Presentació d'aula

1. HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI

2. • L’Imperialisme colonial és un fenomen crucial de la
història contemporània. Al segle XIX Europa sobreïx
d’homes i de diners; du les se seves idees i els seus
negocis a tot arreu. Sotmet molts pobles d’altres
continents. Els exploradors europeus arriben a les terres,
fins aleshores inaccessibles, de l’interior de l’Àsia, escalen
serralades, etc. Les grans nacions europees forgen
imperis. El Regne Unit i França controlen un món repartir
entre els països poderosos.

3. • L’Àfrica esdevé una mena de “pastís continental”. Les
grans potències n’ocupen el litoral; viatgers valents com
Livingstone i Stanley remunten les vall fluvials cap a
regions misterioses i desconegudes; a la Conferència de
Berlín de 1885 els governs tracten de limitar les àrees
de repartiment. Jules Verne va captar a la seva novel·la
Cinc setmanes en globus la curiositat europea per
conèixer les fonts del Nil, a les muntanyes remotes de
l’Altiplà dels Llacs. Més endavant, riquesa i poder polític
seran els impulsos que substituiran l’impuls romàntic de
l’aventura o la curiositat.

4. • La població europeu es duplicarà al llarg del segle XIX, gràcies
a les millores en la dieta i als avenços mèdics i sanitaris. La
mortalitat es reduí, l’esperança de vida augmentà, mentre que
la natalitat es mantenia elevada. El 1914, una quarta part de
la població mundial es concentrava a Europa.
• El creixement demogràfic provocà fortes onades migratòries.
Entre el 1800 i el 1914 seixanta milions d’europeus
abandonaren Europa. Sobretot la destinació era Amèrica. Els
emigrants cercaven millorar les seves miserables condicions
de vida.
Creixement demogràfic i migracions

5. • Entre finals del XIX i inicis del XX dues fonts d’energia
superaren el carbó: el petroli i l’electricitat.
• Aquestes energies eren més netes, eficients i flexibles.
Canviaren la ubicació de les empreses, les formes del
transport i comunicació, així com la vida quotidiana (telèfon,
radio, tramvia, metro, bombeta, cinematògraf, automòbils,
avions...).
• Les noves fonts d’energia impulsaren una nova revolució dels
transports. Els vaixells de vapor, les bicicletes, els
automòbils, l’aviació.... Possibilitaren el naixement d’una
nova mobilitat i els desplaçaments massius a llargues
distàncies.
Les noves fonts d’energia i els nous mitjans de
transport
Primer pou de petroli
(1859)
Edison amb el fonògraf i primera bombeta feta per ell

6. • El petroli feu possible l’aparició de l’automòbil amb les
millores al motor de combustió interna, de Daimler-Benz a
Alemanya a partir de 1900. El primer automòbil el construí
Peugeot, el 1891 a França.
• S’obrien noves rutes marítimes, amb els canals de Suez (1869)
i Panamà (1914).
Ford T i el primer tramvia elèctric
Fotografia original del primer vol amb motor de la historia. A
l’aparell Orville Wright; a la dreta, el seu germà Wilbur. 1903
Avió amb el que Bleirot creuà el Canal de la Mànega el 1909

7. Canal de Suez inaugurat el 1869
Canal de Panamà inaugurat el 1914

8. • Les innovacions tecnològiques propiciaren un gran impuls
industrial. Les investigacions eren fruit del treball de
múltiples especialistes, que volien resultats aplicables a la
producció industrial.
• Es descobriren nous productes i noves aplicacions, creant-se
nous tipus d’indústries. La indústria siderúrgica, la
metal·lúrgica, l’elèctrica, la química... van viure un
creixement espectacular.
Les noves indústries
Samuel F. B. Morse, el 1837, construí un
telègraf i inventà un alfabet, molt pràctic
per enviar missatges a distància.
Model del primer telèfon
d’Alexandre Graham Bell
Guglielmo Marconi, patentà la ràdio el 1897 i
el telègraf sense fils

9. Producció d’acer (1880-1912) (en milions de tones)
Energia utilitzada per la indústria tèxtil de Terrassa (Índex 100 el 1916)

