1. Biologia
La nutrició
Mábel García
Tema 2: La nutrició
Introducció:
La funció de nutrició es la funció per la qual incorporem aliment i oxigen i el transformem en
matèria i energia. Els sistemes que intervenen són:
Sistema digestiu
Sistema respiratori
Sistema circulatori
Sistema excretor
El sistema digestiu
El sistema digestiu transforma l’aliment en nutrients. I incorpora els nutrients i l’aigua a la
sang. Les parts del sistema digestiu són:
boca
esòfag
Faringe
estómac
Pàncrees
fetge
Intestí gros
Intestí prim
Tub digestiu
Glàndules annexes
Anus

2. Biologia
-
La nutrició
Mábel García
Quantes dents tens? Tinc 27 peces dentals
La digestió es el recorregut que fa l’aliment de la boca fins l’anus. A la boca te lloc la masticació
que tritura els aliments i els barreja amb saliva mitjançant la insalivació. La massa pastosa que
es forma s’anomena bol alimentari. Seguidament succeeix la deglució que es el pas del bol
alimentari des de la boca a l’estómac a través de la faringe i l’esòfag. En arribar al estómac el
càrdies (anell muscular que regula el pas de substancies) deixa passar el bol i es produeix la
digestió estomacal que gràcies als moviments de l’estómac i al alliberament de sucs gàstrics,
l’aliment (bol alimentari), passa a ser quim. En acabar la digestió estomacal el quim passa per
el pílor que es l’anell muscular que permet que els aliments passin al intestí prim on tindrà lloc
la digestió intestinal, que degut als suc pancreàtic i la bilis, el quim, passa a ser quil. A l’intestí
s’absorbeixen els nutrients a traves de les microvellositats que fan que passi al sistema
circulatori. Les restes dels aliments que no han estat absorbits segueixen el seu recorregut per
l’intestí gros fins a ser expulsats per l’anus en forma d’excrements.
Per tenir una bona salut del sistema digestiu hem de seguir els següents hàbits i costums:
-
Rentar-se les dent 3 minuts al dia.
Mastegar 20 cops l’aliment.
Que l’acte de menjar sigui relaxat i de relació familiar.
Rentar-se les mans abans de cada àpat.
Seure bé o amb postura recte per a millorar la digestió.
Els trastorns mes importants del sistema digestiu són:
1. Gastritis: Inflamació de l’interior de l’estómac provocada per la ingestió d’aliments en
mal estat i aliments picants en quantitats excessives. Els símptomes són manca de
gana i nàusees. El tractament consisteix a seguir una dieta lleugera.
2. Gastroenteritis: Es la infamació de l’estómac i l’intestí. El tractament es una dieta
lleugera.
3. Hepatitis: Inflamació del fetge causada per un virus. Els símptomes són: dolors
abdominals, cansament, trastorns digestius. El tractament consisteix en el repòs, dieta
sana i administració de medicaments.
4. Úlcera pèptica: Lesió a la paret del estomac o del intestí. Els símptomes són dolor
abdominal i cremor d’estomac. El tractament consisteix en repòs, dieta lleugera i
l’administració de medicaments.
5. Celiaquia o intolerància al gluten: trastorn de l’aparell digestiu on el gluten provoca la
destrucció de les microvellositats intestinals. Els símptomes són cansament, diarrees,
vòmits. El tractament consisteix en eliminar el gluten de la dieta.
Explica el recorregut d’un donnuts quan els en mengem.
El recorregut que fa el donnuts es la digestió. Consisteix en trossejar amb els dents aquest
donnuts amb la masticació i fer el bol alimentari barrejant-lo amb saliva a través de la
insalivació. Seguidament succeeix la deglució que es el pas del bol alimentari per la faringe i
l’esòfag fins arribar a l’estomac, on el càrdies (anell muscular) el deixa passar a l’estomac on es
produeix la digestió estomacal. Degut als moviments estomacals i els sucs gàstrics el bol

