1. 6é A Pla de Barraques
Índex:
•El descobriment d’ Amèrica
•L’ imperi hispànic
•La crisis de l’ imperi
•La societat i la cultura

2. •
•
Les Reis Catòlics governaven conjuntament la
Corona d’Aragó, però cada regne mantenia les seus
lleis e institucions pròpies.
En 1492 van conquistar el regne de Granada i a
més a més van conquerir les illes Canaries, menuts
territoris del nord d’Àfrica, es va incorporar el
regne de Nàpols.
També, van finançar l’expedició de Cristòfol
Colom.
• En 1512 el regne de Navarra es va unir a la
Corona d’ Aragó.
•

3. Al segle XV, es creia que la Terra era plana, però
Cristòfol Colom va asegurar que era redona i pretenia
arribar a Àsia travessant l’ oceà Atlàntic, navegant
cap l’ oest.
•
• El 3 d’agost de 1492 va partir des del port de
P
alos de la F
rontera (H
uelva). Dos mesos
després, el 12 d’octubre, Colom creia que havia
arribar a Japó, però el seus càlculs van fallar i havien
arribat fins a una illa del Carib. Amb el temps
aquestes illes foren conquistades pel espanyols.
• L expedicions més importants van ser:
es
-La conquesta de M
èxic per H
ernán Cortés.
- La conquesta de P
erú per F
rancisco Pizarro.
• Els reis oferien als conquistadors el títol governador o capità,
concedint-les extenses terres conquerides.

4. •
Abans de l’ arriba dels espanyols, a Amèrica hi havien
una gran varietat de pobles anomenats P
recolombins.
•
Normalment s’ assentaven en tribus, però també hi
havien autèntics imperis com el dels inques, els
asteques i els maies.
-
Els inques ocupaven el territori que actualment és
Perú, Equador i part de Bolívia.
Els asteques poblaren el vall de Mèxic.
Els maies pel sud del actual Mèxic, Guatemala i
Hondures.
-
•
Cultivaven dacsa i practicaven l’ artesania i la
metal·lúrgia, a més a més, els maies eren experts en
matemàtiques i astronomia.

5. • A partir de 1492 Amèrica s’ organitzava en virregnats, eren
territoris regnats pels virreis (representants de la corona
espanyola) i gaudien d’ extensos poders.
• També hi havien audiències, on es acomplien funcions
judicials.
• Espanya va aprofitar totes les possibilitats que les terres
Americanes oferien i van crear:
- Finques ramaderes
- Hisendes agrícoles
- Mines d’ or

6. Es seguia una organització racial:
• Els espanyols: ocupaven el càrrecs de poder i eren amos de grans
propietats.
• Els mestissos: eren fills d’ espanyols e indies, uns eren rics però altres
eren pobres.
• Els indis: van partir molts abusos encara que hi havia lleis que els
protegien.
• Els negres: eren duts des d’ Àfrica i feien les faenes més dures.

7. Al segle XVI, Espanya es va convertir en un gran
imperi, el més extens que existia.

8. •
L’ imperi hispànic estava format per molts territoris diferents:
o Espanya
o Països baixos
o Gran part d’ Itàlia
o Territoris al centre d’ Europa
o Les colònies Americanes
o Possessions en Àfrica i Àsia
o En 1580 Portugal
• Cada territori tenia les seues pròpies lleis i institucions, encara que tots
tenien el mateix rei, que dirigia l’ exèrcit, organitzava les institucions i
establia els impostos.
•
Els parlament s’ encarregaven d’ aprovar les noves lleis i el cobro de
impostos ( no tenia poder absolut).
•
En alguns regnes, existien institucions, com el justícia d’ Aragó, que
controlaven que el rei no vulnerara les lleis pròpies d’ aquest territori.

9. •
•
•
•
•
•
Carles I, net dels reis Catòlics i educat a Flandes.
Va accedir al tron d’ Espanya a l’ any 1516, es va envoltar de consellers
estrangers perquè l’ ajudaren a governar, la qual cosa va provocar en 1520
la revolta de les Comunitats.
F
rança es va convertir en el principal rival per a aconseguir el poder a
Europa.
Es va enfrontar a França i a més a més, amb els turcs perquè volien
controlar el Mediterrani i amb als Luterans, per no acceptar l’ autoritat del
papa.
Carles I pel fracàs sobre els luterans, Carles I va decidir abandonar el
tron.
Va cedir el centre d’ Europa al seu germà i les demés possessions al fill,
F
elip II.

10. •
Felip II es va posar al capdavant cd l’ imperi més extens de la seua època.
Per a mantindre’ l es va enfrontar a nombrosos problemes.
o Va derrotar a França.
o Va derrotar en 1571 als turcs en la batalla de L
epant.
•
En 1566, es van revoltar contra el domini espanyol els P
aïsos B
aixos, el
rei no ho va acceptar i es van ficar en una llarga i costosa guerra.
•
Anglaterra va fer costat als revoltats i Felip II va enviar a aquest país
l’Armada Invencible , una poderosa flota, així i tot, van ser derrotats.
•
Aquestes guerres van suposar grans despeses immenses, pel qual la
població es va empobrir.

