Manual Practicum I de les especialitats de Primària i Especial. Curs 2010/11

1. Universitat de les Illes Balears
Facultat d’Educació
MANUAL DE PRÀCTIQUES DELS ESTUDIS DE MESTRE
Curs 2009-2010
Pràcticum I
Especialitats d’Educació Primària i Educació Especial
1

2. SUMARI
0. PRESENTACIÓ
1. EL MODEL DEL PRÀCTICUM
2. CALENDARI DE REALITZACIÓ DE LES PRÀCTIQUES (CURS 2009-2010)
3. OBJECTIUS DEL PRÀCTICUM
4. PLA DE TREBALL DE L’ALUMNAT DE L’ESPECIALITAT D’EDUCACIÓ
PRIMÀRIA I EDUCACIÓ ESPECIAL
5. AVALUACIÓ DE L’ALUMNAT PRACTICANT
5.1. Qüestions generals
5.2. Informe d’avaluació del professorat tutor de Pràctiques
5.3. Memòria presentada per l’alumne/a practicant
5.4. Autoavaluació de l’alumne/a practicant
6. FUNCIONS DE LES PERSONES IMPLICADES
6.1. Funcions de l’alumnat practicant
6.2. Funcions del professorat tutor de l’escola
6.3. Funcions del professorat tutor de la Universitat
6.4. Funcions dels coordinadors de Pràctiques de les escoles
6.5. Funcions de la Comissió de Pràctiques de la Universitat
DOCUMENTACIÓ ANNEXA
Annex 1. Fitxa del centre
Annex 2. Fitxa del projecte educatiu del centre
Annex 3. Fitxa de l’aula
Annex 4. Fitxa d’intervencions a l’aula com a col·laborador/a
Annex 5. Fitxa de participació en les activitats de l’escola
Annex 6. Informe d’avaluació del professorat tutor de Pràctiques (de l’escola i de la Universitat)
Annex 7. Informe d’autoavaluació de l’alumne/a
Annex 8. Document de reflexió final sobre l’experiència
2

3. 0. PRESENTACIÓ
El manual que teniu a les mans té com a objectiu explicitar les característiques de les Pràctiques pel
que fa als objectius, organització i funcions de les persones implicades, el treball que ha de
desenvolupar l’alumnat i l’avaluació d’aquest. Pretén ser una eina de treball útil tant per al
professorat tutor de les escoles i la Universitat com per a l’alumnat. Com a tal eina, es tracta d’un
document flexible, adaptable i obert als suggeriments de totes les persones participants, i esperam
que serà enriquit amb les noves aportacions que entre tots i totes fem a partir de l’experiència
d’enguany. En aquest sentit, al final de cada curs s’estableix un període de revisió i adaptació, si cal,
del document.
El propòsit principal de la formació inicial del professorat ha d’orientar-se a facilitar la construcció
d’un pensament pedagògic autònom i crític. De forma anàloga a la manera com s’entén
l’aprenentatge dels infants, entenem també l’aprenentatge del professorat. El mestre transforma el
seu coneixement quan la reflexió sobre la pràctica i el contrast d’interpretacions evidencien les
mancances de les seves concepcions i teories pedagògiques, o la inadequació dels seus hàbits de
comportament docent.
Per aquesta raó, el punt de partida de les propostes sobre la formació inicial se situa en la
reconceptualització de les relacions entre el coneixement teòric i el coneixement pràctic, establint
com a eix del currículum formatiu les Pràctiques escolars. No es tracta de presentar situacions de la
pràctica per il·lustrar-hi el coneixement acadèmic, sinó que aquest coneixement es converteixi en
una eina de reflexió sobre aquelles, de forma que permeti als futurs docents reconstruir la seva
mirada sobre els fenòmens escolars.
Fer de les Pràctiques escolars l’eix del currículum significa transformar-les en àmbit d’indagació a
partir del qual adquireixi sentit per als alumnes: a) explicitar el seu propi coneixement experiencial,
b) compartir amb els altres aquest coneixement i estar obert a modificar-lo amb altres aportacions,
c) accedir a coneixements teòrics que puguin ajudar-los a reinterpretar les situacions reals escolars, i
d) cercar formes d’intervenció adients amb les anàlisis realitzades. Així doncs, no es tracta solament
d’adoptar models d’actuació del professorat tutor, sinó d’anar construint un pensament pedagògic
propi que serveixi de base per a l’actuació i per a la presa de decisions educatives.
El període de Pràctiques significa per a l’alumnat dels estudis de Mestre un moment privilegiat per
trobar-se amb la realitat del treball que es fa a les aules i a les escoles, i té per finalitat enriquir
l’enllaç entre els coneixements teoricopràctics adquirits en l’àmbit acadèmic i els que es
construeixen en l’àmbit professional. Cal la integració de tots dos tipus de coneixement, la qual cosa
requereix marcs de diàleg en els quals participin els mateixos estudiants, el professorat dels centres i
el professorat de la Universitat.
Finalment, el període de Pràctiques permet a cada alumne confirmar la seva vocació i capacitat per
fer de mestre, prendre consciència dels seus punts forts i els seus punts febles i, amb l’ajuda dels
tutors, prendre les decisions de millora que consideri oportunes en relació amb el desenvolupament
professional o personal.
En resum, el Pràcticum ha de permetre:
1. Integrar en contextos reals els coneixements desenvolupats en les diferents assignatures dels
estudis.
2. Desenvolupar competències relacionades amb la pràctica professional, tant les de caràcter
pedagògic com les personals i les interpersonals.
3. Comprovar la pròpia motivació i capacitat per fer de mestre i prendre decisions de millora.
3

4. 1. EL MODEL DEL PRÀCTICUM
A partir dels nous plans d’estudis de Mestre iniciats el curs 2002-2003, el Pràcticum, amb una
assignació de 32 crèdits, es realitza en dos períodes, inclosos en el segon i el tercer curs
respectivament: Pràcticum I i Pràcticum II. El Pràcticum I, que es duu a terme durant un mes del
segon curs de la diplomatura, té un valor de12 crèdits; i el Pràcticum II, que es realitza el tercer curs
durant dos mesos, té un valor de 20 crèdits.
El Pràcticum I té l’objectiu general de proporcionar un primer contacte amb la realitat escolar per
conèixer-la amb més profunditat, poder reflexionar sobre la professió de mestre i iniciar la valoració
de les pròpies aptituds professionals.
El Pràcticum II significa per a l’alumnat la possibilitat de començar a emprar els procediments i els
recursos propis de l’activitat docent, d’acord amb els principis educatius de l’escola i adequats a la
realitat de l’aula, sigui directament amb l’alumnat o en tasques de planificació i participació en el
funcionament general del centre. Significa també l’oportunitat d’una més gran implicació en la
dinàmica del centre.
A partir de l’experiència dels cursos anteriors i de les avaluacions realitzades, l’alumnat de Primària
i Educació Especial realitza les Pràctiques en un sol nivell d’un cicle. Tot i això, sempre que sigui
possible i d’acord amb l’organització de l’escola, es considera convenient que l’alumnat de tercer
(Pràcticum II) pugui dedicar uns quants dies a realitzar observacions no participants en altres cicles.
La finalitat és possibilitar a l’alumnat l’accés, encara que de manera molt limitada, a una visió més
global de l’etapa educativa. En qualsevol cas, aquesta proposta s’haurà de consensuar amb el
professorat tutor i se n’haurà d’estudiar la viabilitat.
Es recomana que l’alumnat d’Educació Primària i Educació Especial faci el Pràcticum II a la
mateixa escola on hagi fet el Pràcticum I. La finalitat és aprofundir en els coneixements adquirits
durant el període anterior i afavorir una més gran implicació de l’alumnat en la dinàmica del centre.
Cal tenir en consideració que l’alumnat d’Educació Especial obligatòriament ha de fer un dels dos
Pràcticums en un centre ordinari i, per tant, no es poden repetir les pràctiques en els centres
específics.
La nova seqüenciació permet als nostres alumnes conèixer la pràctica quotidiana en l’escenari viu i
complex de l’escola, assumint de forma progressiva responsabilitats educatives, i al mateix temps,
la reflexió en l’escenari universitari a partir de l’accés a les eines de les disciplines. Recordem que
el model anterior significava la realització del Pràcticum durant el darrer trimestre del tercer curs i,
per tant, no permetia aquest doble escenari formatiu.
Tot això implica vetllar perquè els continguts desenvolupats a les distintes assignatures dels estudis
tinguin una connexió clara amb el treball pràctic que es desenvolupa a les escoles i amb les
preocupacions intel·lectuals i ètiques dels docents; i al mateix temps, que l’estada a l’escola
repercuteixi en una millor comprensió del que s’aprèn a les aules universitàries. Ambdós àmbits de
coneixement es necessiten mútuament.
Per altra banda, volem aprofitar aquesta situació de canvi per afavorir la col·laboració entre els
estudis de Mestre i els centres educatius, amb tot el que significa d’il·lusió i expectatives
renovades:
— Millorant la coordinació i col·laboració entre els tutors de Pràcticum de la Universitat i els
tutors dels centres.
4

