1. {
Alumne: Eduard Vilà Nieto
Universitat Rovira i Virgili
Assignatura: Historiografia
Curs: 4º, Grau Història
2. 1. Introducció
1.1. Una Nova visió Historiogràfica
1.2. Modus de Retorn
2. Evolució de la Biografia Moderna
2.1. Evolució Històrica
2.2. Característiques Historiogràfiques i Socials
3. El Retorn de la nova Biografia
4. Conclusions
3. La biografia ha sigut tatxada de
superficial i acientífica per la
historiografia contemporània al
llarg de la primera meitat del
segle XX.
4. La nova visió historiogràfica: ampliació de la perspectiva amplia i global per
explicar la trajectòria històrica.
Factors de la nova visió: Socials i
grupals, pròpiament històrics
que ajuden a la comprensió del
Passat Present i Futur.
Aquets factors, tindran una nova
importància dins del
ressorgiment de la nova
biografia que pretén fugir de la
simple presentació personalista i
individualista.
1.1. Una Nova visió Historiogràfica
5. Els Mòduls de retorn,
representen els àmbits
ignorats per la
historiografia com la
microhistòria, història
local, historia de les
dones, on també
s’inclou la biografia.
Aquesta tendència va
començar canviar a
partir de la segona
meitat del segle XX,
progressivament.
1.2. Modus de Retorn
1. Manifestació pel dia Internacional de la dona, segona meitat
del segle XX
2. Familia de Villa Elisa, finals del segle XIX
6. La evolució de la biografia
contemporània te un límit
cronològic entre els segles
XIX-XX.
La transició cap el nou
model de biografia ve
condicionat per la reflexió
des de la pràctica diària de
l’historiador: la
identificació de les claus
tant socials com
històriques que defineixen
el marc històric, i passaran
a prendre un paper
fonamental en la biografia.
3. Londres,
finals del
segle XIX.
4. Caiguda del Mur de
Berlin, secotr
Occidental, 9 de
novembre de 1989.
7. La biografia, ha passat per les
diverses èpoques històriques
pràcticament amb les mateixes
característiques principals:
individualisme i personalisme, des
de la Era Clàssica, fins a l’Era
Contemporània.
Historiadors, pseudohistoriadors,
escriptors, filòsofs i demés
integrants del gremi han sigut els
seus autors.
Boom Modern, no apareixerà fins a
principis dels noranta, encara que
ja a la dècada dels setanta, la nova
biografia començarà a obrir-se pas i
ha ser considerada com un gènere
historiogràfic.
2.1. Evolució Històrica
5. Eurípides
6 i 7. Mahatma Gandhi
i Albert Einstein, dues
de les personalitats
més vegades
plasmades en una
biografia escrita.
8. Factors que eclipsaven la biografia: històrics, econòmics i socials,
psicologia de masses…
La biografia, va ser marginada bàsicament per la superposició de
diversos factors que marcaven les tendències culturals dominants.
També coneguts com fenòmens socioculturals, influenciaven
evidentment els modes historiogràfics del moment.
2.2. Característiques Historiogràfiques i Socials
8. Dibuix satíric sobre la crisi dels Míssils de Cuba, caricatura britànica, 26 de novembre 1962.
9. Els objectius i mètodes de la
historiografia estaven
inundats per la pressió social
del moment.
La relació entre dinàmica
social d’una època donada i
el tipus d’història més
freqüent cultivant i valorada
pels historiadors del
moment.
La cultura dominant, les
formes polítiques imperants,
la presencia o no d’utopies
col·lectives, el signe de la
economia…, aquets factors,
marcaven la avantguarda
del gènere històric.
9. Manifestació per la fi de la Guerra del Vietnam, 1965,
EUA.
10. Aixecament a Budapest contra la influencia Soviética, 1956.
10. La historiografia Marxista, entre altres objectius, buscava la socialització de
l’home. Això pretenia superar els egoismes individualistes i crear una visió
històrica molt més global: Abstracció de lo individual per el anàlisis estructurals
i globalitzadors.
Aquesta influencia marxista
continuarà inclús després de la
caiguda del bloc Soviètic i de
l’auge del Comunisme.
J en els noranta, els historiadors
comencen a plantejar-se
seriosament en canvi forçós de
l’aposta individualista.
11. L’auge de les Democràcies
representatives després de la
caiguda del Mur de Berlín, i la
proliferació de les polítiques que
fomentaven l’estat del benestar
sobretot en els Estats Units i
Europa Occidental, van
condicionar la nova Historiografia
del moment.
L’abandonament de la utopia dels
líders carismàtics, la preservació
d'alguns valors socialitzadors, la
evolució de la societat i la seva
implicació en la política:
democràcia…
Aquets factors indirectament
superaven el paradigma
individualista: Moment de lo
Col·lectiu, per tant, la biografia
estava obsoleta com a tal.
