ELS NUTRIENTS I EL SISTEMA DIGESTIU

1. Institut Rambla Prim
TEMA 3. LOCALITZACIÓ D’ESTRUCTURES ANATÒMIQUES BÀSIQUES
1. NIVELLS D’ORGANITZACIÓ DE LA MATÈRIA
Els éssers vius , igual que els inerts estan constituïts per matèria. Aquesta matèria esta organitzada
en diferents nivells, segons complexitat d’organització. La diferència entre els éssers vius i la
matèria inerta no està en la seva composició. Els àtoms del cos humà o dels organismes unicel·lulars
són els mateixos que componen els planetes, les roques i les estrelles. En realitat, la diferència entre
un ésser viu i un ésser no viu no està en els materials, sinó en com s’organitzen aquests materials.
Abril 2016
Ciències
aplicades I

2. Institut Rambla Prim
2. LA FUNCIÓ DE NUTRICIÓ
Cal tenir clara la diferència entre nutrició i alimentació:
L’alimentació consisteix en proporcionar al cos els aliments (sòlids o líquids) que són productes d’origen
agrícola, ramader...els consum d’aquests aliments proporciona al nostre organisme els nutrients necessaris
per viure.
La nutrició consisteix en obtenir els nutrients que hi ha als aliments a partir d’un conjunt de processos químics
i fer-los arribar a totes les cèl·lules perquè aquestes puguin funcionar. Per aconseguir això intervenen:
L’aparell digestiu, circulatori, respiratori i excretor
Abril 2016
Ciències
aplicades I

3. Institut Rambla Prim
ELS NUTRIENTS
Entre els nutrients que proporcionen els aliments destaquen, per la seva importància, els grups següents:
els glúcids, els lípids, les proteïnes, les vitamines i els minerals.
L'aigua no és ben bé un nutrient però el cos en necessita; sense aigua no es podria viure més de tres dies.
Tampoc és un nutrient la fibra vegetal però serveix per netejar els intestins i arrossegar els residus
Les funcions dels nutrients
Per què mengem? O dit d'una altra manera quines funcions fan els nutrients que ingerim amb els aliments?
Mengem per tres raons
1) Mengem per tenir energia (FUNCIÓ ENERGÈTICA)
• Energia per moure’ns (caminar, còrrer, mastegar, etc)
• Energia per les nostres activitats internes (el cervell, els budells, cor, etc.)
2) Mengem per créixer i renovar-nos (FUNCIÓ ESTRUCTURAL)
• Créixer. Quan mengem aportem al nostre cos nutrients necessaris per créixer. Calci pels ossos,
proteïnes per als músculs. A l’adolescència es veu clar que creixem d’un any per l’altre. Però
atenció si mengem massa podem créixer a l’ample… i engreixar-nos.
• Renovar-nos. Cada segon 500 milions de cèl·lules es moren, per tant, cada segon s’han de crear
noves cèl·lules per substituir-les.
Necessitem nutrients per fabricar aquestes noves cèl·lules
.3) Mengem per tenir salut (FUNCIÓ REGULADORA)
• Hi ha nutrients importantíssims que no ens fan créixer, ni ens aporten energia. Els ingerim perquè són
necessaris per regular reaccions bioquímiques necessàries per mantenir una bona salut.
Per exemple, La vitamina C de les taronges ens ajuda a mantenir actives les nostres defenses contra
refredats i la grip. També ens ajuda a que les ferides cicatritzin bé.
Abril 2016
Ciències
aplicades I

4. Institut Rambla Prim
El iode que es troba al peix de mar, la sal iodada, els ous i la llet ens protegeix contra la fatiga, la perduda de
cabell, la depressió i una inflamació del coll anomenada goll (bocio en castellà)
TIPUS DE NUTRIENTS
Els glúcids o hidrats de carboni (també sucres)
Els glúcids són la font d'energia més important de les nostres cèl·lules.
De les tres funcions (energètica, estructural i reguladora) els glúcids només tenen funció energètica
Els lípids o greixos
Els lípids desenvolupen les tres funcions dels nutrients (energètica, estructural i reguladora) .
Els lípids més abundants són els greixos, que compleixen una funció energètica i formen dipòsits de reserva
a les cèl·lules del teixit adipós (acumulació de greix sota la pell).
Hi ha altres lípids, com els que formen part de les membranes cel·lulars, la funció dels quals és estructural.
Hi ha lípids en algunes algunes vitamines i hormones, que tenen una funció reguladora. Son importants per
mantenir una bona salut
Les proteïnes
Abril 2016
Ciències
aplicades I

