Comentari PAU de "Hermes amb el nen Dionís infant" de Praxítel·les.

1. Praxíteles:
Hermes amb
Dionís infant

2. Fitxa tècnica
 Títol: Hermes amb Dionís infant.
 Autor: Praxíteles (Atenes, actiu al







segle IV a. C.).
Cronologia: 350 - 330 a. C.
Tipologia: escultura exempta.
Materials: marbre.
Mides: 2,13 m (alt).
Estil: grec postclàssic.
Tema: mitològic.
Localització: Museu Arqueològic
(Olímpia).

3. Obra del mateix autor
Afrodita de Cnidos (360 a. C.)

4. Sàtir en repòs (365 a. C.)

5. Biografia de l’autor
 Fill de l’escultor CEFISÓDOT EL VELL,
Praxíteles va ser, juntament amb
Fídies, un dels màxims exponents de
l’escultura de l’antiguitat grega. Gran
coneixedor dels materials, va
treballar habitualment amb marbres i
va fer que aquest material es posés
de moda una altra vegada en
detriment del bronze.
 No se sap gaire de la seva vida, encara
que per la seva relació amb Frine –una
cortesana famosa que li va fer de
model-, se sap que el període màxim
de la seva activitat artística va ser
entre el 370 a. C. i el 340 a. C. La major
part de la seva obra, en la qual
destaquen les reproduccions de la
deessa Afrodita, es coneix a través de
les còpies romanes que se’n van fer.

6. Descripció formal
 La figura d’Hermes apareix dempeus – li falta una part del braç
dret-, recolzant-se amb el braç esquerre en una roca coberta
amb una túnica, mentre sosté al petit Dionís. Entre el tronc i la
figura d’Hermes hi ha un suport transversal, necessari per
aguantar el pes de l’estàtua.
 L’element més important de l’obra és l’estudi minuciós que
l’artista fa de la compensació dels volums, anàlisi que es fa
evident en la utilització del contrapposto, un recurs que ja
havia proposat Policlet. L’escultor ha elevat un dels malucs de
la figura i n’ha flexionat la cama contrària, corbant-ne tot el
tors i fent que una de les espatlles estigui més alta que l’altra.
Aquest joc compositiu complex suggereix una estructura suau
i dinàmica en forma d’una gran “S” invertida, l’anomenada
corba praxiteliana, la sinuositat de la qual es reforça amb el
treball delicat dels contorns de la figura.

7.  El moviment de la figura d’Hermes contrasta amb una
verticalitat que construeixen el petit Dionís i la túnica, que, en
comptes de mostrar una ondulació falsament ordenada,
presenta una caiguda natural dels plecs. Per aconseguir
aquest efecte, Praxíteles utilitza la tècnica dels draps molls,
que hi aporta sensació de realitat. Els cabells estan tractats
també de manera natural, i tant el rostre com el tors d’Hermes
s’allunyen de la duresa atlètica i formal del segle anterior.

8. Temàtica
 Hermes amb Dionís infant s’inspira
en la mitologia grega i mostra dos
déus de l’Olimp: Hermes, déu del
comerç i missatger diví, i Dionís,
déu del vi.
 Segons la tradició grega, Dionís era
fill de Zeus i de la princesa de Tebes,
Sèmele, i durant la seva infantesa i
adolescència va ser perseguit per
Hera, l’esposa gelosa de Zeus. En un
moment en què el perill d’Hera era
especialment amenaçador. Zeus va
retornar el jove Dionís una altre
vegada a la infantesa i va manar a
Hermes que el portés al mont Nisa
perquè en tinguessin cura les
nimfes. Aquest és el moment que
reprodueix l’obra de Praxíteles.

9.  Sembla que originàriament aquesta imatge decorava l’antic
temple d’Hera a Olímpia. Quan es va trobar l’any 1877,
l’escultura tenia les cames mutilades -reconstruïdes- i li faltava
el braç amb el qual suposadament, Hermes ensenyava a Dionís
un gotim de raïm, fruït que el déu infant va descobrir quan era
cuidat per les nimfes.
 Els historiadors han convingut que probablement aquesta
escultura va ser feta per commemorar la pau entre les polis
d’Elis i Arcàdia, perquè Dionís i Hermes eren, respectivament,
els patrons d’aquestes dues ciutats.

10. Models i influències
 Praxíteles va seguir els cànons de bellesa imposats durant
l'època clàssica i, en particular, la configuració anatòmica
marcada per Policlet en el seu cànon. Tot i així, la seva obra
està considerada com la precursora dels canvis que van donar
origen al nou llenguatge de l’estil hel·lenístic, perquè els déus i
els herois eren presentats en actituds humanes quotidianes –
com la seva Afrodita de Cnidos sortint del bany- i reflectien per
primera vegada emocions i sentiments.
 La seva influència es va fer notar durant el període hel·lenístic
en l’obra de Lísip i Escopes, i posteriorment en el
Renaixement, època en la qual la corba praxiteliana va ser
molt imitada com a model d’equilibri.