancipaciónConsejo Juventud de España. La aventura de la emancipación
Consejo Juventud de España. La aventura de la emancipación
 
Joves i emancipació. Fundació Cipriano García
Joves i emancipació. Fundació Cipriano GarcíaJoves i emancipació. Fundació Cipriano García
Joves i emancipació. Fundació Cipriano García
 
Generació llogatera: la gran esquerda social. Enquesta sobre les condicions d...
Generació llogatera: la gran esquerda social. Enquesta sobre les condicions d...Generació llogatera: la gran esquerda social. Enquesta sobre les condicions d...
Generació llogatera: la gran esquerda social. Enquesta sobre les condicions d...
 
Volum i perfil de la demanda d’habitatge a Catalunya
Volum i perfil de la demanda d’habitatge a CatalunyaVolum i perfil de la demanda d’habitatge a Catalunya
Volum i perfil de la demanda d’habitatge a Catalunya
 
2024.02.20_Miguel Comino Haro_POLÍTIQUES D'HABITATGE AMB.pdf
2024.02.20_Miguel Comino Haro_POLÍTIQUES D'HABITATGE AMB.pdf2024.02.20_Miguel Comino Haro_POLÍTIQUES D'HABITATGE AMB.pdf
2024.02.20_Miguel Comino Haro_POLÍTIQUES D'HABITATGE AMB.pdf
 
L’estat de l’emancipació residencial a Catalunya Context i factors associats
L’estat de l’emancipació residencial a Catalunya Context i factors associatsL’estat de l’emancipació residencial a Catalunya Context i factors associats
L’estat de l’emancipació residencial a Catalunya Context i factors associats
 
Les mesures a adoptar des de l'Àrea Metropolitana de Barcelona IMPSOL: nous p...
Les mesures a adoptar des de l'Àrea Metropolitana de Barcelona IMPSOL: nous p...Les mesures a adoptar des de l'Àrea Metropolitana de Barcelona IMPSOL: nous p...
Les mesures a adoptar des de l'Àrea Metropolitana de Barcelona IMPSOL: nous p...
 
L’aportació de la Generalitat per facilitar l’accés dels joves a l’habitatge
L’aportació de la Generalitat per facilitar l’accés dels joves a l’habitatgeL’aportació de la Generalitat per facilitar l’accés dels joves a l’habitatge
L’aportació de la Generalitat per facilitar l’accés dels joves a l’habitatge
 
La política d'habitatge de Barcelona: joves
La política d'habitatge de Barcelona: jovesLa política d'habitatge de Barcelona: joves
La política d'habitatge de Barcelona: joves
 
Workshop moderated by Lazaro Tuñon.pdf
Workshop moderated by Lazaro Tuñon.pdfWorkshop moderated by Lazaro Tuñon.pdf
Workshop moderated by Lazaro Tuñon.pdf
 
Workshop Moderated by David Martínez.pdf
Workshop Moderated by David Martínez.pdfWorkshop Moderated by David Martínez.pdf
Workshop Moderated by David Martínez.pdf
 
Workshop moderated by Celia Ortega.pdf
Workshop moderated by Celia Ortega.pdfWorkshop moderated by Celia Ortega.pdf
Workshop moderated by Celia Ortega.pdf
 

