Comentari PAU de "La lliçó d'anatomia del doctor Tulp" de Rembrandt.

1. Rembrandt: La lliçó
d’anatomia del professor Tulp

2. Fitxa tècnica
 Títol: La lliçó d’anatomia del







professor Tulp.
Autor: Rembrandt (Leiden, 1606
– Amsterdam, 1669).
Cronologia: 1632.
Tècnica: oli sobre tela.
Mides: 1,69 x 2,16 m.
Estil: barroc.
Tema: retrat col·lectiu.
Localització: Maurishuismuseum
(l’Haia).

3. Obres del mateix autor:
Davallament de la creu (c. 1633)

4. La ronda nocturna (1642)

5. Biografia de l’autor
 Pintor i gravador Rembrandt von Rinj està
considerat un dels artistes més innovadors i
excepcionals de tots els temps. Després
d’una
etapa
d’aprenentatge,
l’any
1631, l’artista es va instal·lar a
Amsterdam, on va iniciar la seva dècada
d’or. Entre 1632 i 1633, Rembrandt va ser el
retratista més important de la ciutat, fent
gairebé cinquanta quadres d’aquest gènere
en aquest breu període.
 L’obra de Rembrandt està clarament influenciada pel pintor
italià Caravaggio, a través dels pintors caravaggistes d’Utrecht, i
reflecteix un intens dramatisme escènic aconseguit per mitjà del
clarobscur. Rembrandt utilitza aquesta tècnica en el retrat, un
Josep acusat per va conrear amb gran predilecció de temàtica
gènere que la dona de
Retrat de a Holanda
Putifar (1655)
religiosa, fet remarcable si es té en compte queSaskia. (1633) (país
protestant) aquest tipus de pintura era considerat un gènere
menor.

6. Descripció formal
 Els retrats gremials van constituir un dels gèneres més
importants de l’Holanda del Barroc. Es caracteritzen pel fet de
mostrar un esquema compositiu molt rígid en el qual es
respecta l’ordre jeràrquic dels personatges, que es col·loquen
en fila.
 Rembrandt, però, rebutja aquest esquema i subordina el rang
individual dels personatges a l’acció, fent que les figures es
presentin apinyades de forma piramidal al voltant del cadàver.
Amb això dinamitza la composició i ofereix una sensació més
intensa de realisme, un aspecte que va ajudar a la
modernització del gènere.
 Aquest
realisme també s’observa en els retrats
individualitzats de cadascuna de les figures. Rembrandt
aconsegueix representar en els rostres, amb gran
habilitat, expressions de sorpresa, d’entusiasme i d’atenció.
Franz Hals: La milícia cívica de San Jorge de Haarlem (1616)

7.  Per això, cada personatge parla amb la mirada, i aquest detall
afavoreix que l’espectador senti que també forma part del
grup protagonista de l’escena, com si fos un més entre els
alumnes.
 Un altre dels aspectes remarcables de l’obra és l’utilització del
clarobscur, per mitjà del qual el pintor holandès perfila amb
nitidesa els contorns de les figures a partir d’un feix de
llum, potent i artificiós, que entra per l’esquerra de la tela.
Aquest focus il·lumina el cadàver, situat el centre de
l’esquena, i deixa en penombra la resta de la pintura. El negre
es converteix així en el color principal de l’escena, contrastat
intensament pels punt il·luminats i per la blancor dels colls dels
vestits dels personatges.

8. Temàtica
 La lliçó d’anatomia del professor Tulp va ser un dels primers
encàrrecs importants que va rebre Rembrandt a Amsterdam.
 L’obra, basada en un fet real, retrata la lliçó d’anatomia del
gremi de cirurgians impartida pel doctor Tulp, que, amb barret
i amb unes pinces a la mà dreta, mostra als set alumnes
assistents la dissecció del braç esquerre d’un criminal de molta
anomenada que havia estat ajusticiat. Un dels assistents
aguanta un full en què hi ha escrits els noms dels presents, i als
peus del cadàver s’hi intueix un llibre obert, que hom ha
volgut relacionar amb un manual d’Andreas Vesal, considerat
el creador de l’anatomia moderna.

9. Models i influències
 Rembrandt va saber assimilar perfectament els models de l’art
barroc europeu, malgrat que va ser, sobretot, un seguidor
fidel del naturalisme de Caravaggio, de qui va adoptar el
tractament tenebrista de la llum, el dramatisme escènic i l’ús
de gent vulgar com a model per als seus personatges.
 Però la relació de Rembrandt amb l’obra de Caravaggio no va
ser directa, sinó que es va produir a través dels pintors
holandesos que van ser a la ciutat de Roma els primers anys
del segle XVII, entre els quals destaquen Honthorst i Ter
Bruggen, actius tots ells, després de l’estada a Roma, a la
ciutat d’Utrecht
 Després de la mort de Rembrandt i durant tot el segle XVIII, la
seva pintura i els seus gravats van tenir un gran èxit. El seu
prestigi, però Sant Sebastiá consolidar fins al Romanticisme, i va
Ter Brugghen,: no es va cuidat
Caravaggio: La vocació de
influir en artistes com Goya –sobretot pel que faMateu (1599) i
per santa Irene (1625)
Sant al gravatDelacroix.
Goya: Desastre de la guerra núm. 33 (1810-1815)