unidad didáctica

2. 2
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ 3
2. IDEA GLOBAL DE LA UD 4
3. DIAGNÒSTIC INICIAL
3.1Anàlisi de l’entorn 5
3.2 Marc teòric 8
3.3Característiques dels aprenents 11
3.4Resum diagnòstic 12
4. OBJECTIUS DE LA UD 13
5. CONTINGUTS 14
6. ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE 15
7. TEMPORALITZACIÓ 17
8. ACTIVITATS I CRITERIS D’AVALUACIÓ 19
9. ESTRATÈGIES DIDÀCTIQUES 32
10.CONCLUSIONS 35
11.BIBLIOGRAFIA 37

3. 3
1. INTRODUCCIÓ
Hem escollit fer la nostra programació sobre l’educació secundària perquè teníem
clar que volíem treballar sobre un entorn en el qual ens sentíssim identificades i
còmodes i per tant que poguéssim gaudir mentre aprenem amb la realització del
mateix.
A més a més aquest és un tema molt vinculat a les nostres inquietuds i vivències
diàries perquè com a estudiants estem en constant contacte amb l’àmbit de la
educació i ens apassionava la idea de relacionar tots els conceptes teòrics que
hem aprés en aquesta assignatura, amb l’àmbit de l’educació que ens manté
lligades diàriament, i tot això vincular-lo mitjançant la realització d’una
programació.
Un altre aspecte que ens ha animat a fer la programació sobre l’educació
secundària és perquè estem molt interessades en aquest àmbit com a possibles
futures professores d’educació física, i amb la realització d’aquest, poder aprendre
i posar en pràctica aspectes que en un futur haurem de saber fer i dominar a la
perfecció per ser competents en la nostra professió, i quina millor manera de
començar aquest camí aprofitant aquesta oportunitat.
En relació amb l’experiència que hem tingut amb l’educació secundària, com a
professionals és evident que mai hem exercit de professores ni hem tingut
l’oportunitat encara de realitzar pràctiques en aquest sector, però tot i així, les
dues sempre ens hem sentit identificades amb el rol de professora i hem valorat i
confiat en el gran treball que desenvolupen aquests professionals i tota la feina
que hi ha al darrere. Potser que la nostra motivació per aquest àmbit sigui perquè
hem tingut la sort de coincidir amb veritables professionals que ens han fet gaudir,
aprendre i sentir interès per tot el treball que hi ha darrere d’una bona sessió.

4. 4
2. IDEA GLOBAL
La Unitat Didàctica que presentem a continuació va dirigida als alumnes de quart
d’E.S.O. del Col·legi Sant Gabriel. Per tant, aquesta UD es compren dins l’àmbit
d’educació física escolar. La seva durada és d’un trimestre, concretament el darrer
del curs. L’horari escolar consta de dues sessions d’educació física per setmana i
aquestes tenen una durada d’una hora. Per tant, cada mes contarem
d’aproximadament 20 sessions, durant les quals, l’alumnat, a partir de la valoració
i acceptació de les capacitats individuals, ha d’esforçar-se per millorar el seu nivell
de condició física. Cal conscienciar-los que la pràctica regular d’activitat física és
un mitjà de millora de la salut i de la qualitat de vida, a més de fer-los saber que
les activitats en el medi natural són una gran possibilitat per dur-la a terme.
Els tipus d’objectius que plantegem són:
 A nivell pràctic, posar en pràctica escalfaments autònoms i incrementar el
nivell de condició física de cada alumne. Per avaluar-lo / quantificar aquesta
millora, realitzarem test al llarg del trimestre, una a l'inici, una altra a la
meitat del trimestre i una tercera al final, per veure l’evolució.
 A nivell teòric, identificar els sistemes d’entrenament, les normes i mesures
preventives de les activitats al medi natural i planificar-les. Seran avaluades
a través de treballs escrits.
 A nivell social, respectar i tenir cura de l’entorn quan es realitzen activitats al
medi natural. Aquests objectius seran avaluats a partir de l’observació del
professor. Per això, es confeccionaran criteris d'observació i de qualificació
per deixar constància en fulls de registre. 
Per assolir aquests objectius s'utilitzaran sobretot activitats d’aprenentatge
vivenciades, composades per diferents tasques que permetin posar en pràctica els
continguts programats. El mètode d’ensenyament que es farà servir principalment
serà el mètode d’instrucció directa o de reproducció de models, i dins d’aquests,
es treballarà mitjançant diferents estils, depenent de la tasca.

5. 5
3. DIAGNOSTIC INICIAL
3.1 Anàlisi de l’entorn
La nostra unitat didàctica va dirigida als alumnes de 4t curs del Col·legi Sant
Gabriel. El col·legi està situat a Sant Adrià de Besòs, Barcelona, al carrer Ricart
número 8-14 just al costat del centre cultural i esportiu Polidor. És un centre
religiós i de tipus concertat. En aquest col·legi s’imparteixen quatre etapes
educatives com són educació infantil, primària, secundària obligatòria i batxillerat.
Ens proporcionen unes instal·lacions molt adequades a les funcions del nens,
sobretot en l’àmbit de l’activitat física i esportiu com són, un pati descobert dividit
en quatre zones:
- Porxo amb uns 45 metres de llargada i 20 d’amplada.
- Zona de jocs adaptada a nens d’educació infantil d’uns 45 x 30 metres.
- Pistes de bàsquet: dues pistes de bàsquet de ciment.
- Pista de futbol de sorra d’uns 45 x 90 metres.
També, ens proporciona un pavelló poliesportiu de bàsquet i futbol sala, un gimnàs
cobert amb pista de bàdminton , una sala de psicomotricitat, vestidors...
Tot i que no es troba dins del recinte,
a uns 10 metres trobem el centre
esportiu polidor que ens ofereix una
piscina coberta.
Totes aquestes instal·lacions ens
seran útils per a la pràctica esportiva.
Comptem amb un ampli material d’esports molt diversos:
- 30 pilotes de futbol.
- 27 pilotes de bàsquet.
- 40 pilotes de tennis.