5. Institut Rambla Prim
Les proteïnes tenen una funció estructural perquè són els components
principals de l’estructura de les cèl·lules. La carn està composada per
proteïnes principalment.
També desenvolupen funcions reguladores de la salut
També ens poden aportar energia.
Únicament si no es disposa de glúcids o de lípids es recorre a les proteïnes per obtenir energia.
L'aigua
L'aigua és un nutrient essencial
L’aigua és el component més abundant de l'organisme.
Serveix per:
- refrigerar el cos
- és el vehicle de desplaçament de les substàncies per l’organisme
- ajuda a eliminar els residus
- és el mitjà on es produeixen les reaccions químiques de les cèl·lules.
Els minerals
Els minerals desenvolupen una funció estructural, com el calci i el fòsfor, que constitueixen l’estructura dels
ossos.
Altres minerals compleixen una funció reguladora, com el ferro, que forma part de l’hemoglobina (molècula
encarregada del transport d'oxigen a la sang). Per a la realització de moltes reaccions químiques cel·lulars cal
la presència de minerals, com el calci, el ferro, el magnesi, etc.
Les vitamines
Abril 2016
Ciències
aplicades I

6. Institut Rambla Prim
Les vitamines tenen una funció reguladora. Necessitem les vitamines per tenir salut.
Actuen en quantitats molt petites.
Algunes d'elles l’organisme no les pot fabricar, per això s'han de prendre amb
els aliments.
Les vitamines s'alteren amb la llum i la calor
Abril 2016
Ciències
aplicades I

7. Institut Rambla Prim
Les calories que una persona necessita depenen de factors com el sexe, l’edat, el pes i, sobretot, de l’activitat
que fa.
3. L'APARELL DIGESTIU
Funcions
L'aparell digestiu té com a funció transformar els aliments en substàncies nutritives simples perquè el nostre
organisme pugui assimilar-les i transportar-les per tot el cos. Aquesta transformació s'anomena digestió.
Parts de l'aparell digestiu
L'aparell digestiu està format pel tub digestiu i per les glàndules digestives.
• El tub digestiu és un tub
d'uns 10 m de llarg dividit en
diverses parts.
• Les glàndules digestives són
petits òrgans que segreguen
sucs digestius. Aquests sucs
ajuden a descompondre els
aliments en substàncies
nutritives simples, per tal que
puguin passar a la sang.
Abril 2016
Ciències
aplicades I

8. Institut Rambla Prim
La boca. És l'entrada del tub digestiu. La boca
conté:
• les dents. Les incisives i els ullals tallen
els aliments i les premolars i les i les
molars els trituren.
• La llengua. És un múscul que mou
l'aliment i el barreja amb la saliva
La faringe. Comunica la boca amb l'esòfag.
L'esòfag. És un tub de parets musculoses que
condueix l'aliment a l'estómac.
L'estómac. És un eixamplament del tub
digestiu. Hi té lloc la part principal de la digestió.
L'intestí prim. Té vuit metres de llarg. A l'intestí
prim les substàncies digerides passen a la sang.
L'intestí gros. Fa un metre de llarg. Comunica
amb l'exterior per l'anus.
Les glàndules salivals produeixen la saliva.
L'estómac té glàndules gàstriques,
produeixen els sucs gàstrics.
El fetge produeix la bilis, un suc digestiu
que s'aboca a l'intestí prim.
El pàncreas produeix el suc pancreàtic,
s’aboca a l'intestí prim.
L'intestí prim té glàndules intestinals, que
produeixen els sucs intestinals.
La digestió dels aliments
Durant la digestió els aliments es transformen en substàncies nutritives simples. La transformació és de dos
tipus: mecànica, que és la produïda pel moviment i trituració dels aliments, i la química, que és la produïda
pels sucs digestius. Les fases de la digestió són les següents:
Abril 2016
Ciències
aplicades I

