Diari del 07 de març del 2018

APRIMA’T
SENSE PASSAR GANA
Sota control mèdic
T. 00 376 822-333 T. 00 376 800-040
C/ Bonaventura Armengol , 10 ed. Monclar, Esc 2 , Pl 1-3 (ANDORRA)
DESCOMPTE
del 10%
presentant
aquest anunci
www.bondia.ad/tel.808888/fax828888
També ens trobarà www.bsa.ad
Mésserveis,
més banca,
més online!
els 100 primers
Ara,atenció al
client24h en
elnostreper l.
Pensi en el futur
PLANS DE PENSIONS BSA
Dimecres, 7 De març Del 2018 Núm. 3.511 / aNy 15
C/ Bonaventura Armengol, 10 Esc. B. 1er-4t
AD 500 Andorra la Vella Tel: 00 376 800040
Conferència sobre els
PEELINGS
M È D I C S
amb la
Dra. Sanjuan Almacellas
08 de Març
a les 18:30h
Invasió
marsupial
jordi casamajor
Il·lustrador
aLEXaNdra
GrEBENNiKoVa
Autora
Un món sense fronteres
Bru
Noya
Periodista
OPINIÓ
Els comuns no volen reduir
l’iTP ni la cessió obligatòria
Les corporacions creuen que perquè hi hagi més pisos de lloguer cal eliminar els apartaments turístics il·legals
avUI és NOtícIa pàgina 3
jONathaN gIl
aNdOrra pàgina 7
El grup EFta visita andorra per conèixer de
primera mà quina és la realitat del país
aNdOrra pàgina 6
aNdOrra pàgina 9
L’ocupació hotelera
del mes de febrer es
va situar en el 84,5%
aNdOrra pàgina 10
Els nous dirigents del
Sitca tenen l’objectiu
de revifar el sindicat
cUltUra pàgina 17
Les morts de Franco,
segons Albert Villaró
i Joan-Lluís Lluís
El servei de Trobada Familiar, a punt

2 Dimecres, 7 De març Del 2018
FARMÀCIES DE
GUÀRDIA
CATALÀ EXPRÉS
TELÈFONS
URGÈNCIES
Servei Urgent Mèdic (SUM) 116
Hospital de Meritxell 871 000
Urgències (la Seu) 973 35 29 42
Hospital (la Seu) 973 35 00 50
Transport Sanitari Programat 871 116
Creu Roja 808 225
Policia 110
Policia Municipal (la Seu) 092
Mossos d’Esquadra 088
Bombers 118
Bombers (la Seu) 085
Ambulància (la Seu) 973 35 33 35
FEDA (avaries) 145
Andorra Telecom:
(Avaries/Aten. al client) 115
Andorra Telecom (Inf. nacional) 111
Andorra Telecom (Inf. internacional) 119
D’interès
Andorra la Vella
Farmàcia Pasteur
Av. Meritxell, 84 - Tel. 800 970
Pas de la Casa
Farmàcia del Pas
C/ Major, 1 - Tel. 755 860 - 352 711
Què significa bacanard?
Significa ‘curt d’enteniment’.
No siguis bacanard!
Pizzeria - asador
ITALIAda Corrado
Telèfon: (+376) 861 088 - (+376) 346 118
Prat de la Creu 29 - Andorra la Vella
Principat d’Andorra
Vols tastar la inimitable
pizza italiana feta a mà i
al forn de llenya?
Només la podràs trobar a Italia!
Els seus pizzers
italians us esperen!
Per cadascuna de les pizzes
que t’emportis a casa tens
una beguda gratuïta inclosa.
alsa.es
Gaudeix del nou servei Supra!
Andorra - Barcelona
33,25€
anada i
tornada
SORTEGEM
AQUEST COTXE
TARGETA DINÀMICA
AMB LA
**
Fes només 4 compres mínimes de
30€ i entraràs en el sorteig d’un
Hyundai i20 5P MPI 1.2 85 CV
INFONEU Aquesta previsió i cotes poden
variar en funció de les
condicions meteorològiques.
Cotes cm
Risc d’allaus
Qualitat de la neu
Accessos
Instal·lacions obertes
Pistes obertes
Telèfon estació
Cotes cm
Risc d’allaus
Qualitat de la neu
Accessos
Instal·lacions obertes
Pistes obertes
Telèfon estació
Cotes cm
Circuit de fons
Pistes obertes
Qualitat de la neu
Accessos
Telèfon estació
145/250
3/5
Pols
Oberts
14/15
28/28
739 600
80-130
12 km
4/4
Primavera
Oberts
741 444
140/200
3/5
Pols
Oberts
30/30
44/44
878 000
130/210
3/5
Pols
Oberts
69/70
127/127
872 900
EL TEMPS
VENT FORT DE L’OEST I RESTES DE NEVADES
El pas del front d’ahir ha deixat nevades moderades a
la cara nord i avui encara poden continuar en aquesta
zona, però es reduiran molt ràpidament a partir de mig
matí. Les temperatures seran baixes, amb vent de l’oest
al nord-oest entre fort i moderat als cims. Cap al centre
i sud de les Valls hi haurà força clarianes i el temps serà
molt més estable i assolellat. Que tinguin un BonDia.
Avui 6
10
13
-2
0
2
mín.
mín.
mín.
Sol Variable Ruixat Núvol alt Cobert Plugim Pluja Tempesta Neu Ruixat neu
max.
max.
max.
diJOUS
diVENdRES
Canillo
-4/2
Pas de la Casa
-7/-2Encamp
-3/3
Ordino
-3/3
La Massana
-3/4
Escaldes - Engordany
-2/5
Andorra la Vella
-2/6
Sant Julià de Lòria
-2/7
La Seu d’Urgell
-3/9
Puigcerdà
-5/2
L’Ospitalet
-5/1

3Dimecres, 7 De març Del 2018
Avui és notícia
Ni la reducció de l’Impost sobre
les transmissions patrimonials
(ITP), ni la reducció de la cessió
obligatòria per a promocions del
mercat de lloguer. Els comuns no
estan d’acord amb aquestes dues
mesures, que són competència
de les corporacions i que l’1 de
març passat, el ministre d’Afers
Socials, Justícia i Interior, Xa-
vier Espot, va anunciar al ple del
Consell General com a algunes
solucions per al problema del
mercat del lloguer. Els comuns
consideren que és un tema que
s’ha de solucionar, però propo-
sen estudiar altres mesures. Al-
gunes parròquies, com Canillo i
Encamp, veuen que el problema
que els afecta és l’auge dels apar-
taments turístics, i en aquest
cas, el cònsol major de Canillo,
Josep Mandicó, va dir que “s’han
d’eliminar els apartaments turís-
tics il·legals”. Així ho van traslla-
dar els mandataris comunals al
cap del Govern, Antoni Martí, i
al ministre Espot, ambdós pre-
sents ahir al migdia en la reunió
de cònsols celebrada al Comú
d’Escaldes per exposar aquestes
mesures.
Unes mesures que l’execu-
tiu ha anunciat sense parlar-ne
abans amb les corporacions co-
munals, que ara diuen que no es-
tan d’acord a aplicar-les. Pel que
fa a la reducció de la cessió obli-
gatòria, Mandicó va afirmar que
des dels comuns no s’havia vist
amb bons ulls “perquè conside-
rem que les cessions han de tenir
una línia al llarg del temps i al-
gunes construccions no tirarien
endavant si s’esperen o no les re-
duccions”; per altra banda, con-
sidera que serà complicat “per-
què suposa la modificació dels
plans urbanístics”, va dir Man-
dicó. Segons el cònsol de Canillo,
aquesta cessió “no es tocarà”. Pel
que fa a la reducció de l’ITP, con-
sideren que “s’ha d’estudiar com
fer-ho, perquè s’ha d’aplicar si
hi ha transacció immobiliària, si
no, serà complicat”, va comentar
Mandicó.
Per tot això, els cònsols estan
oberts a estudiar mesures per
promoure el mercat del lloguer,
però no les que va anuncar l’exe-
cutiu “perquè no podem anar
aplicant rebaixes fiscals, ja que
els pisos els continuem tenint
plens i els serveis s’han de con-
tinuar donant”, va comentar el
cònsol canillenc. Segons Mandi-
có cada parròquia pot tenir una
problemàtica diferent en aquest
mercat. Així, Canillo, diu, “s’ha
detectat que el problema és que
no renoven els contractes de llo-
guer” perquè volen convertir-los
en apartaments turístics.
La gravació dels pisos buits,
proposada també per Espot, és
considerada pels comuns com
una cosa complicada “perquè
s’haurà de veure per què tenen
els pisos buits; alguns els hi te-
nen perquè els suposa una des-
pesa molt gran adaptar el seu
pis vell a les noves normes urba-
nístiques”, va dir Mandicó. Així,
s’ha acordat que en la propera re-
unió de cònsols es posin sobre la
taula algunes altres mesures pro-
posades per les corporacions per
millorar el mercat del lloguer.
TARGETA ANDORRA CARD
Per altra banda, també s’ha par-
lat de les novetats en Infoturis-
me anunciades pel ministre de
Turisme, Francesc Camp, als
cònsols. Es vol crear una targeta
de fidelització per als turistes,
i els establiments comercials i
turístics s’hi podran afegir. Es
dirà Andorra Card. A més també
es preveu proposar un producte
nou familiar, com un circuit d’es-
cultures o de jocs a l’aire lliure,
que es farà a través d’un concurs
per a diferents artistes.
A més, els cònsols han propo-
sat al ministeri de Medi Ambient
l’acord pel qual sigui obligatòria
la mostra d’ADN per la tinença
dels gossos per poder aplicar l’or-
dinança sobre les tifes.
Finalment, els comuns hau-
ran d’adaptar la reforma de la
funció pública a la seva ordina-
ció, que suposarà adequar-se als
concursos de mobilitat interna
entre personal dels comuns, Go-
vern i Justícia.
Els comuns, en contra de tocar l’ITP
i Ia cessió per promoure els lloguers
Parròquies com Encamp i Canillo proposen eliminar els apartaments turístics il·legals i estudiar altres mesures
Reunió de cònsols
P.G.
andoRRa la Vella
Els mandataris comunals reunits ahir al Comú d’Escaldes van rebre la visita del cap de Govern,Antoni Martí, i del ministre Xavier Espot.
agències
el Ts obliga el govern a pagar el 50% del que cada
comú havia demanat per impagaments prescrits
el ple del Tribunal superior de Justícia ha donat
la raó als comuns i culpa el govern en el cas
de funcionament anormal de l’administració de
Justícia, que ha fet que les corporacions no hagin
pogut cobrar liquidacions tributàries i sancions
administratives. el Ts reconeix que s’han de
reparar els perjudicis derivats d’aquesta disfunció
de la Justícia, però fixa la indemnització en el
50% de l’import reclamat. les raons són que, per
una banda, alguns dels casos presentats pels
comuns ja tenien un termini mitjà d’entre un i dos
anys i, per tant, es reduïa el marge d’actuació de
la Batllia. i, per l’altra, alguns dels cobraments
eren expectatives perquè s’adreçaven a persones
que havien mort, s’han absentat del país o són
insolvents. “no estem contents perquè ha estat
el mal funcionament de la Justícia que ha provocat
que els que no han pagat continuïn sense pagar;
no estem satisfets que sigui el govern qui hagi
de pagar i que s’hagi arribat fins aquí, però
sabem que, amb la nova llei de base tributària,
això ja s’ha acabat”, va explicar la cònsol major
d’escaldes, Trini Marín. les parròquies (tal com
explica el quadre) cobraran entre 22.092, la que
menys, a més d’un milió, la que més, la capital.
Andorra la Vella
1.133.482 €
Escaldes-Engordany
165.289 €
Encamp
400.482 €
Canillo
111.181 €
Sant Julià de Lória
22.092 €
La Massana
67.001 €
Ordino
27.524 €