6. 6
- 25 pilotes de goma i plàstic.
- 30 volants de bàdminton
- 3 reds de bàdminton.
- Cons o material similar per fer exercicis.
- 5 cordes per saltar.
- 30 mocadors de diferents colors.
- Cronòmetres i xiulets per partits i exercicis.
Per poder mostrar d’una manera molt clara, evident i gràfica el diagnòstic inicial
utilitzem la metodologia DAFO que es una manera de mostrar els punts forts i
febles en el que ens podem trobar per tal de poder millorar:
OPORTUNITATS AMENACES
Anàlisiextern
 És una assignatura
obligatòria en l’educació
secundària.
 La majoria de nens tenen
coneixements previs.
 És una edat on els nens ja
han assolit un nivell físic de
força i coordinació per dur a
terme qualsevol activitat.
- Els alumnes es coneixen
entre ells.
 Ens trobem en un entorn molt
favorable en relació amb els
alumnes.
 Que els alumnes no mostrin
ganes per fer l’activitat.
 Que hi hagi molta diferència
de nivells entre alumnes.
 Que no doni temps de fer el
que esperem per les poques
hores de pràctica.

7. 7
FORTALESES DEBILITATS
Anàlisiintern
- Tenir instal·lacions ideals per
a la pràctica esportiva.
- Poder comptar amb altres
instal·lacions properes al
centre educatiu .
- Ser una classe en la que
sempre en son el mateix
número d’alumnes.
- Disposar del material idoni.
 Els 15- 16 anys són una edat
difícil.
 Les instal·lacions poden estar
ocupades per altres grups.

8. 8
3.2 Marc teòric
La matèria d’educació física té un rol clau en la millora del desenvolupament
personal i social dels alumnes i en el desenvolupament de les competències a
assolir durant la etapa d’ensenyament obligatòria.
Durant aquest període els alumnes han d’interioritzar la importància que té la
pràctica d’activitat física continuada per a la millora de la salut i com aquesta pot
suposar una bona inversió del temps de lleure. Per aconseguir-ho, cal vincular la
pràctica d’activitat física a una escala de valors, actituds i normes i al coneixement
de l’efecte que té el treball del cos sobre la salut, el creixement personal i la millora
de la qualitat de vida.
Trobem dos competències pròpies de la matèria, la primera és la comunicativa,
que es treballa a través de l’experimentació del cos i el moviment com instruments
d’expressió i comunicació de sentiments i emocions, tant individuals com grupals; i
la segona la social, que se centra en les relacions interpersonals per mitjà de
l’adquisició de valors com el respecte, la cooperació i l’acceptació, transferits a
través de jocs i esports, activitats a la natura i manifestacions corporals
d’expressió.
Cal senyalar la contribució de la matèria d’educació física en el desenvolupament
de les competències bàsiques, remarcant com a principal el coneixement i
interacció amb el món, mitjançant el propi cos en els diferents espais que es
poden trobar i el coneixement, la pràctica i la valoració de l’activitat física per la
preservació i millora de la salut.
Contribueix, alhora, a l’assoliment de la competència social i ciutadana, ja que es
treballa l’acceptació de normes col·lectives i la convivència i col·laboració entre
iguals, i la crítica dels valors socials envers l’activitat física i l’esport.
Es desenvolupa el coneixement d’un mateix i de les pròpies possibilitats i
carències, l’autosuperació, perseverança i actitud positiva i l’organització individual
i col·lectiva que contribueixen, alhora, a la competència d’aprendre a aprendre i a
l’autonomia i iniciativa personal.

9. 9
En aquesta unitat didàctica treballarem els següents dos grans grups de
continguts que apareixen en el Currículum educació secundària obligatòria –
Decret 143/2007 DOGC núm. 4915 pel 4t curs de la secundària: la condició física i
salut i l’activitat física en el medi natural.
Des de la perspectiva de l'Educació Física Escolar, Castañer i Camerino (1991)
consideren la condició física com el conjunt de qualitats físiques que intervenen en
major o menor grau en la consecució de l'habilitat motriu, com ara: la força, la
resisteixen - cia, la velocitat i la flexibilitat.
Tot i que el plantejament de la condició física a Secundària, s'ha de fer des
d'un enfocament global i multifacètic de les capacitats físiques, en el
desenvolupament del tema tractarem de descriure de forma més analítica
l'avaluació de cadascuna de les capacitats físiques bàsiques.
De la mateixa manera no convé oblidar que el bloc de continguts relacionat
amb el tema és el de Condició Física i Salut, com a conseqüència la resistència
aeròbica i la flexibilitat han de tenir un lloc destacat en l'avaluació de la condició
física, per ser les capacitats més relacionades amb la salut.
- Sistemes d’entrenament: segons Solé Fortó, J. (2014), dins del context de
la resistència existeixen dos grans sistemes per al seu entrenament,
cadascun dels quals presenta diverses possibilitats i variants.
- Sistema continu harmònic: és un esforç continu a una intensitat constant
- Sistema continu variable: és un esforç continu en el qual la intensitat varia,
ja pot ser per canvis d’intensitat imposats per l’entrenador o canvis
d’intensitats imposats pel desnivell del recorregut.
- Sistema fraccionat intervàlic: existeix recuperació entre els esforços però la
recuperació és incompleta, és a dir, hi ha una pausa.
- Sistema fraccionat de repeticions: es caracteritza per incloure descansos,
en els quals la recuperació entre les repeticions és completa.
- Resistència aeròbica: la resistència aeròbica es defineix com la qualitat
física que ens permet resistir psíquicament i físicament una càrrega durant
un determinat temps.