9. Institut Rambla Prim
A la boca els aliments es masteguen i es barregen amb la saliva. La
saliva. La saliva comença el procés de descomposició dels aliments en
substàncies nutritives simples.
A l'estómac, l'aliment es barreja amb els sucs gàstrics i es converteix
una massa líquida. L'estómac remou l'aliment durant prop d'una hora.
A l'intestí prim, l'aliment es barreja amb la bilis, el suc pancreàtic i els
sucs intestinals. L'aliment queda transformat en substàncies nutritives
simples, que passen a la sang a través de les parets de l'intestí. Les
substàncies que no s'assimilen passen a l'intestí gros.
A l'intestí gros, els aliments no assimilats són conduïts cap a l'anus
s'expulsen a l'exterior. A l'intestí gros s'absorbeix l'aigua dels aliments.
L'aparell digestiu transforma els aliments en substàncies nutritives simples, que passen a la sang per ser
transportades per tot el cos.
4. APARELL RESPIRATORI
Abril 2016
Ciències
aplicades I

10. Institut Rambla Prim
L'aparell respiratori humà. És l'aparell encarregat de captar l'oxigen (O2) de l'aire i de desprendre el diòxid
de carboni (CO2) que es produeix durant la respiració mitocondrial.
Anatomia de l'aparell respiratori humà.
Abril 2016
Ciències
aplicades I

11. Institut Rambla Prim
1. Orificis nasals. Són dos orificis que comuniquen l'exterior amb les finestres
nasals, a l'interior de les quals hi ha uns pèls que filtren l'aire i unes glàndules
secretores de moc que retenen la pols i humitegen l'aire.
2. Fosses nasals. Són dos àmplies cavitats situades sobre la cavitat bucal.
En el seu interior presenten uns replecs anomenats cornets, que frenen el pas
de l'aire, afavorint així la seva humidificació i escalfament.
3. Faringe. Conducte d'uns 14cm que permet la comunicació entre les fosses
nasals, la cavitat bucal, l'oïda mitjà (a través de les trompes d'Eustaqui), la
laringe i l'esòfag.
4. Boca. Permet l'entrada d'aire però sense el filtrat de pols i l'humidificació
que proporcionen les fosses nasals.
5. Llengua. Aquest òrgan estreny l'aliment contra el paladar per introduir els
aliments.
6. Epiglotis. És una llengüeta que quan és empesa per un bol alimentici
s'abat sobre la glotis tancant-la i impedint així que l'aliment s'introdueixi dintre
de la tràquea.
7. Laringe. És un curt conducte d'uns 4cm de longitud que conté les cordes
vocals.
8. Cordes vocals. Són dos replecs musculars i fibrosos que hi ha a l'interior
de la laringe. L'espai que hi ha entre elles es denomina glotis i dóna pas a la
tràquea. Constitueixen l'òrgan fonador dels humans.
9. Cartílag tiroide. És el primer cartílag de la tràquea. Està més desenvolupat
en els homes. En aquests provoca una prominència en el coll denominada la
nou del coll i una veu més greu.
10. Esòfag. És un conducte de l'aparell digestiu que es troba darrere de la
tràquea.
11. Tràquea. Conducte d'uns 12cm de longitud i 2cm de diàmetre, constituït
per una sèrie de cartílags anulars tancats per darrere per fibres musculars,
per a evitar així frecs amb l'esòfag quan per aquest passen aliments.
12. Pulmons. El dret té tres lòbuls i l'esquerre només dos.
13. Artèria pulmonar. Conté sang pobra en oxigen i rica en diòxid de
carboni que es mou des del cor cap als pulmons.
14. Vena pulmonar. Conté sang rica en oxigen i pobra en diòxid de carboni
que es mou des dels pulmons cap al cor.
15. Músculs intercostals externs. Són els que aixequen les costelles per
augmentar el volum de la cavitat toràcica i així produir l'inspiració.
16. Costelles
17. Pleures. Són dues membranes que envolten els pulmons. L'espai que hi
ha entre elles està ple de l'anomenat líquid pleural. La seva finalitat és evitar
el frec entre els pulmons i les costelles.
18. Cavitat toràcica. És la cavitat formada per les costelles i l'estèrnum on
s'allotgen els pulmons.
19. Bronquis. Són els dos conductes en els que es bifurca la tràquea
20. Bronquíols. Són les ramificacions dels bronquis. Les últimes
ramificacions originen els anomenats capil·lars bronquials que finalitzen en
els sàculs pulmonars, que són cavitats amb nombroses expansions globoses
denominades alvèols pulmonars. Considerant els dos pulmons hi ha uns 500
milions d'alvèols.
21. Cavitat cardíaca. És on s'allotja el cor.
22. Diafragma. És tracta d'una membrana musculosa que durant la
inspiració descendeix permetent la dilatació pulmonar i durant l'espiració
ascendeix afavorint el buidatge dels pulmons.
Abril 2016
Ciències
aplicades I