OPINIÓ4 Dimecres, 7 De març Del 2018
La Veu deL PobLe S. a.: PReSIdeNT Ferran Naudi d’areny-Plandolit | GeReNT Ricard Vallès
dIReCToR Julià Rodríguez | CaP de RedaCCIÓ andrés Luengo | RedaCCIÓ Marc Segalés, Mireia Suero, Víctor duaso, Pepa Gallego, Maria Pilar adín | CoRReCCIÓ bruna Generoso
MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Reinaldo Márquez, Soraya borlido | FoToGRaFIa Jonathan Gil | CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Joan Nogueira, albert usubiaga, Virginia Yáñez
dISTRIbuCIÓ Premsa distribució | IMPReSSIÓ Imprintsa.
Carrer baixada del Molí, 5. andorra la Vella.Telèfon: 808 888 | Whatsapp: 666 555 | adreça electrònica: bondia@bondia.ad | Web: www.bondia.ad
DIRECTORI
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció d’opinió. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.
Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.
Avís SMS: En compliment del que preveu la Llei 15/2003 Qualificada de Protecció de Dades Personals, de 18 de desembre, us informem que les vostres dades personals passaran a formar part d’un fitxer automatitzat, a què acordeu el vostre consentiment, la finalitat del qual és la gestió dels
missatges SMS. El responsable del fitxer és la SoCIETAT LA VEU DEL PoBLE SA, on podeu exercir el drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició. Us informem que les vostres dades no seran cedides. Els missatges es publiquen literalment, d’acord amb el contingut rebut a la redacció del
BonDIA. no obstant, el diari es reserva el dret de publicació i no es responsabilitza de les opinions expressades en aquesta secció. L’USUARI es compromet a fer un ús adequat dels continguts i serveis que ofereix el BonDIA i amb caràcter enunciatiu però no limitatiu, a no emprar-los per a (i)
incórrer en activitats il·lícites, il·legals o contràries a la bona fe i a l’ordre públic; (ii) difondre continguts o propaganda de caràcter racista, xenòfob, pornogràfic, il·legal o atemptatori contra els drets humans. El BonDIA es reserva el dret de retirar tots els comentaris i les aportacions que vulnerin
el respecte a la dignitat de la persona, que siguin discriminatoris, xenòfobs, racistes, pornogràfics, que atemptin contra la joventut o la infància, l’ordre o la seguretat pública o que, a judici seu, no resultin adequats per publicar-se. no es publicarà cap missatge amb dades personals o que puguin
identificar una persona sense el consentiment de la persona interessada. L’usuari s’obliga a no utilitzar els serveis que es prestin amb fins o efectes il·lícits o contraris al contingut del present Avís Legal, lesius dels interessos o drets de tercers. L’usuari garanteix que la informació, el material, els
continguts o les observacions que no siguin les seves pròpies dades personals i que siguin facilitats al titular del diari, no infringeixen els drets de protecció de dades personals ni cap altra disposició legal. La informació, els materials, els continguts, les opinions o les observacions que l’usuari
faciliti al titular es consideraran no confidencials, i es reservarà el dret a usar-les de la forma que consideri més adequada. La relació entre LA VEU DEL PoBLE i l’USUARI se sotmet a la jurisdicció del Principat d’Andorra.
dipòsit Legal aNd. 114-2004
Els cònsols es van manifestar en contra
d’algunes de les mesures anunciades pel
Govern per fer front a la falta d’habitat-
ges de lloguer, que ahir els van presentar
el mateix cap de Govern i el titular d’Afers
Socials, Justícia i Interior. ni la reducció
de l’Impost de transmissions patrimo-
nials (ITP) ni de la cessió obligatòria els
semblen bé a les corporacions locals i,
per tant, no es podran portar a terme.
Els comuns consideren que el problema
principal que s’ha de resoldre és el dels
apartaments turístics il·legals, ja que,
segons afirmen, és prioritari perquè hi
hagi més oferta de pisos de lloguer. La
situació posa en evidència que les mesu-
res elaborades per la taula de treball, que
es va constituir amb aquesta finalitat,
a més d’arribar tard, no han estat prou
elaborades ni consensuades. Per tant, fa
l’efecte que n’hi ha algunes que es formu-
len més de cara a la galeria que pel fet que
es cregui que poden incidir realment en
el mercat d’habitatges de lloguer. Un Go-
vern que es vanaglòria reiteradament de
la bona col·laboració entre administraci-
ons, hauria d’haver consultat prèviament
els comuns per analitzar conjuntament la
viabilitat de les iniciatives abans d’anun-
ciar-les a so de bombo i platerets al Con-
sell General.
Primer revés a les mesures pel problema dels lloguers
EDITORIAL
només té 24 anys. Els va fer
ahir. Està cedit per l’FC Barcelo-
na Lassa i compleix la seva se-
gona cessió com a professional
del bàsquet. La primera va ser
al Fuenlabrada. Moussa Diagne
té pinta a simple vista de ser un
bon tipus i, com a jugador, amb
moltes coses per millorar, és tot
cor. A vegades, massa i tot. Ja
ho diuen que la potència sense
control no és bona. És un 2,11
molt físic i força saltimbanqui.
no dona mai una pilota per
perduda i sempre va passat de
voltes. A vegades és bo i moltes
vegades el perjudica. Està en un
moment en què ha d’aprendre a
autogestionar-se aquest excés
d’energia que té si vol ser un pi-
vot important per a l’ACB i tam-
bé, qui sap, a l’nBA. A ell, més
que a d’altres, li ha costat molt
arribar a guanyar-se les garro-
fes en el difícil món del bàsquet
professional. Va arribar l’any
2010 a Espanya, més en con-
cret, a Torrejón de Ardoz. Tenia
16anys.Iabansd’aixòvaajudar
la seva família a guanyar diners
a casa fabricant sabatilles –ara
les regala als aficionats... És la
vida. Té un físic és privilegiat,
però la seva tècnica encara està
per depurar. Les seves ganes de
fer coses i també per guanyar
li van jugar una mala passada
diumenge a la pista de l’Iberos-
tar Tenerife. Se li van creuar els
cables i va protagonitzar una
imatge violenta amb el seu tèc-
nic,JoanPeñarroya.Elclubliva
obrir expedient i és que la imat-
ge va fer la volta per les xarxes.
Un aprenentatge més per al bo
del Moussa. Anar a dues-centes
pulsacions a la pista i fer-ho per
jugar bé tant en defensa com
en atac és bo, però si aquestes
pulsacions només les fa servir
quan no li surten les coses això
no és bo per a ell ni, en especial,
per l’equip. Toca pensar abans
d’enfadar-se amb el món....
Moltes
felicitats
Moussa, però...
S’HauRIa d’HaVeR
CoNSuLTaT eLS CoMuNS
DONANT LA NOTA
Xavier Espot
El servei de Trobada Fa-
miliar és ja una realitat a
l’edifici Clara Rabassa des-
prés que el titular d’Afers
Socials, Justícia i Interior
l’inaugurés ahir.
12345
Núria Gras
L’Associació de trasplantats
i donants d’òrgans lluita
des de la seva creació per
una llei de donació d’òr-
gans, que l’executiu ja està
elaborant.
12345
Antoni Martí
Els comuns es van manifes-
tar ahir en contra d’algunes
de les mesures anunciades
pel Govern per fer front a
la falta d’habitatges de llo-
guer.
12345
Yolanda Varela
La conselleria d’Educació
de l’ambaixada d’Espa-
nya organitza un any més
l’olimpíada de Matemàti-
ques, que comptarà amb
prop de 800 participants.
12345
OPINIONS A LES XARXES
ANA
@Arxiu_Andorra
La primera dona consellera d’Andorra
va prendre possessió del seu càrrec el
20 de novembre del 1984, va ser la
Sra. Mercè Bonell i Bertran.
Govern d’Andorra
@GovernAndorra
Visita del Grup de treball de l’Associ-
ació Europea de Lliure Comerç (EFTA)
del Consell de la Unió Europea orga-
nitzada pel Ministeri d’Afers Exteriors
Víctor duAso
Periodista
BAIXADA
DEL
MOLÍ, 5
TUITENQUESTA
creus que la negociació entre
sindicats i Govern sobre la Llei
de la Funció Pública es tancarà
dilluns amb algun acord?
sí
No
6%
94%

OPINIÓ 5Dimecres, 7 De març Del 2018
Obro fil. No és Twitter, però el
tema pot tenir continuïtat. Com
aquelles cartes als lectors de La
Vanguardia sobre un suposat
ocell gegant que sobrevolava
Barcelona, la col·locació del pa-
per higiènic o els mitjons. Els de
rombes, que dels altres i d’algu-
nes peces de roba ja n’ha escrit
en aquest espai l’admirat Txema
Díaz-Torrent. Ara el que m’ocupa
i em preocupa és aquesta invasió
de gent amb unes parques que es
diuen Napapijri.
N’hi ha a tot arreu i si s’ajun-
tessin tots els seus posseïdors fa-
rien la volta al país. És l’uniforme
oficial dels Jocs Olímpics d’hi-
vern de l’asfalt. Està tenint el ma-
teix impacte que la jaqueta groga
de Zara. Fins i tot a Andorra ja se
la coneix com la parca de la vaga,
si és que s’arriba a fer, perquè la
porten alguns dirigents sindi-
cals. Serveix per no passar fred
al Cercle Polar Àrtic o a Andorra
la Vella, però el més important és
la butxaca o borsa marsupial. És
el millor mètode per acabar amb
les bosses de plàstic perquè hi cap
tota la compra del mes i serveix
també per incubar un osset. Els
Napapijris són a cada carrer, en
tombar la cantonada, a la feina, al
supermercat, al clípol i a la sopa.
I vols fugir, però aquella bandera
de Noruega que hi ha al pit sem-
pre és més ràpida.
Hi ha clubs esportius juvenils
que no han hagut de comprar
xandalls perquè tots els juga-
dors portaven la mateixa parca
vermella. És una plaga i des de fa
dies m’ha entrat l’angoixosa sen-
sació d’haver estat en coma social
durant mesos, sense haver-me
adonat que un nou moviment
s’estava forjant al meu país, sen-
se haver advertit el que passava
al meu voltant. Però no: els mo-
viments ara triguen a muntar-se
el mateix que tarda un influencer
a Instagram a sortir amb un pro-
ducte nou i el temps que inver-
teix a arribar-te la tramesa exprés
d’Amazon. Perquè ja se sap que
un sac de patates infectat amb
varicel·la pot convertir-se en la
peça de roba més cobejada si se
la posen quatre famosets com
Borja Thyssen, cònsol emèrit de
la república Napapijri d’Escaldes-
Engordany.
Éspossiblequeunaesquadrilla
de drons deixés caure anoracs
sobre cases d’influencers com si
llancés sacs d’ajuda humanitària.
Per això tornes un dia caminant
a casa i et creues amb un exèr-
cit uniformat que sembla haver
estar esperant un senyal per ar-
mar-se i prendre els carrers amb
un cop d’Estat tèxtil. Vestit amb
aquesta parca t’has de sentit un
caçador de balenes o un Thor an-
dorrà.
Alguns ja estan començant a
desconfiar. Tanta bandera norue-
ga al tòrax no pot passar desaper-
cebuda. La moda s’està conver-
tintenporaunainvasióodinista,
a una turba devíkingsdisposatsa
trencar el nostre estimat estil de
vida pirinenc. Saquejos, boles de
foc,ballestes,catapultes,icapsde
porc enforquillats en pals perquè
no totes les invasions tenen la
salvatge espontaneïtat de Jenni-
fer Lawrence a la cerimònia dels
Oscars, amb una copa de vi a la
mà i vestida de Dior, i no de Na-
papijri, que ja té el seu territori a
Andorra. Me’n vaig a comprar-ne
una per anar de conjunt amb les
27 persones amb les quals m’he
creuat aquest matí.
Invasió marsupial
EL GONGPLAÇA DEL POBLE
ALEXANDRA GREBENNIKOVA
Escriptora
jORDI cAsAmAjOR
Il·lustrador
Ara fa quasi quaranta anys, quan
la divisió entre el bloc soviètic i el
món occidental semblava eterna i
inamovible,alavoradelescolum-
nes rostrals de Petersburg, seia la
jove i bella, feminista i republica-
na Montserrat Roig, esborronada
perlaciutatquel’acollia.S’enyora-
va de Barcelona, del sol, d’una Eu-
ropa més europea; un paquet de
Winston i un exemplar d’El País
eren un fil trencadís que la unia
amb el món d’on provenia. Les
nits blanques l’inquietaven. Els
russos, éssers estranys, passaven
els dies fent cua per comprar lli-
bres, formatge, botes o qualsevol
cosa; hi devien tenir afecte, a les
cues.Elsseusnenstenienunadis-
ciplina militar i s’aixecaven abans
de parlar a un professor. Lenin-
grad era una fortalesa de la boira
i del cel gris.
L’escriptora catalana va idear
L’agulla daurada com un exercici
de llibertat i rebel·lia, enmig de
l’estadaquelipagavaunaeditorial
russa, Progrés, perquè escrivís un
llibre sobre el setge de Leningrad.
Mi viaje al bloqueo, publicat el
1982, encara gaudeix d’una consi-
derable popularitat, però a l’època
es va percebre com un llibre de
caire propagandista: les tisores de
la censura soviètica van desfigu-
rar la seva idea inicial. L’any 1985,
Montserrat Roig tornà a reviure
les memòries del seu viatge oní-
ric. A L’agulla daurada, escrita en
català, ja no es limità a parlar dels
horrors de la II Guerra Mundial
–tan recent per a ella aleshores
com per a nosaltres, avui, la seva
estada a Leningrad. Per fer el re-
trat de la nòrdica ciutat que la tur-
mentava, es va valer d’anècdotes
trivials i de detalls curiosos des-
crits en una prosa diàfana, clara i
elegant.
L’intèrpret que li havien assig-
nat era una mina d’extravagànci-
es: no parlava gaire bé el castellà,
s’adormia a les entrevistes que
havia de traduir i s’abocava a bor-
ratxeres espantoses. Es professa-
va “l’ànima russa” feta home i un
“segon Rasputin”. Roig el perdia
de vista sempre que podia. Als
restaurants, davant d’una carta
enrus,escolliatresplatsal’atzar,i
sovintacabavamenjanttressopes
o tres postres. En un intent d’eva-
sió, seia als bancs del Jardí d’Es-
tiu, sota les mirades de velletes
amables, i escrivia a propòsit del
destí dels poetes. Pas a pas, s’en-
dinsà en l’esperit literari de la ciu-
tat de poetes morts. Tot barrejant
els noms ben coneguts amb altres
demigobscurs,endeia:“Polejaiev
morí als 34 anys. Iesenin se suïci-
dà als 30. El desembrista Rileiev
fou penjat als 31. Blok morí als
41. Mandelstam desaparegué a
Sibèria, en un camp stalinià, als
47. No sé si aquesta tradició ho-
norable l’encetà Puixkin. Però
sempre és una ximpleria morir,
i encara més morir jove. Malgrat
que se sigui un poeta genial”.
Ai las, som tots mortals, sob-
tadament mortals, i quan escrius
prosa documental és quan més
parles, inadvertidament, de tu
mateix. Montserrat Roig, somni-
adora que creia en un món sense
fronteres, ens va deixar als 45.
Un món sense fronteres
Rellegint ‘L’agulla daurada’, en què Montserrat Roig evoca el viatge a Leningrad del 1980
Quan escrius prosa
documental és quan
inadvertidament més
parles de tu mateix
Il·lustracIó: jordI casamajor
BRu NOyA
Periodista