10. 10
- Flexibilitat: la flexibilidad com explica Martínez-López (2003), expressa
la capacitat física per a dur a terme moviments d’amplitud de les
articulacions, així com l’elasticitat de les fibres musculars.
- La sentadeta és un dels exercicis bàsics de l'entrenament de força de les
extremitats inferiors. Com diu Isidro, F. (2012) tracta de realitzar el
moviment flexionant genolls i maluc per fer baixar el cos cap a terra sense
perdre la verticalitat, tornant després a la posició alçada.
- La planxa isomètrica és l’exercici bàsic per a realitzar abdominals
isomètrics. Consisteix en ubicar-se al pis de cap per avall, amb les cames
esteses. Separar-se del sòl amb la puntes dels peus i els colzes recolzats,
tenint cura de no aixecar gaire el maluc, de manera que tot el cos (membres
inferiors i columna) quedin en línia.
- Els abdominals és un exercici de condicionament físic en el que es realitza
una flexió de maluc, mantenint les cames flexionades i amb els peus
recolzats a terra al llarg de tot el moviment. Té dues fases: la concèntrica de
pujada i la excèntrica de baixada.
- La classificació de les activitats al medi natural, es pot realitzar en funció de
diferents criteris. Un d’ells, com distingeix Funollet, F. en la “Propuesta de
classificación de actividades Deportivas en el medio natural” (Revista
apunts) (2014), és en funció del medi on es desenvolupa l’activitat.
D’aquesta manera distingim tres medis: el terrestre, aeri i aquàtic.
- Actituds i forma d’actuar al medi: algunes de les maneres d’actuar per
respectar el medi alhora de fer activitat física, com explica en Feliu Funollet
en el seu document sobre “L’activitat esportiva en el medi natural: l’esquí
nòrdic a Catalunya” serien les següents:
• Capacitar les comunitats per tenir cura del seu propi medi ambient.
• Canviar les actituds i el comportament individual.
• Minimitzar l'exhauriment dels recursos no renovables.
• Evitar la contaminació.

11. 11
3.3 Característiques dels aprenents
La nostra programació anirà dirigida a un total de 50 alumnes en les edats
compreses entre 15 i 16 anys, que cursen el quart curs de l’Educació Secundària
Obligatòria (ESO). Es troben repartits en dues classes de 25 alumnes cadascuna.
D’aquests 50 alumnes 23 d’ells són noies i 27 nois, repartits de manera igualitària
entre una classe i l’altre, per tant, el nombre de nois i noies en una mateixa classe
es bastant semblant. Tots els alumnes són de nacionalitat catalana excepte dos
d’ells que són de nacionalitat marroquina.
Com explica en Olivera J. en el seu article “ Adolescencia, deporte y crecimiento
personal” (2005), els adolescents són un grup de població complex i difícil pels
canvis profunds que experimenten i pels reptes i pressions que els venen, i per
tant aquests factors poden dificultar-nos el treballa a l’hora de realitzar alguna
tasca i haurem de ser previsores.
Tot i això, ens trobem davant d’un grup de nens i nenes amb unes característiques
molt positives on predomina la cohesió i la igualtat que existeix entre diferents
sexes. Existeix un alt grau de participació per part de la majoria dels alumnes, això
pot ser a causa del gran paper destacat que té la educació fisica per al
desenvolupament de les cometencies emocionals de l’alumne i la millora del seu
benestar, com explica Duran, C. Lavega, P. Planas, A. Muñoz, R i Pubill, G. En el
seu article “Educación física emocional en secundaria. El papel de la
sociomotricidad” (2014). Es caracteritzen per ser un grup en el qual els agrada
compartir experiències. Un 70% dels alumnes mostren un interès per l’activitat
física i l’esport vers un 30% que no.
Cal dir que els alumnes no decideixen si fer la classe o no ja que parlem d’una
educació obligatòria i, que per tant, les expectatives i actituds de cada alumne a
l’hora de la pràctica poden ser diferents.

12. 12
3.4 Resum diagnòstic
Un cop fet el diagnòstic podrem plantejar més fàcilment els objectius de la nostra
Unitat Didàctica, tenint en compte les condicions de l’entorn, el marc teòric i les
característiques dels nostres aprenents.
Gràcies a l’anàlisi de l’entorn, sabem que disposem d’unes grans condicions per
poder dur a terme les nostres sessions de manera exitosa, ja sigui pel material del
que disposem com l’espai.
A més, els alumnes ja tenen uns coneixements previs, els quals podrem ampliar a
partir dels conceptes explicats al marc teòric, relacionats sobretot amb la condició
física i les activitats al medi natural.
Per tant, els objectius proposats tindran a veure fonamentalment amb aquests dos
aspectes: la condició física i les activitats al medi natural, on dins dels qual hi
haurà objectius tant procedimentals, conceptuals com actitudinals.
Haurem de plantejar-los d’una manera motivant pels alumnes per evitar desinterès
de l’assignatura. A més, com que no coneixem a cap d’ells personalment (les
descripcions són a nivell general i basant-nos en la observació), a mesura que
vagin avançant les sessions haurem d’adaptar la nostra manera d’actuar i
d’impartir les classes en funció a cada nivell de l’alumnat.
Un cop recollida tota aquesta informació, és l’hora de plantejar els objectius.

13. 13
4. OBJECTIUS
L'alumnat de 4t d'ESO en finalitzar la programació serà capaç de:
1. Identificar els sistemes d’entrenament de la resistència diferenciant les
característiques de cadascun.
2. Incrementar el nivell individual de resistència corrent sense parar durant 25
minuts seguits.
3. Incrementar el nivell individual de flexibilitat asseguts amb cames estirades i
arribant a tocar la punta dels peus.
4. Dominar tres exercicis físics realitzant-los amb una correcta posició
corporal.
5. Tenir cura de l’entorn realitzant activitat física en el medi natural.
6. Identificar els tipus d’activitats a la natura en funció a la seva classificació.