10. • Les innovacions tècniques, la competència, la renovació
constant, demanaven grans inversions, per això es generaren
grans gegants empresarials. Igualment, es creà el capitalisme
financer (hòldings).
• La concentració empresarial horitzontal agrupa empreses
que treballen un mateix sector productiu.
• La concentració empresarial vertical agrupa empreses que
treballen activitats complementàries (càrtel, trust i hòlding).
• El monopoli, implica el control en exclusiva d’un producte,
imposant els preus sense control.
La nova organització del capital i el treball
Rockefeller
Fàbrica Krupp

11. • La competència demanava augmentar la producció i millorar
la productivitat.
• El taylorisme es basa en l’organització científica del treball. Cal
eliminar moviments inútils, així s’optimitza l’esforç de l’obrer i
es redueixen costos. Per això la producció es fa en sèrie per
mitjà d’una cadena de muntatge.
• El fordisme aplica la cadena de muntatge per a la producció
d’automòbils. Cercar el consum massiu és la gran aportació
del fordisme. Amb maquinària moderna i treballadors
especialitzats la producció era enorme i barata. Així
s’estimulava el consum massiu.
• La estandarització permet la producció en sèrie, reduint el
temps de fabricació. La producció massiva permet reduir el
preu de cost. Augmentant el salaris s’augmenta el poder
adquisitiu, i amb això les vendes. El consum s’estimula a més
amb crèdits i amb la publicitat.

12. • A nivell intern augmentà també el comerç, car s’incentivà el
consum amb l’aparició dels grans magatzems o el sistema de
venda a terminis.
• El comerç internacional experimentà un gran impuls,
multiplicant-se per set el seu volum entre el 1850 i el 1914.
• La millora tècnica comportà un augment de la competència,
tant a nivell intern com a nivell internacional. Aparegueren
noves potències industrials, com Alemanya, França, Bèlgica,
Rússia, encara que la principal eren els EUA.

13. • La Segona Revolució Industrial significà que el món quedà
dividit entre els països industrialitzats i els no industrialitzats.
Els primers aconseguiren imposar-se als segons. Europa, amb
la seva força demogràfica, tecnològica i econòmica, aconseguí
dominar bona part del planeta.
• A partir del 1873 Europa patí una greu crisi econòmica.
Inicialment agrícola, motivada per les importacions
cerealístiques. La crisi al camp reduí el consum, tot i que la
indústria mantenia la producció. Per això es donà una greu
crisi de sobreproducció. Les indústries tancaven i augmentava
l’atur.
• Per sortir de la crisi es van reorganitzar les indústries, es
millorà la tecnologia i es cercaren nous mercats a Àsia, Àfrica
o Amèrica Llatina. El proteccionisme europeu obligava a mirar
a la resta del món.

14. • Augment de població ja que la població europea va passar
d'uns 300 a una 400 milions d'habitants i molts d'aquests
varen anar a treballar a territoris colonials.
• Avenços mèdics com l'ús de la quinina que varen permetre
superar malalties com la còlera, el tifus o el paludisme que
feia que hi haguessin territoris on no hi podien viure els
homes blancs.
Factors demogràfics
ANY POBLACIÓ
1800 180.000.000
1850 266.000.000
1870 310.000.000
1900 430.000.000
LES JUSTIFICACIONS DE L’IMPERIALISME
“Ahir vaig presenciar una reunió d’aturats a Londres i
després d’escoltar els virulents discursos que eren ni més
ni menys com un crit per demanar pa, vaig tornar a casa
meva més convençut que mai de la importància de
l’imperialisme... El que em preocupa més és la solució al
problema social. Per aquest motiu entenc que si es vol
estalviar als quaranta milions d’habitants del Regne Unit
els horrors d’un guerra civil, els responsables de la política
colonial han d’obrir nous territoris a l’excedent de població
i crear nous mercats a les mines i fàbriques.
Sempre he sostingut que l’imperi britànic és per a
nosaltres una qüestió d’estómac. Si es vol evitar una
guerra civil cal esdevenir imperialista”.
CECIL RHODES: Carta al periodista Stead (1895)
URGENT: Qualsevol que vulgui vindre cap a les riques i pròsperes terres de la
colònia d’Austràlia, com a camperol, criat o miner, disposarà de passatge gratuït en
primera classe. (Comissió d’emigrants de les colònies).
Anunci publicat al Northampton Herald (1849)
Britànics 17
Italians 10
Alemanys 5
Balcànics 4’5
Espanyols 4’4
Altres 13
Emigrants europeus (1850-
1914) en milions

