2. LA Iª GUERRA MUNDIAL
(1914-18)
1.- CAUSES DE LA Iª GUERRA MUNDIAL.
2.- EL DESENVOLUPAMENT DE LA GRAN GUERRA (1914-
18).
3.- LA PAU DELS VENCEDORS.
4.- LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA.
3. 1.- CAUSES DE LA Iª GUERRA MUNDIAL (I).
Rivalitats
econòmiques
Les diferents potències busquen colònies on aconseguir mercats reservats
i matèries primeres barates → enfrontaments entre elles en les colònies
Alemanya, amb un fort creixement econòmic, canvia la seua política amb
Guillem II i intenta fer-se amb colònies, però arriba tard → conquestes
Enfrontaments
colonials
Crisi de Fashoda (1898): retirada francesa davant l’exèrcit britànic
Iª crisi marroquina (1905-06): els alemanys donen suport al soldà del
Marroc contra França → la Conferència d’Algesires dóna el protectorat
del Marroc a França i Espanya, però Alemanya no es rendeix
IIª crisi marroquina (1911): els alemanys envien un canoner al port
d’Agadir (Marroc) → França concedeix a Alemanya el Camerun
Dos blocs
França
i G.B. Alemanya
4. 1.- CAUSES DE LA Iª GUERRA MUNDIAL
(II).
CRISIS
BALCÀNIQUES
Enfrontaments per influir sobre els territoris que s’independitzen
de l’imperi turc: Àustria-Hongria contra Rússia
Alemanya i Itàlia recolzen Àustria-Hongria i França i Gran Bretanya
a Rússia → es formen els blocs de la Iª Guerra Mundial
Crisi del 1908: Àustria-Hongria ocupa Bòsnia → cabreig serbi i rus
Crisi del 1912: Rússia, Sèrbia, Grècia i Montenegro ataquen Turquia
i aconsegueixen territoris → cabreig d’Àustria-Hongria
Crisi del 1913: Sèrbia s’enfronta
amb Bulgària, obtenint territoris
5. 1.- CAUSES DE LA Iª GUERRA MUNDIAL
(III).
RIVALITATS I
FORMACIÓ
DE BLOCS
Enfrontament entre França i Alemanya des de la guerra franco-
prussiana (Alsàcia i Lorena), agreujat per les crisis marroquines
Enfrontament entre Gran Bretanya i Alemanya per ser la primera
potència econòmica i pel domini naval de les mars
Enfrontament entre Àustria-Hongria i Rússia pels Balcans
Es formen dos blocs: la Triple Aliança (Alemanya, Àustria-Hongria
i Itàlia) i la Triple Entesa (França, Rússia i Gran Bretanya)
6. 1.- CAUSES DE LA Iª GUERRA MUNDIAL
(IV).
ALTRES
CAUSES
El nacionalisme: cada nació es creu superior a la resta i s’afirma amb
menyspreu i hostilitat contra els veïns (Alemanya, G.B., França,...)
Cursa d’armaments (“Pau Armada”): comença una cursa per armar-se en
tota Europa (rivalitat psicològica), creant-se un clima prebèl·lic
El detonant de la guerra: l’estudiant serbobosni Gavrilo Princip assassina l’arxiduc Francesc
Ferran d’Àustria i la seua dona en Sarajevo (28 de juny del 1914)
Àustria-Hongria declara la guerra a Sèrbia (28 de juliol del 1914) → comença la Iª G.M.
7. 2.- EL DESENVOLUPAMENT DE LA GRAN
GUERRA (1914-18)
2.0.- Característiques generals.
2.1.- L’esclat del conflicte.
2.2.- De la guerra de moviments a la guerra de
trinxeres (1914-16).
2.3.- La mundialització del conflicte.
2.4.- Un nou tipus de guerra.
2.5.- De la crisi de l’any 1917 al final de la guerra.
8. 2.0.- Característiques generals.
Gran extensió: afecta a totes les grans potències, amb les seues colònies i
lluitant en fronts de milers de quilòmetres per tot el món
Llarga durada: més de quatre anys de guerra total, amb un esforç econòmic,
social, demogràfic, ideològic i moral enorme
“Tant en França com en Alemanya s’esperava que les batalles serien lluitades i guanyades en poques setmanes. Es pensava
que les reserves d’equipament i municions de temps de pau serien suficients per a les necessitats estratègiques que durien a la
victòria. El resultat en França va ser que, el 15 de setembre, després de 30 dies d’operacions, els stocks estaven mig buits i els
arsenals disposaven sols de 120.000 projectils per a canons de 75 mm. (...) Els ministres i els seus consellers militars pensaven
que estaven portant a terme una guerra “com altra qualsevol”, esperant que el seu desenllaç es determinara en unes poques
batalles d’anihilament. En realitat, havien entregat als pobles de les seues nacions a un llarg procés de desgast”.
R. ARON: Un segle de guerra total.
Armament sofisticat: tancs, armes químiques, avions, dirigibles, cuirassats,
submarins, nous fusells, metralladores, artilleria de gran calibre,...