5. — Fent possible un treball en col·laboració que incorpori d’una manera efectiva els alumnes en
Pràctiques i els tutors de la Universitat en projectes dels centres que suposin millores en relació amb
els problemes abordats.
És també una ocasió per aprofundir en la tasca de tutorització, tant dels docents de la Universitat
com dels docents de les escoles. Entenem que és necessari incidir més en aspectes com: la reflexió i
la revisió de les accions observades i de les intervencions pròpies, l’autoavaluació centrada en la
identificació de necessitats com a futur mestre i la recerca de solucions, la reflexió sobre la professió
docent en una escola diferent d’aquella on es va experimentar anys enrere.
Dins la mateixa pretensió de millorar la tutorització de les Pràctiques, tenim en compte la revisió de
les funcions actuals dels coordinadors i coordinadores de les escoles. Sabem que el seu paper és
fonamental per garantir l’aprofitament de l’experiència i el benestar de totes les persones
implicades. En aquest sentit, és la nostra intenció incidir en tasques com: aportar una visió general
del funcionament del centre i les seves necessitats, facilitar la participació de l’alumnat en la vida
del centre, vetllar perquè la comunicació entre el futur docent i el seu tutor o tutora de l’aula sigui
enriquidora per a ambdós.
Per altra banda, la implantació del nou pla d’estudis i l’experiència adquirida el curs passat ens
animen a continuar la línia de treball iniciada en el Pràcticum 2004-2005. Una línia que implica la
seva participació en projectes d’innovació que el centre duu a terme o es proposa començar.
L’objectiu d’aquest treball és facilitar als nostres alumnes el desenvolupament d’estratègies i
actituds pròpies de la recerca que entenem que són necessàries per a una millora de la pràctica
educativa. Esperam que la col·laboració dels alumnes suposarà per al centre de Pràctiques una ajuda
real en el seguiment i revisió d’aquests projectes o bé en la seva implantació.
Entenem per projectes d’innovació totes les iniciatives, del centre en conjunt o d’algun grup de
docents, adreçades a introduir canvis de millora en algun aspecte educatiu. Entenem també que la
complexitat i l’extensió dels projectes poden ser molt variades quant al nombre de persones
implicades, la seva durada, les finalitats i la coordinació que suposin. Volem que la definició dels
projectes sigui oberta perquè hi tingui cabuda un ventall ampli d’iniciatives i propostes dels centres,
segons les seves característiques, les seves necessitats i les seves inquietuds.
A l’apartat referit al pla de treball de l’alumnat trobareu ampliat el contingut d’aquesta proposta.
2. CALENDARI DE REALITZACIÓ DE LES PRÀCTIQUES (CURS 2000-2010)
Els alumnes han de complir tot l’horari del centre, tal com facin els professors i professores.
Això suposa la participació en les activitats de tota la jornada escolar, juntament amb el tutor o
tutora, incloent-hi els patis, l’hora d’exclusiva i les reunions previstes, o qualsevol altra activitat
d’interès organitzada per l’escola.
CALENDARI D’ACTIVITATS DE REALITZACIÓ DE PRÀCTIQUES
CURS 2009/2010
Període de pràctiques De 15 de febrer a 12 de març de 2010
5

6. Lliurament de la memòria 23 d’abril de 2010
Reunió amb el professor tutor de la UIB De 17 a 21 de maig de 2010
per comentar l’avaluació
Lliurament de notes de pràctiques 4 de juny de 2010
Signatura d’actes 25 de juny de 2010
3. OBJECTIUS DEL PRÀCTICUM
Les Pràctiques tenen com a objectiu general iniciar l’alumnat en l’exercici de les tasques
professionals que li són encomanades, tenint en compte el fet d’afavorir el desenvolupament
integral de la persona. Ens referim a un procés d’adquisició de coneixements, habilitats i actituds.
Al llarg de la diplomatura es pretén formar l’estudiant en una sèrie de competències bàsiques que es
relacionen directament amb els quatre aprenentatges o sabers fonamentals proposats per Delors
(1996) —saber, saber fer, saber estar i saber ser. Així, les competències que preveiem fan referència
a quatre àmbits estretament relacionats: 1) Competències per gestionar el coneixement i el mateix
aprenentatge, 2) Competències per a l’exercici professional, 3) Competències per a la convivència i
les relacions interpersonals, i 4) Competències per a l’ajustament personal.
La nostra pretensió és que el període de Pràctiques incideixi especialment en les competències que
assenyalam a continuació:
 Capacitat d’observació de les distintes situacions de l’aula i d’altres espais escolars
 Capacitat de gestionar la informació recollida i la seva anàlisi
 Capacitat de prendre decisions
 Capacitat per treballar en equip
 Reconeixement i respecte envers la diversitat i la multiculturalitat
 Sensibilitat i compromís respecte al context social de l’escola
 Habilitats en les relacions interpersonals, especialment per al diàleg i la negociació
de perspectives
 Capacitat d’adaptar-se a situacions noves
 Imatge realista d’un mateix com a futur docent
 Assumpció de responsabilitats i implicació en el treball docent
 Col·laboració amb l’equip docent de l’escola i participació activa en els projectes de
l’escola
 Assumpció de la dimensió ètica de la professió docent
 Ús dels procediments i recursos propis de l’activitat docent, d’acord amb els
principis educatius de l’escola
 Confiança en les capacitats dels infants i competències per a la comunicació amb ells
 Capacitat d’anàlisi del que implica ser mestre/a en la societat actual, de les seves
obligacions i els seus reptes
Al voltant d’aquestes competències s’articulen els objectius del Pràcticum I i del Pràcticum II. Tot i
que aquest manual correspon a un dels períodes de Pràctiques, entenem que conèixer els objectius
6

7. dels dos períodes facilita a les persones implicades —alumnat i professorat tutor— poder copsar el
sentit de trajectòria i de progressiva implicació que té el Pràcticum. Permet així regular l’exigència
envers l’alumnat i l’avaluació pertinent.
7