Andorra
El cap de Govern, Antoni Mar-
tí, va donar ahir la benvinguda
als representants del grup de
l’Associació Europea de Lliure
Comerç (EFTA) que, en una vi-
sita organitzada pel ministeri
d’Afers Exteriors, s’estaran fins
avui al Principat per conèixer de
primera mà la realitat del país i
les seves especificitats.
En el discurs inaugural, Mar-
tí va reiterar que la relació d’An-
dorra amb Europa va més enllà
delageogràficaiéssobretotpels
valors compartits com la demo-
cràcia, la igualtat i els drets i
llibertats individuals. També va
explicar als delegats europeus
que el Govern ha impulsat des
de l’any 2012 un procés d’ober-
tura econòmica que permet als
residents estrangers participar
econòmicament al Principat en
les mateixes condicions que els
andorrans, i que se centren els
esforços a aconseguir reciproci-
tat d’igualtat per als andorrans
al mercat interior europeu.
Així mateix, el líder de l’exe-
cutiu va recordar que la neces-
sitat d’accedir al mercat interi-
or europeu està justificada per
ser l’espai econòmic natural,
i per permetre al sector em-
presarial d’Andorra obrir-se a
l’exterior, i construir així nous
pilars econòmics que coexis-
teixin amb els sectors tradicio-
nals del Principat.
En aquest sentit, Martí va
defensar les particularitats
d’Andorra en l’acord d’associ-
ació amb Europa, unes especi-
ficitats condicionades per les
dimensions territorials i socials
del país i la seva situació geo-
gràfica, i que va demanar que
siguin enteses per la Unió Euro-
pea. Per aquest motiu, Martí va
remarcar que la celebració del
congrés del grup de l’Associació
Europea de lliure Comerç a An-
dorra ha de permetre un millor
coneixement de les especifici-
tats del país.
Finalment, el cap de Govern
es va referir també a la darre-
ra reunió de treball de l’EFTA
a Andorra, que va tenir lloc el
2012, fet que va propiciar que la
Comissió Europea publiqués un
informe sobre les relacions de
la UE amb Andorra, Mònaco i
San Marino, en què es proposa-
ven cinc opcions d’acostament
de les posicions dels tres petits
Estats a l’espai europeu, de les
quals dues van ser mantingudes
pel Consell d’Europa i van ser el
punt de partida de les negocia-
cions amb la Unió Europea per a
l’acord d’associació. En aquesta
línia, Martí es va mostrar con-
vençut que aquesta segona vi-
sita del grup de l’EFTA al Prin-
cipat donarà un nou impuls a
les accions comunes que s’estan
portant a terme.
Per la seva part, el delegat
que ostenta la presidència de
torn del grup de l’Associació Eu-
ropea de Lliure Comerç, el búl-
gar Boyan Natan, va expressar
en la seva intervenció que do-
narà suport a les negociacions
d’Andorra amb la Unió Euro-
pea. Natan es va mostrar molt
satisfet per haver estat convi-
dats a celebrar aquesta trobada
a Andorra i va manifestar que
n’esperen molt, ja que els per-
metrà conèixer amb detalls les
peculiaritats del país.
Precisament, i per començar
a conèixer la realitat del país,
després de l’acte inaugural es
va celebrar la taula rodona Co-
operació entre Andorra i la Unió
Europea que, moderada per la
ministra d’Afers Exteriors, Ma-
ria Ubach, va servir per donar
a conèixer les relacions actuals
d’Andorra amb la Unió Europea,
i es van repassar aspectes com
l’Acord duaner, la implementa-
ció de mesures de transparència
fiscal, com és la fiscalitat de l’es-
talvi o el recent intercanvi auto-
màtic, així com la participació
d’Andorra en organismes inter-
nacionals, com la Comunitat de
Treball dels Pirineus.
Ubach, que va assegurar que
“és un honor acollir els repre-
sentants dels Estats membres
de la UE que fan el seguiment
de l’acord d’associació”, va inci-
dir en la “importància de poder
explicar la realitat del país i que
ells mateixos ho puguin veure”,
ja que una cosa és explicar-ho a
Brussel·les i una altra “veure-la
i apreciar-la in situ”, un fet que
“serà molt útil” de cara a les ne-
gociacions per a l’acord d’asso-
ciació. I és que malgrat que és la
Comissió Europea qui comanda
el procés, com va recordar la
ministra, també escolta l’opinió
dels Estats membres.
El president de torn del grup
de l’EFTA va coincidir amb la
ministra en la importància d’ac-
cions com aquesta, ja que la
visita “ens ha permès conèixer
amb detall aspectes que poden
ser importants en l’acord d’as-
sociació”. En aquest sentit, Na-
tan es va mostrar “optimista”
de cara a la consecució d’aquest
acord entre Andorra i la Unió
Europea, ja que malgrat que es
tracti d’un país petit, el Princi-
pat “comparteix uns valors que
són també els de la UE”. I va
fins i tot assegurar que l’acord
d’associació “es podria tancar a
principis de l’any vinent”.
Pel que fa a les especificitats
andorranes, Natan es va mos-
trar partidari que “siguin consi-
derades” i de trobar la fórmula
perquè Andorra pugui formar
part del mercat interior de la
Unió Europea amb les quatre
llibertats, ja que la voluntat de
la UE no és danyar l’economia
andorrana i a més considera
que Andorra “no és un perill”
per al mercat interior europeu.
Els representants del grup de
l’EFTA van tenir també l’opor-
tunitat de visitar l’Escola An-
dorrana de segona ensenyança
d’Ordino i conèixer de primera
mà el sistema educatiu. A més,
segons va precisar Ubach, la vi-
sita al centre escolar pretenia
mostrar que Andorra “és una
societat inclusiva”, de manera
que també es va aprofitar per
explicar-los “el sistema sanitari
i qüestions socials”.
La primera jornada de la vi-
sita va acabar amb una tercera
taula rodona, en aquest cas, a
l’Espai d’Innovació de Caldea,
on se’ls van explicar la realitat
econòmica del país i la política
d’obertura.
Visita del grup EFTA per conèixer
de primera mà la realitat del país
Ubach considera que veure Andorra in situ pot ser molt útil de cara a les negociacions de l’acord d’associació
Relacions internacionals
M.S.
andoRRa la Vella
El cap de Govern, Antoni Martí, va ser l’encarregat de donar la benvinguda als representants del grup EFTA.
jonathan gil
Un moment de la taula rodona, que va tenir lloc a l’Espai d’Innovació a Caldea.
jonathan gil

ANDORRA 7Dimecres, 7 De març Del 2018
www.pompesfunebresdelesvalls.com · 866 632 · 807 180 · info@pompesfunebresdelesvalls.comwww.pompesfunebresdelesvalls.com · 866 632 · 807 180 · info@pompesfunebresdelesvalls.com
Fem més fàcils
els moments
més difícils
El servei de Trobada Famili-
ar, l’espai d’encontre entre els
membres de famílies amb si-
tuacions conflictives, es posa-
rà en marxa aquest divendres
amb uns vuit casos, entre els
que actualment s’estan atenent
i els que estan en fase de valora-
ció inicial. La previsió és que el
nombre d’usuaris vagi creixent
perquè la implantació d’aquest
servei, amb horaris ampliats i la
cobertura necessària, farà que
els batlles “decideixin portar a
terme moltes més derivacions
en casos que fins ara ni tan sols
s’ho plantejaven”, ja que no hi
havia el recurs adequat, segons
va afirmar el ministre d’Afers
Socials, Justícia i Interior, Xa-
vier Espot.
De fet, el ministre va recor-
dar que aquest era un servei
que els òrgans judicials recla-
maven perquè sense ell era
complicat poder donar certs
règims de visita als progenitors
de fills menors d’edat. Així, Es-
pot va remarcar que fins ara de
vegades es feia difícil poder fer
un intercanvi de visites entre
els dos progenitors en determi-
nades situacions conflictives, i
això comportava que en certes
ocasions un dels dos veiés im-
pedida la possibilitat d’exercir
les seves responsabilitat pa-
rentals. També permetrà donar
resposta als casos en què els
menors necessiten una deter-
minada mesura de protecció.
Fins avui, si no hi podia haver
totes les garanties els règims de
visites no es podien desenvolu-
par. Tot això, a partir d’ara, serà
possible perquè es disposarà
dels mitjans humans i materi-
als necessaris. Espot va desta-
car que tot plegat repercutirà
en benefici dels progenitors i
dels menors i va afegir que
“mantenir els contactes amb els
pares, malgrat estar subjectes a
mesures de protecció, repercu-
teix en el seu desenvolupament
positiu i en el seu creixement
personal”.
L’entrada dels casos al ser-
vei de Trobada Familiar serà a
través d’aute judicial, ja que és
el batlle qui determina com ha
de ser la visita. La coordinado-
ra del recurs, Cinta Tomàs, va
explicar que és a mesura que
s’intervé en cada cas que es va
veient si es pot canviar aques-
ta modalitat fent una recoma-
nació a la Batllia, que és qui
decidirà si s’hi pot introduir
algun canvi. De visites n’hi ha
de diferents tipus. Hi ha les vi-
sites tutelades, que requereixen
d’un professional que estarà
present en tot moment durant
aquesta visita. També hi ha les
visites supervisades, que no re-
quereixen d’un treballador en
aquesta trobada, però sí d’una
certa observació. A banda, hi ha
l’opció de fer intercanvis en els
quals un dels progenitors deixa
l’infant i l’altre el recull. A l’úl-
tim, i a nivell més excepcional,
hi ha els acompanyaments, que
consisteixen en una visita fora
de les instal·lacions. Tomàs va
destacar que es tracta d’un ser-
vei temporal. La previsió és que
se’n pugui fer ús per un període
màxim d’un any amb la possi-
bilitat d’allargar-ho sis mesos
més. Durant aquest temps s’es-
pera que es produeixi un canvi
en els progenitors perquè vagin
adquirint les seves responsabi-
litats.
els recursos
El servei té dues sales, una per
a la primera infància i fins als
10 anys i l’altra des dels 10 anys
fins a la majoria d’edat. A més
hi ha un despatx des del qual es
poden supervisar les visites a
través de les càmeres que hi ha
instal·lades. Els espais, ubicats
a Clara Rabassa, compten amb
mesures de seguretat, ja que es-
tan connectats amb el despatx
central de policia, un fet que
garanteix una intervenció rà-
pida si hi ha algun risc per als
professionals, els menors o al-
gun dels progenitors. També hi
ha sistemes d’alarma a totes les
portes i s’ha establert un proto-
col amb la policia.
L’equip de professionals està
format per cinc persones: dos
psicòlegs, un treballador social,
una educadora i la coordinado-
ra del servei. Les visites tindran
un horari limitat i el servei es-
tarà operatiu els dimecres i els
divendres a la tarda i també els
caps de setmana. Tomàs va des-
tacar que l’amplitud horària ha
de permetre donar una respos-
ta més àmplia als usuaris.
El servei de Trobada Fami-
liar es posarà en marxa com
a prova pilot i al cap d’un any
es farà una avaluació a través
d’una auditoria independent,
tal com estableix la Llei de ser-
veis socials i sociosanitaris. En
el cas que aquesta avaluació
sigui favorable (caldrà tenir en
compte la qualitat del servei i la
penetració que té el recurs en-
tre la població que en justifiqui
la seva continuïtat), s’inclourà
a la cartera de serveis socials.
El ministre d’Afers Socials,
Justícia i Interior considera
que l’obertura del servei és una
“fita en el desenvolupament
dels serveis socials al país” i
permet cobrir una mancança.
Amb l’obertura d’aquest recurs,
el Govern compleix un dels as-
pectes recollits a la Llei per a
la prevenció i erradicació de la
violència de gènere i domèstica.
Benestar
Espot va presentar ahir els espais acompanyat de la secretària d’Estat d’Afers Socials, Ester Fenoll, i els caps d’àrea implicats.
jonathan gil
M.s.c.
andorra la vella
El servei de Trobada Familiar es
posarà en marxa amb vuit casos
Garantirà certs règims de visita entre progenitors i fills que ara no es poden desenvolupar
Xavier espot
És una fita en el
desenvolupament
dels serveis socials
al nostre país
cobrir una mancança
El servei permetrà conce-
dir certs règims de visita
als progenitors de fills
menors d’edat que ara no
es podien donar perquè
no es disposava dels re-
cursos necessaris ni les
garanties.
Modalitats de visites
El servei permetrà visites
tutelades, que requerei-
xen d’un professional pre-
sent en tot moment; visi-
tes supervisades, que no
necessiten un treballador
en aquesta trobada però
sí d’una certa observació;
intercanvis en els quals
un dels progenitors dei-
xa el fill i l’altre el recull;
i, de forma excepcional,
acompanyaments fora de
l’espai.
l’equip
El servei està garantit per
cinc professionals: dos
psicòlegs, un treballador
social, una educadora i la
coordinadora.
Prova pilot
El servei de Trobada Fa-
miliar es posarà en mar-
xa divendres i estarà en
funcionament durant un
any com a prova pilot,
tal com marca la Llei de
serveis socials i sociosa-
nitaris. Posteriorment,
es farà una avaluació a
través d’una auditoria in-
dependent. En el cas que
sigui favorable, el recurs
s’incorporarà a la cartera
de serveis socials.
El recurs