15. • Aquests factors són, sens dubte, els més influents. Fins al segle XIX
Europa cercava en altres continents productes exòtics, estranys,
productes de luxe. La Revolució Industrial fa, però, el món més
petit. Amb els canvis produïts arran de la industrialització, Europa
comença a buscar no solament productes exòtics, sinó també
productes bàsics: aliments i primeres matèries. La primera raó
d’aquesta cerca és la escassesa. La indústria devora primeres
matèries: lli, llavors oleaginoses (per elaborar olis) i fonts
d’energia: carbó i més tard petroli. Europa no pot subministrar tot
el que la seva indústria necessita i ho busca en altres continents.
La segona raó és l’encariment. L’augment de la població encareix
els aliments. De la mateixa manera, s’encareixen les matèries
primeres. Els sindicats obrers havien aconseguit millorar els
salaris. Es redueixen, així, els beneficis dels empresaris i aquests
han de buscar aliments, matèries primeres i mà d’obra barata en
països d’altres continents.
Factors econòmics
“L’imperialisme colonial és una de les formes de l’imperialisme econòmic. Aquest imperialisme és
econòmic en l’estricte sentit de la paraula, perquè les seues raons no són interessos polítics, sinó
econòmics.”
C. A. JULIEN: L’imperialisme colonials i les rivalitats Internacionals, 1947.
“El consum a Europa està
saturat: és imprescindible
descobrir nous filons de
consumidors arreu del món
(...). Anglaterra va prendre la
davantera (...). Però per
impedir que l’empresa britànica
obtingués un profit exclusiu
dels nous mercats que s’estan
obrint als productes
d’Occident, Alemanya combat
amb Anglaterra (...) per tot el
món. La política colonial és
l’expressió internacional de les
lleis de la competència”.
JULES FERRY: Tonquín i la Mare
Pàtria, 1890.

16. • Finalment, la producció industrial s’abarateix quan es fabrica a
gran escala. Es necessiten mercats nous. Així s’extrauran les
matèries primeres dels països no industrials i se’ls vendrà una
part dels articles fabricats. Per altra part en aquests països es
poden construir ferrocarrils, ports i ciutats. És un camp
il·limitat per als capitals europeus (l’Àfrica i l’Àsia esdevenen
colònies de les quals es podia extreure abundants matèries
primeres i on es podien col·locar inversions de capital nacional
excedent).

17. • Els mariners volen trobar ports per fer-hi escala en els
viatges llargs. És important controlar els estrets i les illes
estratègiques al mar, o les grans rutes terrestres. A l’Àfrica, el
Regne Unit aconsegueix formar un imperi de nord a sud, des
de la Mar Mediterrània al cap de Bona Esperança: és el
somni de tots els Estats. El nacionalisme, que està en el seu
ple, fomenta la formació d’imperis. Es creu que una nació no
és poderosa mentre no posseeixi colònies. Rudyard Kipling a
la Cançó dels anglesos parla de la superioritat de la raça i els
temperament dels saxons. A França, Jules Ferry al·lega que
renunciar a l’expansió fora d’Europa equival a abdicar de la
categoria de gran potència que, segons ell, correspon al seu
país.
Factors polítics i estratègics
ELS INTERESSOS DE LA POLÍTICA EXTERIOR BRITÀNICA
“Quan l’interés d’Europa es centrava en els conflictes d’Espanya,
Anglaterra va ocupar Gibraltar; quan els conflictes d’Itàlia,
Anglaterra va ocupar Malta. Ara que l’interés d’Europa es centra a
l’Àsia Menor i Egipte, Anglaterra ha ocupat Xipre.”
Discurs de John Salisbury (1879)

