Diari del 09 d'octubre del 2017

www.bondia.ad/tel.808888/fax828888
També ens trobarà a www.bsa.ad
Mésserveis,
més banca,
més online!
els 100 primers
Ara,atenció al
client24h en
elnostreper l.
Pensi en el futur
PLANS DE PENSIONS BSA
Dilluns, 9 D’octubre Del 2017 núm. 3.410 / Any 14
MÈDIC AND BEAUTY
antiaging medicina estètica obesitat
LA MILLOR MEDICINA ESTÈTICA
C. Bonaventura Armengol, 10 Esc. B. 1er-4t AD 500 Andorra la Vella
PRIMERA VISITA GRATUÏTA
(presentant aquest anunci)
Informació i petició d‘hores Tel: 00 376 800040
FACIAL
Bòtox · Àcid hialurònic · Fils tensors
Rejoveniment · Antiarrugues
CORPORAL
Carboxiteràpia · Intralipoteràpia
Làser rejoveniment · Estries
OBESITAT
Tractament dietes normo-proteiques
APRIMA’T
SENSE PASSAR GANA
Sota control mèdic
T. 00 376 822-333 T. 00 376 800-040
C/ Bonaventura Armengol , 10 ed. Monclar, Esc 2 , Pl 1-3 (ANDORRA)
DESCOMPTE
del 10%
presentant
aquest anunci
Els països prosperen
si les institucions
treballen per tothomPROGRESSISTES
OPINIÓ
Pasapalabra
roser porta
Filòloga i periodista
Què en fem, del dèficit
públic?
Jordi gallardo
Vicepresident del grup
parlamentari liberal
el saas augmenta l’oferta de
serveis del centre hospitalari
S’hi han incorporat dos cirurgians vasculars, fet que permetrà fer al país operacions que fins ara es feien fora
avuI és NOtícIa pàgina 3
acb PHOtO
esPOrts pàgina 18
el MoraBanc perd contra el Múrcia
eNtrevIsta a marc pons
pàgines 8 i 9
“andorra té
dos reptes: el
canvi de model
energètic i de
mobilitat”
aNDOrra pàgina 7
La Universitat preveu
creixement i formacions
estratègiques per al país
aNDOrra pàgina 13
Tancar naturlàndia
costaria 20 milions i per
tant és “implantejable”
UCAM Múrcia BC MoraBanc
81 77

2 Dilluns, 9 D’octubre Del 2017
FARMÀCIES DE
GUÀRDIA
CATALÀ EXPRÉS
TELÈFONS
URGÈNCIES
Servei Urgent Mèdic (SUM) 116
Hospital de Meritxell 871 000
Urgències (la Seu) 973 35 29 42
Hospital (la Seu) 973 35 00 50
Transport Sanitari Programat 871 116
Creu Roja 808 225
Policia 110
Policia Municipal (la Seu) 092
Mossos d’Esquadra 088
Bombers 118
Bombers (la Seu) 085
Ambulància (la Seu) 973 35 33 35
FEDA (avaries) 145
Andorra Telecom:
(Avaries/Aten. al client) 115
Andorra Telecom (Inf. nacional) 111
Andorra Telecom (Inf. internacional) 119
D’interès
Escaldes-Engordany
Farmàcia Carlemany
Av. Carlemany, 83 - Tel. 805 444
Pas de la Casa
Farmàcia de les Pistes
Av. d’Encamp, 9 - Tel. 856 580 - 645 555
Quina paraula catalana
hem d’emprar per evitar el
barbarisme *endeudar-se?
Hem d’emprar endeutar-se.
M’he endeutat massa.
Pizzeria - asador
ITALIAda Corrado
Telèfon: (+376) 861 088 - (+376) 346 118
Prat de la Creu 29 - Andorra la Vella
Principat d’Andorra
Pizzeria autèntica napolitana,
amb forn de llenya i
pizzers napolitans.
Local ideal per a festes,
ja siguin d’aniversari,
d’empresa o privades.
Restaurant Italia!
Per cadascuna de les pizzes
que t’emportis a casa tens
una beguda gratuïta inclosa.
Per a més informació , segueix-nos a Facebook i descobreix les nostres receptes ecològiques
i assabenta’t de totes les activitats: www.facebook.com/tuetselcentre I visita: www.river.ad
Dimarts 10 d’octubre, a les 19h
XERRADA ECORIVER OCTUBRE
Recepta del mes:
mació segueix-nos a Facebook i descobreix les nostres receptes ecològique
ess: Sopa amb brou vegetal de flocs de civada amb un ou poché
ALIMENTACIÓ SALUDABLE
PER ALS NOSTRES INFANTS
EcoRiver organitza la seva cinquena xerrada sobre aliments
ecològics el proper dimarts 10 d’octubre, que serà impartida per
una dietista - nutricionista, que ens oferirà consells i estratègies per a
alimentar de forma saludable als nostres infants.
Jennifer Hernández Nova
Psicòloga Col·legiada 16/170
Diagnòstic diferencial
i Teràpia Cognitiu Conductual
per a infants i adults per a tractar:
Trastorns d’ansietat
Trastorns depressius
Trastorns de conducta infantils
Processos de dol i pèrdues
Dèficits d’atenció
Insomni
Fòbies
Problemes de memòria i concentració
Problemes d’autoestima
·
·
·
·
·
·
·
·
·
+376 357 757 · nova.psicologia@hotmail.com
Plaça Guillemó núm. 9 Baixos · Andorra la Vella
alsa.es
Gaudeix del nou servei Supra!
Andorra - Barcelona
33,25€
anada i
tornada
EL TEMPS
SETMANA ANTICICLÒNICA
Avui el temps ha de ser totalment assolellat amb el
pas d’algun núvol alt a causa d’un anticicló que s’ha
posicionat damunt del Pirineu i com a mínim estarà
amb nosaltres tota la setmana. Això farà que el matí
sigui fresc a les valls, mentre que a l’alta muntanya les
temperatures mínimes seran més elevades. Al migdia
les màximes han de ser molt agradables i a mesura
que avancin les jornades seran més altes. Per tant ens
trobarem que entre el dia i la nit hi haurà molt con-
trast, fet que provocarà que els refredats augmentin
de forma molt ràpida. El vent serà fluix, del nord-oest
als cims. De moment no es veuen pluges a mitjà ter-
mini. Que tingueu un BonDia.
Avui
23 23
8
9 10
mín.
mín. mín.
màx.
màx. màx.
dimArts dimecres
6/13
5/18
7/20
8/21
8/22
7/23
7/20
6/19
5/18
4/20
8/24
22

3Dilluns, 9 D’octubre Del 2017
Avui és notícia
Mentre el ministeri de Salut
acaba de perfilar la cartera de
serveis i decideix què és final-
ment allò que paga i allò que no
el sistema públic de salut, decret
que podria rebre el vistiplau del
Govern aquest mateix octubre o
al novembre a tot estirar, el Ser-
vei Andorrà d’Atenció Sanitària
(SAAS) no només ha redefinit la
cartera de serveis de l’hospital
sinó que l’ha ampliat.
Així ho ha explicat el direc-
tor assistencial del SAAS, Joan
Martínez Benazet, que ha pre-
cisat que s’ha definit la cartera
de serveis del CHA a partir de
tres premisses, com són allò
que ja es fa al centre hospita-
lari, allò que es podria fer si es
portés a terme una inversió o es
formessin els professionals per
fer-ho i aquells serveis que, per
diferents motius –dimensions
del país, manca d’especialistes
i ús de tecnologies ara per ara
inaccessibles, per exemple– no
es podran oferir mai.
A part d’aquesta redefini-
ció de tota l’oferta sanitària de
l’hospital, Martínez Benazet va
incidir en el salt endavant que
s’ha fet també de cara a la mi-
llora de l’atenció als pacients.
“Hem incorporat nous profes-
sionals i estem ampliant la car-
tera de serveis”, va destacar el
director assistencial del SAAS,
que va avançar que “aquesta
tardor comencen a treballar dos
cirurgians vasculars que per-
metran fer a l’hospital part d’al-
gunes de les intervencions que
fins ara s’anaven a fer a baix”.
Així mateix, el Servei An-
dorrà d’Atenció Sanitària ha
contractat també dos cirurgi-
ans maxil·lofacials, que, com va
precisar el director assistencial
del SAAS, “cobriran unes guàr-
dies a distància però també es
desplaçaran aquí per a segons
quines cirurgies”, fet que evita-
rà també alguns desplaçaments
dels usuaris que s’han de fer ac-
tualment.
Per a la incorporació de nous
facultatius ha estat clau el canvi
que ha fet el SAAS en els con-
tractes que s’ofereixen als pro-
fessionals de la salut. En aquest
sentit, Martínez Benazet va ex-
plicar que amb la nova fórmula
s’ofereix als metges la possibili-
tat de portar a terme l’activitat
quatre dies a la setmana a l’Hos-
pital Nostra Senyora de Merit-
xell i un dia en un centre de re-
ferència perquè el professional
pugui mantenir la seva forma-
ció continuada i “mantenir-se
al dia”.
Amb aquest sistema de con-
tractació i també amb la ini-
ciativa del programa d’estada
d’estudiants, si bé com va re-
cordar el director assistencial
del SAAS els resultats d’aquest
“es veuran a més llarg termini”,
es confia poder posar fi als pro-
blemes per contractar personal
amb què s’han trobat els dar-
rers anys.
A part de la contractació de
nous professionals, Martínez
Benazet, que va explicar que
“tenim un cirurgià plàstic re-
parador d’adquisició recent”,
va remarcar que “s’estan obrint
també unitats”.
En aquest sentit, el direc-
tor assistencial del SAAS va
recordar que hi ha la unitat de
diabetis, que ja funciona, i que
“acabem d’obrir-ne una com és
la del peu diabètic”.
També s’ha posat en marxa
un dispositiu, lligat a l’hospi-
talització domiciliària, com
són les cures pal·liatives a do-
micili, un servei que, segons va
assegurar Martínez Benazet,
“funciona i té ja una casuística
i dona una millor qualitat als
pacients en aquesta fase tan de-
licada del final de la seva vida”.
En aquesta línia el doctor va
recordar que molts d’aquests
pacients que “havien de passar
aquest procés a l’hospital ara
el poden passar al seu domicili
amb el suport del centre hospi-
talari i els seus professionals,
i també lligat amb el servei de
primària”.
El SAAS redefineix i amplia l’oferta
de serveis del centre hospitalari
El CHA incorpora dos cirurgians vasculars que permetran fer al país algunes operacions que ara es fan a fora
Salut
M.S.
andorra la Vella
L’hospital de Meritxell ha incorporat nous professionals i ofereix més serveis als usuaris.
jonathan gil
la plantilla de Salut Mental està
dimensionada correctament
després que recentment la cap del servei de Salut Mental, gem-
ma garcia, mostrés la seva preocupació per la llista d’espera
que hi ha ara com ara per atendre adults en aquesta àrea, i que
pot oscil·lar entre un mes o gairebé dos sempre que no es tracti
d’una emergència, el director assistencial del SaaS va dir que “la
dimensió de la plantilla orgànica de Salut Mental està bé, i que no
ens manquen metges”. en aquest sentit, joan Martínez Benazet
va atribuir l’elevat nombre de pacients que ha d’atendre el servei
i la consegüent llista d’espera al fet que “això és una mica allò
del campi qui pugui en el sentit que l’usuari ara va al psicòleg,
ara va al psiquiatre”. Per això, el dirigent del SaaS es va mostrar
convençut que quan es posi en marxa “la via integrada”, amb l’or-
denació que suposarà que el pacient hagi de passar primer pel
metge de capçalera i que sigui aquest qui el derivi a l’especialista
si ho creu oportú, “es reduirà la llista d’espera” perquè ara, diu
el doctor, “em confessaven els metges d’aquí que veuen moltes
coses que no són pròpies de la seva especialitat”.
Conveni amb
el centre
oncopol de
tolosa
el Servei andorrà d’aten-
ció Sanitària (SaaS) apos-
ta fermament per conti-
nuar millorant el servei i
l’atenció en oncologia. Per
això, segons va avançar
Martínez Benazet, es vol
establir “una relació per
portar valor afegit” amb
un centre oncològic de
tolosa “molt potent” com
és el centre oncopol. el
director assistencial del
SaaS va recordar que ja es
tenen convenis amb ran-
gueil, per derivar pacients,
i d’altres, “més potents”
amb el Clínic, Sant Pau i
Sant joan de déu, ja que
es tracta d’acords que a
part de la derivació de pa-
cients preveuen l’ajuda en
formació continuada dels
professionals andorrans i
estades al país. el conveni
que es voldria tancar amb
oncopol seria com els que
ja es tenen amb aquests
tres centres catalans.