12. Els factors Socials i el desinterès del
gran públic, condicionaven en part,
la caiguda de la biografia.
El gènere biogràfic venia sent
sistemàticament rebutjat com a
opció possible en el marc de la
investigació històrica actualitzada.
Tant pels Annals com els Marxistes
opinaven sobre la biografia que era
acientífica, subjectiva, superficial,
personalista i per tant, a la forma
de fer història, es veia com una
antítesis al que hauria de ser una
historiografia, que contingui
disciplina, rigor i serietat que els
temps requerien.
Per tant, es va produir una
separació entre Història i Biografia
per part dels pensadors històrics
del moment.
11. March Bloch (Escola dels
Annals)
12. Karl Marx (Escola
Marxista)
13. Entre els vuitanta i noranta, van esdevenir diverses transformacions
històriques, de les quals el retorn de la biografia destacava entre elles.
La nova biografia, incloïa tant al “Protagonista”, com a personatges secundaris.
L’individualisme havia sigut substituït, per una implicació del personatge en el
context general de l'època.
La nova Biografia, desentranyava les mútues relacions entre moment històric
que va tocar viure als personatges, mentre que els autors procuraven a l’hora
no elaborar una simple rememoració dels seus fets sinó seguir unes guies que
permetien un millor i més profund coneixement de la etapa històrica en que
s'enquadra.
14. Tenir en compte les peculiaritats
de la societat, es va convertir en
una assignatura imprescindible a
l’hora d'elaborar la nova
biografia.
Això també va suposar una
“Nova Història”: nous punts de
vista, metodologies i àmbits
d’estudi.
La tasca dels historiadors, va
patir diverses transformacions
que desenvocaven en una
recuperació de gèneres Tabús per
assolir aquesta profunditat en el
coneixement de l’etapa històrica.
15. - La Biografia ha estat marginada per part de la historiografia al llarg de tota la
historia per ser considerada no acadèmica i acientífica.
- Les seves característiques primàries com l’individualisme i el protagonisme
casi exclusiu del personatge, han provocat que el seu estil es tornes antiquat
i poc dinàmic.
- Les noves tendències historiogràfiques, sobretot pel xoc de pensaments
entre Marxistes i opositors, han dotat a la historiografia d’una profunditat
en la exposició dels conceptes suposant una visió més global dels
esdeveniments històrics exposats i treballats pels escriptors.
- La Nova Biografia, va utilitzar el nou dinamisme, apropant-se així no
només als acadèmics, sinó a la opinió pública, enfocat el seu interès cap a
temes més socials i corresponents a la psicologia de masses (auge de la
globalització i la era de la informació).
- El Nou Concepte de Biografia, compleix moltes característiques amb la
Història Narrativa, fet que propicia l’acceptació d’aquest gènere dins de la
historiografia global.
16. 1. Manifestació pel dia Internacional de la dona, segona meitat del segle XX. http://www.sopitas.com/208196-esta-es-la-
historia-detras-del-dia-internacional-de-la-mujer/
2. Familia de Villa Elisa, finals del segle XIX. http://es.villaelisa.gov.ar/jovenes-exponen-sus-trabajos-sobre-historia-local/
3. Londres, finals del segle XIX. http://momentosdelpasado.blogspot.com.es/2015/03/londres-finales-del-siglo-xix.html
4. Caiguda del Mur de Berlin, secotr Occidental, 9 de novembre de 1989. https://elsemanario.com/126412/se-cumplen-26-
anos-de-la-caida-del-muro-de-berlin/
5. Eurípides, Biograf i Poeta Tragic. http://lucholucho3.tumblr.com/
6. Mahatma Gandhi, Precursor de la No violencia i la Independencia de la India de mans dels Britanics.
https://es.pinterest.com/sientetualma/mahatma-gandhi/
7. Albert Einstein, Fisic Alemany. http://www.cubadebate.cu/etiqueta/albert-einstein/
8. Dibuix satíric sobre la crisi dels Míssils de Cuba, caricatura britànica, 26 de novembre 1962.
https://oscarenfotos.com/2014/10/24/de-como-evito-kodak-una-iii-guerra-mundial-y-acabo-en-la-quiebra/
9. Manifestació per la fi de la Guerra del Vietnam, 1965, EUA.
http://momentosdelpasado.blogspot.com.es/2015/08/protestas-contra-la-guerra-de-vietnam.html
10. Aixecament a Budapest contra la influencia Soviética, 1956. http://socialimosreal.blogspot.com.es/
11. March Bloch, historiador francés, membre de l’escola dels anals i precursor del métode deductiu.
https://es.wikipedia.org/wiki/Marc_Bloch
12. Karl Marx, Filosof, Historiador, Economista i principal ideoleg del Marxisme. http://sobrehistoria.com/marx-y-su-
doctrina-econmica/
Taula d’Imatges
