SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  21
Laura Poveda i Ainhoa Cañabate
1er de Batxillerat.
2013


La cura del cos.
-Les Termes
-Higiene
-Que utilitzaven per la higiene?



La cura del cabell.
-El cabell
-Pentinats
-Perruques i tints.



Últims retocs.
-Maquillatge.



Ungüents i perfums
-L’enigma dels perfums
-Perfums
-Recipients
Les termes era un lloc públic on els romans feien els seus banys
complets.
 Estaven dividides en tres parts: el frigidarium (piscina freda),
tepidarium (piscina tèbia) i caldarium (piscina calenta), a part del
apodyterium i de la palestra.




A l’antiguitat la higiene personal formava part de la vida
quotidiana, era molt important.
Els romans prenien un bany complet cada nou dies, nundinae.


Utilitzaven:



Pinces de depilar, volsellae: es feien servir en l’últim pas de la
higiene que era la depilació. També es feien servir cremes o cera,
dropax.


Cullerata, auriuscalpium: utensili que es feia servir per netejar les
orelles.



Estrígil: l’utilitzaven els atletes, servia per treure l’oli, la pols i la suor
del cos desprès de fer exercici.


Esponja: l’utilitzaven junt amb substancies abrasives o sinó utilitzaven
la pedra tosca.



Dentrificum: servia per rentar-se les dents eren uns pólvores de
sosa i bicarbonat(nitrum) o orins.
La cura dels cabells era un element essencial per a l’aparença.
 Els grecs i els romans sempre anaven ben pentinats, ja que era un
signe de civilitas.
 Els pentinats van ser cada vegada més elaborats per influència
hel·lènica i d’Orient.
 Per suavitzar el cabell utilitzaven locions.



El pentinat masculí: Els homes lliures solien portar els cabell curts o
rapats al cero. Els joves podien portar-los llargs.
Per afeitar-se la primera barba els joves se la deixaven créixer, fins
que ja tenia un aspecte format, aleshores la tallaven i la
consagraven a alguns deus.


El pentinat femení: les dones mai portaven els cabells curts.
- Les dones joves lluïen un pentinat molt senzill, unes trenes
recollides a la part alta del cap
- Les matrones romanes portaven pentinats més elaborats
que se'ls feien les seves esclaves,ornatrix. Les que no
disposaven d’aquest servei anaven a salons de bellesa
públics. Els pentinats eren molt alts amb diversos pisos de
cabells ( naturals o postissos) ornamentats amb cintes, perles,
flors... Moltes dones es tenyien es cabells.


La calvície era un defecte i s’intentava dissimular amb l’ajuda de
perruques, que eren molt habituals.

Les dones van començar a tenyir-se per dissimular els cabells blancs
o per obtenir determinats efectes.
 Les matrones portaven els cabells castany o negres. Fins que va
arribar la moda del cabells ros. Les prostitutes el portaven de colr
blau o roig.
 Els tints es feien amb greix de cabra i cendres de faig.



El maquillatge originalment tenia un fi religiós i màgic.



El rostre devia presentar un to molt pàl·lid, aconseguit amb: pols de
talc, farina de faves...
Sobre aquesta base pintaven les galtes i els llavis de color vermell
amb: nitrat roig, solatge de vi negra...
Els ulls es pintaven colors vius,(verd, blau o rosa), amb: terres
naturals, en alguns casos amb pedres precioses triturades, safra...



Maquillar-se estava malt vist ja que es relacionava amb la
prostitució.
Recipients del
maquillatge


El terme perfum prové del llatí per fumum.



Els olis perfumats i els ungüents eren articles de luxe a l’antiguitat i
els utilitzaven dones i homes. Eren imprescindibles en la seva vida
quotidiana.



Eren importats d’Orient i arribaven en envasos luxosos.


La preparació dels perfums a l’antiguitat era un procés complicat
que requeria un aprenentatge llarg.