Mobilització general de tota la població
Ús intensiu de la propaganda: cartells, controls dels mitjans de comunicació,...
Importància de la reraguarda: fabricació d’armes, hospitals, diners,...
9. 2.1.- L’esclat del conflicte.
Assassinat de Francesc Ferran a Sarajevo
Ultimàtum i declaració de guerra
d’Àustria-Hongria a Sèrbia
Rússia declara la guerra a Àustria-Hongria
Alemanya declara la guerra a
Rússia i França i envaeix Bèlgica
França declara la guerra a
Alemanya i Àustria-Hongria
Gran Bretanya declara la guerra
a Alemanya i Àustria-Hongria
Itàlia es manté
neutral (en principi)
DOS
BLOCS
10. 2.2.- De la guerra de moviments a
la guerra de trinxeres (1914-16).
Guerra de moviments
(juliol-set. 1914)
Alemanya necessita una guerra ràpida: té dos fronts simultanis
(est i oest) i està envoltada d’enemics
El Pla Schlieffen: atac ràpid per Bèlgica per envair França
Els francesos aturen els alemanys en Marne → guerra de trinxeres
Guerra de trinxeres (set. 1914–1918): el front occidental no es mou, però es produeixen
sagnants batalles amb milions de morts (Verdun, Somme,...)
Front oriental: de l’inicial avanç rus a l’avanç alemany, ocupant Polònia i part de Rússia (1915)
11. 2.3.- La mundialització del conflicte.
Itàlia entra en la guerra en favor de la Triple Entesa a canvi
de promeses territorials (Tractat Secret de Londres, 1915)
Japó participa a favor de la Triple Entesa → Xina, enemiga
del Japó, a favor de les potències centrals
Participació de les colònies: matèries primeres, aliments,
tropes, mà d’obra i escenari de batalles (Togo, Camerun,...)
Guerra submarina: els alemanys estenen el conflicte per tots els oceans
Els alemanys enfonsen el Lusitània britànic amb ciutadans americans dins (1917)
Estats Units declara la guerra a Alemanya (1917), canviant el signe del conflicte
12. 2.4.- Un nou tipus de guerra.
La guerra afecta a tota la població: refugiats, destruccions, soldats mobilitzats, bombardeigos
Economia de guerra: l’Estat controla l’economia i les fàbriques (fabricació d’armes)
El paper de les dones a la reraguarda: treballen a les fàbriques, infermeres,...
Tots els països s’endeuten molt per fer front a la guerra, sobretot França i Gran Bretanya
13. 2.5.- De la crisi del 1917 al final de la guerra.
En 1917 comencen les protestes contra la guerra en tots els països, a la reraguarda i als fronts
El triomf bolxevic en la Revolució Russa fa que Rússia negocia la pau amb les potències
centrals: pau de Brest-Litovsk (març 1918), per la qual Rússia perd Ucraïna, Polònia, Finlàndia
Estònia, Letònia, Lituània i Bielorússia (Alemanya), Bessàrabia (Romania) i Armènia (Turquia)
DESENLLAÇ
(1918)
Front oriental: G.B. derrota a Turquia, França a Bulgària i Itàlia a Àustria-Hongria
Front
occidental
Els alemanys, amb el reforç de les tropes del front rus, inicien un atac
França, G.B. i EUA aturen l’atac i inicien una contraofensiva des de
juliol (IIª batalla del Marne) que els portarà a la victòria
En novembre del 1918 Guillem II abdica i Alemanya es rendeix
amb l’armistici de Rethondes → Fi de la Iª Guerra Mundial
14. 3.- LA PAU DELS VENCEDORS.
En 1919 es reuneixen a París els presidents dels països vencedors per a
imposar les condicions de pau a Alemanya.
Els vencedors tenen interessos molt diferents: França que Alemanya li
pague el cost de la guerra, EUA un nou ordre mundial estable, Itàlia que li
donen els territoris promesos i G.B. una posició intermèdia.
3.1.- Els tractats de pau.
3.2.- La Societat de Nacions (SDN).
3.3.- Una pau inestable.
15. 3.1.- Els tractats de pau (I).
El precedent dels 14 punts de Wilson (intent de pau, 1918): llibertat de navegació, liberalisme
econòmic, creació de la SDN, autodeterminació de les nacions, renúncies territorials alemanyes
TRACTAT DE VERSALLES
És una imposició dels vencedors a Alemanya, considerada responsable de tot → resentiment
Condicions
polítiques
Pèrdues territorials alemanyes: Alsàcia i Lorena (França), Eupen i
Malmedy (Bèlgica), Schleswig (Dinamarca), Posnània (Polònia) i Danzig
Es prohibeix la unió d’Alemanya i la nova república d’Àustria
Pèrdua i renúncia a totes les colònies: passen a ser mandats dels aliats
16. 3.1- Els tractats de pau (II).