14. 14
5. CONTINGUTS
 Descripció dels diferents mètodes d’entrenament per al
desenvolupament resistència i flexibilitat.
 Demostració, mitjançant el treball físic a classe, de la evolució de la
resistència.
 Execució de proves per a la valoració de la resistència.
 Descobriment en primera persona de les adaptacions de l’exercici
físic sobre el nostre organisme.
 Realització d’activitats que permeten el desenvolupament de la
resistència.
 Realització d’exercicis que permeten el desenvolupament de la
flexibilitat.
 Coneixement d’un mateix a través del propi cos.
 Reconeixement de la importància que té la correcta execució d’un
exercici.
 Reconeixement dels canvis fisiològics durant la pràctica d’exercici
físic.
 Descobriment i experimentació de la correcta execució d’exercicis
per millorar els hàbits de vida.
 Identificació de la importància del respecte a la natura.
 Preocupació per les activitats de risc que es fan al medi natural.
 Conscienciació del paper fonamental dels éssers humans per
conservar l’entorn.
 Respecte a les normes de conservació de l’entorn.
 Descripció i diferenciació de les activitats que es fan al medi natural.

15. 15
6.ACTIVITATS D’ENSENYAMENT APRENENTATGE
1. Realització d’una activitat amb diferents proves per conèixer els nivells inicials,
com per exemple una gimcana per estacions(AVALUACIÓ INICIAL)
2.Proposició d’exercicis treballant els diferents mètodes d’entrenament. Com per
exemple circuits, carrera continua.
3.Realització d’exercicis físics per millorar la resistència. Com per exemple un
fratleck.
4.Proposició d’exercicis concrets per corregir la postura corporal. Com per
exemple la sentadeta
5.Realització d’exercicis d’estirament al final de la sessió. Com per exemple,
estiraments passius.
6.Realització d’unes proves físiques per valorar la resistència, com per exemple un
test de resistència. (AVALUACIÓ FORMATIVA)
7.Exercitació d’exercicis concrets per corregir la postura corporal. Com per
exemple la sentadeta (AVALUACIÓ FORMATIVA)
8.Realització d’un qüestionari per consolidar els aspectes teòrics treballats. Per
exemple un test per reconèixer els sistemes d’entrenament. (AVALUACIÓ
FORMATIVA)
9.Proposició de jocs d’interpretació per conèixer les diferents activitats que es fan
al medi natural. Per exemple: jocs de mímica en grups de 4

16. 16
10.Realització d’activitats per treballar la conscienciació amb el medi natural. Per
exemple fent una excursió a Collserola (AVALUACIÓ FORMATIVA)
11.Realització de jocs per conèixer les mesures preventives a les activitats al medi
natural. Per exemple mitjançant una gimcana teorico-pràctica
12.Realtzació d’una prova on cada alumne evalui el seu progres, com per exemple
un test d’autoavaluació. (AVALUACIÓ FINAL)

17. 17
7. TEMPORALITZACIÓ

18. 18

19. 19
8. ACTIVITATS I CRITERIS D’AVALUACIÓ
AVALUACIÓ INICIAL
 L’activitat d’avaluació: per realitzar l’avaluació inicial durem a terme una
gimcana. El grup es dividirà en grups de 5. Es durà a terme en la pista exterior
on hauran 6 estacions, cadascuna amb una prova diferent:
1ª Anomena els sistemes d’entrenament que coneguis
Haurà dues safates. Una amb fulls en blanc on cada alumne haurà d’agafar per
escriure el seu nom i els màxims tipus de sistemes que coneguin. Un cop
omplert el full, hauran de deixar-lo a l’altre safata.
2ª Carrera continua durant 8 voltes a la pista de bàsquet.
Els 5 alumnes del grup hauran de córrer aquesta distància sense aturar-se. Al
finalitzar, s’hauran d’autoavaluar en funció als criteris donats explicat en

20. 20
l’apartat de criteris d’avaluació.
3ª Realitzar el test de flexibilitat anotant fins on s’arriba
L’alumne/a assegut, amb cames esteses i tota la planta del peu recolzada en
el límit d’un calaix de flexibilitat que coincideix amb el punt zero de l'escala o
metro, per marcar la màxima distància a la qual es pot arribar amb les dues
mans alhora.
4ª Realitzar una sentadeta, planxa i abdominal
Es realitzarà una coavaluació en la que la parella o el grup de tres
s’avaluaran entre ells fent cada exercici.
5ª Llistat d’accions per tenir cura del medi natural
En aquesta prova l’alumnat haurà d’anomenar totes les accions que cregui
que s’han de tenir en compte per respectar el medi natural alhora de fer
activitat física en aquest.
6ª Anomena 15 activitats que es realitzin al medi natural
En cada full haurà tres apartats en funció al medi on es realitzi l’activitat
(terrestre, aquàtic i aeri) i hauran d’omplir aquesta classificació amb 5 activitats
de cada tipus.
 Instrument d’avaluació: qüestionaris, graelles d’observació, fitxa de
coavaluació.
 Criteris d’avaluació:
Criteris 1ª prova
Nº de sistemes
correctament
anomenats
0 1 2 3 4
Puntuació 0 2’5 5 7’5 10

21. 21
Criteris 2ª prova
Nº voltes 1 2 3 4 5 6 7 8
Puntuació 0 1 3 5 6 7,5 9 10
Criteris 3ª prova
Puntuació 10 7’5 5 2’5 0
NOIS +10 10-5 5-0 0 -8
NOIES +13 13-8 8-3 3 -5
Criteris 4ª prova
-PARTICIPANTS: Executant 1:________________________________
Executant 2:________________________________
-INSTRUCCIONS:
Executant: Farà l’execució de la sentadeta, planxa i abdominal i realitzarà cinc
repeticions (excepte al cas de la planxa, que seran 10 segons) mentre
l’observador l’observa i fa anotacions del gest.
Observador: A partir dels aspectes de l’observació i mentre observa l’execució del
gest, anotarà “1” o “0” segons si l’executant fa el que diu el criteri o no.
Canvi de rol: es canviarà de rol quan l’observador hagi omplert tots els aspectes
de l’execució del gest.
Criteris Executant
1
Executant
2
Sentadeta
Obre les cames a l’alçada dels malucs
No desenganxa els peus del terra en cap moment