12. Institut Rambla Prim
La respiració externa en els humans. La respiració externa o ventilació comprèn les tres següents
etapes:
1. Inspiració. En ella els músculs intercostals externs es contrauen i pugen les costelles i l'estèrnum, i el
diafragma descendeix. Tot això augmenta la capacitat de la caixa toràcica, provocant que els pulmons es
dilatin i entri aire ric en O2.
2. Intercanvi de gasos. En ella l'aire ric en O2 arriba fins els alvèols pulmonar, les parets dels quals són tan
fines que permeten l'intercanvi gasós. Com estan recoberts de fins capil·lars sanguinis que contenen sang
carregada de CO2 i pobre en O2, el CO2 passa a l'interior dels alvèols i l'O2 passa a la sang que hi ha en els
capil·lars sanguinis.
3. Expiració. En ella els músculs intercostals externs es relaxen i les costelles i l'estèrnum baixen, i el
diafragma ascendeix. Tot això disminueix la capacitat de la caixa toràcica, provocant que els pulmons es
contreguin i, per tant, que surti aire ric en CO2.
Les malalties de l'aparell respiratori. Les principals són:
• Insuficiència respiratòria. Disminució de la capacitat pulmonar per a intercanviar gasos. Pot ser
causada pels dipòsits de quitrà del tabac sobre la superfície respiratòria, per asma, per infeccions,
etc.
• Asma bronquial. Contracció sobtada dels músculs bronquials generalment deguda a una reacció
al·lèrgica. Provoca una sensació d'ofec molt desagradable.
• Edema pulmonar. Infiltració d'un líquid serós que envaeix l'interior dels pulmons provocant
insuficiència respiratòria.
• Infart de pulmó. Dolor molt fort al pit provocat per embòlia pulmonar, és a dir per un coàgul que
obstrueix un vas que aporta sang als teixits pulmonars.
• Malalties infeccioses. Víriques. Les principals són refredat i grip. Bacterianes. Segons el tram
afectat es diferencien les següents malalties: sinusitis, amigdalitis, faringitis, laringitis,
Abril 2016
Ciències
aplicades I

13. Institut Rambla Prim
bronquitis, pleuritis (pleures), pulmonia o pneumònia. A més cal citar la tuberculosi (infecció
produïda pel bacil de Koch que dóna lloc a la formació de cavernes en els pulmons) i la tos ferina
(tos convulsiva, afecta a lactants i nens petits).
5. APARELL CIRCULATORI
Funcions
L'aparell circulatori s'encarrega de portar la sang per tot el cos. Està format pel cor i els vasos
sanguinis. La funció del cor és impulsar la sang pels vasos sanguinis.
La sang
La sang és un líquid vermellós que circula per l'interior dels vasos sanguinis que recorren tot el
nostre organisme. En el nostre cos tenim cinc litres de sang. Algunes de les seves funcions són
transportar substàncies per tot l'organisme i protegir el cos de malalties.
Composició de la sang
Abril 2016
Ciències
aplicades I

14. Institut Rambla Prim
La sang està formada per un líquid anomenat plasma i per cèl·lules sanguínies que suren en el plasma.
• El plasma és un líquid groguenc constituït bàsicament per aigua. Transporta substàncies nutritives i
substàncies residuals.
• Les cèl·lules sanguínies són:
· Els glòbuls vermells. Tenen forma de disc i són vermellosos. Transporten l'oxigen i el diòxid de
carboni.
· Els glòbuls blancs. Tenen forma irregular i són gairebé transparents. Combaten les infeccions
causades per microorganismes com ara la grip.
· Les plaquetes. Tenen forma arrodonida. Són les responsables de la coagulació de la sang quan es
produeix un tall a la pell.
La sang és un líquid vermellós que circula pel nostre organisme. Està format pel plasma i les cèl·lules
sanguínies.
Abril 2016
Ciències
aplicades I