Els perfums podien tenir una base:
-Liquida, feta amb diferents tipus d’olis. S’utilitzaven per donar
massatges, o per a perfumar els cabell.
-Greix animal, formant una pomada per perfumar el cos.
- Talc, s'utilitzava en el cos i el rostre.
A aquestes bases se li podien afegir essències, (flors, fruites...)


Els recipients eren d’alabastre, ceràmica, pedra, metall o vidre on
es guardaven els perfums.



Eren recipients molt luxosos i bonics.

Contenu connexe

Similaire à Històries de tocador. Ainhoa Cañabate i Laura Poveda

La cura del cos i l’estètica de l’antiguitat
La cura del cos i l’estètica de l’antiguitatLa cura del cos i l’estètica de l’antiguitat
La cura del cos i l’estètica de l’antiguitatlaura
 
La cura del cos i l’estètica de l’antiguitat
La cura del cos i l’estètica de l’antiguitatLa cura del cos i l’estètica de l’antiguitat
La cura del cos i l’estètica de l’antiguitatlaura
 
El Look Dels Romans
El Look Dels RomansEl Look Dels Romans
El Look Dels Romanseneriirene
 
L'estètica dels grecs
L'estètica dels grecsL'estètica dels grecs
L'estètica dels grecstdevesa
 
Les joies i els perfums dels romans
Les joies i els perfums dels romansLes joies i els perfums dels romans
Les joies i els perfums dels romansmariamallo3
 

Similaire à Històries de tocador. Ainhoa Cañabate i Laura Poveda (6)

La cura del cos i l’estètica de l’antiguitat
La cura del cos i l’estètica de l’antiguitatLa cura del cos i l’estètica de l’antiguitat
La cura del cos i l’estètica de l’antiguitat
 
La cura del cos i l’estètica de l’antiguitat
La cura del cos i l’estètica de l’antiguitatLa cura del cos i l’estètica de l’antiguitat
La cura del cos i l’estètica de l’antiguitat
 
El Look Dels Romans
El Look Dels RomansEl Look Dels Romans
El Look Dels Romans
 
L'estètica dels grecs
L'estètica dels grecsL'estètica dels grecs
L'estètica dels grecs
 
El món de la perruqueria
El món de la perruqueriaEl món de la perruqueria
El món de la perruqueria
 
Les joies i els perfums dels romans
Les joies i els perfums dels romansLes joies i els perfums dels romans
Les joies i els perfums dels romans
 

Plus de Can Planas Classiques (9)

Faetont
FaetontFaetont
Faetont
 
Els camperols de Lícia
Els camperols de LíciaEls camperols de Lícia
Els camperols de Lícia
 
Atalanta i Hipòmenes
Atalanta i HipòmenesAtalanta i Hipòmenes
Atalanta i Hipòmenes
 
Els camperols de Lícia
Els camperols de LíciaEls camperols de Lícia
Els camperols de Lícia
 
Psique i Cupido
Psique i CupidoPsique i Cupido
Psique i Cupido
 
Dafne i Apol·lo
Dafne i Apol·loDafne i Apol·lo
Dafne i Apol·lo
 
Dafne i Apol·lo
Dafne i Apol·loDafne i Apol·lo
Dafne i Apol·lo
 
Com fer una captura de pantalla?
Com fer una captura de pantalla?Com fer una captura de pantalla?
Com fer una captura de pantalla?
 
Tutorial: com fer una aportació a Google Maps?
Tutorial: com fer una aportació a Google Maps?Tutorial: com fer una aportació a Google Maps?
Tutorial: com fer una aportació a Google Maps?
 