Núria Terribas

  • 1. Assessorament “ètic” en les polítiques publiques de ciència… El Comitè de Bioètica de Catalunya Núria Terribas
  • 2. ▪ És una disciplina jove (S.XX), fruit de determinades experiències i realitats, i que vol promoure el diàleg entre ciències i humanitats. ▪ Neix per la presa de consciència de necessitar una reflexió crítica sobre els conflictes ètics provocats pels avenços de la ciència. ▪ Intenta donar una resposta adequada a la complexitat creixent en les polítiques de salut i ciència, fomentant en la ciutadania i en els professionals de manera especial, la reflexió que ha d’ajudar a conèixer quines poden ser les millors opcions per a una societat plural de persones lliures. Què és la BIOÈTICA ?
  • 3. • El Comitè de Bioètica de Catalunya aborda qüestions que afecten la societat i, per això, parteix d’un enfocament plural, multidisciplinari, independent, no dogmàtic i transparent. • Està format per membres que representen el món de la medicina, la ciència, la gestió sanitària, el dret i les humanitats. • Desenvolupa qüestions concretes en diferents grups de treball formats per persones provinents de diferents disciplines i també amb la participació d’experts. • El mètode de treball és la democràcia deliberativa, un procediment en què les decisions es prenen a partir del diàleg i amb la participació col·lectiva de tots els membres, mitjançant una discussió racional i argumentada. Què és i què fa el CBC
  • 4. Abril 1991. S'organitza un simposi sota els auspicis del Departament de Sanitat que esdevé una aproximació pública a la Bioètica. Es conclou que l’instrument de treball de la Bioètica ha de ser un “comitè”, és a dir, un àmbit de deliberació obert i plural i multidisciplinari (no corporativista). Maig 1991. Es crea la Societat Catalana de Bioètica dins de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques, al servei d'altres societats científiques. Juliol 1991. Neix la Comissió Assessora en matèria de Bioètica del Departament de Sanitat. Breu apunt històric... 30 anys de recorregut
  • 5. 1998. La Comissió presenta, a demanda del Parlament, un informe sobre les possibilitats de posar en marxa un “testament vital", on s'hi recomana la creació d'una llei sobre voluntats anticipades. 2000. S’elabora la Llei 21/2000 sobre Autonomia del pacient i informació i documentació clínica, que garanteix el dret a la informació, el dret a l’accés a la història que la conté, el dret a la intimitat, al consentiment informat i el dret d’anticipar la pròpia voluntat (voluntats anticipades) per quan es perdi la capacitat de poder decidir en salut. Una mica d’història...
  • 6. 2005. Es publica el Decret 166/2005, que converteix el Comitè de Bioètica de Catalunya (CBC) en òrgan assessor de tot el Govern de la Generalitat, plural, pluridisciplinar, independent (el president deixa de ser un director general), representatiu i operatiu. 2009. Es fa una nova renovació i una modificació del decret, reduint-ne els membres i la representació d’estaments de l’administració, potenciant perfils més especialitzats i representatius de sectors professionals. Una mica d’història...
  • 7. ➢ Presta assessorament al govern de la Generalitat de Catalunya sobre aspectes de la bioètica en la determinació d’aquelles polítiques en què calgui ponderar aspectes ètics. ➢ Elabora recomanacions per als professionals, que serveixin de referent per a l’acció davant de diferents situacions èticament controvertides en l’àmbit de la pràctica clínica. ➢ Emet informes i posicionaments relatius a aquelles qüestions que plantegen implicacions ètiques relacionades amb els avenços de la recerca en biomedicina i en ciències de la salut. FUNCIONS
  • 8. ➢ Organitza actes de difusió per divulgar els coneixements i les recomanacions del camp de la bioètica. ➢ Analitza casos concrets de conflicte provinents del Govern o dels comitès d’ètica, i manifesta el seu parer. ➢ Fomenta la formació i la informació en matèria de bioètica entre la comunitat científica i mèdica, mitjançant la confrontació del coneixement científic i mèdic amb altres àmbits del coneixement (jurídic, filosòfic, social, ètic). FUNCIONS
  • 9. ➢ Govern de Catalunya ➢ Institucions: hospitals, centres de salut o sociosanitaris, centres de recerca... A a tenir en compte el paper que ja fan altres Comitès d’Ètica (assistencials i de recerca) ➢ Ciutadania A una pregunta d’un particular només serà resposta pel CBC si té un interès general per a la bioètica; si la pregunta ja ha estat analitzada en algun dels documents del CBC s’adreçarà a la persona que l’hagi efectuat a les fonts bibliogràfiques pertinents o, en altres casos, a la institució més adient que li pugui donar resposta. Qui pot fer-hi consultes o demanar opinió ?
  • 10. ✓ Atenció a l’infant i adolescent ✓ Autonomia i dret a decidir ✓ Diversitat cultural i salut ✓ Drets i Deures ✓ Final de la vida ✓ Recerca Biomèdica ✓ Reproducció i inici de la vida ✓ Salut Pública ✓ Voluntats Anticipades ... altres de present/futur : IA / edició genètica Àmbits temàtics del CBC
  • 11. Àmbit de la ciència i la recerca ➢ D'una banda, el CBC reflexiona sobre les diverses controvèrsies ètiques plantejades a partir dels nous avenços en medicina i biologia. El seu objectiu és analitzar des de la racionalitat els problemes ètics que es plantegen. Aquestes reflexions tenen en compte criteris cientificotècnics, econòmics i legals, com també els drets humans i els valors socials o personals. ➢ D'altra banda, aporta informació al ciutadà que sovint és objecte passiu dels efectes de la ciència i de la tecnologia pel que fa a la salut, però, a la vegada, se li demana una participació més activa en la seva aplicació i en la recerca. Si els seus coneixements en aquest camp són imprecisos o incorrectes, es pot convertir fàcilment en objecte de manipulació o bé patir indegudament conseqüències que no desitjava.
  • 12. Documents rellevants . 1 Aspectes ètics de la innovació clínica: la cirurgia com a exemple 1 Qüestions sobre la recerca biomèdica: què n’ha de saber el ciutadà? 1 Problemes ètics en l’emmagatzematge de mostres biològiques 1 Recerca i ètica. Paper de la reflexió bioètica en el marc regulador dels assaigs clínica a Europa 1 Sobre el Pla estratètic en Recerca i Innovació en Salut (PERIS) 1 Consideracions sobre la transferència nuclear
  • 13. Salut Pública: ✓ Consideracions ètiques sobre la vacunació ✓ Consideracions ètiques en relació a les mesures en temps de COVID A la pandèmia ha estat un autèntic “banc de proves” per la Bioètica però, malauradament, el context, la urgència en la presa de decisions i la manca de reflexió crítica l’han deixat fora de les Polítiques Públiques !! … amb tot, la BIOÈTICA ha fet la seva feina, amb posicionaments i anàlisis que poden servir en un futur! Documents rellevants