1. 12. La Guerra Civil (1936-39)
12.1. L’esclat de la Guerra Civil
La Guerra Civil
és
l’episodi de violència amb
què acaba la II República
caracteritzat com
la voluntat de liquidar els intents
republicans de transformar les
estructures socials, polítiques i
econòmiques espanyoles
la resposta a la situació
d’inestabilitat, desordre públic i
intents revolucionaris en què viu
el règim republicà
iniciat amb
un pronunciament militar
previst com els del s. XIX
que enfrontarà
una Espanya tradicional i
conservadora (grups de propietaris
agrícoles, burgesia industrial i
financera, sectors vinculats a
l’Església catòlica)
una Espanya liberal i
revolucionària (sectors obrers i
capes mitjanes)
va tenir
gran projecció
internacional
manifestat en
l’Acord de No-intervenció
(1936) signat entre els
principals països europeus
no respectat per
Alemanya L. Còndor), Itàlia
(Corpo Truppe Volontarie)
l’URSS, que ajuda la
República (venda armes,
consellers)
la presència de voluntaris estrangers:
brigades internacionals, que
s’incorporen a l’exèrcit republicà, i
voluntaris de Portugal, Irlanda i altres
nacions que ajuden els rebels
va convertir-la en
el primer acte de la
Segona Guerra Mundial

2. 12. La Guerra Civil (1936-39)
12.2. La zona republicana: la revolució continguda
L’aixecament militar
produeix
desbordament del govern
republicà a tot arreu
degut a
el triomf de la rebel·lió
el moviment popular generat al
voltant dels primers entusiasmes
revolucionaris i antifeixistes
porta a
-creació estructures de poder
revolucionari (juntes i comitès que
substitueixen els ajuntaments i
controlen ordre públic, economia,..)
-col·lectivització de gran part de la
prop. industrial i agrària
facilita
-caos generalitzat
-repressió incontrolada
superat en
part amb
govern Largo Caballero
(IX-1936/V-1937)
integrat per
republicans d’esquerra,
socialistes, comunistes i
sectors anarquistes
pretèn
recuperar la normalitat
institucional i algunes de
les competències que li
corresponen
cau amb els fets de maig (1937)
són
un enfrontament violent entre
sectors d’esquerra motivat per
la definició de les prioritats
polítiques: guerra o revolució
dóna pas al
govern Negrín (V-
1937/III-1939)
partidari de
enfortir el poder de l’Estat per afrontar la
guerra amb garanties d’èxit, tal com
defensaven els comunistes (reforçar poder
central, integrar les milícies en l’Exèrcit
Popular, controlar producció)
s’intal·la a
Barcelona (XI-1937)
on
recupera el control de l’ordre públic, assumeix les
responsabilitats de l’administració de justícia, consolida
l’exèrcit sota un comandament únic, de manera que acaba
amb l’experiència revolucionària de la capital catalana
es veu superat per
-la marxa negativa de la guerra i la manca
d’expectatives de canvi
-el Pacte de Munic (IX-1938) signat per F, GB, A i I
(reconeixement de l’ocupació nazi dels Sudets), que
demostra la nul·la intenció d’interferir en la guerra
per part de les democràcies

3. 12. La Guerra Civil (1936-39)
12.3. La zona insurrecta: La creació d’un estat totalitari
El règim franquista
és dirigit per
s’organitza
sobre quatre pilars:
-l’exèrcit
-l’església catòlica
-un partit únic (FET i de les JONS)
(des de IV-37)
-el sector financer i capitalista
Junta de Defensa Nacional
(Burgos) (24-VII), presidida
per Cabanellas, mentre que
Franco dirigeix la guerra
prohibir els partits polítics i
les llibertats, suspendre la
Constitució, paralitzar la
reforma agrària, etc.
Franco, com a cap de l’estat i
de l’exèrcit, assistit d’una
Junta Tècnica de l’Estat (1-X)
primer govern: I-38, presidit
pel mateix Franco
aprova
Fuero del Trabajo (III-38), a imitació
de la Carta del Lavoro i amb afegits
de la doctrina social de l’Església
Estat corporatiu: sindicat vertical
que agrupa empresaris i
treballadors, prohibició de vagues i
reivindicacions obreres, ...
-legislació sobre economia, social i laboral
-llibertats religioses, política i premsa
-Estatut d’autonomia de Catalunya (IV-38) i altres
defineix
aboleix
aprova
instaura
una violència extrema
exercida
-repressió inicial i la liquidació dels
vençuts en els territoris ocupats
-constitució de l’Auditoria de Guerra
-Llei de Responsabilitats Polítiques (II-39)

