Presentació d'aula sobre el tema

1. UN MÓN BIPOLAR
(1945-1991)
HISTORIA DEL MON CONTEMPORANI

2. INTRODUCCIÓ
• Entre els anys 1945 i 1991 el món va viure una llarga època de
tensions i enfrontaments entre dos blocs antagònics: el capitalista,
liderat pels Estats Units, i el comunista, liderat per la Unió Soviètica.
Com que totes dues potències mai no van arribar a enfrontar-se
militarment de manera directa, aquest període es coneix amb el
nom de Guerra Freda.

4. LA FORMACIÓ DE BLOCS ANTAGÒNICS
• A les conferències de pau de Jalta i de Postdam (1945) es va establir
el repartiment d'Europa en zones d'influència entre els aliats.
• La rivalitat entre els EUA i l'URSS va començar quan es van formar
els nous governs de la postguerra:
– L'URSS: va imposar les “democràcies populars” (comunistes) a l'est
d'Europa.
– Els EUA: va excloure els comunistes dels governs de coalició de l'Europa
occidental
• Aquesta tensió va derivar en ruptura arran del Pla Marshall i del
blocatge de Berlín
La partició d’Europa

5. • El Pla Marshall constituí una ajuda econòmica dels EUA per a la
reconstrucció dels països destruïts per la guerra. Per gestionar els
ajuts es va crear l’Organització Europea de Cooperació Econòmica
(OECE).
• També va ser ofert als països de l'est i a l'URSS, però va ser rebutjat.
L'URSS va crear el Kominform (1947), que coordinava la política als
països del bloc comunista.
El Pla Marshall (1947-1952)

6. • A l’acabament de la guerra, Alemanya havia quedat dividida en
quatre zones d’ocupació (soviètica, nord-americana, britànica i
francesa). La capital, Berlin, que va quedar en zona soviètica, va ser
dividida de la mateixa manera. Al 1948, els Estats Units, el Regne
Unit i França van decidir ajuntar les seves zones d’ocupació a
Alemanya i introduir el marc alemany.
• Com a represàlia, la Unió Soviètica va fer un blocatge terrestre a les
zones de Berlín ocupades pels altres aliats que va durar quasi un any.
Els aliats van fer un pont aeri amb Berlin i van fer fracassar el
blocatge.
El blocatge de Berlín

7. • Aquests fets van consumar la divisió d’Alemanya. Es crearen dos
nous estats: la República Federal Alemanya (RFA), capitalista i de
l’OTAN i la República Democràtica Alemanya (RDA), comunista i del
Pacte de Varsòvia. La divisió alemanya va consolidar la ruptura entre
el bloc occidental i l’oriental i va interposar entre tots dos un teló
d’acer.
• El 1958, l’URSS va demanar que tota Berlín fos de la RDA o que la
controlés l’ONU per evitar la fugida de gent al sector occidental. Els
Estats Units es van negar i l’URSS va construir un mur que dividia la
ciutat (1961-89).
Des de Stettin, al Bàltic, fins Trieste, a l’Adriàtic, ha caigut sobre el continent un teló d’acer.
Darrere d’ell es troben totes les capitals dels antics estats d’Europa central i oriental (...). Totes
aquestes famoses ciutats i les seves poblacions i els països al voltant d’elles es troben en allò que
anomenen l’esfera soviètica, i tots estan sotmesos, d’una manera o altra, no sols a la influència
soviètica, sinó també a un altíssim, i en molts casos creixent, control per part de Moscou (...). Pel
que he vist dels nostres amics els russos durant la guerra, estic convençut de que res admiren
més que la força i res respecten menys que la feblesa (...). És precís que els pobles de llengua
anglesa s’uneixin amb urgència per impedir als russos tota temptativa de cobdícia i aventura.”
Discurs de Winston Churchill al Westminster College de Fulton (Missouri), 5 de març del 1946.