3. Biologia
La nutrició
Mábel García
alimentari passa a ser quim. Quan acaba la digestió estomacal aquest passa per el pilor ( anell
muscular) fins a l’intestí prim. El suc pancreàtic i la bilis provoca que el quim passi a ser quil.
A l’intestí s’absorbeixen els nutrients a traves de les microvellositats per on passaran al sistema
circulatori... Les restes de quil, que no han estat absorbides s’expulsen per l’anús en forma
d’excrements.
Ordena les següents fases de la digestió i indica en quina part del sistema digestiu es duen a
terme:
1. Masticació 2. insalivació (Boca) 3. Deglució ( Des de la boca seguit de la faringe i
l’esòfag fins l’estomac) 4. Digestió estomacal (estomac) 5. Digestió intestinal (intestí)
6. Absorció de nutrients (Intestí) 7. defecació (Anus)
En què consisteix una exploració endoscòpica? Quin aparell es fa servir per fer aquesta prova?
Una exploració endoscòpica es la introducció d’una càmera dins d’un tub a traves d’un orifici
natural per a la visualització d’un òrgan intern.
Quequicom 1
De l’intestí a mart
Els bacteris son imprescindibles per a la vida, Hi ha 1.600 tipus de bacteris que tenen diferen
respiració ja pot ser anaeròbica i aeròbica.
1ª i 2ª capa fotosintètica.
1ª color verd gracies als segments fotosintètics
2ª llum sense oxigen
3ª no toleren l’oxigen
El cloroplasts tenien vida lliure i el mitocondris també i ara formen part de l cèl·lula
Tub digestiu porc: Nutrició desenvolupen del sistema immune.
Necessitem bacteris per al funcionament de algun òrgans. A la setmana arribem a tenir 2
bilions de bacteris
Podem tenir la malaltia de crohn que es la causa de la falta de bacteris. Els símptomes de la
malaltia de crohn són: diarrea,
Hi ha bacteris capaços de soportar temperatures molt baixes, o altes.
Sistema respiratori
El sistema respiratori té dues funcions:
1. Captar oxigen per que tots el òrgans del organisme funcionin correctament.
2. Eliminar diòxid de carboni que es tòxic per el nostre organisme.

4. Biologia
La nutrició
El sistema respiratori esta format per:
Fosses nassals
Mábel García
Vies respiratòries
Pulmons
Faringe
Laringe
tràquea
pulmons
alveols
bronquíols
bronquis
Durant la respiració tenen lloc tres processos:
Filtració de l’aire: L’aire entra per les fosses nasals i les partícules en suspensió queden
retingudes en els pels.
Escalfament de l’aire: per evitar trastorns en el sistema respiratori l’aire a d’adquirir l
temperatura corporal. Això s’aconsegueix gràcies als vasos sanguinis de les fosses
nasals.
Aire
20ºC
Aire
11ºC
Vasos sanguinis
Aire
36ºC

5. Biologia
-
La nutrició
Mábel García
Intercanvi de gasos: l’aire procedent de l’exterior arriba als alvèols pulmonars on te
lloc l’ intercanvi de gasos.
La sang carregada de CO2 arriba als alvèols pulmonars on aboca aquest diòxid de carboni. Els
alvèols pulmonars carregats d’oxigen el passen a la sang i es repartiran per tot el cos. El diòxid
de carboni que s’ha quedat als alvèols sortirà a l’exterior.
El ritme respiratori el formen una inspiració (entrada d’aire, els pulmons s’inflen i el diafragma
baixa) i una expiració (expulsem aire, es desinflen els pulmons i el diafragma puja).
Explica el procés de la inspiració i l’espiració. Com varien el diafragma i els músculs intercostals
durant el ritme respiratori?
El procés d’inspiració i espiració consisteix en agafar aire (inspiració) ple de oxigen que a traves
dels alvèols passarà al sistema circulatori i l’espiració consisteix en fer fora el diòxid de carboni
que abans era oxigen i que la sang s’ha encarregat de transformar. Quan inspirem els pulmons
s’inflen i a causa d’això el diafragma baixa per deixar-li espai al igual que els músculs
intercostals. En la espiració succeeix a l’inversa, els pulmons es buiden per lo tant el diafragma
puja per ajudar-lo a buidar-se al igual que els músculs intercostals.
La salut del sistema respiratori
Per evitar malalties respiratòries hem de adoptar les mesures preventives següents:
-
Respirar sempre per el nas, per evitar l’entrada de microorganismes ja que queden
retinguts pels pels del nas.
No fumar, per que te substancies molt dolentes
Ventilar les habitacions diàriament mínim 10 minuts.
Evitar llocs amb fum, pols, o pol·len.
Les malalties del sistema respiratori són:
1. Asma bronquial: Obstrucció del pas de l’aire per inflamació del bronquis o els
bronquíols. Els símptomes són sensació d’ofec i xiulets característics. El tractament es
l’administració de medicaments.