8. Objectius en relació amb el coneixement de l’escola i de l’aula
PRÀCTICUM I PRÀCTICUM II
1. Conèixer el funcionament general del centre a 1. Aprofundir en el coneixement del centre, ampliant
partir de la recollida d’informació i la seva anàlisi. la recollida d’informació i l’anàlisi sobre alguns dels
Aquest coneixement ha de facilitar a l’alumne aspectes concrets que conformen la realitat de
prendre consciència sobre: l’escola.
— Els trets que donen identitat a l’escola i com es
concreten en la pràctica (de l’escola i de l’aula)
— La relació de l’escola amb el seu entorn
— Les seves necessitats i les seves dificultats
— Els seus reptes específics en el marc de la societat
actual
2. Conèixer la dinàmica de l’aula i del grup classe a 2. Aprofundir en el coneixement de l’aula amb la
partir de l’observació de la manera de fer del mestre/a recollida d’informació i l’anàlisi al voltant de:
i de l’alumnat, del diàleg posterior i de la contrastació — Incidència del projecte educatiu del centre en la
amb els plantejaments teòrics treballats a la Facultat. pràctica de l’aula
— Principis i valors educatius del mestre/a que
sustenten la seva actuació
— Preocupacions docents del mestre/a
3. Prendre consciència de les obligacions i 3. Prendre consciència de les obligacions i
responsabilitats professionals. responsabilitats professionals.
En relació amb la col·laboració en l’activitat de l’aula
PRÀCTICUM I PRÀCTICUM II
4. Iniciar-se en la pràctica docent (l’alumnat 4. Assumir de manera gradual i progressiva la
d’Educació Especial també com a mestre de suport), intervenció dins el grup classe fins a arribar a
amb petites intervencions a l’aula sota la supervisió responsabilitzar-se del grup en determinats períodes.
dels tutor o tutora.
5. Dissenyar unitats temàtiques i propostes
d’activitats educatives fonamentades i adequades al
context, saber aplicar-les i avaluar-ne la posada en
pràctica.
5. Desenvolupar la capacitat de diàleg a partir del 6. Desenvolupar la capacitat de diàleg a partir del
contrast d’opinions i enfocaments, amb una actitud contrast d’opinions i enfocaments, amb una actitud
crítica i reflexiva i mostrant obertura i flexibilitat crítica i reflexiva i mostrant obertura i flexibilitat
davant postures i interpretacions distintes. davant postures i interpretacions distintes.
6. Desenvolupar una actitud de confiança envers les 7. Desenvolupar una actitud de confiança envers les
capacitats dels infants del grup classe, manifestant capacitats dels infants del grup classe, manifestant
interès per les seves preocupacions i interessos i interès per les seves preocupacions i interessos i
respectant la diversitat pròpia de qualsevol grup respectant la diversitat pròpia de qualsevol grup
d’alumnes. d’alumnes. Participar activament en la recerca de
respostes a les seves necessitats educatives.
8

9. En relació amb la participació en les activitats del centre
PRÀCTICUM I PRÀCTICUM II
7. Participar progressivament en les diferents accions 8. Assumir un paper més rellevant en les diferents
i activitats que es duen a terme fora de l’aula accions i activitats que es duen a terme fora de l’aula
(reunions de cicle, comissions, activitats (reunions de cicle, comissions, activitats
extraescolars…), mostrant capacitat de comunicació i extraescolars…), mostrant iniciativa, capacitat de
una actitud de respecte. comunicació i una actitud de respecte.
9. Implicar-se en el treball de l’escola participant de
forma activa i responsable en projectes o activitats i
en l’elaboració de recursos.
En relació amb el coneixement d’un mateix
PRÀCTICUM I i PRÀCTICUM II
— Conèixer-se a si mateix en una situació real de pràctica professional, conèixer les pròpies dificultats i
capacitats, així com els aspectes que cal millorar.
— Analitzar els sentiments i actituds que les Pràctiques mobilitzen i aprendre a regular-los.
— Reflexionar juntament amb el professorat tutor de l’escola i/o de la Universitat sobre les pròpies
concepcions i les accions dutes a terme. Valorar-les.
4. PLA DE TREBALL DE L’ALUMNAT DE L’ESPECIALITAT D’EDUCACIÓ
PRIMÀRIA I EDUCACIÓ ESPECIAL
El treball que desenvoluparà l’alumne/a practicant l’ha d’ajudar a desenvolupar les seves capacitats
d’observació, les de col·laboració i les d’intervenció, dins un procés constant de reflexió sobre allò
que s’ha observat i sobre allò que s’ha fet. Aquest procés reflexiu no s’exhaureix en la vida de
l’aula, sinó que comprèn també els moments de planificació del que es vol fer i els de valoració
sobre el que ja s’ha fet.
Una activitat en què l’alumnat de Pràctiques ha de suplir el mestre / la mestra en la seva
actuació professional sense un guiatge específic i adequat, es desvia dels criteris bàsics que
caracteritzen el període de Pràctiques i es considera poc adient.
PRÀCTICUM I
1. Recollida d’informació i anàlisi sobre les característiques generals de l’escola i el seu entorn.
2. Recollida d’informació i anàlisi del projecte educatiu del centre.
3. Recollida d’informació i anàlisi sobre les característiques i la dinàmica de l’aula.
4. Intervencions a l’aula com a col·laborador/a del mestre/a.
5. Participació en les activitats de l’escola.
6. Elaboració de la memòria de Pràctiques.
9

10. 1. Recollida d’informació i anàlisi sobre les característiques generals de l’escola i el seu entorn
En aquest primer treball es demana la recollida d’informació i anàlisi sobre les característiques
generals del context de l’escola, i sobre els elements educatius generals que la identifiquen (ràtios,
serveis de què disposa, etc.). Els treball fet es presentarà a la fitxa del centre (annex 1).
2. Recollida d’informació i anàlisi del projecte educatiu del centre
Entenem el projecte educatiu com a element que dóna identitat i perspectiva de futur a l’escola. No
ens referim sols als principis i objectius que figuren al Projecte educatiu de centre, sinó que tenim
en compte també el seu desenvolupament en altres documents de l’escola com ara: el Projecte
curricular d’etapa, el Projecte lingüístic, el Reglament de règim interior, etc.
Es demana que l’alumne/a analitzi i valori no sols la formulació d’intencions i els principis
ideològics i pedagògics, sinó també algunes de les seves concrecions en altres àmbits de definició.
El treball realitzat es presentarà a la fitxa del Projecte educatiu del centre (annex 2).
Aquestes dues primeres activitats impliquen per part de l’alumnat la consulta dels documents que el
coordinador o coordinadora consideri adient, entrevistes amb aquesta mateixa persona o altres
membres de la comunitat educativa i l’observació de totes aquelles evidències que informen sobre
el funcionament i el projecte de l’escola. Aquesta tasca de recollida d’informació la poden fer
conjuntament el/les alumnes que fan les Pràctiques en un mateix centre.
3. Recollida d’informació i anàlisi sobre les característiques i la dinàmica de l’aula
Aquesta tercera tasca implica per part de l’alumnat un treball exhaustiu de recollida d’informació (a
través de l’observació i les entrevistes al seu tutor o tutora) i d’anàlisi sobre l’aula i el grup classe,
per poder veure la incidència dels aspectes anteriors en la pràctica educativa real. Aspectes com
l’estil de planificació, les estratègies d’intervenció, les formes de comunicació amb els infants, el
tipus d’avaluació, la forma d’organitzar l’espai i el temps, els moments quotidians…, poden ser
fonts d’informació rellevants sobre la relació establerta a l’escola entre els propòsits i la realitat. Per
a la presentació del treball fet s’utilitzarà la fitxa de l’aula (annex 3).
Per a aquesta activitat es recomana la confecció d’un DIARI DE PRÀCTIQUES. El diari és un
document escrit on cada alumne/a recull observacions rellevants, sentiments, reflexions,
intervencions personals, situacions viscudes que criden l’atenció, descobertes, dubtes…, de forma
sincera, sense restriccions ni limitacions. És important que les anotacions del diari no siguin
únicament descriptives sinó que, a més, continguin reflexions, valoracions i propostes de canvi. Les
preguntes següents poden orientar en aquest sentit: Què passa? Com valoro el que passa? Què seria
bo que passàs?
El fet d’escriure condueix a una reflexió i sistematització més serioses. Tot i que és una eina de
treball de l’alumne/a, contrastar les anotacions amb el professorat tutor a les sessions de tutoria
possibilita al professor/a tutor/a un seguiment i una orientació individual del procés d’aprendre a
ensenyar que cada estudiant construeix.
4. Intervencions a l’aula com a col·laborador/a del mestre/a
Es tracta d’intervencions senzilles, de manera que l’alumne/a es vagi introduint en l'activitat
professional de forma progressiva i amb la guia del seu tutor/a. Ajudar en la revisió dels treballs
dels infants, participar en el temps dels racons, contar un conte, ensenyar un joc…, són alguns
exemples d’intervenció inicial. Cal que les intervencions posteriorment siguin valorades amb el
10