OPINIÓ4 Dilluns, 9 D’octubre Del 2017
La Veu deL PobLe S. a. PReSIdeNT Ferran Naudi d’areny-Plandolit GeReNT Ricard Vallès
boNdIa CaP de RedaCCIÓ Julià Rodríguez ReSPoNSabLe d’oPINIÓ andrés Luengo RedaCCIÓ Marc Segalés, Mireia Suero, andrés Luengo, Víctor duaso, Pepa Gallego
CoRReCCIÓ M. Àngels Sala MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Reinaldo Márquez, Soraya borlido FoToGRaFIa Jonathan Gil CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Joan Nogueira, albert usubiaga, Virginia Yáñez
dISTRIbuCIÓ Premsa distribució IMPReSSIÓ Imprintsa.
Carrer baixada del Molí, 5. andorra la Vella.Telèfon: 808 888 Fax: 828 888 adreça electrònica: bondia@bondia.ad Web:www.bondia.ad
DIRECTORI
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció d’opinió. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.
Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.
Avís SMS: En compliment del que preveu la Llei 15/2003 Qualificada de Protecció de Dades Personals, de 18 de desembre, us informem que les vostres dades personals passaran a formar part d’un fitxer automatitzat, a què acordeu el vostre consentiment, la finalitat del qual és la gestió dels
missatges SMS. El responsable del fitxer és la SoCIETAT LA VEU DEL PoBLE SA, on podeu exercir el drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició. Us informem que les vostres dades no seran cedides. Els missatges es publiquen literalment, d’acord amb el contingut rebut a la redacció del
BonDIA. no obstant, el diari es reserva el dret de publicació i no es responsabilitza de les opinions expressades en aquesta secció. L’USUARI es compromet a fer un ús adequat dels continguts i serveis que ofereix el BonDIA i amb caràcter enunciatiu però no limitatiu, a no emprar-los per a (i)
incórrer en activitats il·lícites, il·legals o contràries a la bona fe i a l’ordre públic; (ii) difondre continguts o propaganda de caràcter racista, xenòfob, pornogràfic, il·legal o atemptatori contra els drets humans. El BonDIA es reserva el dret de retirar tots els comentaris i les aportacions que vulnerin
el respecte a la dignitat de la persona, que siguin discriminatoris, xenòfobs, racistes, pornogràfics, que atemptin contra la joventut o la infància, l’ordre o la seguretat pública o que, a judici seu, no resultin adequats per publicar-se. no es publicarà cap missatge amb dades personals o que puguin
identificar una persona sense el consentiment de la persona interessada. L’usuari s’obliga a no utilitzar els serveis que es prestin amb fins o efectes il·lícits o contraris al contingut del present Avís Legal, lesius dels interessos o drets de tercers. L’usuari garanteix que la informació, el material, els
continguts o les observacions que no siguin les seves pròpies dades personals i que siguin facilitats al titular del diari, no infringeixen els drets de protecció de dades personals ni cap altra disposició legal. La informació, els materials, els continguts, les opinions o les observacions que l’usuari
faciliti al titular es consideraran no confidencials, i es reservarà el dret a usar-les de la forma que consideri més adequada. La relació entre LA VEU DEL PoBLE i l’USUARI se sotmet a la jurisdicció del Principat d’Andorra.
dipòsit Legal aNd. 114-2004
La Universitat d’Andorra (UdA), que com-
pleix enguany el trentè aniversari, ja està
elaborant el seu nou pla estratègic per
determinar cap a on s’ha d’encaminar en
els anys entrants. A l’espera dels resultats
d’aquest nou pla, els responsables del cen-
tre ja tenen clar que el futur passa per la
internacionalització, tant dels estudiants
com de les formacions, i també per ofe-
rir formacions estratègiques per al país.
L’UdA està immersa en aquests moments
en un procés d’expansió, fet que està obli-
gant a buscar nous espais per donar sorti-
da a les necessitats existents. Es pot afir-
mar, així doncs, que la creació de l’UdA va
ser tot un encert, afirmació que avui dia
sembla òbvia però que quan es va posar en
marxa no ho era tant perquè eren molts
els que apostaven perquè els estudiants
continuessin anant majoritàriament a
ciutats veïnes per rebre formació. Avui dia
és clar que es pot oferir als joves del país
una formació de qualitat en determinats
àmbits sense necessitat de sortir a l’exte-
rior, així com moltes especialitzacions en
diferents matèries. La confiança de la so-
cietat andorrana en la universitat del país
s’ha anat incrementant amb els anys i avui
dial’UdA jaés un instrumentimprescindi-
ble per respondre a les necessitats de for-
mació dels ciutadans.
Una universitat en creixement
EDITORIAL
Un somni. Un somni per als
jugadors, el cos tècnic, la junta
directiva, per als amants de l’es-
portreiitambéperalacomuni-
tatportuguesa.Unafestamajor
del futbol total. Amb el que cos-
ta omplir instal·lacions esporti-
ves al país, l’Estadi nacional va
presentarunaentradademèrit.
Predominaven les banderes i
bufandes portugueses, però era
clar que per a tots aquesta seria
una de les majors festes espor-
tives. Un somni fet realitat. Per
primer cop, Andorra s’enfron-
tava, en partit oficial, a una
campiona d’Europa i al distingit
com a millor jugador del món
–en aquests premis individuals
dequèenelsúltimsanystantes
parla–. no es va veure futbol de
gran nivell. Portugal va decebre
futbolísticament i Andorra en
va tenir prou de no sortir-ne
malparada. Les diferències són
abismals en tots els sentits.
De fet, alguns dels fitxatges
d’aquest estiu han tingut de
protagonistes alguns internaci-
onals per Portugal com Bernar-
do Silva –81 milions va pagar el
City per ell– o nélson Semedo
–entrevariablesimésvariables,
uns 50 milions d’euros va pagar
el Barça–. I a la banqueta hi ha-
via Cristiano Ronaldo, amb una
fitxa milionària. Això sí, quan
la pilota comença a rodar els
nivells s’ajusten sigui pel que
sigui. Andorra, amb tota la seva
modèstia en tots els sentits, va
saber aguantar amb disciplina.
Portugal va complir amb el pro-
nòstic. L’única festa que es va
viure va ser a les graderies. La
comunitat portuguesa va xalar
de valent i va poder complir un
somni: veure la selecció del país
a l’estadi del país que l’ha aco-
llit. Una festa total que només
va tenir el punt negatiu de no
veure més banderes del país,
com va dir la ministra, olga Ge-
labert. Cosetes a millorar.
La festa major
futbolística
per a molts
La SoCIeTaT CoNFIa Cada
VeGada MéS eN L’uda
DONANT LA NOTA
Miquel Nicolau
La Universitat d’Andorra
treballa amb l’objectiu de la
internacionalització per als
anys vinents i també per
oferir formacions estratè-
giques per al país.
12345
Sergi Balielles
El Vide Dressing de tardor
de la Massana, amb 43
parades, ha registrat una
gran participació de clients
que han trobat una àmplia
oferta i a preus diversos.
12345
J.M. Rascagneres
El president de la CASS
troba “inadmissible” que
hi hagi queixes pel tracte
rebut pels empleats de la
parapública, però el cert és
que es continuen repetint.
12345
Josep Miquel Vila
naturlàndia ha introduït
mesures, arran de la mort
d’un os, perquè el parc si-
gui més segur físicament i
també ha millorat la cura
dels animals.
12345
OPINIONS A LES XARXES
Andorra la Vella
@AndorraCapital
L’aparcament del Parc Central tancarà
dilluns 9 fins passat la Fira, però s’ha-
bilitarà per al Pont del Pilar.
Escaldes-Engordany
@comuee
A taula: vidre i cuina. Maridatge de
l’art amb la gastronomia.
TUITENQUESTA
Creus que es fa prou per ajudar
la gent gran que té dificultats
econòmiques?
A: Sí
B: No
VíCtoR duASo
Periodista
BAIXADA
DEL
MOLÍ, 5
A: 9% B: 91%

OPINIÓ 5Dilluns, 9 D’octubre Del 2017
No soc gaire optimista a les por-
tes de rebre el pressupost de l’Es-
tat 2018 respecte a la política de
contenció del dèficit públic del
Govern. La meva manca d’opti-
misme no respon a un perfil de
persona pessimista, només és
producte d’una realitat certament
cínica, i és que allò que havia de
ser una bona eina de control del
dèficit públic, especialment el del
Govern en moments de recessió
econòmica –la llei coneguda po-
pularment com la regla d’or–, es
va dissenyar i pensar de tal forma
que en la part que estableix l’obli-
gació fer una contenció de dèficit
públic no afectés el Govern fins
al 2019. Dit d’una altra forma, es
va fer una llei que està carrega-
da de bones intencions però poc
efectiva perquè el Govern s’hau-
rà passat tota aquesta legislatura
amb carta blanca per incrementar
el dèficit públic –cosa que haurà
fet–, quan el que es pretenia era
evitar com més aviat millor el seu
creixement.
El fet de no obligar el Govern
a complir amb els paràmetres de
la regla d’or fins al 2019 no deixa
de tenir un grau d’hipocresia i de
manca de responsabilitat que a
ningú se li escapa. Segurament
va ser la forma de fer empassar
la pastilla al Govern del moment.
Amb aquest panorama, i veient la
tendència dels pressupostos pre-
cedents, doncs no espero un pres-
supost que redueixi el dèficit. No
és per una qüestió d’incredulitat,
és la pura constatació que malgrat
que es comencen a notar alguns
tímids efectes de recuperació
econòmica, la realitat és que els
ingressos de l’Estat no augmenta-
ran gaire respecte d’exercicis ante-
riors, especialment per la part de
recaptació d’impostos que siguin
indicadors de recuperació econò-
mica, cosa que no és l’impost so-
bre la renda del treball (IRPF).
El PIB no experimentarà tam-
poc un creixement important,
la reforma fiscal que s’està com-
pletant amb els canvis legislatius
que s’han fet i altres que estan en
curs sembla més dirigida a millo-
rar l’estructura dels impostos i a
augmentar la recaptació que no
pas a fer la nostra economia més
competitiva.
I el dèficit públic? Doncs se-
gueix rígid, perquè les mesures
adoptades pel Govern els darrers
anys han estat conjunturals i no
estructurals, no s’ha intentat se-
riosament reduir la despesa inne-
cessària o no del tot necessària, i
el dèficit creix, any darrere any,
i el Govern opta per mantenir
l’estructura de despesa i reduir
reserves de les parapúbliques.
Els diferents governs han contri-
buït al creixement de la despesa
pública, que no és atribuïble ex-
clusivament a aquest executiu, i
cal tornar endarrere, prioritzar i
prendre decisions abans que sigui
massa tard, el marge és molt petit
i ja triguem a trobar solucions a
qüestions com les següents (que
no les úniques): és sostenible el
nostre model d’Estat del benes-
tar? És assumible un augment de
la pressió fiscal per a l’economia
domèstica i les empreses? Podrem
continuar augmentant el dèficit
públic i generar més deute hipo-
tecant les generacions futures?
Podem ser competitius si no mi-
llorem les ineficiències del servei
públic? Pot el sector privat conti-
nuar sent el motor de l’economia
si no li oferim un capital humà
amb més formació?
És un camí difícil i ningú s’atu-
rarà a esperar-nos, però com més
aviat l’iniciem, millor per sortir
més reforçats.
Què en fem, del dèficit públic?
La realitat és que els ingressos no augmentaran gaire respecte als exercicis anteriors Trieu la resposta correcta:
Quin polític català exiliat va
escriure el 1950 a Sant Julià En-
treeltorbilaGestapo? A. Joaquim
AmatPiniella,B.FrancescViadiu,
C. Jacint Verdaguer.
El museu de l’elefant narra
l’evolució del segle XX a Andorra
a partir de la família…. A. Martí
i Pol, B. Palmitjavila, C. Areny-
Plandolit.
Qui és autor d’Elegies del final
conegut i divulga activament la
poesia a través de recitals i festi-
vals? A. Teresa Colom, B. Josep
Enric Dallerès, C. Arnau Orobitg.
Podem llegir la història de l’úl-
tim condemnat a mort a Andorra
aA.BlaudePrússia,B.Setlletanies
de mort, C. Últim estiu a Ordino.
I qui és l’autor de la de Borís I,
rei d’Andorra el 1934? A. Albert
Villaró, B. Manel Gibert, C. Anto-
ni Morell.
Quin autor –molt despistat o
despistada– provoca un Trenca-
dís? A. Iñaki Rubio, B. Ester Fe-
noll, C. Àlvar Valls.
I quin narrador hiperactiu
afirma que Res no és real? A.
Robert Pastor, B. Antoni Caus,
C. David Gálvez.
Quin novel·lista ha estat su-
pervendes a Catalunya amb
novel·les històriques? A. Albert
Salvadó, B. Manel Gibert, C. José
Luis Sampedro.
El 1942 a l’hotel Mirador s’hi
va rodar una pel·lícula que era
l’adaptació de l’obra... A. Andorra
o els homes d’aram, B. El mestre de
Kèops, C. Vertigen.
I la novel·la era de: A. Manuel
Vázquez Montalbán, B. Isabelle
Sandy, C. Norbert Orobitg.
Quin poeta i arquitecte dedica
unpoemaal’AndorraParkHotel?
A. José Manuel Lara, B. Agustí
Bartra, C. Joan Margarit.
Cada pregunta només té
una resposta correcta, però tots
aquests noms formen part de
l’Andorra literària del passat i del
present. A vegades és visible i al-
tres no. Ara ho ha estat a la fira
del llibre pirinenc a Organyà i a la
Setmana del llibre de Barcelona,
aquí amb el suport del ministeri
Però la resta de l’any, on són
els escriptors, les novel·les, els
contes, els poemes, els escenaris
literaris? A les escoles? Als mit-
jans de comunicació públics? Als
privats? En l’imaginari col·lectiu
de la societat? La gent, els joves
sobretot, no coneix els escriptors
d’Andorra.
Si exceptuem Sant Jordi, una
iniciativa comercial, privada
d’editorials i llibreries, durant
la qual queda molt bé passe-
jar-se per les parades i posar cara
d’intel·lectual, on és la literatura
d’Andorra? Quin suport té, qui-
nes traves troba la distribució a
dins i a fora? Com passa la dua-
na? Té el mateix suport que els
artistes que van a la Biennal de
Venècia o els músics de l’ONCA?
Andorra divulga prou els seus es-
criptors, se’ls creu?
No és una qüestió econòmica,
es tracta de donar visibilitat, de
ser presents en l’imaginari col-
lectiu del país.
La literatura és més d’un plaer
civilitzant que fa sentir i pensar,
també és una manera de viatjar,
d’explicar un paisatge, una his-
tòria i una societat, d’analitzar
la seva transformació, de pensar
i repensar un país, de promocio-
nar-lo més enllà de la imatge co-
mercial.
(Ah! Les solucions, d’aquí
quinze dies.)
Pasapalabra
EL GONGPLAÇA DEL POBLE
bondia
roser porta
Filòloga i periodista
Jordi gallardo
Vicepresident del grup parlamentari liberal