18. • A vegades els països industrials enarboren idees d’ajuda als
pobles endarrerits. L’expansió colonial es presentava com
una missió providencial, és a dir, com “una obligació moral”
de l’home blanc de “civilitzar i educar” els pobles que
consideraven endarrerits i incultes (es formules les primeres
teories racistes: superioritat de la raça blanca). La
preocupació més important és dur-los la religió dels pobles
europeus; els missioners reben ajuda dels governs
(l’expansió de les esglésies reformistes donaven gran
importància a l’activitat missionera). Els sectors més
revolucionaris, dins dels països industrialitzats, critiquen la
violació dels drets dels pobles febles. Però els interessos són
més forts que les crítiques i els pobles europeus es llançaran,
l’un darrera de l’altre, a la conquesta de colònies. La
curiositat que susciten els viatges d’exploració contribueix a
afeblir la resistència inicial a la colonització.
Factors ideològics
Principals expedicions:
•1841-71: Expedicions
per Àfrica
(Livingstone,
Stanley,...).
•1878: Descobriment
de l’estret de Bering,
pas entre Àsia i
Amèrica.
•1895-1908:
Expedicions per l’Àsia
Central.
•1909: Arribada al pol
Nord (Peary).
•1910: Arribada al pol
Sud (Amundsen
JUSTIFICACIÓ NEODARWINISTA DE L’IMPERIALISME.
“La qüestió dels indígenes ha de ser resolta
únicament en el sentit de l’evolució natural de la
història universal. És a dir, que la moralitat superior
ha d’estar per damunt de la civilització inferior.
L’Estat modern, en tant que potència colonial,
comet, de cara als seues ciutadans, el major dels
crims quan, deixant-se portar i hipnotitzar per
confoses idees humanitàries, tracta bé a expenses
dels seus propis súbdits a les races negres
condemnades a desaparèixer.”
“Un país com França, quan ocupa una terra bàrbara, ha d’acontentar-se sols amb l’afany de guany? No,
aquesta nació generosa ha rebut de la Providència una més alta missió, la de l’emancipació, la de portar les
llums, la civilització i la llibertat a les races i als pobles encara esclaus de la ignorància.”
Discurs de Garnier, intel·lectual francès (1864).
“Sense negar que els negres es puguen civilitzar, és cert, però, que la seua
civilització sempre serà inferior a la nostra, perquè la força de la ment
d’aquella gent és realment inferior. Creiem que la raça superior a qualsevol
altra, aquella de la qual dependrà sempre el destí del món, és la raça blanca.”
FARMOCHI: Curs de geografia universal, 1850.
“És un fet incontestable que els negres tenen un cervell més lleuger i menys
voluminós que el de l’espècie blanca. Però, aquesta superioritat intel·lectual, ens
dóna als blancs dret de reduir a l’esclavatge la raça inferior?. No i mil vegades
no. Si els negres s’acosten a certes espècies animals per les seues formes
anatòmiques, pels seus instints grollers, se’n distancien i s’aproximen als blancs
en altres aspectes que cal tindre en compte. Estan dotats de la paraula i gràcies
a ella poden tindre relacions intel·lectuals i morals (...).
La inferioritat intel·lectual dels negres, lluny de conferir-nos el dret d’abusar de
la seua debilitat, ens imposa el deure d’ajudar-los i protegir-los.”
“Negre”, article del Grand Dictionaire Universal Larousse du XIXé Siècle” (1872).

19. • La rivalitat entre les diferents potències donarà lloc a
una cursa colonial per conquerir més territoris i dominar-
los.
• Àfrica, relativament poc poblat, va ser el continent més
colonitzat. Hi van rivalitzar el projecte britànic (franja
oriental de nord a sud) i el projecte francès (franja d’est a
oest). L’establiment d’altres estats al continent portarà a
la Conferència de Berlin (1885) que establirà les
condicions i les diferents zones d’influència.
• A Àsia la colonització dels britànics es va centrar a l’Índia,
territori conegut com la “joia de la corona”. Els britànics
també es van estendre per Birmània, Malàisia i van
controlar Australia.
Art. 1.- El comerç de totes les nacions gaudirà d’una completa llibertat: 1) en tots els territoris
drenats pel Congo i pels seus afluents (...), 2) en la zona marítima que s’estén sobre l’oceà Atlàntic
(...), 3) en la zona que s’estén a l’est del Congo, tal i com queda delimitat més amunt, fins l’oceà
Índic (...) fins la desembocadura del Zambeze.
Art. 13.- La navegació del Congo, sense exceptuar cap de les seues branques ni eixides, és i
romandrà totalment lliure per als vaixells mercants carregats o en llast de totes les nacions (...).
Art. 26.- La navegació del Níger, sense exceptuar cap dels seues braços i desembocadures, és i
continuarà sent completament lliure per als vaixells mercants de totes les nacions (...).
Art. 35.- Les potències signants de la present Acta reconeixen l’obligació d’assegurar, en els territoris
ocupats per elles del continent africà, l’existència d’una autoritat suficient per a fer respectar els
drets adquirits (...).
Acta General de la Conferència de Berlín, 26 de febrer del 1885.