11. tutor/a de l’aula. En el cas de l’alumnat de l’especialitat d’Educació Especial, la intervenció també
ha d’anar adreçada a l’alumnat amb necessitats educatives especials.
Si el tutor/a de l’aula ho considera oportú, pot plantejar-se que les intervencions s’ampliïn fins a
assumir la responsabilitat d'un petit grup d'alumnes o del grup classe durant estones curtes.
Per a la presentació escrita de les intervencions es proposa emplenar la fitxa d’intervencions a
l’aula com a col·laborador/a (annex 4).
5. Participació en les activitats de l’escola
L’alumne/a ha de participar en les activitats que el centre realitza, des de les habituals (reunions de
cicle, claustre…) a les més puntuals (sortides, activitats extraescolars, celebracions…). Aquesta
activitat complementa la tasca realitzada a l’aula de pràctiques. Els treball fet s’ha de presentar a la
fitxa de participació en les activitats de l’escola (annex 5).
6. Elaboració de la memòria de Pràctiques
La memòria de Pràctiques és la reflexió personal escrita, l’aprofundiment formalitzat en un treball
del que ha estat l’experiència a l’escola i del que s’ha après. És l’explicació, l’anàlisi i l’avaluació
del treball realitzat, valorat a partir de les observacions recollides, del diàleg amb el professorat tutor
de l’escola i de la Universitat, amb altre professorat de l’escola, amb els infants, amb els companys
de curs. És també la reflexió sobre les pròpies expectatives de fer de mestre i sobre els canvis
aptitudinals i actitudinals que un mateix es proposa.
La memòria és formada pels elements següents:
 La fitxa del centre
 La fitxa del projecte educatiu del centre
 La fitxa de l’aula
 La fitxa d’intervencions com a col·laborador/a
 La fitxa de participació en les activitats de l’escola
 L’autoavaluació de l’alumne/a en pràctiques (vegeu annex 7)
 El document de reflexió final sobre l’experiència (vegeu annex 8)
És especialment important que als documents no hi apareguin referències concretes (noms de
mestres o alumnes), així com imatges de l’alumant.
S’assenyalen a continuació els criteris que es tindran en compte per a l’avaluació de la memòria:
— Correcció en la presentació, l’expressió escrita i l’organització del treball.
— Referència correcta de les citacions bibliogràfiques que s’han fet servir (llibres, articles, pàgines
web, etc.) i de les fonts documentals de l’escola.
— Capacitat de síntesi en la presentació de les dades.
— Rigor i profunditat en l’anàlisi i en les valoracions del que s’ha observat.
— Rigor en l’autoavaluació i en les aportacions personals sobre l’experiència de pràctiques.
11

12. 5. AVALUACIÓ DE L’ALUMNAT PRACTICANT
5.1. QÜESTIONS GENERALS
A partir dels objectius que s’han explicitat anteriorment, l’avaluació s’adreçarà a constatar en quina
mesura han estat assolits.
La funció d’avaluar l’alumne/a practicant és pròpia del professorat tutor de l’escola i del professorat
tutor de la Universitat. Aquests hauran de realitzar una avaluació individualitzada de cada alumne/a
de Pràctiques.
És especialment important garantir durant tot el procés un seguiment i una valoració conjunts entre
cada estudiant i els seus tutors, de manera que puguin prendre consciència dels progressos i les
mancances i posar les mesures adequades per assolir els objectius perseguits.
L’avaluació final serveix per valorar globalment l’alumne/a practicant i determinar la qualificació
que constarà a les actes. En l’avaluació final també es tindrà en compte l’autoavaluació de
l’alumne/a.
Proporció indicativa de la valoració dels participants en l’avaluació final
 Avaluació conjunta del professorat de l’escola i la Universitat: 90% (45% memòria i
tutories, 45% avaluació tutors UIB/Escola).
 Autoavaluació de l’alumne/a practicant: 10%.
Voldríem recordar la importància del Pràcticum en el procés formatiu de l’alumnat, per la
qual cosa demanam el màxim de rigor i serietat en l’avaluació de l’alumnat practicant, amb
vista a superar la tradició d’avaluar el Pràcticum de forma massa benvolent i protectora,
sense considerar la importància cabdal d’aquest període formatiu.
5.2. INFORME D’AVALUACIÓ DEL PROFESSORAT TUTOR DE PRÀCTIQUES
L’informe d’avaluació s’entén com un balanç global del procés de Pràcticum que permeti destacar
el grau d’implicació de l’estudiant, les seves actituds i capacitats per a la docència i els principals
aprenentatges assolits en aquest període de la seva formació.
Es considera desitjable que el contingut de l’informe d’avaluació del professorat de l’escola i de
l’informe del professorat de la Universitat sigui el resultat de l’intercanvi i el contrast de la
informació i valoració d’ambdós tutors i, obligatòriament, s’ha d’elaborar de manera conjunta.
També és important l’intercanvi i el contrast amb l’estudiant per intentar que aquest comprengui les
valoracions que es fan i incorporar en la mesura en què sigui possible el seu punt de vista, ja que, si
això no s’aconsegueix, poca utilitat tindrà en el seu futur professional.
És important que únicament s’expressin opinions i valoracions a l’informe quan es consideri
que hi ha prou indicis i observacions en relació amb l’aspecte considerat (en aquest sentit, no
s’han d’emplenar aquells apartats sobre els quals no es disposi d’informació suficient).
Igualment, és convenient que, quan hi hagi valoracions discrepants entre els tutors o entre tutors i
estudiants, es recullin totes i s’indiquin els motius pels quals es discrepa, ja que tot això és
fonamental per garantir el caire formatiu de l’avaluació.
12