ANDORRA8 Dimecres, 7 De març Del 2018
Troguet, Estrella i Ferrer entren a
l’executiva de Liberals d’Andorra
El conseller comunal de LdA a
Encamp, Jordi Troguet, com a
vicepresident primer, Gerard
Estrella, com a secretari d’orga-
nització, i Sílvia Ferrer, com a se-
cretària d’igualtat, s’incorporen
a l’executiva de Liberals d’Andor-
ra, que es reorganitza així des-
prés de la dimissió dels membres
d’Unió Laurediana, a finals de
l’any passat després del trenca-
ment del grup parlamentari.
Així es va acordar ahir en el
congrés ordinari que va celebrar
la formació, on també es va do-
nar el vistiplau als comptes del
partit corresponents a l’exercici
2017. Al marge de les tres no-
ves incorporacions, el comitè
executiu de Liberals d’Andorra
continuarà estant format per
Jordi Gallardo, com a president,
Amadeu Rossell, secretari gene-
ral, França Riberaygua, vicepre-
sidenta segona, Maanan Aou-
raghe, tresorer, i Valentí Martí,
com a secretari de relacions in-
ternacionals.Noobstant,segons
va explicar el secretari general, la
recomposició de l’executiva feta
“per recuperar la normalitat” de
l’òrgan tindrà un caràcter provi-
sional, ja que la formació preveu
celebrar un nou congrés, si pot
ser abans de l’estiu, per organit-
zar-se ja de cara als propers co-
micis generals.
El congrés va servir també per
donar a conèixer la nova imatge,
que inclou també un redisseny
de la pàgina web, amb la qual la
formació vol simbolitzar l’inici
d’una nova etapa. Així, es deixa
enrere el logotip amb el qual el
partit va tornar a alçar el vol el
2011 i s’aposta per una imatge
amb un color blau més amable,
en què les línies rectes han donat
pas a les línies corbes i amb la in-
corporació de l’apòstrof i la lletra
A al nou logotip. Segons va expli-
car la formació, la nova imatge
vol definir la nova personalitat
de Liberals d’Andorra, centrada
en la “defensa dels valors del li-
beralisme i de les especificitats
del país”.
Pel que fa a la pàgina web
(www.liberals.ad), s’incorporen
noves seccions, es millora la
visualització i es facilita poder
compartir les notícies a través de
les xarxes socials. També s’adap-
ta millor en el cas que es con-
sulti des de mòbils i tauletes. El
president de la formació i futur
candidat a cap de Govern va ser
l’encarregat de tancar el congrés
amb un discurs ja de caire elec-
toral. Gallardo va remarcar que
“la manca de transparència i la
manera de fer les coses fa que les
persones perdin la confiança en
el Govern de DA”, motiu pel qual
LdA té “l’obligació de ser alterna-
tiva de Govern”.
Un moment del congrés ordinari de Liberals d’Andorra d’ahir.
jonathan gil
Redacció
andorra la vella
Socialdemocràcia i Progrés
(SDP) considera que les mesu-
res per fer front a la problemà-
tica de l’habitatge anunciades
la setmana passada pel minis-
tre Xavier Espot durant el de-
bat del pressupost per al 2018
“no deixen de ser anuncis de
cara a la galeria, però sense cap
mena d’efectivitat”.
Així ho van assegurar ahir el
conseller general d’SDP, Víctor
Naudi, i el secretari d’organit-
zació de la formació, Joan Marc
Miralles, que van mostrar la
seva “sorpresa” pel fet que el
titular d’Afers Socials, Justícia i
Interior, posés damunt la taula
unes mesures “molt similars”
a les plantejades per SDP dos
dies abans i ho fes en un debat
del pressupost, quan precisa-
ment als comptes públics no hi
preveuen cap partida ni tenen
en compte l’impacte d’aquestes
mesures.
D’aquesta manera, Miralles i
Naudi, que van reiterar les críti-
ques al pressupost de l’executiu
de DA i van assegurar que “no
és el que el país necessita” i que
“no té ambició ni cap element
per dinamitzar l’economia”, van
criticar que es tracti d’accions
que impliquin canvis legislatius
i que, per tant, no tindran cap
efecte de forma immediata.
Així mateix, i malgrat com-
partir que els incentius fiscals
podrien ajudar a ampliar l’ofer-
ta de pisos de lloguer al mercat,
van posar en dubte la proposta
de crear una taxa per gravar els
pisos buits, ja que “podria tenir
una efecte contraproduent i re-
duir encara més l’oferta d’habi-
tatges”. A més, el conseller ge-
neral i el secretari d’organització
d’SDP, que van recordar que el
pla Renova d’ajudes a la rehabi-
litació d’edificis ja es va posar en
marxa en l’època del Govern de
Jaume Bartume, consideren di-
ficultós crear aquesta taxa quan
ni tan sols es coneix quants pi-
sos buits hi pot haver, ja que no
hi ha cap registre de propietat
ni tampoc dades estadístiques
referents al parc immobiliari.
D’altra banda, Naudi i
Miralles van mostrar la preocu-
pacióperla“situaciógravíssima”
en què es troben les persones
que es van contractar, i també
les que no, a través del concurs
per consolidar una vintena de
places de docents eventuals que
va fer el Govern el 2016 i que ara
ha estat anul·lat per una sentèn-
cia del Tribunal Superior.
Per SDP, aquest fet serveix
per “constatar una vegada més
que el Govern no fa les coses bé”
i que “fa els edictes malament” o
“posteriorment els incompleix”,
ja que no és la primera vegada
que un concurs “acaba judicia-
litzat”.
SDP manté que les mesures per a
l’habitatge “són de cara a la galeria”
Naudi retreu a Espot que el pressupost no inclogui cap partida ni tingui en compte l’impacte
Partits
El parlamentari d’SDP, Víctor Naudi, i el secretari d’organització de la formació, Joan Marc Miralles, en una compareixença anterior.
jonathan gil
M.S.
andorra la vella
Precedent
“perillós”
amb la
plataforma
el conseller general de
SdP, víctor naudi, conside-
ra que amb la sentència
de primera instància en
què s’avala la declara-
ció de projecte d’interès
nacional de la platafor-
ma esquiable de Soldeu
s’estableix “un precedent
perillós”. i és que per
naudi, que va incidir en el
fet que “curiosament” la
sentència recull tota l’ar-
gumentació del govern, la
llei general d’ordenació
del territori i urbanisme
ja estableix “de manera
molt clara” les condicions
i quins projectes poden
ser declarats d’interès na-
cional, tot i que a la vista
del pronunciament de la
Batllia sembla que hi ha
un criteri “més subjectiu”.
en aquest sentit, el con-
seller general de Socialde-
mocràcia i Progrés, que va
remarcar que “totes les
sentències s’han de res-
pectar” malgrat que “això
no vol dir que s’hagin de
compartir”, considera que
la sentència “bandeja la
legislació que hi ha”, ja
que “fa una interpretació
de la llei que no es corres-
pon amb el seu esperit”.

Av. de Salou, 40
AD500 Andorra la Vella
T. +376 729 800 · riba@riba.ad
Des de 1952
Jornada
tècnica
PRESENTACIÓ DE NOVETATS:
· Fixacions a viga
· Fixacions per sostenir cables
· Tornilleria BTS directe a formigó
DIA 8 DE MARÇ DE 9,00 A 13,00 HORES
— A LES NOSTRES INSTAL·LACIONS —
La presidenta de l’Associació
de trasplantats i donants d’òr-
gans, Núria Gras, no sap encara
quan s’aprovarà la llei de dona-
ció d’òrgans, cèl·lules mare, tei-
xits i sang a Andorra, però des
de l’associació es donarien per
satisfets si a l’estiu o una mica
abans “fos una realitat”. Això sí,
Gras es mostra contenta perquè
ara la llei “quasi es pot acariciar
amb la punta dels dits”. Ara bé,
la presidenta d’Atida ha puntu-
alitzat que això no vol dir que el
dia següent de la seva aprovació
ja es puguin donar òrgans; des-
prés, caldrà fer uns reglaments i
també uns protocols d’actuació.
En aquest sentit, ha manifestat
que des d’Atida “estaríem en-
cantats d’aportar el nostre gra-
net de sorra” si els demanen el
parer sobre aquestes reglamen-
tacions. Un dels aspectes que
Gras creu que s’hauria de blin-
dar en el reglament posterior a
la llei de donació d’òrgans és “la
figura del donant en vida”, en
qüestions que ja fa temps que
Atida reivindica, com ara que
la CASS cobreixi el 100% de la
baixa del donant. Gras ha rea-
firmat aquesta petició aportant
dades: el tractament de diàlisi,
per exemple, costa 50.000 eu-
ros, mentre que un trasplan-
tament en val 40.000. A més,
Gras ha remarcat que el com-
promís de l’associació és seguir
treballant en la sensibilització
de la societat.
Atida espera que la llei per a la
donació d’òrgans arribi a l’estiu
Trasplantaments
M.P.A.
andorra la vella
La mitjana d’ocupació hotelera
del mes de febrer continua la ten-
dènciaal’alçaquejaesvaobservar
al gener i se situa en el 84,53%,
segons dades fetes públiques per
la Unió Hotelera d’Andorra. Res-
pecte al febrer de l’any passat, hi
ha un lleuger augment del 0’10%.
Per parròquies, les que van tenir
una ocupació mitjana més alta
van ser Escaldes-Engordany, amb
un 99% d’ocupació, Andorra la
Vella, amb un 97%, i Canillo, amb
un 95-96%. Sant Julià de Lòria,
amb un 64%, i Ordino, amb un
69%, són les que han tingut una
ocupació més baixa.
El president de l’UHA, Manel
Ara, considera que el 84,53%
d’ocupació mitjana de febrer “és
un èxit”. Igualment, considera
positives les dades que es refe-
reixen al preu mitjà de venda
d’habitació, que ha augmentat
un 10%, i la facturació dels hotels
també ha crescut entre un 8 i un
10%. Segons Ara, els caps de set-
mana han concentrat bona part
d’aquesta ocupació i ha afegit
que “el Carnestoltes i la Setmana
blanca francesa han funcionat
molt bé”.
La millora de l’economia es-
panyola, la revifada del mercat
rus, que ja va començar el 2017,
i la consolidació del turisme bri-
tànic i el del nord d’Europa, són
factors que impulsen aquesta
bona tendència, ha reafirmat
Ara. Qui també reconeix que des
de fa temps els hotels adherits
a la Unió Hotelera “han fet els
deures” i prop d’un 80% han mi-
llorat els seus serveis, de manera
que el producte que ofereixen
“s’està posicionant d’una mane-
ra positiva al mercat”. “Els esfor-
ços que s’han fet estan donant
els seus fruits”, assegura. Uns
esforços que han tingut a veure
amb una important inversió en
tecnologia i en l’elaboració, des
de fa dos anys, d’estudis sobre la
demanda que han permès conèi-
xer la situació del sector per així
ajustar els preus adequadament.
Quant als hàbits de compra
dels clients, Ara reconeix que
hi ha hagut canvis significatius:
“la gent acostuma a avançar les
reserves, es planifica més les va-
cances i no es fa tanta compra
compulsiva”. D’altra banda, la
majoria de les reserves es fan
per internet, especialment a
través de portals com Booking
o Tripadvisor, de manera que
ha desaparegut la trucada tele-
fònica a l’hotel per reservar una
habitació.
El que més valoren els clients
continua sent, segons el pre-
sident de l’UHA, l’atenció que
reben, el producte hoteler en si
mateix i també altres serveis que
van més enllà de l’hotel, com ara
la neu, el shopping, el wellness i
el postesquí, “que és molt bo” i
molt variat. Darrerament, els
turistes també valoren molt la
gastronomia.
L’ocupació hotelera
del mes de febrer se situa
en el 84,5% de mitjana
Escaldes-Engordany voreja el 100%, i Sant Julià de Lòria arriba a un 64%
Turisme
Prop d’un 80% dels establiments que integra l’UHA han millorat els seus serveis.
jonaThan gil
M.P.A.
andorra la vella
Manel Ara
el Carnestoltes i
la Setmana blanca
francesa han
funcionat molt bé
Núria Gras, presidenta d’Atida.
jonaThan gil