20. • El centre d’expansió de l’imperi francès serà Indoxina on
s’establirà el 1887. L’imperi rus s'estendrà cap a Sibèria i cap
el sud, ocupant l’Àsia central.
• Malgrat que la Xina no va ser ocupada per cap país, els
anglesos aconseguiren establir alguns establiments com ara
Hong Kong, altres potències també van obtenir zones
d’influència.

21. • La superioritat tècnica i militar de les metròpolis va
comportar que la conquesta de les colònies fou ràpida. Tot i
això es van produir algunes revoltes dels pobles autòctons
contra l’ocupació estrangera:
• L’any 1857, els sipais es van rebel·lar contra el domini britànic, però
van ser derrotats.
• Al sud d’Àfrica, les tribus zulús es van enfrontar amb els anglesos
(1879) que després d’algunes derrotes, van aconseguir imposar-se.
• El 1859 esclatà a la Xina la revolta dels bòxers amb l’objectiu
d’expulsar al estrangers que la van sufocar amb l’actuació conjunta
de diferents potències (Gran Bretanya, França, Alemanya, Rússia...)
La resistència a la conquesta

22. • Una vegada explotats i conquerits militarment, els territoris
quedaven sota l’administració de la metròpoli. Segons els
nombre de pobladors procedents de la metròpoli, distingim
entre les colònies de poblament (amb un important
establiment permanent de població europea i les colònies
d’explotació (sotmetiment absolut de les estructures
econòmiques i administratives per part de les empreses i
governs occidentals).
L’administració de les colònies

23. • Segons el tipus d’organització política, econòmica i social, distingim:
• Colònia: Són les colònies pròpiament dites, anomenades "colònies de la
Corona" a l'Imperi Britànic. No tenen govern propi i depenen directament
de l'administració metropolitana, que hi exerceix una veritable política
d'ocupació. L'autoritat és en mans d'un governador, que actua ajudat per
funcionaris, que constitueixen una autèntica elit dirigent.
• Protectorat: Relació de tutela que s'instaura entre dos estats mitjançant
un tractat que assigna al més fort el poder de control sobre la política
exterior del més feble. Als segles XIX i XX les grans potències el van
imposar, sovint unilateralment, a alguns països colonials per intervenir
també en la seva política interna. Fou un model utilitzat per França i
també per la Gran Bretanya a l'Índia i a Birmània.
Part de sobirania que un estat exerceix sobre un altre, sense annexar-lo al
territori nacional, respectant-li el govern intern però reservant-se les
relacions exteriors. Règim convencional entre dos estats, suposa un tractat
especial -no existeix un dret comú- que determina les diverses
competències. La forma normal de l'estat protegit suposa només la
intervenció del protector en les relacions exteriors, bé que existeixen els
protectorats colonials, on les ingerències atenyen la mateixa política
interna i, en conseqüència, manquen de personalitat jurídica
internacional. Lligat al fenomen del colonialisme, sigui quina sigui la
modalitat, pràcticament ha desaparegut amb la descolonització.