13. Per tal de facilitar els elements necessaris per a l’avaluació, a l’annex 6 es facilita una guia on
consten els criteris a tenir en compte. La majoria dels apartats són comuns a totes les especialitats,
atès que es refereixen a aspectes que consideram propis de qualsevol professor/a, independentment
de l’etapa i de l’àrea que s’imparteixi.
5.3. MEMÒRIA PRESENTADA PER L’ALUMNE/A PRACTICANT
Vegeu el punt 6 del pla de treball de l’alumnat. Sempre que sigui possible, l’avaluació de la
memòria es farà conjuntament entre el professorat de l’escola i de la Universitat.
5.4. AUTOAVALUACIÓ DE L’ALUMNE/A PRACTICANT
Per a l’autoavaluació que es farà constar a la memòria, l’alumne/a haurà de valorar-se de forma
global i crítica els aspectes següents:
— L’aprenentatge realitzat durant tot el procés.
— L’actitud, la participació, les tasques desenvolupades i el grau de compromís o implicació
durant el període de Pràctiques.
— L’esforç personal i les reflexions realitzades.
L’informe d’autoavaluació és el que es presenta a l’annex 7. És pràcticament el mateix que
l’informe que fa servir el professorat del centre i de la UIB per a l’avaluació de l’alumne/a per tal de
facilitar el contrast de la informació obtinguda.
6. FUNCIONS DE LES PERSONES IMPLICADES
En les Pràctiques hi intervenen de forma determinant tres protagonistes: el professorat tutor de la
Universitat, el professorat tutor de l’escola i l’alumne/a practicant. Aquests tres protagonistes cal
que actuïn de manera coordinada i conjunta per poder portar a terme una bona realització de les
Pràctiques.
Així mateix hi ha altres agents que participen, encara que no tan directament, en el seu
desenvolupament: els coordinadors de les Pràctiques a les escoles i la Comissió de Pràctiques de la
Universitat. Aquesta comissió és formada per professors/es representants de cada una de les cinc
especialitats i dues persones encarregades d’organitzar la planificació i el desenvolupament de les
Pràctiques.
6.1. FUNCIONS DE L’ALUMNAT PRACTICANT
Les principals tasques que han de fer els estudiants en relació amb el Pràcticum són les següents:
Abans de les Pràctiques
— Assistir a una sessió informativa sobre el Manual de Pràctiques a càrrec del coordinador/a de
l’especialitat, en la qual també es farà l’adjudicació de les escoles.
— Assistir a una sessió de tutoria amb el professor/a tutor/a per rebre les orientacions oportunes
sobre les tasques que s’hauran de realitzar a l’escola i sobre les reunions de seguiment que es
faran en aquest període.
13

14. Durant les Pràctiques
— Acceptar la responsabilitat com a practicant, col·laborar amb el mestre tutor o la mestra tutora
i l’equip docent i fonamentar l’actuació en el respecte, la comunicació i la cooperació en
objectius i problemes comuns.
— Acceptar i complir les normes de funcionament de l’escola.
— Complir l’horari de l’escola, amb puntualitat i justificant les faltes d’assistència.
— Dur a terme el pla de treball de Pràctiques de l’especialitat.
— Assistir a les reunions de tutoria a les quals convoqui el professor tutor o la professora tutora
de l’escola i/o de la Universitat. L’assistència i la participació a aquestes reunions són
obligatòries i seràn avaluades. Es recomana que s’utilitzi el correu electrònic i/o l’entorn virtual
de Campus Extens com a eina bàsica d’atenció a totes les qüestions que es derivin del dia a dia a
l’escola.
Després de les Pràctiques
— Assistir a la tutoria d’avaluació que convoquin els tutors de Pràctiques (de l’escola i de la
Universitat).
— Lliurar la memòria de les Pràctiques en les dates establertes.
— Reunir-se amb el professor tutor o la professora tutora de la Universitat per comentar la
memòria i la nota final obtinguda.
— Realitzar l’autoavaluació final de Pràctiques i comentar-la amb els seus tutors/es.
6.2. FUNCIONS DEL PROFESSORAT TUTOR DE L’ESCOLA
Els mestres tutors de les escoles són els professionals que acullen i tutelen l’estudiant que fa
pràctiques al seu centre i que posen a disposició dels estudiants la seva experiència i formació. Les
seves tasques són les següents:
Abans de les Pràctiques
— Conèixer el Manual de Pràctiques i les seves funcions com a tutor/a.
Durant les Pràctiques
— Coordinar-se amb el professor tutor de la Universitat per determinar els aspectes relacionats
amb el Pràcticum dels estudiants.
— Facilitar al practicant tot tipus d’informació i orientació sobre l’organització i el funcionament
del centre, el grup classe i els programes que va duent a terme en la seva tasca docent.
— Guiar-lo en l’observació, l’anàlisi i la reflexió. És important trobar moments perquè es pugui
dur a terme un diàleg obert entre l’estudiant i el mestre que permeti sistematitzar el que passa a
l’aula i les raons d’actuació del mestre.
— Assessorar l’estudiant en la preparació d’activitats educatives i animar-lo a intervenir i a
participar a la classe, inicialment programant activitats puntuals o avaluant treballs concrets fets
pels infants i progressivament prenent iniciatives diverses.
14

15. — Facilitar a l’alumne/a, sempre que el claustre ho cregui oportú, la seva incorporació a les
reunions de treball (claustres, cicles, departaments...).
— Fer reunions periòdiques amb l’alumne per tal de dur a terme la seva avaluació formativa.
— Intercanviar informacions, observacions i reflexions amb el professorat tutor de la Universitat
sobre les qualitats i la formació de l’alumne/a practicant.
— Realitzar l’avaluació de mig període de Pràctiques, juntament amb el tutor/a de la
Universitat, de l’estudiant per reflexionar-hi conjuntament.
Després de les Pràctiques
— Realitzar l’avaluació final de l’alumne/a practicant, juntament amb el professor de la
Universitat segons l’informe que s’adjunta.
6.3. FUNCIONS DEL PROFESSORAT TUTOR DE LA UNIVERSITAT
Els tutors del Pràcticum de la Universitat són professors i professores de les diferents àrees que
intervenen en els estudis de Mestre. Les seves funcions són:
Abans de les Pràctiques
— Assistir a les reunions que organitzen els coordinadors de Pràctiques.
— Preparar adequadament el procés de de Pràctiques i identificar-se amb els seus objectius i
plantejaments.
— Realitzar una sessió de tutoria amb els estudiants per conèixer-los i informar-los del
Pràcticum, i per especificar les reunions de seguiment que es faran.
Durant les Practiques
— Vetllar pel mateniment de la filosofia del Pràcticum als centres educatius i fomentar el diàleg,
la reflexió i l’intercanvi d’experiències entre els mestres tutors i l’alumnat.
— Coordinar-se amb el professor tutor de l’escola per determinar els aspectes relacionats amb el
Pràcticum dels estudiants, per intercanviar informacions, observacions i reflexions sobre la
formació de l’alumne/a practicant.
— Fer el seguiment com a tutor dels alumnes per assessorar-los en el treball de Pràctiques:
afavorir l’anàlisi fonamentada i reflexiva del que s’observa, intercanviar experiències i reflexions
sobre la feina feta i orientar-los en els possibles problemes, dubtes o qüestions que es plantegin,
així com en la confecció de la memòria.
— Notificar qualsevol problema o novetat organitzativa a la Comissió de Pràctiques.
— Realitzar l’avaluació formativa i de mig període de Pràctiques dels alumnes. Aquesta
avaluació es farà juntament amb el professorat tutor de l’escola.
Les visites dels professors tutors de la Universitat a les escoles seran obligatòries i serviran
per conèixer directament el treball de l’estudiant i per potenciar el treball de col·laboració
entre els tutors de la Universitat i els mestres de l’escola.
15