Reparacions
de guerra
Pagament de fortes compensacions econòmiques, sobretot a França
Cessió d’Alsàcia i Lorena i les mines de carbó de Sarre i Silèsia a França
Confiscació dels béns alemanys a l’exterior i de la flota mercant
Cessió de totes les colònies
Condicions
militars
Abolició del servei militar
Desarmament i reducció de l’exèrcit a 100.000 homes
Ribera del Rhin: ocupació de la ribera esquerra durant quinze anys
i desmilitarització de la ribera dreta fins 50 quilòmetres
Valoració: la imposició del tractat a Alemanya impedirà que es recupere econòmicament dels
efectes de la guerra i generarà un fort ressentiment en el poble alemany
El Tractat de Versalles és una de les causes de l’ascens del nazisme i la IIª Guerra Mundial
17. 3.1.- Els tractats de pau (III).
ALTRES TRACTATS
Saint-Germain: Àustria perd tots els territoris eslaus, es separa d’Hongria, queda reduïda a
una xicoteta república alpina, se li imposen reparacions i se li prohibeix unir-se a Alemanya
Trianon: Hongria perd l’eixida a la mar i territoris en favor de la nova Txecoslovàquia,
Iugoslàvia i Romania
Sévres: Turquia deixa de ser un imperi i cedeix territoris a àrabs, grecs i armenis i els
territoris d’Orient Pròxim com a mandats a França i Gran Bretanya (futura Israel)
Neuilly: Bulgària cedeix territoris
a Grècia
18. 3.2.- La Societat de Nacions.
Es crea per fomentar la col·laboració entre països i evitar els conflictes, per a vigilar el
compliment dels tractats de pau i fomentar el desarmament general
Va ser impulsada pel president Wilson, però el Parlament dels EUA es va negar a entrar
i als països vençuts i la URSS se’ls va prohibir l’entrada en principi → acabarà fracassant
19. 3.3.- Una pau inestable.
Quasi tots acaben descontents amb les paus de París: EUA s’aïlla i no entra a la SDN, els
vençuts es queixen per ser humiliats i no tindre’ls en compte (ascens del nazisme), Itàlia no
rep els territoris que li havien promès, la URSS és aïllada, les noves fronteres són criticades,...
Els obrers són els que més han patit la guerra i, en tornar a la normalitat, continuen explotats,
però amb un nou referent: la nova URSS, on ha triomfat una revolució obrera
Intents revolucionaris i vagues obreres importants a tota Europa: els espartaquistes alemanys,
Baviera, Hongria, França, Itàlia, Gran Bretanya i Espanya
La revolució espartaquista a Alemanya: el KPD (Liebcknecht, Luxemburg) intenten una
revolució només acabar la guerra → forta repressió per part del govern socialdemòcrata
Pèrdues territorials + mala situació econòmica + por de la burgesia a una revolució
obrera = ascens del feixisme (Itàlia, Alemanya i Espanya)
20. 4.- LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA
(I): DEMOGRÀFIQUES.
CONSECUENCIAS
DEMOGRÁFICAS
Fallecidos 9.272.000
Inválidos 6.500.000
Viudas 4.250.000
Huérfanos 8.000.000
9 milions de morts directes, 6 milions de minusvàlids
i milions de morts indirectes per fam i grip
“Generacions buides”: en morir sobretot homes joves, aquests no poden tindre els fills que
es pertocarien, amb la qual cosa baixa la natalitat i també descendeix la població posterior
21. 4.- LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA
(II): ECONÒMIQUES.
Devasta els llocs de lluita: collites, terra, cases, infraestructures, mà d’obra,... → reconstrucció
Els països en guerra s’endeuten moltíssim
Els països vençuts, a més de la devastació i el deute, han de pagar reparacions als vencedors
Europa deixa de ser el líder econòmic mundial: EUA i Japó són els més beneficiats
22. 4.- LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA
(III): TERRITORIALS.
Aparició de nous estats: Polònia, Finlàndia, Iugoslàvia, Txecoslovàquia,
Hongria, Àustria, Estònia, Letònia i Lituània.
Fi i desmembrament dels grans imperis:
Àustria-Hongria, Rússia, Alemanya, Imperi Turc Otomà
23. 4.- LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA
(IV): POLÍTIQUES.
Avanç de les democràcies liberals, sobretot les repúbliques, però les dificultats dels anys
de postguerra les faran caure en el descrèdit i entrar en crisi en molts països
Generalització del sufragi universal masculí
S’atorga el vot a les dones en molts països
Triomf de la Revoució Bolxevic a Rússia → primer Estats socialista
Les colònies, que havien ajudat en la guerra, demanen a canvi la independència
24. 4.- LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA
(V): SOCIALS.
La misèria augmenta entre les classes treballadores, mentre els preus continuen pujant
Part de la burgesia aprofita per a fer negoci
Augmenten la tensió social, les vagues i els intents de revolució, imitant la URSS
Millora en les condicions laborals per frenar les protestes (jornada de 8 hores,...)
Nou paper social de les dones: s’incorporen al treball durant la guerra, comença
l’emancipació femenina (alliberament dels costums) i obtenen el dret a vot en molts països