Madrid Palma de Mallorca
Aeroport
Andorra-La Seu
Marseille
Madrid Palma de Mallorca
Aeroport
Andorra-La Seu
Marseille
Madrid Palma de MallorcaPalma de MallorcaPalma de MallorcaPalma de Mallorca
Volem des de l’aeroport
Andorra-La Seu
Des del 9 de març
ﬁns a l’1 d’abril del 2018
Tel.: +34 973 351 135
viatgesregina@andbus.net http://viajesregina.teamgroup.es
Informació i reserves
Et recollim?
Servei
porta a porta
Tel.: +376 803 789 / +34 973 984 016 @andorrabybus Andbus andorrabybus
Els funcionaris que depenguin
del Comú d’Escaldes-Engor-
dany mantindran l’increment
retributiu en el sou cada tres
anys. Així ho va manifestar la
cònsol major de la parròquia,
Trini Marín, durant la roda de
premsa posterior a la celebració
de la reunió de cònsols. Malgrat
que la modificació de la Llei de
la funció pública estableix que
els funcionaris passarien de tri-
ennis a quinquennis, aquest és
un punt de no obligat compli-
ment en la ordinació comunal
i, per tant, l’administració es-
caldenca decideix mantenir els
triennis actuals.
Una decisió que fa unes
setmanes també va anunciar
el Comú de la capital. Segons
s’estableix en el text de la fun-
ció pública, que encara s’ha
d’aprovar i que ha rebut el re-
buig frontal per part del fun-
cionariat de l’Administració
general, els comuns tenen un
any des de l’aprovació de la llei
per definir la normativa pròpia
del funcionariat administratiu
comunal en què hi ha punts
d’obligat compliment i d’altres
que no. Entre els d’obligat com-
pliment hi ha, per exemple,
modificacions en els concursos
de mobilitat interna dels fun-
cionaris o modificacions en el
personal eventual.
Escaldes-Engordany mantindrà
els triennis dels funcionaris
Comú
Agències
esCaldes-engordany
El Sindicat de Treballadors del
Comú d’Andorra la Vella (Sitca)
va renovar ahir el comitè execu-
tiu amb l’única candidatura que
s’hi va presentar. La nova junta
està formada per Emi Matarro-
dona, com a presidenta, i San-
ti Pérez, com a vicepresident.
Completen l’equip Meritxell Pu-
jol, Anna Bellera i Pascal Zanella.
Tal com va indicar la nova pre-
sidenta, les línies de treball que
s’han fixat tenen com a punt
prioritari fer complir la sentèn-
cia del GAdA (l’avaluació de la
gestió de l’acompliment).
A banda, també es pretén fer
propostes a l’entorn de la jubila-
ció anticipada amb la introduc-
ció d’un procés adaptatiu. Això
passaria per possibilitar que els
treballadors que optin per preju-
bilar-se no ho facin de cop sinó
de forma gradual, amb una re-
ducció de la jornada laboral. Així
mateix, es plantegen millores
en la baixa per maternitat i pa-
ternitat. Tots aquests elements
es volen tractar en una nova as-
semblea en la qual es pretenen
presentar amb detall les propos-
tes de la nova junta.
Però l’objectiu principal del
nou comitè executiu serà fer que
el Sitca torni a revifar. D’aquesta
manera, es vol aconseguir que
recuperi la força que el sindicat
tenia en el moment en què es
va crear. Així, van apuntar que
al Comú d’Andorra la Vella hi ha
gairebé 500 treballadors, men-
tre que l’entitat té més de 100
afiliats. Aquesta és una xifra bai-
xa, segons Matarrodona, i que
indica que la cosa no funciona.
En la trobada d’ahir també es
va destinar un punt a parlar de la
modificació de la Llei de la fun-
ció pública. Serà a partir d’ara
que la nova junta es posarà en
contacte amb els representants
de la Plataforma de funcionaris
de l’administració general per
conèixer l’estat en què es troba
aquesta modificació.
El nou equip pren les regnes
del Sitca després d’un període
en què el sindicat ha estat sen-
se activitat. Segons va informar
en el seu moment el president
sortint, Jesús Núñez, l’entitat
es trobava sense junta mínima
i per això estava pendent d’una
assemblea per formar-ne una
de nova. Aquesta situació va
agafar el Sitca enmig de les mo-
bilitzacions per la reforma de
la funció pública. Per la nova
presidenta, el fet que l’entitat
no hagi estat operativa durant
els darrers temps no fa el relleu
més complicat. En aquest sen-
tit va indicar que és qüestió de
temps i es va mostrar convençu-
da que d’aquí a uns mesos ja es
podran començar a veure alguns
passos. Entre el nou equip hi ha
ganes de treballar pels projectes
que s’han fixat i la resposta que
van recollir ahir dels assistents a
l’assemblea els fa ser optimistes
en el fet que seran compartits
pel conjunt de treballadors. Ara,
la nova junta es presentarà a la
corporació tal com marquen els
estatuts.
La nova junta del Sitca treballarà per
fer complir la sentència del GAdA
Es fixa com a principal objectiu revifar el sindicat i ampliar el nombre de treballadors afiliats
andorra la Vella
M.S.C.
andorra la Vella
La nova presidenta del Sitca amb dos membres de la junta abans de l’assemblea, ahir.
JonaTHan gIl
Parlament
El setzè Consell General dels
Joves celebrarà avui la sessió
plenària, que tindrà lloc a les
15.30. S’hi debatrà la propo-
sició de llei de modificació de
la Constitució per permetre
tenir més d’una nacionalitat,
presentada pels alumnes del
Col·legi Sant Ermengol, així
com la proposició de llei per
a la promoció de l’esport-es-
tudi, plantejada pels estudi-
ants del Lycée Comte de Foix.
A banda, també es tractarà
la proposició de llei per a la
creació d’un centre per a me-
nors amb addiccions, presen-
tada també pels estudiants
del Lycée Comte de Foix, i
el text dels alumnes del Col-
legi Espanyol María Moliner
amb relació al dret d’asil, en
què es proposa que el Govern
s’adhereixi a les Convencions
de Ginebra i a tots els seus
protocols, i que redacti un
projecte de llei que reculli els
principals aspectes d’aquests
convenis. Finalment, hi ha
les proposicions de llei per
reduir el consum de drogues
entre els adolescents i/o jo-
ves i per a la igualtat entre
homes i dones, presentades
per l’Escola Andorrana de se-
gona ensenyança d’Ordino i
d’Encamp.
Sessió plenària
del Consell
General dels
Joves
Redacció
andorra la Vella
La cònsol major,Trini Marín.
agènCIes

publicitat 11Dimecres, 7 De març Del 2018
Finest Real Estate Andorra
Situada estratègicament en una zona envoltada de naturalesa, vistes espectaculars i sol tot el dia.
La distribució de la casa en tres plantes és perfecta per gaudir dels espais oberts i de la llum natural.
Sant Julià de Lòria · ID. W-02AWYW · Preu: 1.550.000 €
2
0 m 733 m2
522 m2
4 4 5
C/ Na Maria Pla, 2-6 · AD500 Andorra la Vella · Andorra · Tel.: +376 88 66 88 · andorra@engelvoelkers.com · www.engelvoelkers.ad
E
X
C
L
U
S
IV
A

El Comú d’Encamp no té cons-
tància que hi hagi mancança
de pisos de lloguer en aquesta
parròquia. Segons va indicar
el cònsol major, Jordi Torres,
el problema amb l’habitatge es
dona principalment a les parrò-
quies centrals, però “la manca
de pisos de lloguer a Encamp
no ha arribat”. El que sí que
s’ha constatat és un increment
de les dificultats dels temporers
per trobar allotjament perquè
la majoria d’habitatges que hi
ha a prop de les pistes tenen un
ús turístic. “El preu que tenen
és força elevat i els és difícil de
poder-los llogar”.
El mandatari comunal va
explicar que ja s’ha iniciat el
treball conjunt entre el Govern
i els comuns que ha de donar
llum sobre la situació del parc
immobiliari del Principat. Amb
tot, va remarcar que no totes
les corporacions disposen de la
mateixa informació. En aquest
sentit va recordar que els co-
muns no tenen el cadastre en
la mateixa situació i això fa di-
fícil poder fer una anàlisi de tot
Andorra, ja que no s’utilitzen
els mateixos paràmetres en tot
el territori. Torres va apuntar
que a Encamp el cadastre ja
fa anys que està enllestit. Per
això en aquesta parròquia ja es
té informació sobre el nombre
d’habitatges que hi ha i, gràcies
a aquest fet, ja es va traslladar a
l’executiu que la corporació es-
tava en disposició de traslladar
aquesta informació.
Per saber si aquests habitat-
ges estan buits o conèixer-ne l’ús
que se’ls dona caldrà creuar da-
des amb altres institucions. Així,
va dir que es pot consultar FEDA
sobre si tenen donada d’alta la
llum o no. En tot cas, Torres va
indicar que “l’ocupació dels pisos
ens és difícil de saber”.
En una reunió de cònsols,
celebrada el mes d’octubre de
l’any passat, els comuns es van
comprometre amb el Govern a
recollir el màxim d’informació
possible sobre el volum d’apar-
taments i les necessitats d’ha-
bitatge que té cada parròquia.
Per concretar el volum de pisos
buits es va indicar que s’analit-
zarien els comptadors d’aigua,
la despesa d’electricitat o el con-
sum de telecomunicacions.
Pisos turístics
El cònsol major va explicar que a
Encamp hi ha habitatges que es
destinen a apartaments turís-
tics, però que el volum és infe-
rior al del Pas de la Casa, ja que
aquest poble és a peu de pistes i
a l’hivern hi ha un gruix impor-
tant l’immobles que es destinen
a aquest ús. Torres es va referir
a la nova Llei de l’allotjament
turístic, que creu que “ha estat
bona”, ja que marca unes pautes
per seguir que han de permetre
que els pisos turístics hagin de
complir un seguit de requisits.
Serà gràcies a aquests que es po-
drà aconseguir una millora de la
qualitat dels apartaments i, per
tant, del turista que es desplaça
fins a Andorra, segons va dir.
El cònsol major encampadà
va recordar que els habitatges
d’ús turístic tenen un temps
per adaptar-se a la nova nor-
mativa i va acceptar que aquest
procés suposa un esforç impor-
tant per al sector, i sobretot els
apartaments que estan operant
a hores d’ara al Pas de la Casa.
Tot i així, va destacar que “és
una mesura necessària si volem
apostar per un turisme de més
qualitat”.
Torres remarca que no hi ha manca
d’habitatges de lloguer a Encamp
Afirma que els temporers han tingut dificultats pel preu elevat i l’ús turístic dels pisos de pistes
Sector immobiliari
M.s.c.
andorra la vella
El cònsol major d’Encamp diu que s’han començat a recollir dades sobre els pisos.
JonaTHan GIl
Jordi torres
la manca
d’habitatges de
lloguer a encamp no
ha arribat
Igualtat
Acció Feminista Andorra es
presentarà avui públicament
en un acte que tindrà lloc a
les sis de la tarda, a La Fada
Ignorant. En aquesta troba-
da es parlarà del projecte,
del manifest que ha llençat el
col·lectiu i de les accions que
es duran a terme demà amb
motiu del 8 de març. Preci-
sament, la primera acció que
impulsarà l’entitat serà una
concentració amb motiu del
Dia de la dona treballadora
en el transcurs de la qual es
llegirà el manifest. L’acte tin-
drà lloc a les tres de la tarda,
a la plaça Lídia Armengol, i
es convida totes les persones
que volen la igualtat a assis-
tir-hi. Amb aquesta proposta,
Acció Feminista Andorra se
suma a les diferents accions
reivindicatives que es faran
al Principat durant aquesta
jornada i es donarà explíci-
tament el suport a la Marxa
Mundial de les Dones. Per al-
tra banda, el manifest del col-
lectiu encara es pot signar a la
plataforma Change.org. Sota
el títol Acció Feminista Andor-
ra: Prou desigualtat, signa el
manifest!, el text ja ha recollit
més de 1.400 firmes. El mani-
fest reclama la igualtat entre
homes i dones.
Presentació
d’Acció
Feminista
Andorra
redacció
andorra la vella
“És cert que el termini de qua-
tre mesos és just, però es pot
fer. Tots hi hem de treballar a
fons, i és viable si tots anem
coordinats: els constructors,
la direcció facultativa, els co-
merciants, els responsables de
trànsit, etcètera. Si treballem
conjuntament ho podem fer,
l’avantatge és que molestarem
menys els comerciants i els
vianants”, va afirmar ahir el
doctor en enginyeria industrial
Jordi Llovera, d’Enginesa, l’em-
presa que ha redactat el projec-
te d’embelliment de l’avinguda
Meritxell d’Andorra la Vella.
En el concurs públic per ad-
judicar els treballs, que s’execu-
taran en quatre trams alhora,
només s’hi van presentar tres
empreses, per tant, queda un
tram per adjudicar. En la sessió
de consell de Comú d’Andorra
la Vella d’aquest dimecres, està
previst adjudicar un tram a ca-
dascuna de les tres empreses i
convocar de nou les construc-
tores en un concurs, amb mo-
dalitat d’urgència, per al tram
pendent.
L’argumentació d’algunes
empreses per no optar a la lici-
tació dels trams de Meritxell ha
estat que el termini de quatre
mesos no es podrà assumir i, a
més, hauran de pagar una mul-
ta si s’endarrereixen en l’entre-
ga de l’obra. Llovera ha insistit
que quatre mesos són sufici-
ents si s’actua amb coordinació.
Per a l’enginyer, tècnicament
no hi ha cap complicació, ja que
l’obra és superficial, no cal obrir
la calçada perquè la galeria de
serveis és bastant nova, i ha
vaticinat que “el principal pro-
blema serà el trànsit, perquè
haurem de tancar-lo, i això farà
que es compliqui la circulació a
la parròquia, ja que no té molts
carrers per desviar el trànsit
i fins que la gent no s’acostu-
mi a passar pels nous carrers,
que serà d’aquí fins a l’agost, es
complicarà la mobilitat”.
Llovera ha recordat que el
principal canvi en la fesomia
de Meritxell es notarà al tram
comprès entre la plaça de la
Rotonda i el carrer de la Unió,
ja que esdevindrà una via més
agradable per passejar: “El que
hem intentat fer amb tots els
trams és una ciutat més hu-
mana. El carrer és per a la gent
que compra i va de pressa, i
com menys coses hi hagi al mig
millor, però també hi ha gent
que vol passejar, seure, rela-
xar-se...”. Per complir els dos
propòsits, el carrer s’alliberarà
de mobiliari urbà i als encreua-
ments i espais més amplis s’hi
habilitaran les àrees verdes i de
descans.
Enginesa creu que es pot embellir
Meritxell en els 4 mesos previstos
andorra la vella
Una recreació virtual de com quedarà l’avinguda Meritxell.
comú d’andorra la vella
Agències
andorra la vella