16. Els contactes mínims que han de realitzar són dues visites a l’escola. Cal recordar que, a
més es poden fer tutories amb l’alumnat a la mateixa Universitat:
Després de les Pràctiques
— Portar a terme l’avaluació final dels alumnes de manera conjunta amb el professorat tutor de
l’escola.
— Avaluar la memòria presentada per l’alumne/a practicant.
— Valorar i comentar amb l’estudiant el període de Pràctiques: actuació personal, aprofitament,
reflexió, dificultats i aportacions i participació en les tutories, memòria presentada, avaluació de
les pràctiques...
— Preparar el seminari posterior a les Pràctiques i participar-hi per tal d’intercanviar
experiències i reflexions entre els estudiants de forma conjunta i enriquidora.
— Lliurar les notes i emplenar les actes en les dates establertes.
6.4. FUNCIONS DELS COORDINADORS DE PRÀCTIQUES DE LES ESCOLES
A més de les que els poden correspondre com a tutors o tutores.
Abans de les Pràctiques
— Assistir a la reunió de Pràcticum que organitza la Comissió de Pràctiques de la UIB.
— Coordinar la tasca prèvia entre els tutors de les escoles i la Comissió de Pràctiques.
— Assignar els alumnes practicants al professorat tutor de l’escola.
Durant les Pràctiques
— Organitzar la recepció de l’alumnat el primer dia de Pràctiques (visita guiada al centre,
presentació dels / de les tutors/es...).
— Facilitar a l’alumnat tot tipus d’informació i orientació sobre el centre, els programes i
projectes que s’hi duen a terme.
— Afavorir la integració dels alumnes practicants en les diferents activitats que es considerin
oportunes.
— Vetllar pel seguiment dels objectius de les Pràctiques a l’escola.
— Vetllar pel compliment de l’horari i l’assistència de l’alumnat en Pràctiques.
— Notificar qualsevol problema o novetat organitzativa a la Comissió de Pràctiques.
Després de les Pràctiques
— Fer una valoració general del funcionament de les Pràctiques (us enviarem el qüestionari
pertinent).
— Recollir del professorat de l’escola i fer arribar a la Comissió de Pràctiques els suggeriments
sobre la planificació i el desenvolupament de les Pràctiques.
16

17. 6.5. FUNCIONS DE LA COMISSIÓ DE PRÀCTIQUES DE LA UNIVERSITAT
Abans de les Pràctiques
— Coordinar l’elaboració del manual de Pràctiques de cada especialitat.
— Mantenir contactes i reunions amb els responsables de la Conselleria de Cultura, Educació i
Esports i amb els coordinadors de les escoles.
— Assignar els alumnes a les escoles.
— Informar les persones implicades en relació amb els objectius, funcions i tasques que s’han de
desenvolupar durant les Pràctiques.
— Coordinar i participar en les sessions informatives sobre la realització de les Pràctiques.
Durant les Pràctiques
— Atendre les consultes i resoldre els problemes que sorgeixin, tant de l’alumnat com de les
escoles.
Després de les Pràctiques
— Organitzar i coordinar les corresponents reunions de Pràctiques.
— Recollir els suggeriments sobre les Pràctiques amb la finalitat d’optimitzar-ne el
funcionament.
— Avaluar el desenvolupament de les Pràctiques.
— Elaborar un informe valoratiu de les Pràctiques per presentar-lo al Consell d’Estudis.
17

18. ANNEX 1. FITXA DEL CENTRE
DADES IDENTIFICATIVES
Nom de l’escola:
Titularitat:
Adreça postal:
Telèfon i fax:
Horari:
Unitats en funcionament: Ed. Infantil Ed. Primària
ENTORN ESCOLAR: característiques de la població o barri en què es troba l’escola
Situació de l’escola i mitjans d’accés al centre
Característiques socials i econòmiques de la població o barri
Sectors de treball
Equipaments culturals, sanitaris i de serveis socials existents
Llengua predominant
Relació de l’escola amb entitats, organitzacions i serveis de la població o barri
ALUMNAT, PROFESSORAT I FAMÍLIES
Nombre d’alumnes i ràtios
Característiques a destacar de l’alumnat de l’escola (si escau)
Mesures per a l’acolliment de l’alumnat nouvingut a l’escola
Mesures per atendre les necessitats educatives especials de l’alumnat
Professorat del centre i personal no docent
Estructura organitzativa (equips docents, comissions de treball…)
Participació de les famílies (AMPA, comissions de treball, activitats generals del centre, escola de pares…)
Activitats anuals per a tota l’escola (sortides, festes, activitats culturals, activitats esportives…)
EDIFICI ESCOLAR
Característiques generals de l’edifici
Nombre i característiques generals de les aules
Descripció dels patis
Instal·lacions i espais específics: descripció i ús
Condicions de seguretat i higiene
Barreres arquitectòniques
SERVEIS COMPLEMENTARIS DE L’ESCOLA
Menjador, transport escolar…
Activitats extraescolars
Escola matinera
Altres
REFLEXIONS PERSONALS SOBRE LES DADES RECOLLIDES
18

19. ANNEX 2. FITXA DEL PROJECTE EDUCATIU DEL CENTRE
En aquesta fitxa ha de quedar reflectida l’anàlisi i valoració que l’alumne/a fa sobre els
principis educatius i les intencions de l’escola que consideri més rellevants, i ha de justificar la seva
tria. Per tant, no es tracta de copiar el que apareix als distints documents del centre. Es demana
també que l’alumne/a analitzi com es concreten en els distints documents i a través de quines
mesures i accions es duen a la pràctica.
PRINCIPIS EDUCATIUS I INTENCIONS MÉS RELLEVANTS
CONCRECIÓ EN ELS DISTINTS DOCUMENTS
MESURES I ACCIONS PER A LA SEVA POSADA EN PRÀCTICA
REFLEXIONS PERSONALS SOBRE L’ANÀLISI FETA
19

20. ANNEX 3. FITXA DE L’AULA
Cal recordar que les fonts d’informació principals són l’observació i les entrevistes amb el tutor/a
de l’aula.
DESCRIPCIÓ DE L’AULA
Dimensions, il·luminació, condicions acústiques, mobiliari, decoració…
Materials i recursos didàctics (murals, jocs, llibres, fitxes, material per a experiències, material per a
audicions, pintures…). És important descriure què hi ha, la seva procedència, com es fa servir i quin paper
tenen els alumnes en la seva organització i gestió.
ORGANITZACIÓ DEL TEMPS I DE L’ESPAI
Horari dedicat a les diferents àrees curriculars o als diferents àmbits d’experiència, activitats diàries,
moments quotidians…
Utilització de l’espai per a les distintes activitats.
ALUMNAT
Nombre d’alumnes
Característiques a destacar de l’alumnat de l’aula
Mesures per a l’acolliment de l’alumnat nouvingut a l’aula
Mesures per atendre les necessitats educatives especials de l’alumnat
Ubicació dels infants a l’aula (permanent o canviant, criteris d’ubicació i agrupament…)
CONVIVÈNCIA A L’AULA
Normes explícites que es fan servir i participació dels infants en la seva definició i compliment
Rutines de l’aula
Resolució dels conflictes i participació dels infants
Altres àmbits que regulen la convivència i el clima de treball i relació a l’aula
INTERVENCIÓ DOCENT
Formes més habituals de comunicació amb els infants (verbals i no verbals)
Estratègies per a l’ensenyança de les distintes àrees curriculars
Estil de planificació del mestre/a
L’avaluació (activitats, recursos, criteris, participació dels infants…)
Canals de comunicació amb les famílies
REFLEXIONS PERSONALS SOBRE LES DADES RECOLLIDES (és important tenir en compte el
treball fet a les fitxes anteriors)
20