Andorra
Treballem per fer més fàcils els moments més difícils ...
• Incineracions
(concessió oﬁcial)
• Trasllats internacionals
• Repatriaments
• Venda i col·locació de làpides
• Servei de floristeria
nacional i internacional
• Gestió integral de tràmits per defunció
C/ dels Escalls, 9, baixos. AD700 Escaldes-Engordany • Tel.: +376 • 86 66 32 • 80 71 80 • Fax: + 376 86 68 32 • 80 71 72
El termini del darrer pla estra-
tègic s’ha acabat i la Universitat
d’Andorra (UdA) ja està disse-
nyant el proper, que vol definir
cap on anirà la institució en el
futur. Malgrat que el pla serà
per al 2018-2020, l’estratègia
dissenyada té una visió més
àmplia, per a deu anys vista,
segons va explicar el rector de
la universitat, Miquel Nico-
lau. Algunes de les conclusions
d’aquest estudi ja s’han avan-
çat. Es tracta de la tendència
a la internacionalització, tant
d’estudiants com de formaci-
ons, però també d’oferir for-
macions estratègiques per al
país, com ja es fa en l’àmbit de
l’educació, i també es vol po-
tenciar en l’àmbit de les finan-
ces i l’economia. Per tot, el pla
també haurà de preveure el po-
tencial creixement de l’UdA no
només pel que fa a estudiants
sinó també pel que fa a espai, ja
que segons Nicolau ara s’està al
límit d’ocupació.
Aquest any l’UdA ha crescut
en un 7% d’estudiants en for-
mació reglada i més d’un 9%
en bàtxelors. “Ens hem sorprès,
hem superat les expectatives,
perquè l’any passat ja estàvem
al màxim, però és veritat que
cada cop més estem atraient es-
tudiants internacionals”, va ex-
plicar Nicolau. Davant d’aquest
creixement i les titulacions
previstes de cara al curs 2018 i
2019, com són el màster de ci-
ències de l’educació i el màster
de dret (que serà virtual), l’UdA
té dos plans per expandir-se.
Un és la projecció de nous es-
pais interns i l’altre és llogar
un local extern proper a la uni-
versitat per disposar de més
aules.
El pla estratègic ha de defi-
nir cap on va el centre. “Volem
continuar sent una universitat
petita de cara al futur, però una
mica més de dimensió ens faria
més sòlids per abordar tots els
projectes que té la Universitat”,
va dir Nicolau.
La internacionalització és la
base important d’aquest pla es-
tratègic de cara als quatre anys
vinents, però també preveu tot
un seguit d’accions. Algunes diu
Nicolau que ja s’estan implan-
tant, “com és la mateixa inter-
nacionalització però també la
qualitat, la recerca i l’obertura”.
El pla que es treballa a por-
ta tancada al consell univer-
sitari també es vol presentar
als alumnes, però encara es
treballa i també preveu que el
2019 hi ha eleccions de rector.
Nicolau no s’ha volgut pronun-
ciar sobre la intenció o no de
tornar-se a presentar, però sí
que ha dit que el nou pla no pot
hipotecar el rector que vingui
d’aquí dos anys.
La Universitat preveu creixement i
formacions estratègiques per al país
El consell universitari dissenya el pla estratègic per als quatre anys vinents i tindrà en compte l’expansió
UdA
P. G.
AndorrA lA VellA
Miquel Nicolau és rector de la Universitat d’Andorra.
jonAthAn gil
l’ampliació immediata es farà a la universitat,
però ja s’ha visitat locals externs
de cara a l’any vinent l’UdA ja disposa de qua-
tre projectes sobre la taula per expandir-se
recuperant espais del mateix edifici, després
que a principis d’aquest any es va ampliar la
sisena planta i es va guanyar dos espais mul-
tifuncionals. Amb les noves obres es vol crear
“una aula a la planta baixa, dos espais multi-
funcionals; un que pot ser un seminari i l’altre
despatxos per a estudiants i una mena de sala
d’actes petita o d’espai multifuncional per als
estudiants, que també ens fa falta, espais de
sales d’estudi i també d’esbarjo”, va explicar
el rector.
tot i això, de cara al curs vinent es poden
trobar en la necessitat de tenir encara més es-
pais i per això des de la Universitat ja han visi-
tat locals a la mateixa plaça de la germandat
i locals que toquen al centre per expandir-se
i aprofitar així els serveis centrals sense ha-
ver-los de duplicar. nicolau assegura que no hi
ha cap compromís amb cap local i que el que
es vol és que “l’ampliació de la universitat si-
gui reversible, tant si volem espais perquè cal
ampliar com si volem reduir-ne perquè cal redu-
ir”, va dir. Nicolau va recordar que no només es
preveu un increment per les noves titulacions,
com són els màsters d’educació i de dret, sinó
que hi ha titulacions com infermeria i empresa
que tenen les aules completament plenes i per
a les quals es necessita més espai.
Miquel Nicolau
Aquest any hem
superat les
expectatives perquè
ja estàvem al màxim
Volem continuar sent
una universitat petita,
però més dimensió
ens faria més sòlids

ANDORRA 7Dilluns, 9 D’octubre Del 2017
Anticipa’t a aquesta data i
dona’t de baixa de la factura
en paper al nostre web.
Pots guanyar un
iPad!
andorratelecom.ad
IMPRIMIR PASSA FACTURA
1.152 paquets
de 500 fulls
576.000 fulls
de paper
51 arbres
2970 kg de paper
Per contribuir a la cura del medi ambient,
l’1 de gener del 2018 deixarem d’enviar la factura en paper.
Saps quantes factures imprimim en un any?
Podràs seguir rebent la factura en paper a un preu d'1 €.
Els beneﬁcis aniran destinats a accions mediambientals.
Informa-te’n a andorratelecom.ad/factura-paper
dona’t de baixa de la factura
en paper al nostre web.
Pots guanyar un
iPad!
51 arbres
2970 kg de paper
Per contribuir a la cura del medi ambient,
l’1 de gener del 2018 deixarem d’enviar la factura en paper.
Podràs seguir rebent la factura en paper a un preu d'1 €.
Els beneﬁcis aniran destinats a accions mediambientals.
andorratelecom.ad/factura-paper
“Seguirem de prop tots els as-
pectes constructius de The
Cloud”, assegurava el conseller
general del grup parlamentari
Josep Majoral abans d’entrar
una demanda d’informació a
Sindicatura perquè des del mi-
nisteri d’Ordenament Territo-
rial se li faci arribar “el projecte
arquitectònic amb el qual s’han
realitzat els amidaments i el
pressupost estimatiu” de l’edifi-
ci The Cloud.
Majoral inclou en la deman-
da d’informació l’estat dels
amidaments i el pressupost es-
timatiu que el ministre d’Orde-
nament Territorial, Jordi Tor-
res, va esmentar en la darrera
sessió de control a l’executiu al
Consell General, celebrada el 28
de setembre passat.
El parlamentari lauredià re-
marca la importància d’aques-
ta demanda “per controlar que
el projecte que es duu a terme
coincideix amb el que actual-
ment s’anuncia”. Majoral des-
taca la importància d’aquesta
demanda d’informació perquè
“els amidaments defineixen
les característiques de l’edifici
i l’equipament que inclourà el
projecte amb el qual treballa
actualment Govern”, i afegeix
que “si es tracta d’un projecte
i procés seriós no pot haver-hi
variacions entre el pressupost
estimatiu i l’adjudicat, és a dir,
34,5 milions d’euros”.
Majoral alerta el Govern que
“des del grup liberal se seguirà
vigilant de prop tot el que en-
volta el projecte de The Cloud
per garantir que no es disparen
els costos finals de l’obra i per-
què tot el procés claus en mà no
perjudiqui el sector de la cons-
trucció”. Uns treballs que, va
recordar el parlamentari liberal,
“paguem entre tots, ja que An-
dorra Telecom és una empresa
pública”.
El grup liberal demana còpia del
projecte arquitectònic de The Cloud
El conseller general Josep Majoral adverteix que se seguirà de prop el procés constructiu
Consell General
Redacció
andorra la vella
El parlamentari del grup liberal Josep Majoral en una sessió al Consell General.
lda
lda vol saber l’estat
dels amidaments i el
pressupost estimatiu
del projecte
Socialdemocràcia i Progrés
(SDP) ha presentat dues
esmenes al projecte de llei
de modificació de la Llei
95/2010 de l’impost sobre
societats, segons va infor-
mar ahir la formació en un
comunicat. Concretament,
el conseller general d’SDP,
Víctor Naudi, proposa mo-
dificar l’ordenació de la llei
situant en un altre capítol
de la llei el nou article 16. El
conseller progressista con-
sidera que l’informe país
per país al qual fa referència
aquell article aconsella ubi-
car-lo en el capítol deu, que
regula la gestió de l’impost.
D’igual manera l’esmena
segona proposa modificar
l’article 16 bis per coherèn-
cia amb la normativa vigent
de l’impost de societats que
fa la diferència entre actius
tangibles i inversions im-
mobiliàries.
SDP esmena
la modificació
de l’impost de
societats
Redacció
andorra la vella