15. Institut Rambla Prim
Els vasos sanguinis
Els vasos sanguinis són conductes de parets elàstiques per on circula la sang. N'hi ha de tres tipus: artèries, venes i
capil·lars.
Les artèries transporten la sang
del cor a la resta del cos.
Tenen les parets gruixudes.
Les venes transporten la sang
de les diferents parts del cos
cap al cor. Tenen les parets
primes.
Els capil·lars són vasos molt fins que comuniquen les
artèries amb les venes. En els capil·lars es produeix
l'intercanvi de substàncies entre la sang i les cèl·lules.
Abril 2016
Ciències
aplicades I

16. Institut Rambla Prim
El cor i la circulació de la sang
El cor és un múscul de la mida del puny situat entre els pulmons. Gràcies
al seu moviment de contracció i dilatació, fa circular la sang pels vasos
sanguinis.
El cor té quatre cavitats: les dues superiors s'anomenen aurícules i les
dues inferiors ventricles. La sang entra per les aurícules, passa als
ventricles, i aquests l'expulsen amb força cap a l'exterior.
En el cos hi ha dos circuits sanguinis diferents, el pulmonar i el general.
• En el circuit pulmonar, la sang va del cor als pulmons, i dels
pulmons al cor.
Als pulmons, la sang expulsa el diòxid de carboni i absorbeix
l'oxigen de l'aire.
• En el circuit general, la sang va del cor cap a les diferents parts
del cor (cap, extremitats, intestins, ronyons, etc.) i torna de nou al
cor.
En el circuit general, la sang proporciona substàncies nutritives i oxigen a
les cèl·lules. Les cèl·lules transformen aquestes substàncies en energia, i
generen substàncies residuals i diòxid de carboni que aboquen a la sang,
la qual s'encarregarà d'expulsar-les del cor.
El funcionament del cor
Abril 2016
Ciències
aplicades I

17. Institut Rambla Prim
El cor bomba la sang interrompudament i a gran velocitat. Per bombar la sang, el cor es contreu i es dilata
rítmicament. La successió d'una contracció i una dilatació constitueix un batec. En un minut, el cor batega
unes 70 vegades, tal com pots observar si et poses la mà sobre el pit.
Observa la continuació com funciona el cor:
El cor està relaxat i but de sang. Entra sang a les aurícules.
Abril 2016
Ciències
aplicades I

18. Institut Rambla Prim
Les aurícules es contreuen i impulsen la sang als ventricles.
Els ventricles es contreuen i expulsen la sang del cor.
L'aparell circulatori està format `pel cor i els vasos sangui-nis. El cor impulsa la sang pels vasos sanguinis, que
recorren tot el cos.
6.L'APARELL EXCRETOR
Abril 2016 Ciències
aplicades I
Funcions
L'aparell excretor, també anomenat aparell urinari, s'encarrega de filtrar la sang: recull les
substàncies residuals que transporta la sang juntament amb una mica d'aigua, i expulsa
aquestes substàncies del cos en forma d'orina. Està format pels ronyons i les vies urinàries.

19. Institut Rambla Prim
Els ronyons
Els ronyons són dos òrgans en forma de mongeta situats a la part posterior de l'abdomen. La seva funció és
filtrar la sang i formar l'orina. La sang entra en els ronyons per una artèria, que es ramifica en múltiples
capil·lars, els quals es reuneixen de nou en una vena, que surt dels ronyons. En els capil·lars dels ronyons, la
sang expulsa les substàncies residuals i una moca d'aigua, les quals formen l'orina.
Perquè els ronyons funcionen correctament, convé beure molta aigua. A més, és poc saludable retenir molta
estona l'orina a la bufeta.
Les vies urinàries
Les vies urinàries s'encarreguen d'expulsar del cos l'orina que es formen als ronyons. Són les següents:
• Els urèters, que són dos tubs que uneixen els ronyons amb la bufeta de l'orina.
• La bufeta de l'orina, que és una cavitat on s'acumula l'orina.
Abril 2016
Ciències
aplicades I

20. Institut Rambla Prim
• La uretra, que és el conducte que comunica la bufeta amb l'exterior. L'extrem de la uretra està
envoltat per un múscul circular, anomenat esfínter, que està contret per impedir que l'orina surti.
Quan es relaxa, es produeix l'expulsió de l'orina.
L'excreció
Abril 2016
Ciències
aplicades I
A més de l'orina, el cos elimina altres substàncies:
• Quan respirem, eliminem un tipus de substàncies residuals, el diòxid de carboni.
• Per la pell eliminem també substàncies residuals en forma de suor.
• Per l'anus eliminem aquelles substàncies dels aliments que no hem digerit.