21. ANNEX 4. FITXA D’INTERVENCIONS A L’AULA COM A COL·LABORADOR/A
COL·LABORACIÓ 1
Tipus d’intervenció de l’alumne/a practicant (data de realització, en què consisteix, materials emprats…)
Resposta dels infants
Comentari del tutor/a i suggeriments
Comentari personal de l’alumne/a practicant (valoració, encerts i errades, propostes de canvi…)
COL·LABORACIÓ 2
Tipus d’intervenció de l’alumne/a practicant (data de realització, en què consisteix, materials emprats…)
Resposta dels infants
Comentari del tutor/a i suggeriments
Comentari personal de l’alumne/a practicant (valoració, encerts i errades, propostes de canvi…)
COL·LABORACIÓ 3
Tipus d’intervenció de l’alumne/a practicant (data de realització, en què consisteix, materials emprats…)
Resposta dels infants
Comentari del tutor/a i suggeriments
Comentari personal de l’alumne/a practicant (valoració, encerts i errades, propostes de canvi…)
COL·LABORACIÓ 4
Tipus d’intervenció de l’alumne/a practicant (data de realització, en què consisteix, materials emprats…)
Resposta dels infants
Comentari del tutor/a i suggeriments
Comentari personal de l’alumne/a practicant (valoració, encerts i errades, propostes de canvi…)
COL·LABORACIÓ 5
Tipus d’intervenció de l’alumne/a practicant (data de realització, en què consisteix, materials emprats…)
Resposta dels infants
Comentari del tutor/a i suggeriments
Comentari personal de l’alumne/a practicant (valoració, encerts i errades, propostes de canvi…)
COL·LABORACIÓ 6
Tipus d’intervenció de l’alumne/a practicant (data de realització, en què consisteix, materials emprats…)
Resposta dels infants
Comentari del tutor/a i suggeriments
Comentari personal de l’alumne/a practicant (valoració, encerts i errades, propostes de canvi…)
21

22. ANNEX 5. FITXA DE PARTICIPACIÓ EN LES ACTIVITATS DE L’ESCOLA
PARTICIPACIÓ EN SORTIDES I ALTRES ACTIVITATS DE LA CLASSE FORA DE L’AULA
(cal presentar totes les activitats realitzades i la data corresponent)
Tipus d’intervenció de l’alumne/a practicant
Resposta dels infants
Comentari del tutor/a i suggeriments
Comentari personal de l’alumne/a practicant (valoració, encerts i errades, propostes de canvi…)
PARTICIPACIÓ EN LES REUNIONS DEL PROFESSORAT (cal indicar totes les reunions a les
quals s’ha assistit i la data corresponent)
Tipus de reunió
Temes tractats a la reunió
Conclusions i acords
Comentari personal de l’alumne/a practicant
22

23. ANNEX 6. INFORME D’AVALUACIÓ DEL PROFESSORAT TUTOR DE PRÀCTIQUES
(DE L’ESCOLA I DE LA UNIVERSITAT)
Informació general
Nom de l’escola:
Nom de l’alumne/a:
Nom del tutor/a de l’escola:
Grup classe:
Nom del tutor/a de la UIB:
Criteris d’avaluació
Emplenau les caselles amb el nombre que assenyali el criteri escollit:
4 = Molt adequat / Sempre / Actitud molt positiva / Molt d’esforç / Molt alt
3 = Adequat / Quasi sempre / Actitud positiva / Alt
2 = Poc adequat / Poques vegades / Actitud indiferent / Regular
1 = Gens adequat / Quasi mai / Actitud passiva / Necessita l’ajut continu del /
de la prof. / Poc esforç / Baix
Voldríem recordar la importància del Pràcticum en el procés formatiu de l’alumnat, per la qual cosa
demanam el màxim de rigor i serietat en l’avaluació de l’alumnat practicant, i que se superi la tradició
d’avaluar el Pràcticum de forma massa benvolent i protectora, sense considerar la importància cabdal
d’aquest període formatiu.
És important que únicament s’expressin opinions i valoracions a l’informe quan es consideri que hi ha prou
indicis i observacions en relació amb l’aspecte considerat (en aquest sentit, no cal emplenar aquells apartats
sobre els quals no es disposi d’informació suficient).
Igualment, és convenient que, quan hi hagi valoracions discrepants entre els tutors o entre tutors i estudiants,
es recullin totes i s’indiquin els motius de les discrepàncies, ja que tot això és fonamental per garantir el caire
formatiu de l’avaluació.
QUALIFICACIÓ FINAL (de 0 a 10) = ________
______________, ____ d _____________ de ________
Tutor/a de l’escola Tutor/a de la UIB
23

24. 1. ACTITUD GENERAL DE L’ALUMNE/A Valoració
Assistència i puntualitat
Acceptació i compliment dels hàbits i normes establerts a l’escola
És responsable en el compliment dels acords i compromisos adquirits
Actitud d’interès per conèixer i integrar-se a l’escola i a l’aula
Respecte i actitud comunicativa en les relacions amb el professorat de l’escola
Comentaris:
2. CONEIXEMENT DE L’ESCOLA I DE L’AULA (per avaluar alguns ítems, pot ser Valoració
convenient demanar la valoració del coordinador/a de Pràctiques. L’avaluació d’aquest apartat
s’ha de completar amb l’avaluació del treball presentat per l’alumne/a a les fitxes del centre, del
projecte educatiu i de l’aula)
Ús de les fonts recomanades en la recollida d’informació sobre el centre i l’aula
Actitud d’interès per aclarir els seus dubtes (fa preguntes, cerca més informació, demostra que ha
reflexionat sobre les dades…)
Identifica els elements rellevants que caracteritzen el centre, el projecte educatiu, l’aula (davant
les preguntes del seu tutor/a, quan analitza accions i propostes del centre o del seu tutor/a de
l’aula, quan reflexiona sobre determinats esdeveniments…)
Presenta la informació recollida i la seva anàlisi de forma sintètica i clara (davant la demanda del
seu tutor/a o del coordinador/a de Pràctiques)
Rigor i profunditat en les anàlisis i en les valoracions personals de la informació recollida
Relaciona els trets que donen identitat a l’escola i les accions que es duen a terme a l’escola i a
l’aula
Analitza els vincles que l’escola estableix amb l’entorn en funció del seu projecte educatiu (davant les
preguntes del seu tutor/a, quan analitza accions i propostes del centre o del seu tutor/a de l’aula,
quan reflexiona sobre determinats esdeveniments…)
Capacitat d’anàlisi al voltant de les necessitats i dificultats de l’escola i sobre els seus reptes
específics en el marc de la societat actual
Es mostra conscient d’algunes de les obligacions i responsabilitats professionals
Coneixement del funcionament general de l’aula i de la seva organització: materials i recursos,
procedència, organització quotidiana del treball, normes i acords d’aula i forma d’establir-los,
organització de l’espai, etc. a partir de l’observació i del diàleg amb el seu tutor/a de l’aula
Identifica alguns dels valors i principis pedagògics del seu tutor/a de l’aula, a partir de
l’observació i del diàleg posterior
Participa activament en el diàleg amb el seu tutor/a (escolta, expressa les seves interpretacions,
els seus dubtes, és receptiu/iva als suggeriments…)
Comentaris:
24

