Un passeig nostàlgic pel Rec Comtal, de Martí Pous i Serra.

1. El pas del Rec Comtal per Sant Andreu és el primer element a considerar
qiian estudiem el desenvolupament economic de la població. La seguretat de
bones collites de cereals, viandes, verdures i de rota n~ena de productes
hortícoles venia marcada pel regatge indispensable que proporcionava el Rec,
tant si era temps de sequera com de regim plujós normal.
Si el poble devia la subsistencia principalment a l'aigua condu~dap el
Rec, no ha d'estranyar-nos gens que aquest corrent aqüífer entrés a formar
part de tot I'entreteixit social i familiar dels andreuencs. De tal manera I'inRuí,
que fins en la conversa normal, I'andreuenc enriquí el nostre idioma amb
expressions populars en les quals el Rec era I'element principal. Encara avui
dia hi ha qui diu quan una cosa ha perdut la utilitat, que és bonaper tirara1
Rec.
Anysenrera quan hi havien més criatures enaiguades que ara, la reccpt-infal4ible
pera curar-les consistia en anara tirarpedmalRecdes d'algun dels
diversos ponts que el creuaven. Aquesta mateixd recepta servia pels enamorats
que no eren correspostos. Les persones una mica grans recorden quan en la
seva edat escolar hi havia condeixebles que un bon dia feien campana, i
l'endema se sabia que s'havien anat a banyar al Sot dels Paletes del Rec, que
estava tocant a Can Pellicer, (Fabricació Nacional de Colorants).
Anar a passejarpel Rec era un esplai tonificant en dies de festa, que es
completava recorrent el regadiu sempre verd i uberrim en tot temps, car una

2. collita s'empalmava amb I'altra. Les arbredes que el vorejaven, ben assaona-des,
asseguraven un passeig ombrívol en hores de sol afeixugants. 1 que, val
a dir-ho, amaraven l'esperit romantic i les venes artístiques dels vianants que
s'hi aixoplugaven.
Coma moits,pobles runls on les persones de cena representació social
se'ls pot veure junts a I'estiu passejant cap a la font principal o bé fent tertúlia
en els llocs més frescals, a Sant Andreu, el Rec, i per extensió el regadiu, era
a principis de segle el punt de trobada i passeig dels notables del poble en la
política, art i poesia com ho foren: Mn. Clapés, Viñas, Cararach, Melcior Font,
Farré, Ignasi Iglésias i Moreno Olivan entre d'altres.
Quan en temps de sequera o de forta calor, la necessitat de regar es feia
més imperiosa, era imprescindible regular la presa d'aigües del Rec. Des de
sempre "la Junta Directiva de la Acequia Condal tenia como objetivoprincipal
la promocionada distribución del agua según el derecho y necesidad de los
interesados". Pero aquesta distribució no estava exenta de conflictes i
d'anecdotes. Segons el cabal d'aigua que baixava pel Rec, el Batlle d'Aigües
donava més o menys temps (segons soneig), pera regar a cada pages segons
la superfície que conreuava. La impaciencia dels que, en el camp, esperaven
el seu torn d'aigua portava a petites picabaralles que s'havia de procurar que
no depassessin a fets punibles, car llavors es donava motiu a la intervenció del
Síndic que havia de traslladar-se molt sovint al lloc de la transgressió pera
dictaminar si hi havia motiu per intervenir-hi el Tribunal de Regants. Les
sentencies d'aquest Tribunal, format per 16 membres, eren inapelables. Amb
el temps, I'import de les multes als infractors del Reglament de Distribució
d'Aigües s'anaven tornant petites perla depreciació de la moneda, perla qual
cosa el Tribunal havia de cercar en les infraccions tots aqueils agreujants que
fessin pujar la multa a una quantitat que no fes riure. El Reglament publicat
I'any 1871 castigava a los infractores de segundogrado con la multa de 20 a
150 reales, (de 5 a 37,50 ptes.). Així sabem que un pages de Sant Andreu que
havia alcapremat el tap d'una fibla I'any 1950, fou castigat amb una multa de
300 pessetes, quan pel danys ocasionats podia ser considerat com a infractor
de segundo grado, que li hauria costal, com a inixim, l'exigua quantitat de
37,50 ptes. L'al~aprematq ue hem esmeniat no podia obrir gaire la fibla doncs
estaven fixades amb un cadenat que obria o tancava el guarda-recs segons
I'horari establen en el sorteig de Distribució d'Aigües.
Aquesta distribució tenia lloc davant d'algunes de les casetes d'obra
construides al damunt dels diversos ponts que servien per traspasar el Rec.
La reunió dels regants amb el Batlle d'Aigües tenia lloc a les 7 o a les 8 del matí,
i després del sorteig s'entregava a cada regant la respectiva papereta la qual
expressava les hores de reg que li corresponien. També s'aprofitava la reunió