ANDORRA8 Dilluns, 9 D’octubre Del 2017
Quins són els projectes més
destacats que actualment
tira endavant l’Observatori
de la Sostenibilitat?
Actualment tenim tres grans
línies de recerca. La que té un
més gran pes és la d’energia.
En aquesta branca un dels pro-
jectes que més hem estat tre-
ballant i hem presentat és el de
l’energia solar, en què analit-
zem tot el potencial d’energia
solar fotovoltaica sobre edificis
i sobretot el tema de treballar la
plataforma per comunicar i di-
fondre els resultats i promoure
tot el que respecta a les energies
renovables a la població. Hi ha
una altra branca, que és l’anàlisi
del model energètic. Oriol Tra-
vesset ha fet la tesi i l’acaba de
presentar i el que ha fet ha es-
tat analitzar el model energètic
actual i com pot evolucionar en
un futur per fer una transició
cap a un model energètic més
sostenible. En aquest àmbit,
estem començant un projecte
amb FEDA i amb Actua Tech en
què la idea és analitzar en l’àm-
bit d’Andorra la Vella i Escaldes
tant el que és l’oferta com la de-
manda d’energia i veure nous
escenaris de transició de model
energètic.
Aquest últim projecte sobre
el model d’energia a la ca
pital i a Escaldes, per qui ha
estat encarregat?
Ha estat a iniciativa de FEDA
i nosaltres, l’OBSA, arran dels
projectes que anem fent.
Quin és l’objectiu d’analit
zar el model energètic de la
vall central?
Saber quina és la deman-
da que té aquesta vall central
d’energia i sobretot el nucli cen-
tral, veure com es distribueix
l’energia i veure com es podria
treballar en nous escenaris de
producció d’energia en l’àmbit
local i distribuir-la en edificis.
La neu és un altre àmbit de
recerca?
Sí, aquest és el tercer bloc.
Treballem molt per investigar
com el canvi climàtic afecta An-
dorra. Des dels inicis de l’OBSA
ja es va treballar com el canvi
climàtic afectava l’esquí, i ara,
des de fa un any, estem treba-
llant en com afecta la gestió de
l’aigua i altres condicionants de
l’aigua, l’àmbit socioeconòmic i
la seva gestió més sostenible.
Com que sempre es parla de
l’afectació del canvi climà
tic en termes molt genèrics,
potser no en prenem tanta
consciència. Anem a pregun
tes concretes. Aquest canvi
climàtic pot significar un
canvi de calendari a les es
tacions d’esquí a mitjà ter
mini?
Un dels efectes del canvi cli-
màtic és evident que no només
serà la quantitat de neu sinó la
temporalitat. En un futur s’es-
curçaran les temporades. Per
contra, sembla que a finals de
temporada en bastants casos es
dona que tenim més neu que la
que teníem abans. Molts cops
arribem a l’abril amb molta
més neu que al desembre, però
la gent ja ha canviat el xip i sí
que és veritat que costa molt,
aquest canvi de xip. La gent ho
té molt interioritzat i després
de Setmana Santa, per molta
més neu que hi hagi, no va a es-
quiar.
Sí, això diuen any rere any
les estacions, però aquí es
tem parlant d’adaptarnos
al canvi climàtic, i potser el
xip sí que s’haurà de canviar.
Una estratègia d’adaptació
podria ser canviar calendaris,
però això ja entra més en qües-
tions de màrqueting i comer-
cialització i dinàmiques de pa-
trons, que són lents de canviar.
És complicat.
La teva tesi, justament, par
lava d’aquests efectes i de
com aquesta investigació
pot servir d’eina per als ges
tors de les estacions.
Sí, bàsicament és com afecta
el canvi climàtic la distribució i
la cobertura de neu a tot el Pi-
rineu i com repercutiria en les
estacions d’esquí. Anava una
mica més enllà en el sentit que
sempre traduïm el canvi climà-
tic com una cosa catastròfica
per a les estacions i no és tan
radical. Hi haurà efectes, però
no seran catastròfics per a tot-
hom. La vulnerabilitat del canvi
climàtic és molt heterogènia,
fins i tot en estacions que són a
pocs quilòmetres. La qüestió és
analitzar quina vulnerabilitat té
cada estació, i algunes s’hauran
de replantejar aturar l’activitat i
d’altres no, perquè amb mesu-
res d’eficiència i de canons de
neu podran tirar.
La conclusió. doncs, és que el
canvi climàtic s’ha de tenir en
compte en la planificació però
no totes les estacions s’hi po-
den adaptar de la mateixa ma-
nera.
Quina de les estacions d’An
dorra es podria plantejar un
canvi d’activitat?
Andorra, pel que fa a la vul-
nerabilitat física i climàtica,
comparada amb altres zones del
Pirineu és dels llocs que serien
menys vulnerables. Si a part hi
sumes tota l’estratègia de diver-
sificació que han fet en la polí-
tica turística del país, el país és
menys vulnerable.
Un exemple el tenim que els
anys 2006 i 2007 hi va haver
unes temporades molt dolentes
des del punt de vista climàtic i
hi va haver pèrdues d’entre un
30% i un 60% de facturació, i
en canvi en la temporada 2015-
2016 el clima també va ser do-
lent, similar a aquells anys, i es
va batre un rècord de factura-
ció. Això mostra com estratè-
gies que van encaminades a la
diversificació i no tant al canvi
climàtic tenen un efecte.
Però quan parlem de vulne
rabilitat en estacions estem
parlant de restar terreny a
les estacions?
Sí.
I quina de les estacions po
dria perdre més terreny?
A Andorra, en general, totes
de forma similar. Només hi ha
els casos d’Arcalís o el Pas de la
Casa, que són menys vulnera-
bles, i la resta tenen una vulne-
rabilitat mitjana. Arcalís i el Pas
tenen una orientació més oce-
ànica i un microclima que fan
que siguin més resilients que la
resta. Les zones més baixes pa-
tirien més.
Aquesta reducció de superfí
cie a les estacions serà d’aquí
deu anys?
Hi ha incertesa en el canvi
climàtic. Es treballa en escena-
ris de model de canvi climàtic
i fer predicions és molt difícil.
Hi ha una gran incertesa i no es
pot predir en quants anys. Es
treballa per dibuixar els escena-
ris possibles i et pots trobar en-
tre aquesta situació i una altra.
Llavors es planifica l’estratègia
amb aquesta variabilitat, entre
dues forquilles, d’una situació
més bona a una de més dolenta.
El sector de la neu i les admi
nistracions fan cas d’aques
tes investigacions que feu a
l’OBSA.
Hi ha hagut una evolució
molt gran. Fa deu anys no era
un problema per a ells i ara ma-
teix tots són conscients que el
canvi climàtic és una variable
“Andorra té dos reptes: el canvi de
model energètic i el de mobilitat”
L’OBSA lidera en l’actualitat recerques que volen ser una eina per canviar
el model de la societat en els àmbits de l’energia i de la mobilitat per
fer d’Andorra un país més sostenible. El repte més immediat és fer que
aquestes investigacions siguin divulgades per a la gent del carrer i aju-
din a canviar certs comportaments per adaptar-se als nous canvis. Marc
Pons lidera l’equip i ens explica algunes de les conclusions dels estudis.
Marc Pons, director de l’Observatori de la Sostenibilitat d’Andorra
Pepa Gallego
AndOrrA lA VellA
Algunes estacions
s’hauran de
plantejar aturar
l’activitat
Andorra, comparada
amb altres zones del
Pirineu, és menys
vulnerable
P. G.

que s’ha de preveure. El proble-
ma és que els és difícil planifi-
car i gestionar a llarg termini
perquè tenen altres problemes
més immediats i els és difícil.
Ara tenen més efecte els canvis
de patró dels joves, que ara amb
companyies àrees de baix cost
van a esquiar a altres estacions,
i abans sempre era a Andorra,
que el canvi climàtic.
En la Diada andorrana de la
Universitat d’Estiu de l’any
passat ja va dir que la tem-
peratura en el període 2021-
2050 pot pujar entre 1,3 i
1,7 graus. Aquests terminis
temporals i aquests graus als
que no som investigadors no
ens impacten. Sembla poc.
Expliqui’ns la importància
que tenen.
Si tornem a l’exemple
d’abans, la variació entre l’any
2006 i el 2007 a l’hivern va ser
de dos graus i aquell any va ser
catastròfic per a la neu i es va
perdre fins a un 60% de la fac-
turació en moltes estacions del
Pirineu. Un grau al llarg del dia
no té importància, però un grau
en la temperatura mitjana és
molt significatiu. Pocs graus de
temperatura mitjana pot supo-
sar passar d’estar a una tempe-
ratura agradable i alta a una de
glacial.
Com a investigador quina re-
cerca, sense tenir en compte
pressupostos, li agradaria
emprendre?
La part de mobilitat. Perquè
Andorra com a societat té dos
reptes; un és el canvi de model
energètic i l’altre és el canvi
del model de mobilitat. Hem
començat amb el projecte de
mobilitat i de contaminants,
però entrar més profundament
en la mobilitat crec que és una
de les línies en què ens hem de
centrar.
Però cap on hauria d’anar la
recerca del model de mobi-
litat?
Caldria analitzar el model de
mobilitat actual i veure quines
polítiques i estratègies s’hau-
rien d’aplicar per canviar-lo.
Estem en un model que està
totalment obsolet només pel
tipus de vehicle. Està basat en
el transport privat i amb vehi-
cles de combustible fòssil i s’ha
d’analitzar bé el transport pú-
blic, nous models de vehicles
compartits, nous sistemes de
comunicació...
Però per a això, igual que en
el canvi climàtic per a les es-
tacions, també cal un canvi
de mentalitat.
Aquí encara més, i és clau. És
eminentment un canvi de com-
portaments de la ciutadania.
Actualment sou sis investi-
gadors a l’OBSA?
Ara mateix en plantilla som
quatre investigadors i dos més hi
estan amb beques de doctorat.
Són suficients?
No. Actualment anem molt
justos de personal perquè te-
nim molta més feina. Però aquí
ve el problema del finançament.
Ara ens cauen molts projectes i
tenim línies molt potents, i l’ac-
cés a beques és limitat i al finan-
çament també.
El finançament ve dels pa-
trons de l’OBSA, com FEDA,
Andorra Telecom, la Cam-
bra, la Universitat d’Andor-
ra, l’Institut d’Estudis An-
dorrans i la Fundació Julià
Reig?
Sí, són els que aporten el
pressupost. I ara estem en el
punt que s’ha de replantejar
perquè fins ara teníem projec-
tes en l’àmbit internacional
que ens han ajudat en el finan-
çament i ara ens hem de conso-
lidar per tenir l’estructura i se-
guir en el ritme que estem. Ara
mateix un 50% del pressupost
és l’aportació dels patronats i
un 50% l’aconseguim amb fi-
nançament extern que ve de
projectes de recerca internaci-
onals.
“Hem de convertir-nos en agents de canvi”
L’aprofitament de l’energia solar podem dir
que és el projecte estrella de l’OBSA, almenys
en l’actualitat, i també s’ha presentat a Ams-
terdam. És pionera, Andorra?
No en som pioners en el sentit que en molts
llocs ja s’ha fet aquesta anàlisi del potencial
energètic. Nosaltres hem anat una mica més
enllà que en altres llocs en el sentit que hem
fet l’exercici de traslladar quina és la normativa
actual d’incentius cap a la població, perquè el
ciutadà sàpiga no només el potencial sinó allò
que li costaria i el retorn d’inversió en el sentit
d’incentivar aquesta energia.
És gratuït saber quin potencial té i què em
costaria posar les plaques solars a casa
meva?
Les dades són aproximacions. I això no evi-
ta que després hagis d’anar a un enginyer i que
et faci un projecte com correspon. Però sí que
et donen un índex qualitatiu per saber si la co-
berta del teu edifici és interessant o no. El que
ens agrada és que la recerca la traslladem a
informació útil per a les administracions públi-
ques i el ciutadà.
En aquesta argumentació, podem dir que la
recerca és exitosa si serveix com a eina. És
utilitzada?
Déu-n’hi-do. En administració pública la re-
cerca ja la utilitzem per treballar polítiques o
mesures en l’àmbit institucional i ara ens falta
fer el pas per interactuar més en la societat, i
és aquí on estem centrant els esforços.
Aquest és el nostre repte, ser investigadors
però també ser agents de canvi, i en tots els
projectes que estem treballant bolquem molt
els esforços a començar la recerca a través
d’una necessitat de la societat i, un cop tens
els resultats, traslladar-ho amb eines i plata-
formes online i maquetes. L’objectiu és que la
recerca tingui una finalitat social.
L’estudi està fet a Andorra la Vella, Escaldes-
Engordany, Sant Julià de Lòria i Ordino, però es
vol investigar tot el país.
La intenció ara és treballar a poc a poc per
ampliar-ho i cobrir tot Andorra i treballar en una
altra energia, com l’eòlica.
Quina zona es pot dir que és tan bona en ener-
gia solar que no només alimenta l’edifici propi
sinó que en produeix de sobra?
La nova Estació Nacional d’Autobusos n’és
un exemple. Produeix més energia de la que
consumeix.
P. g.

Parla
català
Envia un SMS* al 515 amb la paraula
CINECAT i el teu nom i cognom, i et
regalarem una entrada per veure la
pel·lícula Operació Cacauet 2, que es
projectarà als Cinemes Illa
Carlemany a partir del dia 11 d’octubre.
Govern d’Andorra
El Servei de
Política
Lingüística i el
BonDia et conviden a
veure cinema en
català.
El Servei de
Política
Lingüística i el
BonDia et conviden a
veure cinema en
català.
Tenim entrades per als primers missatges
rebuts. Passa a recollir la teva abans no s’acabin.
Tenim entrades per als primers missatges100
Arrenca una nova ronda de re-
unions entre Andorra i la Unió
Europea (UE) per a l’acord d’as-
sociació. L’objectiu d’aquesta
trobada és arribar a una posició
definitiva respecte a la qüestió
del tabac i intentar tancar la ne-
gociació pel que fa a la lliure cir-
culació de mercaderies. Així, un
cop acordat el període de trans-
ició de vint anys i la quota d’im-
portació de 1.600 tones anuals
durant els deu primers anys,
ara s’ha de debatre el calendari
d’aplicació de la normativa euro-
pea sobre la indústria del tabac
que la UE demana en contrapar-
tida.
Segonsfontspròximesalane-
gociació, Andorra es compromet
a adaptar aquesta nova legisla-
ció en un període de cinc anys i
que una de les primeres mesures
a aplicar sigui l’eliminació de la
publicitat del tabac, a deman-
da dels mateixos fabricants. La
proposta ja s’ha enviat i n’han
parlat amb Brussel·les, i s’espera
que durant aquesta nova ronda
de contactes, que s’allargaran
fins dimecres, es pugui saber el
posicionament de la UE.
Pel que fa a l’eliminació de la
publicitat, el sector és el primer
interessat a aplicar la mesura, ja
que com que és un dels pocs ter-
ritoris de la UE on encara es per-
meten els anuncis, el cost que hi
han de destinar és elevat per l’in-
terès que hi tenen les marques
internacionals. Per tant, la seva
prohibició els suposarà un estal-
vi important en el seu compte de
despeses.
Una altra de les mesures a
aplicar és que els paquets de ta-
bac hagin d’incloure missatges
publicitaris sobre salut pública,
a més d’una codificació per ga-
rantir-ne la traçabilitat que ajudi
a lluitar contra el contraban de
tabac.
La normativa sobre el tabac
s’aplicarà en cinc anys
Acord d’associació
Agències
AndorrA lA vellA
Malgrat que, sempre que s’es-
goti la legislatura, les eleccions
generals no seran fins al 2019,
les diferents forces polítiques ja
comencen a treballar en aquest
horitzó. En el cas de Socialde-
mocràcia i Progrés (SDP) s’està
fent des de dues vessants: la de
mirar de teixir futures aliances
i la de reformular el seu projec-
te per incidir més en la idea de
progressisme.
Així, en la recent assem-
blea general celebrada per la
formació, SDP va acordar un
canvi de nom, que acompanyat
d’uns nous estatuts haurà de
ser ratificat per una nova as-
semblea general, per passar a
convertir-se així en Moviment
Progressista-Progressistes SDP.
Un moviment i un projecte
de progrés que, segons el dis-
curs pronunciat pel president
d’SDP, Jaume Bartumeu, en
l’assemblea, es fonamentarà en
quatre paraules. D’una banda,
solidaritat, un concepte que més
enllà de resumir la relació de
“fraternitat” i de “sosteniment
recíproc” implica també “la pre-
ocupació pels altres” i “una pro-
tecció dels vulnerables”.
Un projecte també sustentat
en la paraula justícia, de “justícia
social”, va precisar Bartumeu,
adreçada a “reduir les grans di-
ferències de renda i a moderar
les diferències d’estatus entre
les persones”. Una idea que
porta al tercer concepte, futur,
ja que pel president d’SDP “les
desigualtats només es poden
combatre i reduir en un recor-
regut llarg”.
Finalment, la paraula ciuta-
dania, amb la voluntat d’acon-
seguir “que els que tenen la na-
cionalitat exerceixin plenament
la seva ciutadania i esdevinguin
ciutadans actius”.
Només amb l’articulació
d’una “proposta potent” al vol-
tant d’aquests conceptes, va
remarcar Bartumeu, es podrà
“donar força a la paraula social-
democràcia i al progrés”.
Pel que fa a futures aliances
de cara a les eleccions generals
del 2019, l’assemblea d’SDP
va apostar perquè siguin úni-
cament de cara a confeccionar
llistes d’àmbit territorial i que
cada formació que pogués pre-
sentar-se als comicis fes la seva
llista nacional d’acord amb la
seva proposta ideològica.
Ara bé, per assolir aquests
acords, Bartumeu, que va as-
segurar que “no es tracta de
guanyar unes eleccions per fer
fora un Govern que Andorra
no es mereix” sinó de “pensar
i preparar el que ha de ser en
el segle XXI una societat justa
i democràtica”, va incidir en la
importància que es facin a par-
tir d’“un diagnòstic compartit”,
perquè si no és així “no hi ha
possibilitat d’acord”.
“Si uns pensen que tenim
la grip i uns altres que es trac-
ta d’una hepatitis, no hi haurà
manera d’acordar el tractament
adequat”, va assegurar el pre-
sident d’SDP, que va remarcar
que el país es troba davant de
“reptes extraordinaris” que re-
quereixen “grans acords”.
Entre els reptes que cal
afrontar, Bartumeu va desta-
car la necessitat d’augmentar
el creixement econòmic, tant
des de la inversió pública com
la privada, l’enfortiment de la
relació amb Europa (acord d’as-
sociació) i l’adopció de mesures
urgents per fer front a la pobre-
sa i la desigualtat. El líder de la
formació progressista va incidir
també en la conveniència de fer
un “pla de renovació democràti-
ca d’institucions que van escas-
ses de prestigi”, així com d’“en-
carar reformes constitucionals
per desenvolupar drets socials i
abordar la qüestió territorial se-
riosament i responsablement”.
Refundar el progressisme
SDP reformula el seu projecte i busca teixir aliances de cara a les eleccions a partir de diagnòstics compartits
Partits
M.S.
AndorrA lA vellA
El president d’SDP, Jaume Bartumeu, en la seva intervenció durant l’assemblea.
sdP