4. 12. La Guerra Civil (1936-39)
12.4. Les operacions militars (Les etapes militars de la guerra)
La guerra
pot dividir-se en
batalla de Madrid
(VII-36/III-37)
-èxit rebel a África (Franco), Pamplona (Mola),
Saragossa (Cabanellas) i Sevilla (Queipo de Llano)
-avanç de Mola (exèrcit del Nord) i conquesta de la
zona compresa entre Irun i el centre
-avanç de l’exèrcit d’Àfrica des del sud i domini de
l’occident peninsular fins a enllaçar amb el del nord
-setge de Madrid des de finals d’octubre, trasllat a
València del govern republicà (6-XI) i arribada de
les brigades internacionals
-fracàs franquista a Madrid, decisió d’aïllar-la de la
resta de l’Espanya republicana i batalles del
Jarama (II-37) i Guadalajara (III-37) per evitar-ho
-atac de Mola contra Biscaia (finals III-37), bombardeig
de Gernika (26-IV) i ocupació de Bilbao (VI-37)
-atac republicà a Brunete (VII-37) i Belchite (XI-37) per
alleujar la pressió rebel al nord, sense èxit
-ocupació de Santander (VIII) i Astúries (X-37)
formació Exèrcit Popular i dissolució milícies:
-s’estructura en cossos, divisions i brigades mixtes
-direcció:militars professionals o oficials procedents de
les milícies; els comissaris polítics controlen els
comandaments de dubtosa fidelitat republicana
-tensions amb sectors anarquistes i poumistes que ho
veien com una traïció a la utopia revolucionària
batalla del Nord
(III-37/XI-37)
batalla del Llevant i
fi de la guerra (XII-
37/IV-39)
-batalla de Terol: presa republicana (XII-37) i represa
franquista (II-38)
-inici de la campanya franquista d’Aragó (III-38): avenços
per la part nord (presa de Lleida, Gandesa, Balaguer,
Tremp, ... i les centrals del Pirineu) i sud (arribada a
Castelló) (IV-38), dividint la resta del territori republicà
-batalla de l’Ebre (VII/XI-38) com a darrera ofensiva de
l’exèrcit republicà
-invasió de Catalunya (I-39; el 12-II tancaven la frontera
amb França)
-ocupació de València i Alacant (II/III-39) i Madrid (28-III)
-darrer comunicat de guerra (1-IV-39)
-V-38: Negrín: estratègia de guerra (resistència a
ultrança) i negociació (Tretze Punts: cessament de la
lluita armada i continuïtat de la R.)
-Acord de Munic (IX-38) de Gran Bretanya i França amb
Hitler: suposa l’abandonament de la República per part
de les democràcies i el final de les esperances d’una
guerra europea imminent
-finals 38: Negrín: Tres Punts: evacuació totes les tropes
estrangeres, absència de represàlies sobre els vençuts i
règim democràtic
-II-39: reconeixement de Franco per Gran Bretanya i
França
-cop d’estat del coronel Casado (III-39) per forçar les
negociacions amb Franco i aconseguir una “pau
honrosa”
destaca
destaca
destaca

5. 12. La Guerra Civil (1936-39)
12.4. Les etapes militars de la guerra: mapa1

6. 12. La Guerra Civil (1936-39)
12.4. Les etapes militars de la guerra: mapa2

7. 12. La Guerra Civil (1936-39)
12.5. La vida a la rereguarda
La guerra
provoca
misèria i mort a tots
dos bàndols
degut
-combats i repressió
-mancança béns (blat, carn,
carbó) sobretot al costat
republicà (racionament des
del 1937)
reducció producció
industrial (en especial
productes de consum)
-dificultats proveïment
matèries primeres,
combustible i maquinària
-mobilització població
masculina
destrucció
infraestructures i
comunicacions
-bombardeigs fàbriques,
ports, etc.
-bombardeigs pobles i ciutats
(construcció refugis)
-desplaçaments de població (burgesos,
catòlics, etc. de zona rep. a zona nacional,
a l’interior de zona rep.)
-enviament 13.000 nens a Unió Soviètica
-exili (França i Sudamèrica)