3. per a dialogar els pagesos entre ells sobre els assumptes propis dels seus
camps.
Un altre punt de reunió dels pagesos andreuencs era la Placa de
I'Església els matins dels d.iumenges on, fins molrs anys després de la nostra
guerra, hi havia la venda de planter d'hortalisses. Aquestes parades de planter
eren L'última reminiscencia d'aquells mercats setmanals que tenid Sant Andreu
abans d'ésser anexionar a Barcelona l'any 1897,
Una prohibició taxativa del Reglament del Rec era la que deia que: no
podrá apacentarse ninguna especie deganado en el cauce y márgenes de la
cequia nidentrodelo~límitesdelosdiezpalmos~uedebqeun edardecamino
y sin cultivo, en cada uno de los costados de la misma, ni tampoco hacerse
abrevaderos en ninguna de los puntos expresados.
El sequier o guarda-recs, havia de vigilar que els veIns no deixessin anar
hnecs i oques al Rec, i que no s'hi rentessin les nafres dels cavalls car infectaven
I'aigua. També que no s'hi tiressin massa pedres pera curar els anaiguats ni
escombraries ni enderrocs que omplien el llit del Rec i obligava a la neteja
massa sovint. D'una manera especial s'havia de vigiiar que ningú no tirés
aigües bmtes al Rec, ni les residuals de cap indústria, doncs podien pejudicar
les viandes. Malgrat la vigilancia, de tant en tant, passava quelcom que
demostrava que aquestes prohibicions eren menystingudes. Una vegada algú
va abocar al Rec aigües procedents d'una indústria d'adob de pells i va
ocasionar la mort de tots els peixos que hi havia en un safareig del jardí de
la Clínica Sant Jordi de la Placa de I'Estació.
Com que a Sant Andreu s'hi conreuava molt cinem i una de les
operacions consistia en amarar-los en basses pera la qual cosa necessitaven
molta aigua, ningú no podia prendre l'aigua del Rec sense el permís especial
de la Junta Directiva. Una de les basses més ben conservades, i que fins la
segona decada d'aquest segle encara serví, era lesBassesdEn Pep que estaven
situades al costat de I'Escorxador, junt on es creuen el carrer Sant Adria i el de
Ferran Junoy.
Les fibles o preses d'aigua del Rec eren totes a l'esquerra del corrent
excepte una que sortia arran del molí de Sant Andreu i s'escorria per la part
alta del poble (Tramontana), travessava el torrent d'En Paixalet, i tocant els
badius de les cases del carrer Santa Marta (nombres parells) anava a morir altra
vegada al Rec junt a l'absis de la parrdquia. D'aquest corrent s'en deia el
conducte, el qual a més del regatge dels horts servia de safareig per a rentar-.
hi roba. Darrera el carrer de Santa Cristina, junt on arrenca el Passeig Torras
/ Bages, aquest regueró s'eixamplava una mica i allí ambunes lloses inclinades
cap a I'aigua, moltes dones hi rentaven la roba. Dintre les prohibicions del
Reglament del Rec no hi figurava la que privés de rentar-hi roba, doncs a tot

4. el llarg delseu recorregut eren diversos els "safareigs" instal.lats per a una tasca
tan higienica. La contaminació del Rec per efectes del sabó devia ser
insignificant, car tots sabem que el corrent, I'aire i el sol per si sols tenen ja un
alt valor depurador de I'aigua.
Com a element viu del desenvolupament delpoble, el Rec Comtal
sempre ha estat un punt de conflictes i de lluites pels qui no els consideraven
com un bé públic d'utilitat ben notoria. En el miler d'anys que té de vida
podrien omplir-se dotzenes de volums amb la historia de les lluites, privilegis,
qüestions i ordenances que regulaven i castigaven I1ús d'un element tan
essencial per la vida de les ciutats.
Vegeu, per les fotografies que segueixen, com era el nostre Rec,

5. l .B oca de la Mina, Montcadu Comen~amefzdt el Rec
111

7. ( Por11 de ['Han de la Torre del Buró. Auiri hi hu emplucada la Kesidi.trciu Mfr?~icipadle Vullho?~,r

9. 5. Pmantperla Fonf delNinyo. Cooperativa delFluid ElZctric i al fons dreta. unapan
de I'aqüeducfe de les Aigües de Montcada.
115

10. 6 . El Kec des del Po?!/d e Can Circrr. Alfinr el .2fr,l,ii( le Srltll Atrilre'!, iup iz/.s uili's iO
116

11. 7. Pus del Rec focanf les parers de la Fubrica de Coloranfs Can Pellicer
117

12. R. El Sot del Puleres. Un delspunfs del Rrc amh més tou dal~uaL.lo c de retr?ti<ir l?
banyistesju?tius duran1 I'esiiu.

13. 9. Pon1 sobrp el Rec entran! a la Placa de I'Fsiació. Aquesl 6s I'origen del nom Camr
del Pont.
119

15. 11. L'Eucaliplurde Can Semf En elseu hanc depedra s'hi hauien megut moltspoetes
i fumantics.
121

17. 13. Vlstapanordtnica de I'indret oti acaba~mae l carrerDr .Santpn$. Al f<~nes/ Tzrró deMonrcada ja molr escapGarpt'r
I'exrracció de cimenr.

18. 14 lirpo111.si ~elIl irlo~rd el crinrr B<inirit!a.
111

19. 15. bl Kec 1 cumi del Polir de /.iisru. Al~irr e.% elpunr d'enllas del correr Pnni amh lu
Rambla de Sunr A,?dre!r.

20. 16. I'orrr d~ (,un Nurreru. B/N>.>s(I~~t> r1(0. oiu./~ni<?rr u e/ pu.5 d<' la Riera d'Holla cap
u/(Irrr~~pd~~laBola.Aqireslpo~Xrlidi~erIa~qr rr<,~n~~tC<r~r~Lu<Ir Iu~iiu~iésIen~dIen~oc,a l
Potografies originals de Tomis Fahregts.
Textos de Maní Prius i Srrci.
120