publicitat 11Dilluns, 9 D’octubre Del 2017

C/ Callaueta núm. 19 baixos, AD500 Andorra la Vella
Tel: +376 800 201 - Fax: +376 801 203
No només és tracta d’estar assegurat, si no de gaudir la vida
al màxim i dormir tranquil, perquè aquí estaràs protegint
la teva família, la teva salut, els teus béns i els actius de la
teva empresa davant qualsevol situació desfavorable.
Tel.: +376 803 789 / +34 973 984 016
Andbus andorrabybus@andorrabybus
#TheWaytoGo
Servei porta
a porta
Et recollim?
El president del consell d’admi-
nistració de la Caixa Andorra-
na de Seguretat Social (CASS),
Jean-Michel Rascagneres, con-
sidera “inadmissible” que es
continuïn registrant queixes
d’assegurats pel tracte rebut per
alguns empleats de la Seguretat
Social. Rascagneres va remarcar
que aquests problemes s’han
detectat a la primera planta i
que el volum no és gaire elevat.
En tot cas va deixar clar que
des que està al capdavant de la
parapública aquest ha estat el
primer motiu de preocupació i
que continuarà actuant per fer
veure al personal que, malgrat
la dificultat de la seva tasca, ha
de tractar bé l’usuari.
“Entenc la pressió dels em-
pleats, però han de ser super-
men”, va dir. Al mateix temps va
celebrar que el mediador de la
CASS no hagi rebut cap queixa
de la planta baixa, un equip que
rep entre 500 i 700 persones al
dia i que té la tasca més difícil,
va dir.
El president de la CASS tam-
bé es va referir a les observaci-
ons fetes pel mediador en el seu
darrer informe referents als me-
dicaments i en les quals qualifi-
cava de xocant que la professió
farmacèutica sigui l’única que
no disposa d’un conveni. Ras-
cagneres va explicar que histò-
ricament ha estat així i que l’es-
tabliment d’un conveni s’hauria
de fer en base a la llista de me-
dicaments reemborsables. Això
tampoc s’ha fet mai perquè el
ministeri de Salut hi hauria de
destinar mitjans i per la dificul-
tat que suposa que un mateix
medicament no tingui el mateix
preu a Espanya que a França, ja
que la CASS tria el més barat
però “és complicat obligar” el
pacient a prendre un medica-
ment francès quan està acostu-
mat a un d’espanyol, o al revés.
Amb tot, arran de l’informe del
mediador s’ha encetat una refle-
xió a l’entorn d’aquesta qüestió
al si del consell d’administració.
Quant a les queixes pel retard
en la tramitació de les pensions,
Rascagneres va explicar que hi
ha hagut una certa alteració en
el servei perquè un dels emple-
ats ha estat de baixa. Per refor-
çar-lo, ara s’incorporarà un nou
tècnic en aquest servei. Tot i així
va remarcar que hi ha terminis
que no es poden escurçar tenint
en compte que algunes pensi-
ons estan pendents dels tràmits
que es fan als països dels quals
provenen els treballadors.
El president del consell d’ad-
ministració de la CASS també
va explicar que ja s’ha editat
díptics explicatius per acostar a
l’usuari la normativa de la CASS
i que es continuarà fent millores
en aquesta tasca informativa. A
l’últim va celebrar que el media-
dor donés la raó a la parapública
en relació amb la proposta de
reducció de tarifes de responsa-
bilitat d’actes d’analítica.
Rascagneres diu que és inadmissible
que hi hagi queixes pel tracte
El consell d’administració ha encetat una reflexió sobre el conveni amb els farmacèutics
CASS
Les instal·lacions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.
jonAthAn gil
M.S.C.
AndorrA lA vellA
Gran participació en el Vide Dressing de tardor
Quaranta-tres parades van participar en l’edició
de tardor del vide dressing, que va doblar l’es-
pai, i van ocupar les dues sales de la Closeta.
Això va permetre als visitants trobar una oferta
molt més variada i amb preus molt diversos.
les paradistes van quedar molt satisfetes de
les vendes d’aquests dos dies, ja que algunes
van liquidar fins al 80% dels articles. Totes van
complir l’objectiu de poder vendre vestits i al-
tres peces que ja no es posen i allargar la vida
d’aquests productes. les peces que més es
van vendre van ser jerseis d’hivern, jaquetes i
bosses de mà, però també es va registrar ven-
des de complements.
C. lA mASSAnA
la massana

Tancar Naturlàndia podria cos·
tar entre 20 i 22 milions d’euros
perquè caldria assumir totes
les despeses financeres i els
acomiadaments, entre altres
aspectes. Això és “inviable eco·
nòmicament”, ja que aquests
diners “no els tenim”, i per tant
“implantejable”, va declarar el
cònsol major de Sant Julià de
Lòria, Josep Miquel Vila. En
aquest sentit, el mandatari va
remarcar que “hi ha coses que
no es poden assumir ni que es
vulguin” i va afegir que el que es
pot afavorir és que “tot funcioni
de la millor forma possible” i va
esmentar la possibilitat d’inici·
ar col·laboracions amb l’Apap·
ma per millorar la cura dels
animals o amb el Govern per
millorar les condicions del parc.
El cònsol major també va ex·
plicar que la crisi de l’os va com·
portar un important perjudici
econòmic per a Naturlàndia.
Així, va exposar que cada dia
que el parc tancava registrava
unes pèrdues d’entre 5.000 i
10.000 euros de caixa i, arran
de la “difusió negativa” que es
va produir, en les reserves que
hi havia aleshores es podia ar·
ribar fins a unes pèrdues diàries
de 30.000 euros. Vila va especi·
ficar que no són xifres exactes,
però que “sembla que estan ca·
ient les reserves i que els trets
poden anar per aquí”.
Arran d’aquest accident
s’han pres mesures. Del treball
amb el Govern s’ha actuat en
dos àmbits. D’una banda, el
parc és més segur físicament.
De l’altra, també s’han millo·
rat els processos, els registres
d’entrada i sortida i la cura dels
animals. Així, s’ha contractat
un veterinari i també s’impar·
teix una formació més àmplia
als treballadors. “El que era
necessari ja ho hem fet”, va de·
clarar el cònsol major, al mateix
temps que va apuntar que “els
accidents de vegades han de
servir per fer una lectura i mi·
llorar la situació que hi havia
anteriorment”.
En relació amb les responsa·
bilitats polítiques per la mort
de l’os que l’entitat ecologista
Apapma creu que hauria d’as·
sumir el Comú de Sant Julià de
Lòria i els responsables polítics
que hi han passat, el cònsol ma·
jor lauredià va indicar que “no
és una cosa que m’hagi plante·
jat ni que em preocupi”. El que
sí que va afirmar és que s’està
estudiant habilitar a les instal·
lacions del parc espais per a la
rehabilitació de fauna autòcto·
na ferida, tot i que caldrà veure
“si ho podem pagar”.
Tancar Naturlàndia costaria uns 20
milions i per tant és “implantejable”
Vila afirma que per la crisi de l’os va perdre entre 5.000 i 10.000 € cada dia que no va obrir
Sant Julià de Lòria
Un os a les instal·lacions del parc d’animals de Naturlàndia.
Jonathan giL
M.S.C.
andorra La veLLa
Fons d’Art
Crèdit Andorrà us convida a visitar el fons d’art, una col·lecció
privada i sense ànim de lucre que té per objectiu preservar i
divulgar l’art.
Inclou més d’un centenar de quadres dels pintors catalans
més destacats dels segles XIX al XX i una col·lecció única de
rellotges antics catalans del segle XVIII i d’instruments singulars
per mesurar el temps.
També es pot veure la predel·la i la taula L’aparició al mont
Gàrgan del retaule gòtic de Sant Miquel de Prats, del segle XVI,
creat per Miquel Ramells i Guy de Borgonyó.
Visites guiades amb grups reduïts.
Per concertar dia i hora cal fer una reserva prèvia obligatòria
al telèfon 88 88 80.
Visites d’una hora.
Edifici Crèdit Centre · Av. Meritxell, 80 · Andorra la Vella
La copa de champagne de Francesc Masriera
andorra la vella
El muntatge de l’envelat
que acollirà la 39a edició de
la Fira d’Andorra la Vella,
que se celebrarà entre el 27
i el 29 d’octubre, s’iniciarà
avui, 9 d’octubre, moment
a partir del qual el pàrquing
haurà de quedar lliure de
vehicles. Tot i això, un cop
muntada l’estructura, a
partir de dimecres, 11 d’oc·
tubre, a la nit i fins diumen·
ge, 15 d’octubre, en previsió
d’una important afluència
de turistes espanyols amb
motiu del pont del Pilar
es reobrirà l’aparcament.
Un cop passat aquest perí·
ode, continuarà el procés
de muntatge de les instal·
lacions que han d’acollir
la Fira d’Andorra la Vella.
L’aparcament recuperarà
les 540 places disponibles
cinc dies després que hagi
finalitzat l’esdeveniment,
és a dir a partir del 3 de no·
vembre. Entre avui dilluns i
el divendres 3 de novembre
també quedarà inhabilitada
provisionalment la mini·
deixalleria que està situa·
da en aquest aparcament,
segons va informar la cor·
poració d’Andorra la Vella
a través d’un comunicat de
premsa.
Tancament del
pàrquing del
parc Central
per la fira
Redacció
andorra La veLLa