11. •
•
•
•
Després la mort de Felip II al 1598, l’ imperi hispànic es va debilitar i es va
començar a fragmentar. Les reis del segle XVII, F
elip III, F
elip IV i
Carles II, van deixar el govern en mans del privats o favorits.
El duc de Lerna o el comte duc d’ Olivares van adquirir molt poder.
Cap a 1640 els privats van voler governar sense comptar amb les
institucions, però P
ortugal, Catalunya i Itàlia, van esclatar i van acabar
independitzant-se.
En 1648 Espanya va reconèixer la independència amb els Països Baixos i
van perdre el domini d’ Europa.

12. •
•
•
•
•
En 1700 Carles II va morir sense deixar un successor.
Van postular a successor: Carles d’ origen alemany i Felipe d’ Anjou
d’ origen francés.
Espanya es va dividir en dos bàndols i es va organitzar la guerra de
Successió, que va ser una guerra internacional i civil alhora.
La guerra va finalitzar a l’ any 1713 amb el tractat d’Utrecht,
reconeixent el triomf de Felip d’ Anjou, accedint al tron amb el nom de
Felip V.
Però l’ imperi hispànic havia de cedir part de les terres als Àustria i
Anglaterra.

13. •
Felip V va establir una nova forma de governar, la monarquia absoluta,
en la qual el rei reunia tots els poders de l’ estat.
•
Va tractar d’ unificar tots els territoris d’ Espanya.
•
Entre 1707 y 1716 va promulgar els decrets de Nova P
lanta, posant fi a
les corts de Catalunya, Aragó, València i Mallorca i a les seus lleis pròpies.
•
En canvi no van poder fer el mateix amb las lleis de Navarra i el País Basc,
ja que van ajudar a la guerra de Successió

14. •
Al segle XVIII Felip V, Carles III i Carles IV, van fer nombroses
reformes:
o Reformes administratives: els secretaris d’ estat van substituir als
privats i ajudaven al rei en les tasques de govern.
o Obres públiques: es van construir carreteres i cans
o Reformes econòmiques: es van crear les manufactures reials (eren
fàbriques protegides pel monarca) i les companyies comercials (per al
comerç amb Amèrica)

15. •
•
•
Al segle XVIII, els reis es van enfrontar amb Gran Bretanya i Portugal,
entorpien el comerç entre Espanya i Amèrica, pretenien que Espanya
abandonara el monopoli en les colònies i provocaven enfrontaments.
Aquestes guerres van provocar enormes despeses, fent que els reis
hagueren d’ aumentar els impostos i provocant el empobriment del la
població.
En 1808, amb el malestar de la població va esclatar el motí d’Aranjuez i
Felip V va tenir que abdicar en favor del seu fill, Ferran VII.

16. •
Hi havia dos grups:
– P
rivilegiats: estava format per la noblesa i el clergat; no tots eren
rics, però tenien en comú que no pagaven impostos, ocupaven postos
de govern i eren propietaris de la major part de les terres.
– No privilegiats o poble pla: format pels camperols i la burgesia,
eren comerciants i artesans que si pagaven impostos i mai podien
accedir a qualsevol post de govern.
Normalment, els camperols eren pobres i la gent que pertanyia la
burgesia posseïa grans terrens i imitaven la forma de via dels
privilegiats.

17. Al segle XV, es va inventar la impremta, contribuint en la difusió d’
importants textos de grans escriptors.
• En el segle XVI van haver escriptors tan importants com santa Teresa de
Jesús, sant Joan de la Creu, amb caràcter espiritual o Garcilaso de la Vega
que era poeta.
• Segle XVII, Miguel de Cervantes, Francisco Quevedo, Lope de Vega i
Calderón de la Barca.
•
Segle XVIII, van destacar els il·lustrats, que reflexionaven sobre els
problemes d’ Espanya. Un exemple va ser Gaspar Melchor.
•

18. Velázquez
•
•
•
En quan a l’arquitectura:
Goya
– Al segle XVI, abundava el estil herrerià
– Al segle XVII, se construïen edificis barrocs (estructura recarregada
amb línies corbes)
– Al segle XVIII, edificis neoclàssics (imitació dels romans)
En escultura, destacaven els retaules i les figures religioses, van ser
importants escultors Gregorio F
ernández i Alonso Cano
En pintura:
– Al segle XVI, va ser molt rellevant el Greco, que pintava figures
allargades.
– Al segle XVII, la pintura més característica era el realisme i a aquest
grup pertanyien Diego Velázquez, J
osep Ribera i B
artolomé
E
steban M
urillo.
– Al segle XVIII, el pintor més important va ser F
rancisco Goya.

19. •
•
•
Al segle XVIII, es van fundar moltes institucions científiques como
museus, observatoris i jardins botànics.
En quant a l’educació, va anar cobrant molt importància i es van crear
acadèmies, la Reial Acadèmia de la Llengua.
Es crearen societats econòmiques, on es reflexionava de l’ economia.
Museu del Prat
Escorial