8. • Tant els Estats Units com la Unió Soviètica van reforçar el domini
sobre les seves zones d’influència per mitjà d’aliances militars.
– Tractat de l’Atlàntic Nord, origen de l’OTAN (1949) subscrit pels Estats
Units, Canadà i una desena de països europeus. De manera
complementària, els Estats Units van promoure aliances i pactes
militars amb països de l’Orient Mitjà, Àsia i Oceania
– L’URSS va promoure a l’Europa Oriental un pacte d’ajuda econòmica, el
COMECON (1949), completat amb una aliança militar, el Pacte de
Varsòvia (1955).
• A partir de 1950, el blocs enfrontats van quedar definits a Europa,
tot i que durant les dècades següents hi va haver canvis en les
aliances a l’Orient Mitjà i a l’Extrem Orient.
La creació d’aliances militars

9. CRISIS I CONFLICTES ARMATS DURANT LA
GUERRA FREDA
• Situació internacional d'extrema tensió entre dues potències (Estats
Units i URSS) que inicien una cursa d’armaments i adopten una
actitud bel·ligerant i de confrontació ideològica, però no arriben
mai a un enfrontament directe, sinó per mitjà de conflictes
perifèrics
• Cap al 1950, l’escenari de la Guerra Freda va ser Europa (guerra civil
grega, blocatge de Berlin, ...), però desprès es va traslladar a altres
zones del món. La descolonització va introduir un nou element de
rivalitat entre les dues potències: el desig de que els nous estats
s’arrenglessin en el seu bloc.
Què va ser la Guerra Freda?
L’expressió guerra freda fou utilitzada pel
periodista Walter Lippmann en el seu
llibre The Cold War (La guerra freda), per
definir l’estat de tensió permanent i
desconfiança recíproca que s’havia
generat entre els blocs i les
superpotències (els Estats Units i l'URSS).

11. • Després de la Segona Guerra Mundial, Corea va quedar dividida en
dues parts pel paral·lel 38º: el nord, ocupat per tropes soviètiques, i
el sud, per les nord-americanes. No va ser possible arribar a un
acord re reunificació i la situació portà a l’enfrontament militar.
• El 1950, el govern comunista de Corea del Nord, recolzat per l'URSS i
per Xina, va decidir envair Corea del Sud. En resposta, els Estats
Units, amb el suport de l'ONU, van enviar tropes comandades perl
General MacArthur, per a impedir la reunificació de Corea sota un
govern comunista.
• Desprès de quatre anys de guerra, la situació militar es va estancar,
per la qual cosa, el 1953 es signà el pacte de Panmunjom, que va
estipular la divisió de Corea en dos estats.
La Guerra de Corea (1950-1953)

13. • França va recuperar la seva colònia de la Indoxina després de la
Segona Guerra Mundial i l'ocupació japonesa de la mateixa. Però va
esclatar una guerra per la independència de la colònia. França va ser
derrotada, i la colònia es va dividir en quatre estats: Laos, Cambodja
i el Vietnam, que va quedar dividit en dos: Vietnam del Nord
(comunista) i Vietnam del Sud (pro-occidental).
• El líder comunista de Vietnam del Nord, Ho Chi Minh, va anunciar la
invasió del sud per a unificar el país. Els comunistes de Vietnam del
Sud van fundar el Front Nacional d'Alliberament i un grup armat, el
Viet Cong. El conflicte va esdevenir un altre escenari de la Guerra
Freda, que també va afectar a Laos i a Cambodja.
La Guerra del Vietnam (1957-1973)

14. • Vietnam del Nord va rebre el suport de l'URSS i Vietnam del Sud el
dels Estats Units. La guerra va ser llarga i difícil i finalment, els Estats
Units van ser derrotats i es signaren els Acords de París (1973), que
suposà la retirada definitiva dels nord-americans i la unificació
definitiva del Vietnam sota un govern comunista (1975).

15. • A Egipte es va instaurar una república presidida per Nasser, qui va
projectar la gran presa d’Assuan i va demanar ajuda econòmica a
alguns països. Els Estats Units li la van negar l’ajut que L’URSS li va
concedir. El 1956, Nasser va decidir nacionalitzar el canal de Suez,
controlat militarment per francesos i britànics.
• França i Gran Bretanya van ocupar militarment la zona i l’URSS va
amenaçar amb la intervenció militar. Els EUA van recomanar als seus
aliats que se’n retiraren.
El conflicte del canal de Suez (1956)