Grandvalira Ensisa necessi-
ta per a la temporada d’hi-
vern una plantilla de prop de
800 treballadors, mentre que
Grandvalira Saetde en neces-
sita vora 650 (una xifra infe-
rior a la de l’altre soci perquè
una part de la restauració
està externalitzada). Aques-
tes dades, sumades a les 55
persones que configuraran la
plantilla de Nevasa, eleven
les necessitats de personal
de Grandvalira fins a gairebé
1.500 persones.
Una xifra similar a la de
l’any passat, informen des del
domini, i que confirmaria que
almenys aquesta temporada
vinent les xifres de la planti-
lla no es veuran afectades per
la crisi interna en què està
immersa Grandvalira i que
comportarà la seva dissolu-
ció a partir del 2019. Per so-
cietats, Saetde disposa d’una
plantilla fixa de 104 persones,
mentre que necessita 367 tre-
balladors a pistes i 172 tre-
balladors a restauració. És a
dir, busca 539 persones, tot i
que el 90% és repetidor i, per
tant, només ha iniciat el pro-
cés de selecció per a una cin-
quantena. Pel que fa a Ensisa,
de personal fix i semifix n’hi
ha 139, mentre que necessita
208 treballadors a restauració,
265 a les escoles d’esquí (entre
jardí, personal administratiu i
monitors) i 180 a explotació
i administració. També, com
passa a Saetde, el gran volum
és repetidor.
Finalment, a Nevasa la
plantilla és de 29 persones,
mentre que necessiten 26
temporers, dels quals catorze
repetiran d’altres temporades
d’hivern. La xifra de tempo-
rers necessària, informen des
de la societat, es redueix res-
pecte a l’any passat però no de
manera pronunciada. Es dei-
xarà de contractar tres tempo-
rers a màrqueting, ja que els
esforços per vendre la marca
Grandvalira deixen de ser una
prioritat tenint en compte la
seva futura desaparició. En
canvi, la voluntat de seguir ve-
nent forfets es manté, motiu
pel qual no hi haurà canvis a
central de reserves, forfets de
temporada i administració.
D’altra banda, i rebatent el
que va dir el soci majoritari
de Saetde, Joan Viladomat,
que va assegurar que hi havia
hagut baixes motivades per
aquesta crisi, des de Nevasa
informen que tan sols ha mar-
xat una persona (la qual, però,
hi segueix vinculada) i una
segona que ha demanat una
reducció de jornada.
La crisi a Grandvalira no
afecta la necessitat de
treballadors per a l’hivern
Estacions
Agències
andorra la vElla
Conferències, espectacles al car-
rer, tallers interactius amb pe-
ces de vidre... són algunes de les
activitats que s’han ofert al llarg
del cap de setmana a la plaça Co-
prínceps d’Escaldes-Engordany,
en les novenes Jornades arts
del vidre. S’organitzen cada dos
anys i, segons el Comú, hi han
participat unes 750 persones
durant els dos dies. El conseller
de Cultura, Salomó Benchluch,
es va mostrar content per l’aflu-
ència de públic i va assegurar
que les jornades cada vegada
atrauen més gent. Benchluch va
destacar que “veiem que hi ha
un públic més jove a qui atrau
aquest tipus de manualitats,
perquè sobretot es tracta de sal-
vaguardar l’essència de treballs
que encara perduren”. L’objectiu
és que la gent conegui l’art del
vidre i com s’elaboren moltes
de les peces de decoració que
podem tenir a casa, a més de
valorar “la diferència entre una
cosa artística, elaborada manu-
alment, i una altra que es pro-
dueix de forma massiva”, va dir
el conseller.
A les jornades hi va assistir
una dotzena de participants,
entre conferenciants, artesans
i artistes. Entre aquests, Lues-
ma & Vega, un estudi de vidre
barceloní especialitzat en la fa-
bricació de vaixelles per a alta
cuina, és a dir per a restaurants
amb estrella Michelin. I tot va
començar perquè a banda de la
part artística també els motiva-
va la part del disseny i la utili-
tat de l’objecte. Des del punt de
vista de mestre artesà vidrier,
en canvi, David Gibernau co-
mentava que “el vidre enganxa”
i que amb ell hem evolucionat.
Gibernau recordava que és la
primera matèria sintètica que
va descobrir l’ésser humà i que
“ha condicionat tota la nostra
vida”, ja que trobem el vidre en
totes les coses, des de les ulleres
per llegir fins a la fibra òptica.
Les 9es Jornades arts del vidre
apleguen uns 750 assistents
El Comú destaca que aquesta iniciativa atreu cada vegada més gent
Agències
andorra la vElla
La plaça Coprínceps va acollir conferències, espectacles i tallers interactius amb peces de vidre.
agènciEs
Escaldes-Engordany

15Dilluns, 9 D’octubre Del 2017
Pirineus
4 NOVES FREQÜÈNCIES
SERVEI I ATENCIÓ 24 HORES
SORTIDES DIÀRIES
07.30 11.00 13.00 15.00 17.30 20.00 23.00
07.45 11.15 13.15 15.15 17.45 20.15 23.15
06.15 08.15
09.30
09.45
10.15 11.45 13.45 15.45 18.15 20.45
21.30
21.45
22.15 23.45
AEROPORT BCN T1
PLANTA 0
AEROPORT BCN T2
ENTRE TERMINAL B I C
BARCELONA
ESTACIÓ DE SANTS
BARCELONA ANDORRA
SORTIDES DIÀRIES
08.1506.15 11.15 13.15 15.15 18.15 20.15 22.15
ANDORRA LA VELLA
ESTACIÓ AUTOBUSOS
08.2506.25
03.30
03.40 11.25 13.25 15.25
16.30
16.40 18.25 20.25 22.25
SANT JULIÀ
PLAÇA LAURÈDIA
BARCELONAANDORRA
RESERVES: +376 805 151COMPRES ON-LINE: www.andorradirectbus.es
Guiadeserveis
Busca la teva oportunitat
www.carisma.agentas.ad | facebook.com/carisma.amb.agentas |
carismaambagentas@gmail.com | Telèfon: 644 082
CARISMA &
AGENTAS
BOTIGUES
BENÈFIQUES
A ANDORRA
La Festa de la gent gran 2017 va
celebrar ahir la seva darrera jor-
nada amb l’acte central a la sala
Sant Domènec, on es van citar
bona part dels padrins de la
ciutat. L’alcalde de la Seu d’Ur-
gell, Albert Batalla, juntament
amb la regidora de la Gent Gran
de l’Ajuntament, Montserrat
Bonet, van fer la tradicional
salutació institucional davant
d’una sala plena. En la seva
intervenció, Bonet va subrat-
llar “la consolidació de l’aposta
feta per l’Ajuntament de la Seu
d’Urgell d’organitzar diversos
actes intergeneracionals al llarg
d’aquesta setmana per celebrar
el Dia mundial de la gent gran.
Aquestes propostes han fet re-
alitat el lema de la festa d’en-
guany, Gent gran, esperit jove”.
Bonet va manifestar que l’ob-
jectiu de l’Ajuntament és impli-
car tota la societat urgellenca a
l’hora d’organitzar la Festa de la
gent gran, però també la resta
d’activitats que es realitzen al
llarg de l’any: “Amb actes que
sumin gent de totes les edats,
per aconseguir una Seu encara
més cohesionada”, va remarcar
la regidora.
Per la seva part, Batalla, en
la seva salutació als padrins que
van omplir Sant Domènec, va
voler fer un paral·lelisme entre
la tècnica artística que utilitza-
va Antoni Gaudí, el trencadís, i
la societat urgellenca. “La Seu
és una ciutat de colors, una
barreja de gent gran, gent jove,
gent nascuda aquí i gent vingu-
da d’arreu, que fent pinya entre
tots plegats ens permet ser una
ciutat cohesionada, una ciutat
multicolor, com són els trenca-
dissos de Gaudí.”
El colofó de l’acte central de
la Festa de la gent gran el va
posar l’actuació del grup d’ha-
vaneres A Tota Vela. I com cada
any, abans del dinar de germa-
nor prop de 200 padrins es van
fer la foto de família davant la
façana de l’Ajuntament amb les
autoritats municipals.
Seguint la tradició, un dinar
popular a la pista polivalent
de la zona esportiva i un ball
popular amb el Duo Làser tan-
caven la Festa de la gent gran
2017 de la Seu d’Urgell. Com
a novetat d’enguany i enllaçant
amb el lema de la festa, Gent
gran, esperit jove, s’ha enregis-
trat un vídeo intergeneracional
expressament per a l’ocasió en
què intervenen persones grans
i gent jove. Una altra activitat
lúdica per excel·lència en què
han participat conjuntament
padrins urgellencs de totes les
edats ha estat, una vegada més,
l’emotiu ball cerdà intergenera-
cional, que va tenir lloc dissabte
a la plaça de les Monges amb un
gran èxit de públic assistent.
La festa de la gent gran aposta
pels actes intergeneracionals
‘Gent gran, esperit jove’ ha estat enguany el lema escollit per a la celebració
La Seu d’Urgell
Prop de 200 padrins es van fer la foto de família davant l’Ajuntament.
a.S.U.
Redacció
La SeU d’UrgeLL
Un motorista va morir ahir
en un accident a la C-14, a
l’altura de Peramola. Els fets
van tenir lloc a les 18.44 ho-
res, al punt quilomètric 147
d’aquesta via, quan hi va ha-
ver una topada frontal en què
es van veure implicats dos tu-
rismes i una moto. El conduc-
tor d’aquest darrer vehicle va
perdre la vida, mentre que
l’acompanyant va resultar fe-
rida menys greu.
Fins al lloc del sinistre es
van desplaçar sis patrulles
dels mossos d’esquadra, una
dotació del cos de bombers,
dues ambulàncies i tam-
bé l’helicòpter del Sistema
d’Emergències Mèdiques
(SEM). El xoc va obligar a
habilitar el pas alternatiu
de vehicles. Tot seguit es va
tallar la carretera en els dos
sentits de la marxa i els cot-
xes es van desviar. L’accident
va provocar retencions a la
C-14. Abans de les nou de la
nit la situació ja estava nor-
malitzada.
Aquest cap de setmana, a
les carreteres catalanes han
perdut la vida tres motoris-
tes. Amb aquests ja són 36
els motoristes que han mort
aquest any a Catalunya. Da-
vant d’això, el Servei Català
de Trànsit va demanar ahir al
col·lectiu més percepció del
risc i consciència de la seva
fragilitat, i va fer una crida a
la resta d’usuaris al respecte i
les actituds de protecció per
reduir les víctimes.
Mor un motorista en una
col·lisió frontal a la C-14
a l’altura de Peramola
Redacció
La SeU d’UrgeLL
accident
L’Ajuntament de la Seu està
cobrint 250 escocells d’arbres
amb l’objectiu d’anivellar-los a
la mateixa alçada de la vorera.
El material que es fa servir per
tapar els forats al voltant dels
arbres és un aglomerat especial
de jardineria. Els escocells que
s’estan tapant són els ubicats a
l’avinguda Pau Claris i a l’avin-
guda Salòria. A més a més, els
escocells de l’avinguda Salòria
s’estan eixamplant per donar
millor cabuda a les arrels dels
arbres. L’acció dona compli-
ment a una de les propostes
més votades dels pressupostos
participatius.
L’Ajuntament cobreix uns
250 escocells d’arbres
La Seu d’Urgell
Redacció
La SeU d’UrgeLL

Cultura
El primer intent, segur que ho re-
corden, va acabar gairebé com el
rosari de l’aurora, amb el minis-
teri de Cultura retirant-li pública-
ment el suport –i a instàncies, al-
legava el departament, d’un grup
considerabledelsector,quenoho
veien clar– dies abans de la gala
de presentació, que va tenir lloc
el 10 de febrer al Centre de Con-
gressos de la capital i amb Isona
Passola, la presidenta de l’aca-
dèmia catalana, com a madrina.
Des d’aleshores, el silenci. Fins
dijous, que Josep Pozo –que con-
tinua exercint com a president
de l’Acadèmia de les Arts i de les
Ciències Cinematogràfiques del
Principat d’Andorra, aka ACPA–
va rebre la conformitat del mi-
nisteri de l’Interior: l’entitat ha
hagut de reconvertir-se en as-
sociació professional i calia –diu
Pozo– modificar alguns aspectes
dels estatuts per adaptar-los a la
legislació. Tecnicismes com ara
l’obligació de dotar-se d’un òrgan
sancionador, per exemple. Resol-
ta la paperassa, l’ACPA espera ara
l’autorització definitiva d’Interi-
or per començar a operar. I amb
el mateix nom, “perquè el tenim
degudament registrat i segellat;
és veritat que hi va haver algun
intent que el canviéssim, però
sense cap base legal”, diu Pozo.
Així que es dirà Acadèmia. No hi
posa data per no enganxar-s’hi
una altra vegada els dits, però au-
gura que és “qüestió de dies”.
I ara, què? El primer pas serà
contactar amb els professionals
que ja s’hi havien “preinscrit”
abans del 10 de febrer –una qua-
rantena, diu Pozo– més aquells
altres que estaven a l’expectativa
de com es resolia el litigi perquè
s’hi donin d’alta. I d’aquí en sor-
tirà una junta directiva amb una
sola missió: convocar eleccions.
Així que, com diu ell mateix, “la
meva presidència es podria aca-
bar perfectament després de les
eleccions, si així ho determinen
els socis; però l’objectiu, que era
aixecar l’Acadèmia, ja l’hem acon-
seguit. Que la presideixi jo o un
altre professional és secundari”.
Pozo evita posar-hi dates, ja ho
hem dit, però confia a tenir l’au-
torització d’Interior abans que
acabi el mes, “per posar-nos a tre-
ballar de manera immediata”.
Els antecedents conviden a
la prudència. Però de moment
sembla que hi ha hagut un tímid,
molt tímid acostament al minis-
teri. Pozo parla d’alguna trobada
“extraoficial” per llimar diferènci-
es: “Crec que hem entès que hau-
ria calgut portar tot aquest afer
d’una altra manera; per part seva
hi ha intenció de donar suport al
projecte, ara sí; i per a nosaltres
és absolutament imprescindible
tenir la seva complicitat; si no,
no tindria cap sentit tirar-ho en-
davant.”
L’ACPA, en fi, sembla que surt
finalment dels llimbs, i amb els
legítims objectius fundacionals
intactes: “Representar, fomentar,
promocionar, internacionalitzar
i defensar la cinematografia na-
cional essent-ne la veu unitària
davant d’organismes, instituci-
ons públiques i altres entitats.”
Canalitzar, en resum, les inqui-
etuds del sector, dinamitzar-lo
i captar produccions foranes.
Com? En primer lloc, creant una
film comission que els posi les co-
ses fàcils l’hora de rodar al país;
però sobretot, lluitant per uns
incentius fiscals –bàsicament,
desgravacions– avui inexistents
al sector i que podrien conver-
tir-nos, diu Pozo, en un destí ci-
nematogràficament atractiu. Els
premis Isard, així com el festival
internacional a què Pozo s’ha-
via referit en els inicis d’aquesta
aventura, queden ara supeditats
a la consolidació de l’acadèmia,
que és l’objectiu prioritari. Potser
el 2019, augura.
El que es manté sense canvis
és l’estructura de l’ACPA i les con-
dicions per formar-ne part, amb
dues categories de socis –nume-
raris, és a dir professionals amb
un llargmetratge com a mínim al
currículum; i associats, és a dir,
particulars i empreses estreta-
ment vinculats a la (diguem-ne)
indústria del cine–. A banda de
president, vicepresident, secreta-
ri i tresorer, la junta, com s’havia
dit, estarà formada quan arribi el
moment per un representant de
cadascuna de les catorze catego-
ries previstes per als socis: pro-
ducció, guió, direcció, interpreta-
ció, fotografia, direcció artística,
disseny de vestuari, maquillatge
i perruqueria, música, muntatge,
efectes especials, animació, so i
direcció de producció. A veure si
a la segona l’ACPA troba les com-
plicitats que al febrer no va saber
generar. O no l’hi van deixar.
L’Acadèmia torna dels llimbs
Reconvertida en associació professional, l’ACPA vol començar a operar a finals de mes; i primer de tot, eleccions
Cine
A. Luengo
andorra la Vella
L’Acadèmia de les Arts i de les ciències del Principat d’Andorra (ACPA) serà una realitat ben aviat, augura el president, Josep Pozo; el primer intent, al febrer, va encallar.
aCpa
‘73 minutos’ torna al taller; ‘danger’, a les Canàries
Mentre lluita per tirar endavant l’acadèmia, pozo
continua embarcat en la seva carrera com a di-
rector i productor, al capdavant d’Imminent però
ara amb peu i mig a les Canàries, on acaba de
concloure el rodatge de Solo, de nou amb alain
Hernández, el cinquè llargmetratge en què partici-
pa la productora. en endavant, diu, es concentra-
rà en els dos projectes que té entre cella i cella.
el primer és el remuntatge de 73 minutos, la seva
segona pel·lícula com a director, rodada –segur
que ho recorden– la primavera del 2016 a anyós
i protagonitzada pel mateix Hernández i també
per elisabet Terri. 73 minutos es va presentar al
febrer, en la presentació de l’aCpa, i en les projec-
cions privades que se n’han fet es van detectar
–continua pozo– detalls que calia polir, “lògics en
una pel·lícula que transcorre quasi íntegrament a
l’interior d’un cotxe”, i per això ha tornat a pas-
sar per la sala de muntatge. La versió definitiva
estarà llesta a partir de novembre, i sembla que
Filmax hi podria estar interessada. d’altra banda,
Danger –que s’havia de rodar inicialment a l’esta-
ció de Sud Radio– es filmarà definitivament a les
Canàries: “Rodar a Andorra sense ajudes fiscals
ni subvencions, com ho hem fet fins ara, és invia-
ble.” així que a les Canàries.