publicitat 13Dimecres, 7 De març Del 2018
Auto Diesel Avda. Verge de Canolich, 59 Sant Julià de Lòria 376 84 10 32
Volvo XC90 de 140Kw (190CV) a 235Kw (320 CV). Consum (l/100 km) de 2,1 a 8,0. Emissions CO2 (g/km) de 49 a 186.
tecvolucion.es
NOU Volvo XC90
El nou Volvo XC90 incorpora
el més nou en innovacions intel·ligents,
com és el sistema Pilot Assist que
manté el cotxe dins del carril a
velocitats de ﬁns a 130 km/h.
Descobreix també els avenços en
connectivitat amb el Sensus Connect.
I per a una conducció 100 % segura,
incorporem el sistema
City Safety de detenció i frenada
automàtic de Volvo.
Descobreix més a volvoandorra.com
Made by Sweden
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
A.F. PAGINA XC90 auto diesel 281x382 oct CAT.pdf 1 10/10/17 17:49

Guiadeserveis
Busca la teva oportunitat
www.carisma.agentas.ad | facebook.com/carisma.amb.agentas |
carismaambagentas@gmail.com | Telèfon: 644 082
CARISMA &
AGENTAS
BOTIGUES
BENÈFIQUES
A ANDORRA 4 NOVES FREQÜÈNCIES
SERVEI I ATENCIÓ 24 HORES
SORTIDES DIÀRIES
07.30 11.00 13.00 15.00 17.30 20.00 23.00
07.45 11.15 13.15 15.15 17.45 20.15 23.15
06.15 08.15
09.30
09.45
10.15 11.45 13.45 15.45 18.15 20.45
21.30
21.45
22.15 23.45
AEROPORT BCN T1
PLANTA 0
AEROPORT BCN T2
ENTRE TERMINAL B I C
BARCELONA
ESTACIÓ DE SANTS
BARCELONA ANDORRA
SORTIDES DIÀRIES
08.1506.15 11.15 13.15 15.15 18.15 20.15 22.15
ANDORRA LA VELLA
ESTACIÓ AUTOBUSOS
08.2506.25
03.30
03.40 11.25 13.25 15.25
16.30
16.40 18.25 20.25 22.25
SANT JULIÀ
PLAÇA LAURÈDIA
BARCELONAANDORRA
RESERVES: +376 805 151COMPRES ON-LINE: www.andorradirectbus.es
La Unió Sindical d’Andorra
(Usda) va tornar a denunciar
ahir en un comunicat que la
reforma del Codi de relacions
laborals “l’únic que persegueix
és abaratir un acomiadament
lliure”. El sindicat va recordar
també que han demanat al Go-
vern un augment dels salaris
i de les pensions d’un 10% en
l’actual legislatura, que els tre-
balladors de l’empresa privada
puguin gaudir de dos dies de
festa setmanal, i també que
sigui obligatòria per llei la ins-
tauració d’una tretzena paga a
totes les empreses andorranes.
D’altra banda, per fer possi-
ble la conciliació entre la vida
privada i la professional, l’Usda
va tornar a reivindicar que les
famílies dels treballadors del
comerç, de l’hostaleria i d’al-
tres sectors en què l’activitat
professional hagi de ser exer-
cida durant el cap de setmana
puguin gaudir d’almenys un
cap de setmana al mes per estar
juntes amb els seus fills.
L’Usda considera així que la
nova llei del codi de relacions
laborals, que es troba actual-
ment en tràmit parlamentari,
“està lluny de complir les míni-
mes expectatives de qualsevol
societat treballadora, com és la
societat del Principat d’Andor-
ra”. En la nota de premsa, tam-
bé es reitera que per molt que
ho hagin demanat “de totes les
maneres possibles”, l’Usda no
forma part de l’Organització
Internacional del Treball (OIT),
la qual cosa serviria per garan-
tir els compromisos sobre legis-
lació del treball.
El comunicat acaba dient
que la legislació social i laboral
del Principat “deixa molt a de-
sitjar” i recorda que tant l’Us-
da com la plataforma sindical
estan a l’espera que el ministre
d’Afers Socials, Justícia i In-
terior, Xavier Espot, i el con-
seller general de Demòcrates
per Andorra (DA) Josep Anton
Bardina els convoquin a una
reunió per tractar sobre la llei
del codi de relacions laborals, la
llei sindical i la llei de conflicte
col·lectiu.
L’Usda creu que la reforma laboral
vol abaratir l’acomiadament lliure
El sindicat demana un augment dels salaris i de les pensions d’un 10% i una tretzena paga
Legislació
L’Usda i la plataforma sindical estan a l’espera que el ministre Xavier Espot els convoqui per tractar les lleis laborals.
jonathan giL
Redacció
andorra La veLLa
L’Esbart Valls del Nord pro-
posa de nou l’espectacle Apa-
rences i el consolida amb la
incorporació de tres danses
noves. El projecte adquireix
d’aquesta manera un disseny
de gran format amb dotze
coreografies que giren al vol-
tant de les trementinaires i els
contrabandistes. L’espectacle
es presentarà al públic aquest
dissabte a l’Auditori Nacional
(19 hores), i tindrà una durada
de 70 minuts. La funció serà
a favor de la lluita contra el
càncer, i per aquest motiu es
cobrarà una entrada de 5 eu-
ros, import que es destinarà
íntegrament a l’Associació an-
dorrana contra el càncer (As-
sandca). Una de les novetats
destacades d’aquest edició són
les dues peces musicals cre-
ades pel compositor del país
Jordi Barceló, Llamp de flors i
Enjòlits, la segona de les quals
ha estat coreografiada per Jor-
di Rubio, ballarí professional
i director de l’Esbart Rubí. La
banda sonora és de l’Orques-
tra del foc i de l’aigua, R.O.T.,
Muscat, Brifània, la Cobla Ca-
talana dels Sons Essencials,
Lluís Parisé i Guillem Tudó,
entre d’altres. El fil conductor
de l’espectacle són personat-
ges idiosincràtics del país, tals
com els contrabandistes i les
trementinaires i remeieres.
El pas del temps i les estaci-
ons vertebren l’evolució de la
història. L’espectador hi podrà
retrobar una evocació d’ele-
ments de la història i la cultura
popular del país.
Funció benèfica per a Assandca
de l’Esbart Valls del Nord
espectacle
L’espectacle ‘Aparences’ es presentarà dissabte vinent.
comú d’ordino
Redacció
andorra La veLLa
dia de la dona
L’associació Stop Violències
ha programat una sèrie d’ac-
tes amb motiu del Dia inter-
nacional de la dona. El plat
fort serà una taula rodona
al Centre Cultural La Llacu-
na (17 hores), que compta-
rà amb la participació de la
presidenta de l’Institut de
Drets Humans d’Andorra,
Elisa Muxella; de Mònica
Coste, membre fundado-
ra de l’Associació de Dones
d’Andorra, i de Pere López,
conseller general del Partit
Socialdemòcrata. Sota el
títol Dones, drets i empobri-
ment a la jubilació, s’abor-
darà la problemàtica de la
dona en l’última etapa la-
boral. Deu minuts abans de
les set de la tarda es llegirà
un manifest propi de l’asso-
ciació. I es clouran els actes
amb la participació en la
manifestació que tindrà lloc
a la Seu d’Urgell, organitza-
da per Dones Feministes de
l’Alt Urgell (19.30 hores).
Stop Violències també con-
vida les dones a adherir-se
a la campanya internacional
Penja el davantal al balcó.
L’empobriment
de les dones
en la jubilació,
a debat
Redacció
andorra La veLLa

DIUMENGE 18 DE MARÇ
A les 12:30H
MORABANC
ANDORRA
UCAM
MURCIA
Entrades a la venda a www.bca.ad
i a les oﬁcines del club
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
anuncio_bondia_255x167_UCAM.pdf 1 27/2/18 13:47
Solidaritat
La tercera edició de l’ope-
ració solidària El meu gos i
jo es farà els dies 9, 10 i 11
de març a l’estudi de la fotò-
grafa Céline Pech, a Anyós.
L’estudi ofereix una sessió
fotogràfica gratuïta de 15
minuts a tots aquells que,
amb cita prèvia, s’apropin
amb la seva mascota i hi
vulguin col·laborar portant
com a mínim cinc quilos de
pinso per a gossos. Els in-
teressats a adquirir alguna
de les fotografies ho podran
fer a partir de 15 euros. El
pinso recollit a través de les
donacions servirà per abas-
tir el banc d’aliments de Bo-
mosa, destinat a les famílies
sense recursos que necessi-
ten ajuda alimentària per a
les seves mascotes. Segons
la coordinadora de l’estudi,
Anna Font, “l’objectiu és re-
collir almenys 650 quilos de
pinso, com el 2016”.
L’operació ‘El
meu gos i jo’
arriba a la
tercera edició
Redacció
andorra la vella
Un total de 772 estudiants dels
tres sistemes educatius i de nou
centres escolars participaran a
la 29a Olimpíada de Matemàti-
ques d’Andorra, que organitza la
consellera d’Educació de l’ambai-
xada d’Espanya a Andorra amb
el suport de MoraBanc. La prova
va néixer el 1990 a Espanya, i de
seguida s’hi va sumar Andorra,
des de l’escola María Moliner, i a
poc a poc s’hi van afegir la resta
de centres. Andorra participa a
la competició matemàtica espa-
nyola com a país convidat. La
consellera d’Educació de l’ambai-
xada, Yolanda Varela, va subrat-
llar que fomentar el gust per les
matemàtiques i la convivència
són els principals objectius de
l’Olimpíada.
Els participants són estudi-
ants de segon d’ESO, de segon
de segona ensenyança i de qua-
trième, segons els sistema edu-
catiu. En total, hi ha 243 estudi-
ants del sistema espanyol; 197,
del francès, i 332 de l’andorrà.
La majoria (481) han escollit el
català per fer les proves; 197,
el francès, i 94, el castellà. La
primera fase, individual, tindrà
lloc el 13 de març, i els alumnes
hauran de respondre preguntes
tipus test. Una seixantena de
participants passaran a la sego-
na fase, en què hi ha proves in-
dividuals i per equips. Els equips
es constitueixen amb estudiants
de diversos centres, que no es
coneixen entre ells, ja que a part
del gust per les matemàtiques,
un dels principals objectius de
l’Olimpíada és promoure la con-
vivència i la cooperació, com va
explicar la cap del departament
de Matemàtiques del Col·legi Es-
panyol María Moliner i coordi-
nadora de l’esdeveniment, María
Auxiliadora Poveda.
L’entrega de premis tindrà
lloc el 14 de juny. Els dos millors
alumnes de la prova participa-
ran a l’Olimpíada matemàtica
espanyola, que tindrà lloc del 23
al 26 de juny a València. La direc-
tora de Comunicació i Marca de
MoraBanc, Mireia Maestre, va
remarcar que l’entitat bancària
ha donat des del principi suport
a la iniciativa, ja que promou va-
lors com l’esforç entre els joves
estudiants. De fet, conclou, la
prova matemàtica implica uns
valors que són els que defensa
MoraBanc.
Més de 770 alumnes participaran
a l’Olimpíada de Matemàtiques
Els dos millors alumnes de la prova prendran part a la fase final, que tindrà lloc a València
educació
Redacció
andorra la vella
La 29a Olimpíada de Matemàtiques es va presentar ahir a la seu de MoraBanc.
jonathan gil