22. 22
Manté els braços en extensió
Manté l’esquena recta
Planxa
Es recolza al terra amb els avantbraços i les puntes dels peus
El cos es manté en una línia recta
El cap està mirant al terra
Abdominal
Manté els peus al terra durant tot el moviment
No arqueja l’esquena
Col·loca les mans en creu al pit
TOTAL PUNTUACIÓ
La màxima puntuació que l’alumne pot assolir en aquesta escala és 10 punts i es
considerarà que l’ha superada si aconsegueix un mínim de 5 punts en total. Per
tant, la nota anirà en funció als criteris assolits.
Criteris 5ª prova
Nº d’accions
correctes
0 1 2 3 4
Puntuació 0 2’5 5 7’5 10
Criteris 6ª prova
Nº
activitats
correctes
1-2 3-4 5-6 7-8 9-10 11-12 13-14 15
Puntuació 0 1 3 5 6 7,5 9 10
NOTA FINAL
Al acabar la gimcana es sumaran totes les notes de cada estació. Com que la
puntuació serà sobre 60, dividirem la puntuació entre 60 i multiplicarem per 10 per
obtenir la puntuació total sobre 10.
AVALUACIÓ FORMATIVA

23. 23
Objectiu: Identificar els sistemes d’entrenament de la resistència diferenciant
les característiques de cadascun.
 L’activitat d’avaluació: es realitzarà una prova escrita feta a través d’una
graella que l’alumnat ha d’omplir correctament. En aquesta graella apareixen
per una banda uns enunciats relacionats amb el tipus de sistema. Al costat de
cada enunciat l’alumne haurà d’escriure el tipus de sistema al que fa
referència: continu, continu harmònic, continu variable, fraccionat,
fraccionat per repeticions o fraccionat intervàlic.
 Instrument d’avaluació: A continuació trobem l’instrument d’avaluació utilitzat
amb la resposta correcta del tipus de sistema. (En l’apartat del tipus
d’entrenament, al haver diferents opcions es corregirà un cop omplert).
 Criteris d’avaluació: cada tipus de sistema omplert correctament sumarà 1
punt. Això fa un total de 10 punts si es realitza tot correctament.

24. 24
Objectiu: Incrementar el nivell individual de resistència corrent sense parar
durant 25 minuts seguits.
 L’activitat d’avaluació: aquesta activitat es tracta de realitzar un test de
resistència que consisteix en donar voltes a la pista realitzant carrera contínua i
intentant aguantar 25 minuts a un ritme constant.
 Instrument d’avaluació: escala descriptiva
 Criteris d’avaluació: a continuació es presenta el procediment d’observació
indirecta que s’ha fet servir per valorar l’evolució de la resistència. En aquesta
Descripció Tipus de sistema Puntuació
Nedar 2000 metres al mateix ritme. Continu harmònic
Es realitza un esforç físic de manera continuada, sense
pauses ni interrupcions.
Continu
Es tracta de dividir o fragmentar l’esforç en diverses parts
separades per un interval anomenat pausa de
recuperació.
Fraccionat
Es treballa sempre a intensitat constant, per exemple
córrer al mateix ritme.
Continu harmònic
També es fracciona l’esforç en parts petites de treball,
però la diferència és que la pausa de recuperació és
completa.
Fraccionat per
repeticions
Córrer quatre vegades 4 minuts amb pausa de 30 segons. Fraccionat
intervàlic
L’esforç es realitza variant la intensitat. Continu variable
Es fracciona l’esforç mitjançant pauses de recuperació
incompletes.
Fraccionat
intervàlic
Córrer fent canvis de ritme. Continu variable
Nedar cinc vegades un minut, fent un descans de 5
minuts cada vegada.
Fraccionat amb
repeticions
PUNTIACIÓ TOTAL

25. 25
escala descriptiva es posen els diferents nivells d’habilitat i es descriu el fet
observable, donant informació del nivell inicial i final. En aquest tipus d’escala
són els alumnes els que discriminen en quin nivell estan.
CONDUCTES NIVELL 1 NIVELL 2 NIVELL 3
ACTITUDINALS
Em costa molt
començar a córrer,
no tinc ganes i
intento quedar-me
al darrera de
tothom
No em costa tant
començar a córrer
i intento avançar
amb el grup
No em costa
començar a córrer
i fins i tot gaudeixo
i em sento bé
mentre ho faig
ESTRATÈGIQUES
No vaig a cap
ritme en concret,
quan estic més
cansat vaig més
lent i si em trobo
bé, accelero, i no
aguanto 25 minuts
corrents
Vaig al ritme de
tothom, si van
ràpid jo també vaig
ràpid i si van poc a
poc jo també vaig
poc a poc però no
aguanto 25 minuts
corrents
Intento sentir el
meu cos i anar al
meu propi ritme
constant en tot
moment i aguanto
25 minuts corrents
TÈCNIQUES
No m’adono de
com trepitjo i no
faig servir els
braços
Trepitjo amb el
taló del peu i faig
servir els braços
per impulsar-me
Trepitjo amb el
metatars del peu i
faig servir els
braços per
equilibrar el meu
moviment de
cames
Un cop l’alumne identifiqui en quin nivell es troba de cada apartat, es farà
l’avaluació quantitativa, tenint en compte que el nivell 1 no dona cap puntuació, el
nivell 2 dona un punt i el nivell 3 dos punts. Per tant, s’obtindrà un màxim de 6
punts.