Dernier

MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 

Dernier (7)

HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 

Històries de tocador. Ainhoa Cañabate i Laura Poveda

  • 1. Laura Poveda i Ainhoa Cañabate 1er de Batxillerat. 2013
  • 2.  La cura del cos. -Les Termes -Higiene -Que utilitzaven per la higiene?  La cura del cabell. -El cabell -Pentinats -Perruques i tints.  Últims retocs. -Maquillatge.  Ungüents i perfums -L’enigma dels perfums -Perfums -Recipients
  • 3.
  • 4. Les termes era un lloc públic on els romans feien els seus banys complets.  Estaven dividides en tres parts: el frigidarium (piscina freda), tepidarium (piscina tèbia) i caldarium (piscina calenta), a part del apodyterium i de la palestra. 
  • 5.   A l’antiguitat la higiene personal formava part de la vida quotidiana, era molt important. Els romans prenien un bany complet cada nou dies, nundinae.
  • 6.  Utilitzaven:  Pinces de depilar, volsellae: es feien servir en l’últim pas de la higiene que era la depilació. També es feien servir cremes o cera, dropax.
  • 7.  Cullerata, auriuscalpium: utensili que es feia servir per netejar les orelles.  Estrígil: l’utilitzaven els atletes, servia per treure l’oli, la pols i la suor del cos desprès de fer exercici.
  • 8.  Esponja: l’utilitzaven junt amb substancies abrasives o sinó utilitzaven la pedra tosca.  Dentrificum: servia per rentar-se les dents eren uns pólvores de sosa i bicarbonat(nitrum) o orins.
  • 9.
  • 10. La cura dels cabells era un element essencial per a l’aparença.  Els grecs i els romans sempre anaven ben pentinats, ja que era un signe de civilitas.  Els pentinats van ser cada vegada més elaborats per influència hel·lènica i d’Orient.  Per suavitzar el cabell utilitzaven locions. 
  • 11.  El pentinat masculí: Els homes lliures solien portar els cabell curts o rapats al cero. Els joves podien portar-los llargs. Per afeitar-se la primera barba els joves se la deixaven créixer, fins que ja tenia un aspecte format, aleshores la tallaven i la consagraven a alguns deus.
  • 12.  El pentinat femení: les dones mai portaven els cabells curts. - Les dones joves lluïen un pentinat molt senzill, unes trenes recollides a la part alta del cap - Les matrones romanes portaven pentinats més elaborats que se'ls feien les seves esclaves,ornatrix. Les que no disposaven d’aquest servei anaven a salons de bellesa públics. Els pentinats eren molt alts amb diversos pisos de cabells ( naturals o postissos) ornamentats amb cintes, perles, flors... Moltes dones es tenyien es cabells.
  • 13.
  • 14.  La calvície era un defecte i s’intentava dissimular amb l’ajuda de perruques, que eren molt habituals. Les dones van començar a tenyir-se per dissimular els cabells blancs o per obtenir determinats efectes.  Les matrones portaven els cabells castany o negres. Fins que va arribar la moda del cabells ros. Les prostitutes el portaven de colr blau o roig.  Els tints es feien amb greix de cabra i cendres de faig. 
  • 15.
  • 16.  El maquillatge originalment tenia un fi religiós i màgic.  El rostre devia presentar un to molt pàl·lid, aconseguit amb: pols de talc, farina de faves... Sobre aquesta base pintaven les galtes i els llavis de color vermell amb: nitrat roig, solatge de vi negra... Els ulls es pintaven colors vius,(verd, blau o rosa), amb: terres naturals, en alguns casos amb pedres precioses triturades, safra...  Maquillar-se estava malt vist ja que es relacionava amb la prostitució.
  • 18.
  • 19.  El terme perfum prové del llatí per fumum.  Els olis perfumats i els ungüents eren articles de luxe a l’antiguitat i els utilitzaven dones i homes. Eren imprescindibles en la seva vida quotidiana.  Eren importats d’Orient i arribaven en envasos luxosos.
  • 20.  La preparació dels perfums a l’antiguitat era un procés complicat que requeria un aprenentatge llarg.  Els perfums podien tenir una base: -Liquida, feta amb diferents tipus d’olis. S’utilitzaven per donar massatges, o per a perfumar els cabell. -Greix animal, formant una pomada per perfumar el cos. - Talc, s'utilitzava en el cos i el rostre. A aquestes bases se li podien afegir essències, (flors, fruites...)
  • 21.  Els recipients eren d’alabastre, ceràmica, pedra, metall o vidre on es guardaven els perfums.  Eren recipients molt luxosos i bonics.