Pirineus
Tècnics del projecte europeu
Piroslife de consolidació de l’os
bru al Pirineu català van apro-
par ahir a una vintena d’alum-
nes de l’Escola de Pastors de
Catalunya les mesures de pre-
venció que permeten compa-
tibilitzar la presència d’aquest
animal amb l’activitat ramade-
ra. La xerrada, que es va dur a
terme a la seu que el centre edu-
catiu té a Rialp (el Pallars Sobi-
rà), s’emmarca dins les accions
formatives previstes dins del
programa, que es porten a ter-
me amb l’objectiu de millorar el
coneixement sobre les possibles
interaccions de l’os bru amb el
sector primari, a més d’apren-
dre a reduir-les i saber quins
canvis cal aplicar en la gestió de
la ramaderia d’alta muntanya.
Entre les mesures preventi-
ves implantades dins del pro-
jecte Piroslife per fer compa-
tible l’activitat econòmica del
territori i la preservació de la
seva biodiversitat, en desta-
ca l’agrupament de ramats i la
millora del tancament de les
instal·lacions ramaderes en
aquelles zones on hi ha presèn-
cia contínua i estable de l’os.
Les activitats formatives d’ex-
perts d’aquest programa a l’Es-
cola de Pastors es duen a terme
des de fa quatre anys i en aquest
període es calcula que les han
seguit una vuitantena de perso-
nes, que han pogut aprofundir
en la biologia i particularitats
d’aquest animal, així com en la
prevenció dels danys causats
per l’os bru en el bestiar a alta
muntanya.
La col·laboració entre l’Es-
cola de Pastors de Catalunya i
el projecte Piroslife també es
concreta amb la contractació de
personal per als agrupaments
de ramats durant l’estiu, així
com d’estudiants en pràctiques.
Concretament, un total de vuit
alumnes han participat en el
projecte des que es va iniciar,
tres dels quals el 2017. A més,
l’any passat es van contractar
quatre pastors i ajudants de
pastor per al projecte Piroslife.
A banda de l’Escola de Pas-
tors, els tècnics del Piroslife
també imparteixen des de fa un
any xerrades formatives sobre
l’os i la gestió de la ramaderia a
zones amb presència contínua
de l’animal, tant a escoles agrà-
ries i forestals com universitats
agràries.
L’última va tenir lloc el 2 de
març a l’Escola Agrària i Fores-
tal Casa Xifra, de Santa Coloma
de Farners. En total, les acci-
ons formatives del projecte de
consolidació de l’os al Pirineu
han arribat a 360 professionals
vinculats al sector agrari i fo-
restal, amb dinou xerrades des
del 2014.
Tècnics del programa Piroslife
ensenyen a prevenir danys de l’os
Des que es va iniciar el projecte fa quatre anys s’han fet dinou xerrades i jornades formatives
Medi ambient
La xerrada va tenir lloc ahir a l’Escola de Pastors de Catalunya, a Rialp.
agències
Agències
rialp
alt Urgell
L’Oficina Jove i l’àrea de Ciu-
tadania i el Consorci d’Aten-
ció a les Persones de l’Alt
Urgell han organitzat per al
pròxim dimarts, 13 de març,
la primera sessió formativa
per oferir eines i recursos per
desmuntar rumors i prejudi-
cis sobre la diversitat cultu-
ral. Aquest taller antirumors
tindrà lloc de cinc de la tarda
a les vuit vespre, al Cetap de
la Seu. Es tracta d’una sessió
de formació que anirà a càr-
rec de La Xixa Teatre. Així,
es treballarà sobre els propis
prejudicis i estereotips per
apropar la noció d’intercul-
turalitat. La segona i tercera
sessions formatives es por-
taran a terme durant el mes
d’abril. En ambdues formaci-
ons s’aprofundirà en les no-
cions de prejudicis, estereo-
tips i rumors, així com en les
formes de discriminació que
porten del rumor al racisme,
i s’analitzarà la realitat de
l’Alt Urgell. L’objectiu és cre-
ar una xarxa antirumors al
territori.
El Cetap acull
un taller per
desmuntar
rumors
Redacció
la seU d’Urgell
Les nevades del 28 de febrer a
la Seu d’Urgell i van deixar-hi
gruixos de fins a 23 cm. Va
nevar durant dotze hores se-
guides. Tot i que estava aler-
tat de la nevada que hi hauria,
l’equip de govern, liderat per
Fierro i Batalla, no va fer cap
previsió i les inclemències me-
teorològiques el van superar
totalment, segona va denunci-
ar Compromís x la Seu ahir en
un comunicat: “Aquest fet no
és cap novetat, però no deixa
de ser remarcable”.
Aquesta “manca de previ-
sió” va fer que els veïns de la
ciutat “patissin un risc evi-
dent de caigudes i alguns van
acabar a Urgències per aquest
motiu. Aquest fet és total-
ment inadmissible”, segons
exposa la formació de l’opo-
sició a l’Ajuntament. Com-
promís recorda que sempre
ha insistit en la importància
del manteniment dels carrers
per garantir la seguretat dels
vianants i, “com es demostra
cada vegada que neva, l’equip
de govern del PDeCAT no ac-
tua amb cap mena de plani-
ficació”. Compromís proposa
revisar el protocol de nevades
i els recursos que es destinen
per evitar grans acumulacions
als carrers de la ciutat, alhora
que agraeix la tasca dels treba-
lladors de l’Ajuntament ja que
“sense ells, les conseqüències
de les nevades haurien estat
molt pitjors”.
El portaveu de Compromís
x la Seu, Òscar Ordeig, va la-
mentar que “una vegada més,
l’equip de govern no actuï amb
planificació i decisió davant
els problemes que afecten la
nostra ciutat”.
Compromís critica l’equip de
govern per la gestió de la nevada
la seu d’Urgell
Redacció
la seU d’Urgell
El Consell Comarcal del Pallars
Sobirà ha engegat aquesta set-
mana la campanya Fer-ho bé té
premi. Els 100 habitatges que
utilitzin més bé el servei de re-
collida selectiva porta a porta
obtindran un premi. Es tracta
de xecs regal que inclouen un
dinar o un sopar per a dues
persones en un establiment
de l’Associació La Xicoia o un
forfet al Parc Lúcid de Port
Ainé, més un dinar de bufet.
L’objectiu d’aquesta campa-
nya és millorar la qualitat del
servei, augmentar la partici-
pació ciutadana en la recollida
selectiva i reduir el mal ús de
les bosses i els cubells. Ara fa
dos anys que es va implantar
la recollida porta a porta de les
fraccions de vidre, paper, en-
vasos, orgànica i resta a pràc-
ticament tota la comarca.
Amb aquest canvi de model
s’ha passat d’un 28% de reco-
llida selectiva a més del 60%
als pobles on es fa el porta a
porta. Un total de vuit edu-
cadors ambientals estaran
repartits aquest mes per tota
la comarca i faran qüestiona-
ris sobre el funcionament del
servei. Els educadors també
informaran els usuaris sobre
com s’ha de fer el servei.
El Pallars Sobirà premiarà
els 100 habitatges de la
comarca que reciclin millor
Agències
sort
residus
la formació lamenta
que no s’actuï amb
planificació i decisió
davant els problemes

Cultura
Una advertència preliminar: si
vostè té alguna intenció, ni que
sigui remota, de llegir El sindicat
delcrimi/o Josocaquellquevama-
tar Franco, no continuï endavant.
El que segueix conté uns quants
espòilers que n’aigualirien sens
dubte la lectura i, què caram, tot-
hom té dret de passar una bona
tarda assistint ex novo i des de
la butaca de les grans ocasions
a l’execució d’un dictador. Tot
plegat ve a compte, com hauran
deduït, d’un fet portentós: Albert
Villaró i Joan-Lluís Lluís han re-
construït en les seves últimes
novel·les el magnicidi que va aca-
bar amb el dictador espanyol a la
tomba.Quehauriaacabat, ésclar,
si la història hagués anat com els
novel·listes la imaginen i Franco
no hagués mort al llit, el 20 de
novembre del 1975 i després de
39 anys al càrrec.
Una coincidència extraordi-
nària que en la ucronia de Villa-
ró té l’interès afegit que el braç
executor és el nostre Esteve
Farràs –que ja ho havia intentat
el 1936, a Els ambaixadors, i que
repeteix el 1975–, i en la de Lluís,
que Franco va ser capturat ni més
ni menys que a Estamariu, quan
intentava travessar la frontera i
instal·lar-se, atenció, a Andorra,
amb el que quedava de l’exèrcit
nacional.
Per als que no tinguin espera,
diguem-ho d’una vegada: en to-
tes dues ucronies Franco el pelen
a trets. Villaró reprèn la feina que
havia deixat a mitges a Els am-
baixadors, en què ara sabem que
Franco no va morir en el sabotat-
ge del Dragon Rapide perpetrat
per mossèn Farràs el 18 de juliol
del 1936, sinó que va ser advertit
a temps pels serveis d’espionatge
alemanys i va fugir amb altres je-
rarques nazis a la fantasmagòrica
República de Nova Alemanya, en
algun lloc entre el Brasil i el Para-
guai, i molt probablement ben a
prop del Mengele de Los niños del
Brasil.
Així que Farràs ha de sortir del
daurat retir a Tor –al Tor d’abans
del Palanca i companyia, és clar–
i acabar la feina, perquè som al
1975 i Franco ha tornat a Espa-
nya amb intencions ben fosques.
Villaró aixeca un acte quasi ope-
rístic per acabar amb el dictador:
als estudis de Prado del Rey de
Madrid, i durant la retransmissió
en rigorós directe d’Estudio 1: no
hi falten ni Raphael ni Rocío Ju-
rado ni tampoc Fassman, el men-
talista de Sort, que li roba el pa-
per a Uri Geller i que improvisarà
un número d’hipnosi col·lectiva
per facilitar la fugida del magni-
cida. Tampoc José María Íñigo, el
presentador, que exerceix d’invo-
luntari mestre de cerimònies.
El moment estel·lar del pro-
grama havia de ser el cara a cara
entre el vell general i l’home que
l’havia intentat pelar el 1936.
Però no no hi haurà, de cara a
cara, perquè arribat el moment
Farràs agafa l’Smith & Wesson
que algú li ha deixat oportuna-
ment ocult a la cisterna dels lava-
bos de Prado del Rey i li clava tres
trets: dos al pit i un a l’espatlla,
per concretar. Com que en el fons
és un bon paio, a Carrero Blanco,
que hi fa de convidat de pedra, li
perdona generosament la vida.
I tot això, als acords de la dansa
dels esperits d’Orfeu i Eurídice.
Del plató al galliner
Diguem que la feina de Villa-
ró és més barroca, però també
més neta que la de Lluís, tot i
que –com que el seu Franco de-
sapareix el 1936 i cal justificar
el magnicidi– li engipona tres
atemptats que acaben amb ma-
tances: la del camp de futbol de
les Corts, el 1952, i les del mer-
cat de Granollers i del tren de
Balaguer, aquestes dues últimes
el 1953: amb un balanç, diu, de
553 víctimes. Per no parlar dels
afusellaments massius de Para-
cuellos, en què els nacionals van
liquidar l’oposició després del cop
d’estat del 1934 –en la ucronia
de Villaró, és clar– i que reescriu
oportunament un dels episodis
més funestos –aquest sí, histò-
ric– perpetrats per la República
durant la Guerra Civil espanyola.
El Franco de Lluís, ja ho hem
dit, s’acaba refugiant a Estamariu
amb les restes d’un exèrcit que
havia entrat a la II Guerra Mun-
dial a favor de Hitler i que acaba
sucumbint davant de la invasió
aliada. Som al setembre del 1945,
en ple alto el foc i a escassos dies,
per no dir hores, de l’armistici.
Lluís ubica Franco a l’altre cos-
tat de la (nostra) frontera amb la
fabulosa intenció d’instal·lar-se
a Andorra i obligar al copríncep
Iglesias a abdicar en favor seu
(!). Amb el risc consegüent d’una
intervenció francesa que, diu,
“també seria un desastre si ente-
nem que Andorra forma part de
la nació catalana. Si l’exèrcit fran-
cès hi entra és molt probable que
no en vulgui sortir mai més. L’an-
nexió d’un confeti pirinenc no
aixecaria polseguera enlloc, i en
un parell de generacions els fran-
cesos acabarien amb la llengua
catalana”. Dues eventualitats, en
fi, que l’anomenat Exèrcit Lliure
de Catalunya (ELC) impedeix per
l’expeditiu mètode de segrestar
preventivament el bisbe.
El setge d’Estamariu per prop
d’un miler de maquis acaba amb
la rendició incondicional i pelet
covarda de la tropa franquista,
que els únics trets que dispara
són per afusellar quatre veïns del
poble en un pèrfid episodi prota-
gonitzat –atenció– per Queipo de
Llano que també hi és. Franco, en
fi,acabaemmanillatialcotxeque
l’ha de conduir a Barcelona per
ser-hi jutjat, condemnat (a mort)
i executat. Al castell de Montju-
ïc, exactament: “Si ja engalanat
de general semblava poca cosa,
desproveït d’uniforme i d’auto-
ritat, [vestit de paisà] amb una
jaqueta gastada, mal afaitat i els
ulls rogencs sembla un adroguer
de barri: aquest home té l’encant
d’un nap bullit”.
L’acompanya Agustí Vilamat,
àlies Salvat, sotstinent del ma-
quis Trinxeria i protagonista de
la novel·la –de fet, són les seves
suposades memòries–, i natural-
ment no arribaran a Barcelona.
Elcomboiésaturatalasortidade
Ripoll per una partida de deser-
tors franquistes. Hi mor tothom,
excepte Franco i el bon (i borni)
Vilamat, i tots dos acaben a la
masia de Can Cardoner, prop de
Sant Quirze de Besora. El judici
sumaríssim conclou com al mi-
llor dels contes: “Desenfundo i li
disparo a la templa. El seu cos fa
una fressa tova mentre cau, mig
repenjat al galliner”. D’aquí, a la
foguera; i les cendres, al vent: en-
tre Gaddafi i Bin Laden.
IcomdiriaCortázar,pafseaca-
bó. Així es pela un dictador.
Dues maneres de pelar un dictador
O com Albert Villaró i Joan-Lluís Lluís executen Franco en la ficció: l’un, el 1975; l’altre, el 1945; i tots dos, a trets
Literatura
a. luengo
andorra La VeLLa
Franco, en algun moment del 1937, en plena Guerra Civil espanyola.
bondia
L’escriptor rossellonès Joan-Lluís Lluís, autor de ‘Jo soc aquell que va matar Franco’, i Albert Villaró, que ho és d’‘El sindicat de l’oblit’.
Víctor p. de óbanos màximus