25. 3. COL·LABORACIÓ EN L’ACTIVITAT DE L’AULA (l’avaluació d’aquest apartat Valoració
s’ha de completar amb l’avaluació del treball presentat per l’alumne/a a la fitxa d’intervencions
a l’aula com a col·laborador/a)
Actitud activa en la participació com a col·laborador/a en les tasques que el seu tutor/a li
encomana
Iniciativa en la col·laboració, més enllà de les demandes o propostes del seu tutor/a
Acceptació i compliment dels hàbits i normes establerts a l’aula
Coneixement dels infants del grup classe, actitud de confiança envers les seves capacitats, interès
per les seves preocupacions i interessos i respecte a la diversitat pròpia de qualsevol grup
d’alumnes
Establiment de relacions d’empatia amb els infants de l’aula, capacitat d’atreure la seva atenció i
estimular-los a la participació
Adequació del seu llenguatge a l’edat i els coneixements dels infants
Comentaris:
4. PARTICIPACIÓ EN LES ACTIVITATS DEL CENTRE (l’avaluació d’aquest Valoració
apartat s’ha de completar amb l’avaluació del treball presentat per l’alumne/a a la fitxa de
participació en les activitats de l’escola)
Participació activa en les activitats que es duen a terme amb els infants fora de l’aula: sortides,
pati…
Actitud d’interès per conèixer el treball que es fa a les reunions del professorat
Comentaris:
5. CONEIXEMENT D’UN MATEIX Valoració
Capacitat d’avaluar la pràctica pròpia (reflexió crítica sobre les pròpies concepcions i actuacions,
capacitat de qüestionar-les i modificar-les si cal)
Capacitat d’anàlisi i d’autoregulació dels sentiments i les actituds que les Pràctiques mobilitzen
Assumpció de les pròpies dificultats, així com dels aspectes que cal millorar, i receptivitat a les
valoracions i els suggeriments del tutor o tutora de l’aula i de la Universitat
Comentaris:
25

26. ANNEX 7. INFORME D’AUTOAVALUACIÓ DE L’ALUMNE/A
Informació general
Nom de l’escola:
Nom de l’alumne/a:
Nom del tutor/a de l’escola:
Grup classe:
Nom del tutor/a de la UIB:
Criteris d’avaluació
Emplenau les caselles amb el nombre que assenyali el criteri escollit:
4 = Molt adequat / Sempre / Actitud molt positiva / Molt d’esforç / Molt alt
3 = Adequat / Quasi sempre / Actitud positiva / Alt
2 = Poc adequat / Poques vegades / Actitud indiferent / Regular
1 = Gens adequat / Quasi mai / Actitud passiva / Necessita l’ajut continu del /
de la prof. / Poc esforç / Baix
Voldríem recordar la importància del Pràcticum en el procés formatiu de l’alumnat, per la qual cosa
demanam el màxim de rigor i serietat en l’avaluació de l’alumnat practicant, i que se superi la tradició
d’avaluar el Pràcticum de forma massa benvolent i protectora, sense considerar la importància cabdal
d’aquest període formatiu.
És important que únicament s’expressin opinions i valoracions a l’informe quan es consideri que hi ha prou
indicis i observacions en relació amb l’aspecte considerat (en aquest sentit, no cal emplenar aquells apartats
sobre els quals no es disposi d’informació suficient).
Igualment, és convenient que, quan hi hagi valoracions discrepants entre els tutors o entre tutors i estudiants,
es recullin totes i s’indiquin els motius de les discrepàncies, ja que tot això és fonamental per garantir el caire
formatiu de l’avaluació.
QUALIFICACIÓ FINAL (de 0 a 10) = ________
______________, ____ d _____________ de ________
26

27. 1. ACTITUD GENERAL DE L’ALUMNE/A Valoració
Assistència i puntualitat
Acceptació i compliment dels hàbits i normes establerts a l’escola
És responsable en el compliment dels acords i compromisos adquirits
Actitud d’interès per conèixer l’escola i l’aula i integrar-s’hi
Respecte i actitud comunicativa en les relacions amb el professorat de l’escola
Comentaris:
2. CONEIXEMENT DE L’ESCOLA I DE L’AULA Valoració
Ús de les fonts recomanades en la recollida d’informació sobre el centre i l’aula
Actitud d’interès per aclarir els seus dubtes (fa preguntes, cerca més informació, demostra que ha
reflexionat sobre les dades…)
Identifica els elements rellevants que caracteritzen el centre, el projecte educatiu, l’aula (davant
les preguntes del seu tutor/a, quan analitza accions i propostes del centre o del seu tutor/a de
l’aula, quan reflexiona sobre determinats esdeveniments…)
Presenta la informació recollida i la seva anàlisi de forma sintètica i clara (davant la demanda del
seu tutor/a o del coordinador/a de Pràctiques)
Rigor i profunditat en les anàlisis i en les valoracions personals de la informació recollida
Relaciona els trets que donen identitat a l’escola i les accions que es duen a terme a l’escola i a
l’aula
Analitza els vincles que l’escola estableix amb l’entorn en funció del seu projecte educatiu (davant les
preguntes del seu tutor/a, quan analitza accions i propostes del centre o del seu tutor/a de l’aula,
quan reflexiona sobre determinats esdeveniments …)
Capacitat d’anàlisi al voltant de les necessitats i dificultats de l’escola i sobre els seus reptes
específics en el marc de la societat actual
Es mostra conscient d’algunes de les obligacions i responsabilitats professionals
Coneixement del funcionament general de l’aula i de la seva organització: materials i recursos,
procedència, organització quotidiana del treball, normes i acords d’aula i forma d’establir-los,
organització de l’espai, etc. a partir de l’observació i del diàleg amb el seu tutor/a de l’aula
Identifica alguns dels valors i principis pedagògics del seu tutor/a de l’aula, a partir de
l’observació i del diàleg posterior
Participa activament en el diàleg amb el seu tutor/a (escolta, expressa les seves interpretacions,
els seus dubtes, és receptiu/iva als suggeriments…)
Comentaris:
27

28. 3. COL·LABORACIÓ EN L’ACTIVITAT DE L’AULA Valoració
Actitud activa en la participació com a col·laborador/a en les tasques que el seu tutor/a li
encomana
Iniciativa en la col·laboració, més enllà de les demandes o propostes del seu tutor/a
Acceptació i compliment dels hàbits i normes establerts a l’aula
Coneixement dels infants del grup classe, actitud de confiança envers les seves capacitats, interès
per les seves preocupacions i interessos i respecte a la diversitat pròpia de qualsevol grup
d’alumnes
Establiment de relacions d’empatia amb els infants de l’aula, capacitat d’atreure la seva atenció i
estimular-los a la participació
Adequació del seu llenguatge a l’edat i els coneixements dels infants
Comentaris:
4. PARTICIPACIÓ EN LES ACTIVITATS DEL CENTRE Valoració
Participació activa en les activitats que es duen a terme amb els infants fora de l’aula: sortides,
pati…
Actitud d’interès per conèixer el treball que es fa a les reunions del professorat
Comentaris:
5. CONEIXEMENT D’UN MATEIX Valoració
Capacitat d’avaluar la pràctica pròpia (reflexió crítica sobre les pròpies concepcions i actuacions,
capacitat de qüestionar-les i modificar-les si cal)
Capacitat d’anàlisi i d’autoregulació dels sentiments i les actituds que les Pràctiques mobilitzen
Assumpció de les pròpies dificultats, així com dels aspectes que cal millorar, i receptivitat a les
valoracions i els suggeriments del tutor o tutora de l’aula i de la Universitat
Comentaris:
28

29. ANNEX 8. DOCUMENT DE REFLEXIÓ FINAL SOBRE L’EXPERIÈNCIA
Es demana que l’alumne/a practicant presenti la reflexió sobre el que ha significat l’experiència
viscuda a l’escola:
1. Què ha après, com ho relaciona amb els seus coneixements previs, amb els coneixements
construïts a la diplomatura, quins canvis ha provocat en la visió del que significa ser mestre.
2. Quins sentiments i actituds ha provocat l’experiencia de Pràctiques.
3. Com valora el que ha pogut observar i fer a l’escola.
4. Com valora el desenvolupament de les tutories amb els tutors/es de l’escola i la Universitat.
5. Expectatives personals i propòsits de millora.
29