6. Biologia
La nutrició
Mábel García
2. Bronquitis aguda: Inflamació de la mocosa del bronquíols per una infecció. Els
símptomes són tos amb mucositat. El tractament es basa en l’administració de
medicaments. La bronquitis aguda es en un moment puntual i la bronquitis crònica es
per tota la vida.
3. Emfisema: Destrucció de la paret del alvèol de manera que no hi ha l’intercanvi de
gasos i l’oxigen queda retingut als pulmons. Esta provocat pel fum de fumar. Els
símptomes són dificultat de respirar, i el tractament es l’administració de
medicaments.
L’espirometria es una prova que es mesura el volum d’aire que entra i surt dels pulmons. El
instrument que s’utilitza es l’espiròmetre.
Repàs del control
Es diferent la capacitat vital de l’home i de la dona. Justifica la teva resposta.
La capacitat vital de l’home i de la dona es diferent per que els valors en homes
aproximadament son del 4,5 L i en les dones són de 3,2 L.
Quines malalties del sistema respiratori coneixes?
Les malalties del sistema respiratori que coneix-ho són l’asma bronquial, la bronquitis aguda o
crònica i l’emfisema pulmonar.
Que passaria si...
a) No tinguéssim alvèols
Si no tinguéssim alvèols no hi hauria intercanvi de gasos, l’oxigen no arriba a la sang,
s’emmagatzemaria en els pulmons i el CO2 es quedaria en la sang i no passaria als pulmons
provocant la mort..
b) No tinguéssim pels al nas
Si no tinguéssim pels al nas els microorganismes, la pols i el pol·len entrarien en el nostre cos.
c) No tinguéssim microvellositats intestinals
Si no tinguéssim microvellositats intestinals els nutrients dels aliments que mengem no
passarien al sistema circulatori, per lo tant les cèl·lules no tindrien nutrients i moriríem.
Indica si les afirmacions següents són certes o falses. Escriu de manera correcta les que siguin
falses.
La inspiració consisteix en l’entrada d’aire als pulmons. Cert
L’espirometria és una prova que es fa quan hi ha alguna alteració del sistema
circulatori (respiratori). Fals.

7. Biologia
La nutrició
Mábel García
La capacitat vital disminueix en el cas de patir alguna malaltia o trastorn respiratori.
Cert
Els símptomes de les crisis asmàtiques solen ser (la sensació d’ofec i presencia de
xiulets en la respiració) la secreció nasal i el mal de coll. Fals
Dibuixa el sistema digestiu i posa les seves parts:
Tub digestiu Glàndules annexes
Glandules salibals
boca
faringe
esòfag
estómac
Vesicula biliar
Pàncrees
fetje
Intestí gros
Intestí
prim
Anus
La dentadura d’un adult quantes peces te?
La dentadura d’un adult consta de 32 peces dentals.
Quina diferencia hi ha entre el quim i el quil?
La diferencia entre el quim i el quil es que el quim es el resultat de la digestió estomacal i el
quil es el resultat de la digestió del intestinal.
Completa la taula:
PROCES
Filtració de l’aire
Escalfament
Intercanvi de gasos
Inspiració
LLOC
Pels nassals
Fosses nasals
Alvèols
Fosses nasals
Explica que passa m’entres menges maduixes.
Quan menges maduixes es produeix la digestió i la respiració cel·lular. Trossegem les maduixes
amb les dents mitjançant la masticació m’entres barreges l’aliment amb la saliva a traves de la
insalivació crea’n una massa pastosa anomenada bol alimentari. Seguidament succeeix la
deglució que es el pas de el bol alimentari des de la boca fins l’estomac entravessant la faringe
i l’esòfag. El càrdies (anell muscular) deixa passar el bol a l’estomac on es fa la digestió

8. Biologia
La nutrició
Mábel García
estomacal degut als moviments estomacals i la secreció de sucs gàstrics. El resultat de aquesta
digestió transforma el bol alimentari en quim que circularà fins arribar al pílor (anell muscular)
que el deixarà passar a l’intestí prim on es produirà una altre digestió anomenada digestió
intestinal, on el suc pancreàtic i la bilis transformaran el quim en quil. Seguidament l’absorció
de nutrients a traves de les parets intestinals on es troben les microvellositats passaran els
nutrients al sistema circulatori. Les restes dels aliments que no han estat absorbits segueixen
el seu recorregut per l’intestí gros fins ser eliminats per l’anus en forma d’excrements.
M’entres es realitza la digestió també realitzo la inspiració que es la entrada d’oxigen a traves
de les fosses nasals on es filtre l’aire. Consisteix en retenir els microorganismes a traves dels
pels del nas, seguidament es produeix l’escalfament d’aire que es provoca quan l’aire entra en
contacte amb la mucosa que cobreix les fosses nassals, com que hi ha una abundant quantitat
de vasos sanguinis provoquen les temperatures altes. Continuació l’aire passa per la faringe, la
laringe i continua per la tràquea fins als bronquis, des de els bronquis l’aire passa als
bronquíols i a continuació va cap als alvèols pulmonars on tindrà lloc l’ intercanvi de gasos i el
oxigen que em inspirat travessa una paret i entra en els vasos sanguinis. Des de aquí es
produeix l’expiració que es l’ intercanvi del CO2 amb l’oxigen. Quant el co2 es canvia amb
l’oxigen i es troba als alvèols segueixen el recorregut a l’inversa i l’expulsem finalment. Durant
la inspiració la inspiració els músculs intercostals i el diafragma es contrauen, de manera que
augmenta el volum de la caixa toràfica. En l’expiració succeeix a l’inversa, el diafragma i els
músculs intercostals es relaxen de manera que disminueix el volum de la caixa torafica.
Posa les parts al següent dibuix:
Fosses nasals
faringe
laringe
Pels del nas
tràquea
Pulmons
Alvèols
bronquíols
bronquis
diafragma