16. • Amb la Revolució cubana (1959) les tropes de Fidel Castro i el Che
Guevara van acabar amb la dictadura de Fulgencio Batista, aliat dels
Estats Units i van instaurar un règim revolucionari que va
nacionalitzar els recursos econòmics. ’any 1961 en el moment en
que es va produir un intent de desembarcament de cubans exiliats i
armats a la badia de Los Cochinos, amb l'objectiu d'enderrocar el
govern cubà de Fidel Castro. L'operació comptava amb el suport
logístic i el finançament dels Estats Units. Fidel Castro es va declarar
procomunista, va establir acords amb l’URSS i va acceptar la
instal·lació de míssils nuclears a l’illa.
La crisi dels míssils a Cuba (1962)

17. • L’octubre de 1962 els Estats Units van ordenar el blocatge naval de
Cuba i van impedir l’arribada dels míssils a l’illa. Després d’uns dies
de tensió, que van situar el món a frec d’una guerra nuclear, els
dirigents de l’URSS i dels Estats Units, Khruixov i Kennedy, van
acordar posar fi al conflicte

18. LA COEXISTÈNCIA PACÍFICA (1956-79)
• Un canvi d’actitud dels nous dirigents dels Estats Units i de la Unió
Soviètica va encetar una nova etapa en les relacions internacionals,
caracteritzada per la distensió i que coneixem com la coexistència
pacifica.
• A l’URSS, la mort de Stalin (1953) va obrir pas a Nikita Khruixov que
va iniciar un procés de desestalinització i va llançar una nova política
exterior que significava bàsicament que la URSS no solament negava
el recurs a les armes per estendre la revolució comunista pel món,
sinó que rebutjava la idea que la guerra amb el capitalisme era
inevitable.
Els orígens de la distensió internacional

19. • Als Estats Units, el president Dwight D. Eishenhower, durant els seu
mandat, començat el 1956, va moderar la seva política
anticomunista, però va ser John F. Kennedy (1960-1963) qui va
proposar un canvi en la política exterior americana i en les relacions
en l’URSS.

20. • La nova etapa de coexistència pacífica es basava en el respecte a la
integritat territorial, en la no-agressió i en la no-ingerència en els
afers interns de l’altra potència. Es van celebrar reunions, com el
viatge de Khruixov als Estats Units (1959) i conferències
internacionals com la de Viena (1961), que va reunir Khruixov i
Kennedy.
• Es va limitar la cursa d’armaments, quan a armament nuclear es
cercava evitar l’enfrontament directe i la destrucció mínima i limitar
la despesa militar, cada vegada més gran. Es van signar acords per
evitar que es fessin proves nuclears. La rivalitat es va traslladar a
l’àmbit científic i tecnològic: cursa espacial.
• Els primers acords es signaren el 1968 i el 1972, Richard Nixon i
Leonid Breixnev van signar els acords SALT que limitaven les armes
nuclears.
Una nova diplomàcia internacional

21. • A finals de la dècada dels setanta va retornar una nova tensió
internacional i la reaparició de guerres i conflictes locals en que
s’enfrontaren tots dos blocs.
• La posició internacional dels Estats Units estava marcada per la
retirada de la guerra de Vietnam, el suport als governs dictatorials a
Amèrica Llatina, el temor a una nova expansió del comunisme i
l’augment de l’americanisme.
• A Nicaragua va ser derrotada la dictadura militar de Somoza,
recolzat pels Estats Units, pel Frente Sandinista. El xa de Iran va ser
derrocat pels Aiatol·làs, integristes musulmans. A més, l’URSS va
envair Afganistan i va implantar un règim comunista.
El retorn a la Guerra Freda

22. • Com a resposta, el president dels Estats Units, Jimmy Carter, va
impulsar uns sèrie de sancions contra l’URSS (embargament de
cereals destinats a l’URSS, boicot als Jocs Olímpics de Moscou ...). El
seu successor, Ronald Reagan, va actuar amb més fermesa en
polítics exterior. Els Estats Units van intervenir militarment al Carib,
donant suport als grups antisandinistes i van envair l’illa de Grenada
(1983).
• Reagan va presentar una nova iniciativa de Defensa Estratègica, la
Guerra de les Galàxies, que suposava un gran esforç econòmic i
tecnològic en matèria d’armament, que va provocar un esforç
semblant a l’URSS, fet que serà una de les causes de l'enfonsament
del bloc comunista a la darreria de la dècada.