26. 26
Objectiu: Incrementar el nivell individual de flexibilitat asseguts amb cames
estirades i arribant a tocar la punta dels peus.
 L’activitat d’avaluació: l’activitat d’avaluació d’aquest
objectiu es realitzarà un test de flexibilitat.
Necessitarem un calaix per mesurar el grau de
flexibilitat. L’alumne/a assegut, amb cames esteses i
tota la planta del peu recolzada en el límit del calaix o banc, que coincideix
amb el punt zero de l'escala o metro, tracta de portar cap endavant les mans
de forma suau i progressiva, evitant estirades, per marcar la màxima
distància a la qual es pot arribar amb les dues mans alhora.
 Instrument d’avaluació: escala descriptiva
 Criteris d’avaluació:
Els criteris d’avaluació que s’han de complir per quantificar la flexibilitat són:
-tenir les cames estirades
-tenir els peus junts tocant el calaix
-aguantar la posició d’estirament durant 5 segons
En cas que un dels tres no es realitzi, l’activitat no s’avaluarà i per tant l’objectiu no
serà superat. Si aquests requisits es compleixen, donarem una o altra valoració en
funció als centímetres assolits.
Anotem la marca obtinguda en centímetres, si no s'arriba al punt zero s'anoten els
NOTA FINAL
0 1 2 3 4 5 6
Molt
malament
Malament Regular Suficient Bé Notable Molt bé

27. 27
centímetres amb signe negatiu (-), i si el sobrepassa amb signe positiu (+). S'anota
el millor dels dos intents realitzats.
CRITERIS D’AVALUACIÓ QUANTITATIUS
MOLT BO BO SUFICIENT DOLENT MOLT DOLENT
NOIS +10 10-5 5-0 0 -8
NOIES +13 13-8 8-3 3 -5
Objectiu: Dominar tres exercicis físics realitzant-los amb una correcta
posició corporal.
 L’activitat d’avaluació: realització d’exercicis concrets per a fer conscient a
l’alumnat de la importància d’una correcta tècnica del moviment per a millorar
la seva execució. Com per exemple aquesta activitat d’avaluació concreta
consistirà en realitzar els exercicis següents: sentadeta, planxa i abdominal.
 Criteris d’avaluació:
- Per al cas de la sentadeta, l’alumnat haurà de realitzar 10 repeticions
- Per al cas de la planxa, l’alumnat haurà de mantenir-se en aquesta
postura durant 15 segons
- Per al cas dels abdominals, l’alumnat haurà de realitzar 10 repeticions
La puntuació per a aquesta prova serà la següent:
- Si realitza el criteri d’avaluació: 2 punts
- No realitza el criteri d’avaluació: 0 punts
- A vegades (a/v) realitza el criteri d’avaluació: 1 punt

28. 28
 Instrument d’avaluació: fitxa d’avaluació
A continuació es presenta una fitxa d’avaluació com a instrument de valoració
objectiva que permet avaluar l’execució correcta de la sentadeta, la planxa i els
abdominals.
L’instrument específic per a mesurar la correcta execució de l’exercici, reuneix les
qualitats següents:
- Validesa: l’instrument específic és vàlid ja que mesura l’execució de la
sentadeta
- Fiabilitat: la prova mesura amb gran exactitud i certesa
- Objectivitat: el resultat obtingut es independent del judici del observador
- Senzillesa: és fàcil d’aplicar, i la valoració i interpretació de la prova és
simple
Nom:
Objectiu: Dominar tres exercicis físics com a estratègia per a la prevenció de
lesions.
CRITERIS D’AVALUACIÓ SI NO AV
sentadeta
1. Col·locació dels peus separats a l’amplada del maluc
2. Col·locació dels peus paral·lels
3. Braços en extensió a l’alçada de les espatlles
4. Mans en pronació
5. Avanpulsió pèlvica
6. Realitzar la flexió fins a 90º
7. Mantenir l’esquena recta
8. Mantenir la mirada al front
9. La línia dels genolls al baixar no supera els metatarsos
10. La planta del peu està en contacte amb el terra en tot
moment
TOTAL
Planxa

29. 29
1. Els colzes formen una línia recta amb les espatlles
2. Cames en extensió
3. Cames separades a l’amplada del maluc
4. Manté l’esquena recta en tot moment
5. El cos forma una línia recta des dels peus fins el cap
6. Només està en contacte amb el terra a través dels
avantbraços i la punta dels peus
7. Manté la mirada al terra
8. La pelvis està en avanpulsió
9. Els peus toquen a terra amb la planta dels dits
10.Manté les mans tancades
TOTAL
abdominal
1. Flexiona els genolls
2. Manté tota l’estona els peus en contacte amb el terra
3. Manté les mans creuades i en contacte amb el pit
4. Aixeca l’espatlla sense encorbar-la
5. Aixecar tot el tronc en bloc
6. Mantenir la mirada al front en tot moment
7. Pujar el tronc fins a un angle de 90º
8. Controla el moviment en la pujada i en la baixada
9. Quan puja expira quan baixa inspira
10. Quan arriba al terra arqueja suaument l’esquena
TOTAL
PUNTUACIÓ FINAL
La màxima puntuació que l’alumne pot assolir en aquesta escala és 20 punts per
exercici i es considerarà que l’ha superada si aconsegueix un mínim de 10 punts
en cada exercici. Per tant, es considerarà que l’alumnat ha assolit correctament
l’objectiu de la prova si aconsegueix un mínim de 30 punts (mínim 10 punts per
prova)
Objectiu: Tenir cura de l’entorn realitzant activitat física en el medi natural.
 L’activitat d’avaluació: per poder avaluar aquest objectiu, l’activitat a realitzar
serà una excursió a Collserola on realitzarem una ruta amb diferents
descansos per realitzar jocs motors. Tot i això, l’objectiu de l’excursió en sí serà
“tenir cura de l’entorn quan realitzem activitat física en el medi natural”.