cultura 17dilluns, 9 d’octubre del 2017
L’any passat, si ho recorden, va
ser Bajo Ulloa, amb un clàssic
com Alas de mariposa, i aquest
serà Fernando Trueba, l’encar-
regat de fer els honors de la 8a
edició de les Jornades de cine
espanyol, que organitza l’ambai-
xada i que fins al 9 de novembre
projectarà sis pel·lícules, sis, als
cines Illa Carlemany, incloses
Truman, de Cesc, i Donkey Xote,
el segon llarg d’animació del
nostre Josep Pozo (totes dues,
el 17 d’octubre).
Trueba, amb el seu Oscar al
sarró –el 1993 es va endur l’es-
tatueta a la millor pel·lícula de
parla no anglesa per Belle Épo-
que–, protagonitzarà la jornada
inaugural amb una altra de les
fites del recent cine d’animació
espanyol, aquest Chico & Rita
concebut i parit a quatre mans
amb l’il·lustrador Javier Maris-
cal i que segueix les peripècies
musicosentimentals d’un pia-
nista de jazz i una cantant cu-
bans al llarg de dues dècades i
dos continents i mig: l’Havana,
el Nova York i el París dels anys
40 i 50 del segle passat. Chico &
Rita va ser un fracàs comercial
–va costar 13 milions de dòlars
i amb prou feines en va recap-
tar la sisena part–, però va ser
la millor pel·lícula d’animació
als premis del cine europeu i als
Goya del 2011, i va optar a l’Os-
car del 2012 en aquesta mateixa
categoria.
Un títol de culte, en fi, i un
gènere que s’estrena a les Jor-
nades per partida doble: Don-
key Xote (2007) va ser la sego-
na i última incursió de Pozo
en l’animació, després de l’èxit
majúscul d’El Cid (2003) i uns
anys abans d’iniciar l’aventu-
ra andorrana. I com en aquella
ocasió, la recompensa va ser el
Goya de la categoria gràcies a
una hàbil recreació de les aven-
tures del cavaller cervantí. A la
Barcelona de principis del XVII,
per cert. També Pozo assistirà
a la projecció, excepcionalment
en sessió matinal (11 hores) i
destinada al públic infantil.
La resta de la cartellera la
completen quatre títols que re-
passen com és habitual algun
dels èxits de l’últim cine espa-
nyol així com títols que aquí
no s’han vist mai a la pantalla
gran. El primer és, òbviament,
Truman (2015), especialment
oportuna si tenim en compte
que a la primavera passada Gay
va rodar per aquí dalt Félix, la
telesèrie de Movistar+ que s’es-
trenarà al primer trimestre del
2018. Javier Cámara (Tomás) i,
de nou, Darín (Julián), hi encar-
nen dos vells amics que es retro-
ben després de molts anys en
uns moments especialment de-
licats per al segon. I tot, segons
la perspectiva de Truman, el gos
bullmastiff de Julián. Serà, ja
ho hem dit, el mateix 17 d’oc-
tubre, a la sessió habitual de les
Jornades (20 hores), i l’entrada,
gratuïta, com la de la resta de les
projeccions.
Entre les rareses –més o
menys– del cicle hi ha Las ove-
jas no pierden el tren, d’Álvaro
Fernández Armero (26 d’octu-
bre), 18 comidas, de Jorge Coira
(7 de novembre), i Loreak, de
Jon Garaño i José María Goe-
naga (9 de novembre). Protago-
nitzada per Candela Peña, Raúl
Srévalo. Imma Cuesta i Alberto
San Juan, Las ovejas... (2014)
és l’última comèdia del direc-
tor de Todo es mentira, Brujas i
Nada en la nevera, a compte de
les peripècies d’un matrimoni
–ell, escriptor; ella, dissenyado-
ra– que es muda al camp amb el
fill (granadet) a l’esquena. 18 co-
midas és el toc exòtic del cartell,
i el gallec Coira hi ressegueix
en to agredolç i a la manera del
Robert Altman de Vidas cruza-
das les trajectòries dels seus sis
protagonistes al llarg dels tres
àpats del mateix dia. Si fan nú-
meros, els sortiran les divuit co-
midas del títol. Atenció al repar-
timent, que encapçala el també
gallec Luis Tosar i on també fi-
guren Cristina Brondo i Sergio
Peris-Mencheta. I acabem amb
Loreak, un altre títol d’estirp alt-
maniana, amb tres dones sacse-
jades per l’arribada de tres rams
de flors, i que va ser candidata
als Goya del 2015.
Trueba obre demà les Jornades de
cine espanyol amb ‘Chico & Rita’
Fins al 9 de novembre es projectaran sis pel·lícules a Illa Carlemany, inclòs ‘Donkey Xote’
Cicle
L’Havana, el París i el Nova York dels anys 40 i 50 són els escenaris de ‘Chico & Rita’, del tàndem Trueba/Mariscal.
‘ChiCo & rita’
Redacció
esCaldes-engordany
teatre
Dos centenars i mig d’espec-
tadors van omplir dissabte
el Comunal de la capital amb
l’estrena de Jo dono, tu dones,
ell dona, el muntatge de la
companyia Making Of dirigit
per Mercè Canals a benefici de
l’Associació de Trasplantats i
Donants (Atida). Es tractava,
diu la presidenta, de conscien-
ciarlapoblaciódelanecessitat
de regular la donació d’òrgans
al país, avui als llimbs, “i hem
fet un pas endavant”.
Atida omple el
Comunal
Curs
El CAEE escaldenc estrena
dimarts la segona edició del
cicle La clau, taller d’intro-
ducció a l’art, dirigit a perso-
nes no expertes en la matèria
i amb l’objectiu de compartir
aspectes fonamentals de l’art
des d’una perspectiva que
prima l’experiència sobre els
continguts acadèmics i que
proposa en aquesta ocasió
quatre sessions, impartides
per les historiadores Ruth
Casabella i Aurora Baena:
L’art per l’art: què passa amb
l’art actual, destruir per cons-
truir i la cultura de masses
(10 d’octubre); El nu femení i
el cos humà com a tema artístic
(24 d’octubre); Art i identitat:
l’art a Andorra (7 de novem-
bre), i El nu masculí i el cos
humà com a tema artístic (21
de novembre). L’entrada és
gratuïta i cal reserva prèvia.
Nova edició del
taller La clau
d’introducció a
l’art al CAEE
Redacció
esCaldes-engordany
EXTRAESCOLARS!
ACTIVITATS
Av. Santa Coloma, 115. AD500 Andorra la Vella · esport@360extrem.com · Tel. 828 566 www.360extrem.com
Activitats extraescolars per a nens majors de 6
anys. En una mateixa activitat es realitzen molt
esports durant el curs: gimnàstica i acrobàcies,
llit elàstic, preparació física i circuits, freeski o
snowboard, skate, bmx, rollers!
A més de gaudir de descomptes i avantatges al
360ºeXtrem i passar-ho pipa!
INSCRIU-TE!
esport@360extrem.com / Tel. 828 566
+ INFORMACIÓ
INSCRIPCIONS
ESPORTS DURANT LES TARDES
LLITS ELÀSTICS I GIMNÀSTICA
SKATE, SCOOTER, BMX
A PARTIR DE 6 ANYS
Grup 6 a 9 anys
Dimecres o dijous de 17:30h a 19h
Grup +10 anys
Dimarts i/o dijous de 18h a 20h