cultura18 Dimecres, 7 De març Del 2018
NKOLONDOM-EL CAMERUN
Construcció d’un ediﬁci per a l’hospitalització de malalts en fase terminal al Centre Mèdic Catòlic de
Nkolondom. El projecte pretén donar acollida als malalts més greus i facilitar les cures de proximitat als
malalts que viuen lluny del centre mèdic.
Responsable: Germana Basilia Ruiz
Aportació del Govern d’Andorra: ..................................................................................................... 40.000 €
Aportació de Mans Unides: ............................................................................................................. 12.931 €
ZIGUINCHOR-EL SENEGAL
Renovació de l’aula d’informàtica del centre de secundària Paula Montal a Ziguinchor.
Responsable: Germana Rosa M. Lleonart ........................................................................................ 5.524 €
USUI-EL SENEGAL
Adquisició d’un vehicle 4x4 per atendre els desplaçaments de malalts greus als centres mèdics més
propers, així com el transport de materials de construcció i aliment per als animals de les granges que
supervisen els escolapis.
Responsable: Miquel Betbesé......................................................................................................... 15.000 €
SOKONE-EL SENEGAL
Rehabilitació de l’escola bressol Les lapins bleus.El projecte preveu renovar els sanitaris del centre,
arreglar les ﬁssures de les parets, adequar el pati, revisar l’estat de la teulada i adquirir material pedagògic
i mobiliari.
Responsable: Carles Gil-Saguer..................................................................................................... 19.614 €
SIGUIRI-GUINEA CONAKRY
Construcció d’una aula a l’escola de la Missió Catòlica de Siguiri, amb una ràtio molt elevada d’alumnes a
cada classe.
Responsable: Pare Rafel Sabé ......................................................................................................... 7.000 €
TEGUCIGALPA-HONDURES
Aquest projecte es desenvolupa al centre infantil Virgen del Valle i té dos objectius: assegurar una
alimentació equilibrada als nens que assisteixen al centre i que pateixen desnutrició; i donar suport
als nens que pateixen discapacitat mitjançant una educació inclusiva, i formar els docents i també els
familiars en l’estimulació d’aquests nens.
Responsable: Pare Patricio Larrosa................................................................................................ 19.827 €
APORTACIÓ AL PROJECTE DE MANS UNIDES DIOCESANA
UGANDA: Millora de les infraestructures a l’escola St Bruno Butema Primary school .................. 12.500 €
TOTAL CAMPANYA 2018............................................................................................................. 132.396 €
Tel : 869.865 · www.mansunides.ad · Delegació de Mans Unides a Andorra
PROJECTES
CAMPANYA 2018
Va ser el 1967: per segona vega-
da a la història, el bisbe autorit-
zava la talla romànica de la Mare
de Déu de Meritxell a sortir del
santuari. I del país. El motiu? Un
certamen poètic convocat a Llei-
da per la Molt Noble i Santa Reial
Acadèmia Mariana. El síndic de
l’època, Julià Reig, va comissio-
nar Sergi Mas per acompanyar la
imatge i no perdre-la ni un ins-
tant de vista. Fins al punt, acos-
tuma a explicar Mas, que aquella
nit lleidatana va dormir amb la
Verge! L’altre andorrà desplaçat
a Lleida –tant andorrà, que ha-
via nascut a l’Ametlla del Vallès
el 1931– era Joan Puig i Salarich,
poeta i dramaturg semi-inèdit i
avui quasi completament obli-
dat que no només va concórrer
al concurs, sinó que el va gua-
nyar “davant de les millor plomes
apostòliques i amb un cant a la
mare de nostre senyor Jesús es-
crit en una llengua marginada”.
En català, naturalment.
Ho explica el mateix Mas en
un dels articles més suculents
del número 30 de la revista Àgo-
ra, que es presenta aquesta tarda
a l’escaldenca granja Pa d’Àngel i
que, a banda de Puig i Salarich,
recorda també Joan Escaler, En-
ric Palmitjavila i Montserrat Por-
ta, tots ells traspassats. Puig i Sa-
larich el posa al rovell de l’ou del
xup-xup intel·lectual dels anys 60
i 70, al costat de Cebrià Baraut i
Ambrós Caralat –tots dos, mon-
jos benedictins–, de Joan Riera
i del també semioblidat Àngel
Blanc, poeta com ell, del “savi”
Àlvar Pérez i del pintor Magí Se-
rés, “antic company de Macià en
la frustrada aventura de Prats de
Molló”, i, atenció, del Mercader
tiet de Ramon –l’assassí de Trots-
ki!– que també es va acabar refu-
giant entre nosaltres.
També n’evoca la peripècia
professional com a bibliotecari de
Montserrat, abans d’establir-se
a Andorra: cap al 1954 i per sug-
gerència, diu Mas, del lauredià
Ignasi Vila, “instal·lat a Barcelona
i un dels primers fabricants de
televisors que hi va haver a Espa-
nya”. Aquí va exercir bàsicament
de comptable i es va dedicar a
escriure una obra esparsa que
repassa Sofia Masegosa en un al-
tre revelador article, i que inclou
la participació com a “assessor”
–avui en diríem negre– de Les
llegendesd’Andorra, il·lustrada pel
mateix Mas, i dues obres de tea-
tre: el drama L’ermità de Meritxell,
coescrit amb Caralt, amb música
del mestre Joan Roure i estrenat
el 1968 al Casal del Centre de la
capital, i La cançó d’Amèlia, esce-
nificada amb titelles –Els titelles
d’Aixovall–, que es va estrenar
el 24 de maig del 1972 i que va
merèixer una ressenya al Correo
Catalán firmada per Manuel An-
glada.
Puig i Salarich va prodigar-se
a la Guia Principat d’Andorra i a la
revista Claror, va ser correspon-
sal del Diari de Barcelona, Segre i
El Correo Catalán, i va deixar una
obra poètica majoritàriament
inèdita, que Cebrià Baraut volia
publicar –la mort l’hi va impedir–
i que tan sols es pot tastar al vo-
lum col·lectiu Poemes per Andorra
(1981) i a l’agenda 2017 de la
Impremta Principat, coordinada
per Casi Arajol i que rescata una
col·lecció de poemes ornitològics
dedicats al pardal, la tórtora, el
pinsà, la merla i anar fent.
Va morir, en fi, el 1988.
Reivindicació de Puig i Salarich
Sergi Mas i Sofia Masegosa evoquen a ‘Àgora’ la figura i l’obra del semioblidat poeta i dramaturg
Literatura
Redacció
escaLdes-engordany
Retrat de Joan Puig i Salarich (l’Ametlla del Vallès, 1931-Andorra la Vella, 1988).
iL·Lustració: sergi mas

Esports
Per quart any consecutiu el Free-
ride World Tour 2018 a Vallnord-
Ordino Arcalís va abaixar la per-
siana amb la disputa de la prova
al Baser Negre, i ho va fer amb un
bon espectacle esportiu en la ter-
cera prova del circuit de la màxi-
ma competició de l’esquí fora pis-
ta. El director general del FWT,
Nicolas Hale-Woods, ho tenia
molt clar un cop va finalitzar la
competició andorrana: “Ha estat
excel·lent, amb línies quasi per-
fectes que han fet més difícil als
jutges definir qui havia d’ocupar
la desena o la tercera plaça. Per
tant, Vallnord-Ordino Arcalís ha
estat un show espectacular, amb
baixades excepcionals. El Baser
Negre ha presentat un estat im-
millorable i els participants han
trobat una neu que ha donat
molt de joc, amb una base ferma
i una cobertura fresca que per-
metia anar ràpid i alhora ser pre-
cís”, va assegurar Hale-Woods,
que va posicionar la prova de
Vallnord-Ordino Arcalís “en una
de les cinc parades de més nivell
del món. Tothom coincideix a dir
que es tracta de l’etapa en què
se’ns acull millor”. De moment
hi ha garantides dues tempora-
des més del Freeride World Tour.
A nivell esportiu tot va
començar amb la competició
d’snowboard en categoria feme-
nina. El triomf va ser per a l’aus-
tríaca Manuela Mandl. Va ser qui
més va arriscar i el premi van ser
els 78 punts, amb una baixada
molt fluïda i ràpida. Amb aquest
triomf supera en el rànquing la
japonesa Wakana Hama, que
ahir va finalitzar en sisena posi-
ció amb només 56,67 punts, des-
prés de ser molt conservadora,
i això l’envia a la tercera posició
del rànquing. La segona posició
va ser per a la canadenca Audrey
Hebert, amb vuit punts menys
que Mandl, i la tercera, la france-
sa Marion Haerty.
En nois, el primer lloc va ser
per al nord-americà Sammy Lu-
ebke, que va repetir el triomf del
curs passat, amb 90,33 punts. El
podi el van tancar dos austríacs:
Thomas Feurstein i Gigi Rüf. En
aquesta prova hi va competir
l’aragonès Thomas Rich, moni-
tor de l’Escola d’Snowboard de
Vallnord, que tenia una wild-card
després de la lesió de l’ordinenc
Dani Fornell. Rich va arriscar,
però va caure per acabar en vui-
tè lloc: “Estic molt content de
competir contra els millors del
món en un dia perfecte per les
condicions de la neu i la meteo-
rologia”, va dir.
En esquí, l’espectacle el va
posar la italiana Arianna Trico-
mi amb una línia ràpida i amb
diversos trucs espectaculars. Va
guanyar amb 90,67 punts per
davant d’Eva Walkner i Elisabeth
Gerritzen. I en nois, l’espectacle
i la plasticitat van anar a càrrec
del suec Kristofer Turdell. Es va
endur la victòria i va superar el
primer del rànquing, el cana-
denc Logan Pehota, que va cau-
re. L’aranès Aymar Navarro, amb
una lesió al genoll, va finalitzar
12è. “Estic molt content. He pas-
sat just per on volia anar. M’he
sentit còmode amb sol i bona
neu”, va concloure.
El FWT torna el 2019.
“Excel·lent”
El director general del FWT, Hale-Woods, en va fer un bon balanç: “És una de les cinc parades de més nivell del món”
Esquí fora pista
Redacció
andorra la VElla
El Freeride World Tour va deixar bones sensacions a l’organització i el 2019 tornen a Vallnord-Ordino Arcalís.
Vallnord
freerideworldtouraarcalís
‘ski’ Masculí
1. Kristofer Turdell (Suècia)
... 88 punts
2. Craig Murray (nova Zelanda)
... 85 punts
3. loic Collomb-Patton (França)
... 83,33 punts
12. Aymar Navarro (Espanya)
... 72,67 punts
‘snowboard’ Masculí
1. Sammy luebke (els Estats Units)
... 90,33 punts
2. Thomas Feurstein (Àustria)
... 84,33 punts
3. Gigi rüf (Àustria)
... 80 punts
8. Thomas Rich (Espanya)
... 39 punts
‘ski’ Femení
1. arianna Tricomi (Itàlia)
... 90,67 punts
2. Eva Walkner (Àustria)
... 78 punts
3. Elisabeth Gerritzen (Suïssa)
... 75 punts
‘snowboard’ Femení
1. Manuela Mandl (Àustria)
... 78 punts
2. audrey Hebert (Canadà)
... 70,67 punts
3. Marion Haerty (França)
... 67,33 punts
Homenatge emotiu a Borja ayed
la prova del FWT, que s’havia de disputar divendres i que
finalment es va fer ahir, va estar marcada per constants mostres
de reconeixement cap al guia de muntanya Borja ayed, que dijous
va perdre la vida en ser atrapat per una allau quan preparava
l’esdeveniment. alguns dels seus amics van fer una baixada pel
Baser negre i tots els participants van lluir un clavell vermell. Un
homenatge emotiu per a una persona que estimava la muntanya.
Vallnord
Nicolas Hale-Woods
Tothom coincideix a
dir que es tracta de
l’etapa en què se’ns
acull millor

Diari del 07 de març del 2018

Diari del 07 de març del 2018

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Tendances

Tendances (20)

Similaire à Diari del 07 de març del 2018

Similaire à Diari del 07 de març del 2018 (20)

Plus de La Veu del Poble, S.A.

Plus de La Veu del Poble, S.A. (20)

Diari del 07 de març del 2018