30. 30
 Instrument d’avaluació: graella d’observació amb el recull d’informació
corresponent.
 Criteris d’avaluació: en la primera graella es marcarà amb una creu en “Si” o
“No” en funció si el criteri esmentat s’ha realitzat algun cop durant la sortida.
Cada criteri assolit sumarà 1 punt. En canvi, cada criteri que no es realitzi no
en donarà cap.
Criteris qualitatius Sí No
Recollir brossa de cadascú si es realitza algun àpat
Avisar a algun company que llenci allò que s’ha deixat
Realitzar les diferents activitats sense fer mal bé la vegetació
Realitzar exercici o activitats sense embrutar/contaminar
l’entorn
En aquesta segona graella, depenent la quantitat de punts que s’hagin obtingut
s’obtindrà una o altra valoració final:
Objectiu: Identificar els tipus d’activitats a la natura en funció a la seva
classificació
 L’activitat d’avaluació: Per avaluar aquest objectiu realitzarem un joc de
mímica per tal que l’alumnat conegui els gestos principals de cada activitat, i
així facilitar la classificació que li correspondria. Es disposarà el grup en un
semicercle i al terra estaran els papers amb el nom de les diferents activitats al
NOTA FINAL
0 1 2 3 4
Malament Regular Normal Bé Molt bé

31. 31
medi natural. La dinàmica del joc serà la següent: els alumnes sortiran per
ordre de llista, d’un en un, a agafar un dels papers i realitzar la imitació per a
que els seus companys la endevinin. Un cop endevinada, aquest alumne
s’haurà de col·locar en la filera corresponent a la classificació que podrà ser
terrestre, aquàtica o aèria.
Les activitats al medi natural seran les següents:
Terrestres: senderisme, orientació, esquí de fons, esquí alpí, snowboard,
bicicleta de muntanya, escalada, espeleologia, montar a cavall, 4x4, ciclisme,
slackline.
Aèries: paracaigudisme, parapente, ala delta, aerostació, puenting, vol lliure,
ultralleuger.
Aquàtiques: submarinisme, rafting, hidrospeed, barranquisme, piragüisme,
vela, surf, windsurf, padelsurf, creurs, jetski, kitesurf.
 Instrument d’avaluació: graella d’observació amb el recull d’informació
corresponent.
 Criteris d’avaluació: en la primera graella es marcarà amb una creu en “Si” o
“No” en funció si el criteri esmentat s’ha realitzat algun cop durant la imitació.
Cada criteri assolit sumarà 1 punt. En canvi, cada criteri que no es realitzi no
en donarà cap.
Criteris qualitatius Sí No
El gest realitzat correspon a l’activitat a imitar
Representa el més real possible el gest
Els companys ho encerten abans de 15 segons
No dona cap pista parlant ni realitzant sons
Realitza una classificació correcta de l’esport
Té en compte el material utilitzat per l’activitat representant-lo
En aquesta segona graella, depenent la quantitat de punts que s’hagin obtingut

32. 32
s’obtindrà una o altra valoració final:
AVALUACIÓ FINAL
Per dur a terme aquesta avaluació, hem decidit que l’alumnat realitzarà una
autoavaluació, puntuant-se del 0 al 10 en funció a la seva progressió realitzada al
llarg del curs, tenint en compte si aquesta podria haver sigut encara major.
D’aquesta manera creiem que es treballarà d’una manera introjectiva, cosa que
permetrà adonar-se de les seves capacitats i donar una major potencialitat a
l’aprenentatge assolit.
9. ESTRATÈGIES
Metodologia
La metodologia que s’emprarà en el moment de dur a terme serà de tipus global,
on tots els elements es treballaran de manera natural i es realitzaran en la seva
totalitat.
Tot i així, també hi hauran activitats que es desenvoluparan de manera analítica,
com són per exemple els exercicis de condicionament físic (sentadeta, flexions...),
on es presentarà el moviment i s’ensenyarà dividit en parts per posar èmfasi en la
importància i en la diferenciació de cada part del moviment. A més, en funció del
tipus de tasca plantejada, també es donarà lloc a una metodologia facilitadora, que
tindrà l’objectiu d’adaptar l’aprenentatge a la velocitat de processament dels
NOTA FINAL
0 1 2 3 4 5 6
Molt
malament
Malament Regular Suficient Bé Notable Molt bé

33. 33
alumnes.
Estil d’ensenyament
Pel que fa a estils d’ensenyament, per assolir els objectius d’àmbit pràctic
utilitzarem el mètode d’instrucció directa o de reproducció de models, on
l’aprenentatge es produirà per repeticions i té un alt component de pràctica. Amb
aquest mètode a partir d’aquestes instruccions donades els alumnes podran
vivenciar les conseqüències adients, per exemple d’un mètode d’entrenament.
En canvi, pels objectius teòrics es farà ús del descobriment guiat i la resolució de
problemes, on l’aprenentatge es produirà pel procés de recerca i descobriment.
D’aquesta manera s’intentarà incidir majoritàriament sobre els mètodes menys
directius, procurant sempre que el protagonista principal de l’activitat sigui el /la
noi/a i felicitant el treball en equip.
Per acabar, en algun objectiu concret utilitzarem l’autoavaluació, on hem dissenyat
criteris per avaluar-se ells mateixos i si no s’enganyen és un estri molt potent per
l’aprenentatge.
Aspectes de gestió i organització de les sessions
La distribució dels aprenents al llarg de la unitat didàctica variarà en funció de
l’activitat plantejada. Es faran a través de treballs massius on tot el grup farà el
mateix i en formacions rígides circulars, com per exemple per treballar la
resistència corrent. El material necessari per dur a terme la UD és el que ens
proporciona l’escola, i les instal·lacions de les quals disposem és del gimnàs i la
pista exterior. Tot i axiò, un dia tot el curs anirà a realitzar activitats a Collserola.
Cada sessió constarà d’una hora. El primer que es farà serà passar llista i
seguidament s’introduirà allò que treballarà aquella sessió i la manera en què es
durà a terme. Durant aproximadament els 50 minuts restants es realitzaran les
diferents activitats plantejades, i finalment, en tornada a la calma es comentarà
com ha anat la sessió i el que s’ha après. Aquesta serà la rutina de totes les

34. 34
sessions.