Esports
La pretemporada del Bàsquet
Club MoraBanc Andorra va ali-
mentarelpositivismeivadeixar
bones sensacions. Fins i tot va
portar resultats il·lusionadors.
L’inici de curs, l’oficial, ha ali-
mentat els dubtes, i per tant
la negativitat. Tres derrotes
consecutives i queda clar que
el nou projecte encara està en
fase de construcció. Primer es
va perdre contra el potent Reial
Madrid, després a la pròrroga
contra el sorprenent Monta-
kit Fuenlabrada i ahir contra
l’UCAM Múrcia, que encara no
havia guanyat cap partit. Els de
Joan Peñarroya van caure per
81 a 77 i dimecres reben al po-
liesportiu d’Andorra l’Unics Ka-
zan en el primer matx de l’Eu-
roCup i, diumenge, l’Herbalife
Gran Canària.
L’equip, tot i que lluita i no
perd la cara als partits, no està
encertat en el rebot, li falta bri-
llantor ofensiva, alguns juga-
dors no estan en el seu millor
nivell i no domina els partits
perquè sempre va a remolc.
Contra l’UCAM Múrcia –sense
Vitor Faverani i José Ángel An-
telo– es va veure un bon inici de
partit amb un parcial de 2 a 7 i
un Andrew Albicy endollat en la
direcció. Un parcial de 10 a 0 va
despertar l’UCAM Múrcia, lide-
rats pel dominico-nord-americà
Sadiel Rojas i la intimidació del
center belga Kevin Tumba. El 12
a 7 va fer que Peñarroya dema-
nés temps mort. Era clar que la
direcció d’Andrew Albicy el sa-
tisfeia i va ser l’única peça que
no va tocar fins al final dels pri-
mers 10 minuts. El domini va
ser per als d’Ibon Navarro. Més
dins el partit i, sobretot, captu-
rant més rebots, fet que els do-
nava més opcions després d’er-
rada. Al final del primer quart,
una bomba de Jaime Fernández
maquillava el marcador amb un
25 a 23. En el segon acte, el par-
cial de l’UCAM Múrcia de 5 a 0
va ser com enviar un missatge
als andorrans. O tenien més
tensió o els murcians no tin-
drien pietat. Un triple de Sadiel
Rojas, el seu tercer, i també el
tercer 2+1 de Marcos Delía van
deixar un 40 a 31. Un parcial de
2 a 5 va deixar al descans un 43
a 36. El BC MoraBanc continua-
va viu, però amb un joc força ir-
regular amb molts alts i baixos.
A la represa, Przemek Kar-
nowski va dominar la pintura
i va carregar de faltes Kevin
Tumba i Marcos Delía. Del 50 a
41, amb el triple del veterà Brad
Oleson, es va passar al 52 a 50
amb els punts de Karnowski. El
pivot, ofensivament, es va mos-
trar com el més actiu. L’entesa
amb Albicy va ser clau i al final
del tercer quart, màxima igual-
tat amb el 62 a 60.
Es pronosticava un altre par-
tit amb final emocionant, i així
va ser. Amb més errors que en-
certs, però els dos equips van
optar a la victòria, tot i que sem-
pre amb el domini de l’UCAM
Múrcia i un BC MoraBanc a
rebuf. Els tirs lliures fallats per
Karnowski van ser claus, però
Jaka Blazic va tenir el triple per
forçar la pròrroga. Novament
va sortir creu i aquesta vegada
va ser per acabar vermells. Sa-
diel Rojas va ser el botxí.
De les bones sensacions als dubtes
El bon regust de la bona pretemporada del MoraBanc ha donat pas al gust agredolç per les tres derrotes seguides
Bàsquet
Redacció
andorra la Vella
Karnowski lluita per un rebot, un dels punts negatius durant el partit contra l’UCAM Múrcia, amb Marcos Delía i Sadiel Rojas.
acB photo / j. Bernal
UCAM Múrcia BC MoraBanc
81 77
Parcials: 25-23, 43-36 –descans–; 62-60 i
81-77.
Àrbitres: Daniel Hierrezuelo, Óscar Perea i
Carlos Sánchez Montserrat.
Eliminats: Ovie Soko, Kevin Tumba i Marcos
Delía –UCAM Múrcia–.
Clevin Hannah 13
Brad Oleson 8
Sadiel Rojas 16
Lukovic 8
Kevin Tumba 8
Álex Urtasun 8
Marcos delía 13
Kloof 4
ovie Soko 1
Vitor Benite 2
olaizola 0
Albicy 12
David Jelínek 4
Vlado Jankovic 2
John Shurna 11
Moussa Diagne 7
Karnowski 15
david Walker 5
jaka Blazic 10
oliver Stevic 4
jaime Fernández 7
Palacio Municipal de Deportes de Múrcia:
5.114 espectadors (segons la Lliga ACB)
Lliga ACB (tercera jornada)
93 Madrid - tecnyconta Saragossa 65
111 Barça lassa - San pablo Burgos 81
75 Movistar estudiantes - Guipúscoa 92
67 Iberostar tenerife - València 70
100 herbalife Gc - Baskonia 82
77 Montakit ‘Fuenla’ - Unicaja 69
81 UCAM Múrcia - BC MoraBanc 77
86 reial Betis ep - retabet Bilbao 94
77 obradoiro - divina Seguros 68
ClassifiCaCió
PJ PG PP
1 reial Madrid 3 3 0
2 Barça lassa 3 3 0
3 herbalife Gc 3 3 0
4 València Basket 3 3 0
5 Montakit ‘Fuenla’ 3 3 0
6 Guipúscoa 3 2 1
7 Unicaja Màlaga 3 2 1
8 Iberostar tenerife 3 2 1
9 Monbus obradoiro 3 2 1
10 Baskonia 3 1 2
11 UcaM Múrcia 3 1 2
12 retabet Bilbao 3 1 2
13 divina Seguros 2 0 2
14 Movistar ‘estu’ 2 0 2
15 BC MoraBanc 3 0 3
16 tecnyconta 3 0 3
17 reial Betis ep 3 0 3
18 San pablo Burgos 3 0 3
joan peñarroya: “Som un equip en fase de
construcció que anirà millorant”
Missatge optimista, com no podia ser d’una altra
manera. les tres derrotes consecutives del Bc
MoraBanc en aquest inici de curs creen un xic de
dubtes, però el tècnic, joan peñarroya, busca la
lectura positiva. “Ha estat un altre final de cara o
creu i al final se’ns ha tornat a escapar. Hem co-
mençat amb les idees ofensives molt clares per
on volíem fer-los mal en la defensa de Múrcia.
comencem bé, però regalem tres llançaments
lliurats a Sadiel rojas, que fa que Múrcia entri
dins del partit. en la nostra anella tornem a tenir
una sagnia en el rebot ofensiu, que fa que el
rival estigui amb confiança. Múrcia ha portat la
iniciativa, però la bona notícia ha estat que hem
arribat al descans amb vida. ha estat un partit
de tu a tu i toca continuar. no és l’inici que es-
peràvem. Tot i així, l’equip ha competit bé”, va
indicar peñarroya, que veu la millora aviat. “Som
un equip en construcció i un equip que anirà mi-
llorant. Som molt a prop de la victòria, i arriba-
rà. Ens falta ser més consistents i ens hem de
quedar amb les coses bones que fem. a més
a més, els detalls no ens estan acompanyant.”
Sobre l’arribada d’un nou fitxatge, pilotes fora:
“només espero que millorem els aspectes que
no fem bé.”

esports 19Dilluns, 9 D’octubre Del 2017
Motociclisme
Xavi Cardelús, tot i les mo-
lèsties i el dolor a la mà dre-
ta, es va classificar 13è i 11è,
respectivament, en les dues
curses del Moto2 European
Championship disputades al
circuit aragonès de Motor-
Land. “Acabar les dues cur-
ses era l’objectiu principal
perquè tenia clar que les mo-
lèsties i el dolor anirien acu-
mulant-se al llarg del dia”, va
dir Cardelús.
Xavi Cardelús
suma vuit punts
Hoquei patins
El Seat Andorra Hoquei Club
va superar el Reus Deportiu
per 9 a 4. L’equip dirigit per
Roger Corral ja acumula dues
victòries i només una derrota
i ocupa posicions capdavante-
res al grup B de Primera Cata-
lana. El Seat Andorra Hoquei
Club tindrà dos partits aques-
ta setmana, ja que jugarà di-
jous amb el Lleida i dissabte
amb el Sant Cugat. Tots dos
partits fora de casa.
El Seat AHC
venç el Reus
Futbol sala
El Club Esportiu Sant Julià
va encaixar la tercera derrota
de tres de possibles en per-
dre per 2-3 contra l’Alcoletge
amb un gol a set segons del fi-
nal. Els de Moisés Gonçalves
van remuntar un 0 a 1 advers
amb gols d’Omar Debboun i
Brayan Pinto, però Joan Jo-
sep Martínez va sentenciar.
L’Enfaf, de Xavier de la Rosa,
va golejar per 8 a 3 el Torre-
dembarra en l’estrena.
El CE Sant Julià
perd al final
Rugbi femení
El VPC Andorra femení va
acabar en segona posició
en el primer torneig femení
del curs, que es va disputar
a Gruissan. Les andorra-
nes van superar per 20 a 15
l’Albères i per 41 a 5 el Men-
des, però van perdre per 0 a
51 contra el Narbona. De fet,
el Narbona va ser el primer
classificat amb un domini
clar i contundent sobre les
seves rivals.
El VPC femení,
2n a Gruissan
Rugbi
El VPC Andorra va encaixar la
segona derrota del curs en el ter-
cer partit seguit fora de casa. El
binomi tècnic format per Xepi
García i David Kirikaixvili va
veure com el seu equip perdia
per 38 a 8 al terreny de joc de la
USCantonSt.Lys.Elsandorrans
van pagar el seu mal inici contra
un rival amb una davantera de
força nivell. Nico González va fer
un assaig i Ramas Jinashvili va
anotar un cop de càstig.
El VPC paga el
seu mal inici
Marc Casal i Imma Parilla van
aconseguir el títol de campions
d’Andorra de la Multisegur As-
segurances Copa d’Andorra de
curses de muntanya després de
l’última prova que es va dispu-
tar ahir, la Vertical Kilometer
Vallnord, en què es va impo-
sar el germà de Marc, Òscar,
amb un temps de 39.51,90. Al
podi el van acompanyar el seu
germà, Marc, i Jordi Alís. El
podi de la general masculina el
van tancar Jordi Alís i Carlos
Fernández. En noies, la victòria
va ser per a Alba Segura amb un
crono de 52.10,42, al davant de
Laura Castellarnau i Sònia Car-
rillo. El de la general femenina
el va tancar Queralt Riba i Sò-
nia Carrillo. El títol de la Copa
d’Andorra d’enguany tenia en
compte els set millors resultats
de les deu curses organitzades
en categoria sènior.
Marc Casal i Imma Parrilla,
campions d’Andorra
Curses de muntanya
La Multisegur Copa d’Andorra de curses de muntanya amb el podi definitiu.
FaM
Redacció
andoRRa la vella
Marc Vales
es lesiona
Futbol
El partit contra Portugal ja és
història i la selecció d’Andor-
ra només pensa en el matx
de demà, a les 20.45 hores,
contra Letònia a Riga per in-
tentar acabar en cinquena
posició en el grup B de la fase
de classificació del Mundial
2018 i no en l’últim lloc. Els
de Koldo Álvarez tenen la
baixa de Marc Vales, amb un
trencament del tendó isquio-
tibial de la cama esquerra. Al
seu lloc entra Marc Ferré (FC
Andorra). A la convocatòria
també hi haurà les novetats
de Marc Pujol i Jordi Rubio.
Redacció
andoRRa la vella
Marc Vales amb Bernardo Silva.
FaCebook
Triomf en RC4
al Ral·li RACC
automobilisme
Marcel Besolí i Xavi Carulla
van completar el Ral·li RACC
Catalunya-Costa Daurada, i
ho van fer havent guanyat en
la categoria RC4 com a pilots
no prioritaris. Així, Besolí
es va treure l’espina de l’any
passat. “Estic molt satisfet
per haver pogut competir i
també pel resultat assolit”,
va dir. Besolí i Carulla van
ser 35ns en la categoria ab-
soluta. Per la seva banda,
Claudi Ribeiro Leite i Marta
Anglada no van completar la
prova en trencar un braç de
la suspensió del Peugeot.
Redacció
andoRRa la vella
Marcel Besolí, al Ral·li RACC.
FotoespoRt
Tots dos es coneixen les munta-
nyes del país com el palmell de
la mà. A més a més, són bons
amics. Pugen muntanyes, s’en-
trenen en bicicleta i de tant en
tant s’inscriuen en bogeries
com els 2.900 Alpine Run –or-
ganitzats per Carles Rossell i
Matt Lefort–. Una autèntica
animalada de prova. Força se-
lectiva, com no podia ser d’una
altra manera. Es disputa per
parelles i connecta els set pics
més alts d’Andorra, tots per
sobre dels 2.900 metres d’alti-
tud, amb un recorregut de 70
quilòmetres i un desnivell de
6.700 metres. En aquesta terce-
ra edició, el triomf va ser andor-
rà: l’alpinista Domi Trastoy i el
corredor de curses de muntanya
Lluís Sanvicente. Companys de
fatigues i aventures que van fer
un temps de 16.51 hores, amb
un nom de l’equip ben curiós:
Calçot i Entrecot. Van rebre una
penalització de 45 minuts, però
ni els va afectar. Els segons clas-
sificats van ser els catalans de
Vilafranca Toni Morera i Iván
Artigas, amb 17.08 hores i tam-
bé 45 minuts de penalització, i
els tercers, els francesos Julien
Moncomble i Clément Valla.
“Ha estat una experiència
brutal. Una cursa molt salvat-
ge, amb un terreny que m’en-
canta, és a dir molt tècnic”, va
dir Trastoy, que tot i haver fet
16 hores de prova amb un des-
nivell espectacular ahir ja estava
treballant en el seu negoci a Os
de Civís. De fet, va aconseguir
rescabalar-se de la cursa de l’any
passat, en què va arribar fins a
Sorteny. “El nivell de la prova
era brutal i no ens esperàvem de
cap de les maneres guanyar”, va
sentenciar Trastoy, que ja pen-
sa en un altre 8.000 cap al mes
d’abrilomaig.“Encaranohotinc
decidit, però ara ja toca descan-
sar.” Els 2.900 Alpine Run conti-
nuen deixant bones sensacions
i en aquesta tercera edició han
tornat a deixar un bon regust
a tots.
Amics d’altura
Domi Trastoy i Lluís Sanvicente, dos bons amics, s’imposen als 2.900 Alpine Run
Curses de muntanya
Lluís Sanvicente i Domi Trastoy, en un dels refugis de la 2.900 Alpine Run.
FaCebook
Víctor Duaso
andoRRa la vella

Classificats
VEHICLES
Skoda Fabia
OFERTA DE TARDOR
MOTOR ESPAI
Av. d’Enclar, 50 – Santa Coloma – Principat d’Andorra
vda.skoda@andorra.ad – Tel. (+376) 89 00 00
GARANTIA 5 ANYS
Oferta vàlida per a vehicles en estoc i ﬁns els 30 d’octubre.
Equipament de sèrie: ESC incloent ABS, ASR, MSR i Dual Rate. Aire condicionat. Airbag conductor i passatger. Airbags laterals. Airbags
cortina. Llantes alumini 16” Italia Antracita. Retrovisors ext. elèctrics i calefactats. Regulador de velocitat. Sistema Start & Stop. TPM: control
pressió pneumàtics. Front Assistance. Recolza caps davant i darrera. Recolza braç central davant. Tanca centralitzada amb comandament.
Volant regulable en alçada i profunditat. Petit pack cuir: pom canvi, fre de mà i volant. 3 branques amb funcions ràdio/telèfon. Connexió USB
+ Aux.in + carta SD. Fars antiboira. Llum diürna a LED + fons far negre. Encesa automàtica de llums. Vidres elèctrics davant. Ordinador “Maxi
Dot”. Seient conductor regulable en alçada. Seient darrere separat. Ràdio ”Bolero” + Smartlink. Sistema de telèfon Bluetooth. Vidres de darrera
elèctrics i sobre tintats. Catifes davant i darrere. Pack visibilitat. Sensor aparcament al darrere.
Segueix-nos al
FABIA BERLINA 1.4 TDI 90 cv Drive
16.970 € - 3000 € = 13.970 €
FABIA COMBI 1.4 TDI 90 cv Drive
17.140 € - 3.420 € = 13.750 €

Diari del 09 d'octubre del 2017

Diari del 09 d'octubre del 2017

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Tendances

Tendances (20)

Similaire à Diari del 09 d'octubre del 2017

Similaire à Diari del 09 d'octubre del 2017 (20)

Plus de La Veu del Poble, S.A.

Plus de La Veu del Poble, S.A. (20)

Diari del 09 d'octubre del 2017