24. • Domini: En l'Imperi colonial britànic, nom que, des de 1907, van rebre les
antigues colònies de poblament. Els dominis (dominion) es caracteritzaven
per tenir abundant població europea i una forma de vida força
occidentalitzada; disposaven d'un govern autònom, però en política
exterior depenien de la metròpoli.
Conjunt dels territoris que formaven part de l'imperi britànic i que són ara
estats sobirans i gaudeixen d'una plena capacitat de decisió tant en l'ordre
intern com en llur política exterior. El primer dominion a obtenir
l'autonomia fou el Canadà (s XIX), seguit més tard (principi del s XX) per
Austràlia, Nova Zelanda i la República de Sud-àfrica. A poc a poc, però,
accediren a la independència, reconeguda de fet pels estatuts de
Westminster del 1931. Des del 1977 el terme s'anà substituint pel de
membre de la Commonwealth.
• Concessió: Conveni segons el qual un estat cedeix a un altre l'exercici
efectiu de la sobirania sobre una part del seu territori —bé que
conservant-ne la sobirania teòrica— per un temps determinat i en canvi
d'un cànon. L'estat cessionari pot establir-s'hi i desenvolupar-hi lliurement
el propi comerç sota la protecció de la pròpia autoritat. La concessió pot
ésser feta a diversos estats o a un de sol. Bé que actualment no són
emprades, les concessions foren molt nombroses a la fi del s XIX i a
començament del XX, especialment obtingudes de la Xina pels estats
europeus.

25. • Enclavament estratègic: Petit territori situat en un lloc decisiu per
assegurar el control marítim, afavorir el comerç i garantir la defensa,
per exemple, Gibraltar o el canal de Suez.
• Mandat: Territori colonial que havia estat dels països vençuts en la
Primera Guerra Mundial (Alemanya, Imperi Turc), administrat sota
supervisió de la Societat de Nacions. El Líban i Síria van ser mandats
francesos i l’Iraq i Palestina, britànics.
• Territoris metropolitans: Es consideraven les colònies com una
prolongació del territori metropolità i les institucions de la metròpolis
representaven els habitants. Sistema emprat per França. El cas més
característic fou Algèria, que es dividí en tres departaments, segons el
sistema administratiu francès.

26. • A les metròpolis es desenvolupà una clara consciència de
superioritat racial i s’incrementà l’acumulació de riquesa.
• A les colònies, l’impacte econòmic va ser brutal. Únicament
els grups que col·laboraren amb els colonitzadors resultaren
beneficiats. Sempre es cercava el benefici de la metròpoli,
que explota la colònia. S’imposa un augment de la
productivitat (treball forçat) i una economia monetària
(capitalisme).
• S’imposen canvis en l’agricultura basats en l’especialització
(monoconreu, plantacions), l’eliminació de les terres
col·lectives i la imposició de la propietat privada (elits
natives, colonitzadors).
• Es creaven algunes infraestructures (per exportar), però es
limitava la seva indústria (per evitar competència). Les
colònies patien l’intercanvi desigual.
Les conseqüències de l’Imperialisme

27. • Demogràficament, la millora de la higiene i la introducció
d’avenços en la medicina (vacunes, hospitals), van permetre
una reducció dràstica de la mortalitat. La natalitat es
mantingué elevadíssima. Per això es produí un boom
demogràfic. A la llarga, aquest fet provocà un desequilibri
entre la població i els recursos (fam, misèria).
• Excepcionalment, els treballs forçats van fer disminuir la
població (Congo Belga).
A baix foto dels supervivents del poble dels
herero, que varen intentarser exterminats pels
alemanys, junt a un altre poble, a la zona
d’Àfrica de l’oest.
Pigmeus amb el Prof. K. G. Murphy. Alguns pigmeus
eren exhibits en zoològics humans, com Ota Benga
en el Zoològic del Bronx, a Nova York.

28. • L’estructura social també va canviar. Es va alterar totalment la
societat tradicional, basada en la tribu, el paper dels
ancians.... Es produí una important aculturació (nous valors,
llengües, religions...) sobretot a Àfrica. S’introduí una nova
estructura social, de classes [L’alta (aliats colonitzadors)
acaparava terres i recursos. La mitjana (funcionaris)
occidentalitzada, formada a Europa. La baixa (camperols,
jornalers) és la majoria indígena i viu en la misèria].
Mohandas Gandhi
Maharajàs hindús

29. • Políticament parlant, la introducció del concepte Estat-Nació i
la instauració de fronteres artificials generarà greus conflictes,
que encara perduren.