35. 35
UD: Cuida’t al descobert Nº Sessió: 2
Material: CAP Instal·lació: PISTA EXTERIOR
Objectius:
1.Identificar els sistemes i mètodes d’entrenament de la resistència diferenciant les característiques de
cadascun.
2.Incrementar el nivell individual de resistència assolint córrer 25 minuts seguits.
3.Incrementar el nivell individual de flexibilitat asseguts amb cames estirades i arribant a tocar la punta
dels peus
Continguts:
-Descripció dels diferents mètodes d’entrenament per al desenvolupament de la resistència i flexibilitat.
-Realització d’activitats que permeten el desenvolupament de la resistència.
-Realització d’exercicis que permeten el desenvolupament de la flexibilitat
FASE D’ADAPTACIÓ
Temps Descripció Gràfica
15’
·Breu explicació dels diferents sistemes i mètodes
d’entrenament per part del professor
·Escalfament col·lectiu realitzant carrera contínua al
voltant de la pista durant 8’
FASE D’ASSOLIMENT
Temps Descripció Gràfica
30’
·Cursa de relleus per grups de 4, fent l’anada i tornada del
camp de bàsquet per treballar el sistema fraccionat
intervàlic
·Carrera continua en filera on cada cop l’últim ha de fer un
canvi de ritme per arribar a la primera posició, per tal de
treballar el sistema continu variable.
FASE DE TORNADA A LA CALMA
Temps Descripció Gràfica
15’ ·Estiraments finals passius individualment, sobretot del
tren inferior.
·Posada en comú del sistemes d’entrenament treballats.

36. 36
10. CONCLUSIONS
Al principi, quan ens van informar a classe del treball i les parts que el
composaven, vam pensar que seria un treball molt complet i difícil i que potser ens
plantejaria molts dubtes en relació a alguns apartats. Però a mesura que vam
començar a platejar el treball i vam començar a orientar-lo, ens vam adonar que
totes i cadascuna de les parts que composa el treball les hem treballat a classe i
teníem les eines necessàries per desenvolupar-lo correctament. A més a més, al
ser un treball en parelles, entre les dues podíem aportar coneixements i
experiències diferents que ens ajudarien a articular i encaixar les peces per
aconseguir un treball final i coherent.
Tot i així hem de dir que com que és un treball una mica dens i amb molt contingut
darrere, hem tingut algunes dificultats durant la realització. Una d’aquestes ha
estat a l’hora de plantejar els objectius. Ens sorgien moltes idees i propostes del
que volíem treballar i del que ens interessava avaluar però ens va resultar difícil
traslladar aquestes idees en objectius específics i avaluables. A més a més també
ens hem trobat dificultats a l’hora de trobar uns criteris d’avaluació adients per a
segons quins objectius.
Un cop realitzat el treball el que si que tenim clar és una cosa, hem aprés a
realitzar una programació d’una unitat didàctica i això ens ha permès aplicar els
conceptes treballats durant el curs a un cas real. Creiem que la millor manera de
posar-nos a prova i aprendre és posar-se davant d’una realitat, d’un cas concret i
fer-ho correctament fent servir tots els coneixements i eines que tenim al nostre
abast. Per aquest motiu també, veiem correcte que aquest treball valgui un 40%
de la nota final.
Finalment, en sentim molt satisfetes de la feina realitzada i de la nostra implicació.
A més a més d’especialitzar-nos una mica i ampliar el nostre coneixement sobre el
tema, hem aprés a realitzar una programació sobre un tema en concret i sentim
que ara podríem realitzar una correcta programació sobre qualsevol tema o àmbit.

37. 37
Per acabar, en relació al crèdit hem estat d’acord a que és un treball molt
interessant i necessari per què en qualsevol dels àmbits que ens dediquem
professionalment, és necessari i imprescindible fer una correcta programació.

38. 38
11. BIBLIOGRAFIA
Llibres
·Ariño Laviña, J; Aguilar, Martinez L. Educación fisica. Ediciones
del serbal, 2003.
·Solé Fortó, J. Teoría del entrenament. Barcelona.Editorial
Sicropat Sport, 2014.
·Abarca, M. P. Evaluación de los programas educativos. Editorial
Escuela Española S.A., 1987.
·Mendoza Pérez, A; Gallardo Vázquez, P. Didáctica de la
actividad física y deportiva. Editorial Wanceulen.
·Viedma, J. M. Actividades en la naturaleza (unidades didácticas
para secundaria. Editorial Wanceulen
Webgrafia
· http://www.efdeportes.com/efd141/los-estilos-de-ensenanza-en-la-clase-de-
educacion-fisica.htm S’expliquen diferents tipus d’estils d’ensenyament.
·http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/2942/03.FFQ_PART_II.pdf?sequence=
3 Explicació de diferents accions per conservar el medi natural
· http://www.xtec.cat/web/curriculum/eso/curriculum El currículum d’Educació
Física a Catalunya
Altres
· Apunts del cicle formatiu de Grau Superior AAFE, assignatura Metodologia
didàctica de les AAFE. Professora Helena Santa María.
· Càpsules formatives de l’assignatura de Programació

39. 39
Articles
- Olivera, J. (2005) Adolscencia, deporte y crecimiento personal. Revista
apunts. Educación física y deporte 81, 1-4
- Duran, C. Lavega, P. Planas, A. Muñoz, R i Pubill, G, (2014) Educación
física emocional en secundaria. El papel de la sociomotricidad. Revista
apunts. Educación física y deporte 117, 23-32