Cobertes i murs vegetals per a la millora ambiental en edificacions i l'ecosistema urbá 02

COBERTES i MURS VEGETALS PER A LA MILLORA AMBIENTAL
EN EDIFICACIONS i L’ECOSISTEMA URBÁ

EN EDIFICACIONS i L’ECOSISTEMA URBÁ 2
1 de 42


ÍNDEX
1. CASUISTICA PERSONAL – PROJECTES VARIS
2. CASO 1 - NOU HOSPITAL DE LA SANTA CREU i DE SANT PAU ( Barcelona)
3. CASO 2 - ECOPARK DEL MEDITERRANI (Sant Adrià del Besòs, Barcelona)
4. CASO 3 - TORRE DE CRISTAL (Madrid)

2 de 42


1. BECHTEL HOUSE, HAMMERSMITH ( Londres)

3 de 42


4 de 42


5 de 42


2. PORTLAND HOUSE, OXFORD STREET ( Londres)

6 de 42


7 de 42


3. HAMILTON TERRACE, ST. JOHN’S WOOD ( Londres)

8 de 42


9 de 42


4. BBC MEDIA VILLAGE, WHITE CITY ( Londres)

10 de 42


11 de 42


12 de 42


13 de 42


5. EDIFICI D'APARTAMENTS, SANTS-MONTJUÏC (Barcelona)
6. TEATRE GREC, SANTS-MONTJUÏC (Barcelona)

14 de 42


15 de 42


16 de 42


17 de 42


18 de 42


7. EXPOSICIÓ INTERNACIONAL DE MOSAICULTURA 2006 (SHANGHAI, XINA)

19 de 42


20 de 42


21 de 42


22 de 42


23 de 42


8. NOU HOSPITAL DE LA SANTA CREU i DE SANT PAU ( Barcelona)

24 de 42


Coberta extensiva amb àrees planes i inclinades, molt heterogènia, en un context urbá:

1. Orientat al Sud. Forta sensació tèrmica, especialment de calor.
2. Aigua per reg de mina i potable. Sistema de reg convencional tot per degoteig.
3. Sistema de impermeabilització de tela asfàltica protegida amb una capa drenat de poliestireno i una capa de
formigó amb malla d’acer de 5 cm de gruix, aproximadament.

25 de 42


26 de 42


CONDICIONANTS ESTRUCTURALS

1. Gairebé tot el forjat a enjardinar està inclinat amb una forta pendent que excedeix el 12%.
2. L’existència de forts canvis de nivell obliga a d'introducció d'àrees amb reblert lleuger de poliestireno.
3. La presència de lucernaris i pous de ventilació condiciona el tractament dels nivells acabats del espai verd.

27 de 42


De 10.000 m2 M2 aproximadament, i construïda amb un sistema de coberta extensiva de catàleg, amb un gruixut de
terres molt variable, amb les següents consideracions:
.
1. El jardí s’ha dissenyat com a un espai públic verd de la ciutat, i la previsió es fer un manteniment similar al de la
resta dels espais verds de Barcelona. No es va fer servir un sistema completament estàndard.
2. El jardí està dissenyat per accés vehicular pesat, particularment de bombers, gairebé a tot arreu, amb la recepció
dels “dits verds” entre edificis.
3. La vegetació es va a triar d’acord amb el seu caràcter no al·lèrgenic i també d’acord amb el conveni amb L'Institut
per restituir la pèrdua d’arbrat ornamental existent originalment, segons la Norma Granada.

28 de 42


La característica principal de l'àmbit de projecte es
l’heterogeneïtat de les transicions i la seva freqüència:
• entre elements horitzontals i verticals,
• entre edificis i espais oberts
• entre forjats i sols naturals i de reblert.

29 de 42


GESTIÓ DE RISCOS A LA CONSTRUCCIÓ DE COBERTES VERDES.
• El principal sistema de drenatge de cobertes es de la marca ZinCo, però també s’han fer servir altres materials mes
flexibles, introduïts pel contractista per negociar transicions entre materials i elements constructius heterogenis. Una
de les mancances del projecte va as ser l'absència d’un estudi detallat d'aquestes transicions.

• Canvis d’us previst als edificis van determinar canvis
en l’accessibilitat del servei antiincendis. Es va afegir
mes reblert de poliestireno del previst inicialment.
• Per raons de gestió de projecte no es va fer servir
les terres corresponents al sistema de la casa ZinCo.
Es va elaborar una barreja alleugerada a partir de les
especificacions per sols de jardineria recomanades
al Plec de l' Institut de Parcs i Jardins de Barcelona.

30 de 42


L’ IMPORTANCIA DEL DRENATGE

• Per sota de la capa de formigó de protecció s’ha instal·lat un sistema drenant de poliestireno, per assegurar el
drenatge en totes les circumstancies.
• Mes a mes, el projecte proposa una capa composta per una matriu polimèrica entre làmines de separació i filtrants,
en tota la extensió de la coberta, sense interrupcions.
• La necessitat d’afegir capes de polestireno a la subbase dels vials de Sauló estabilitzat implica la re configuració del
drenatge. S’han afegit tubs drenants per travessar la subbase de poliestireno i assegurar la continuïtat del drenatge.
• La flexibilitat del l’estratègia de drenatge va permetre modificar detalls constructius del projecte en execució, però
idealment, es podria aconseguir el mateix resultat sense aquesta modificació.

31 de 42


• La Fase 1 del Projecte ja està oberta al públic.
• Sembla que la vegetació s’ha establert però -amb l’edifici
acabat- la sensació tèrmica es mes alta de l’esperada,
especialment als “dits” verds.
• Això condiciona la viabilitat de les especies triades. La
direcció d’obra actual està estudiant possibles canvis al
projecte.
• El disseny del espai verd ha arribat molt tard en el cicle de
vida del projecte de redacció i execució de l’edifici. Això a
produït problemes de coordinació en l’execució del mateix.

32 de 42


9. ECOPARK DEL MEDITERRANI (Sant Adrià del Besòs, Barcelona)
Coberta extensiva amb àrees planes i inclinades en una situació amb condicions ambientals extremes:

1. Forts vents (gairebé permanentment).
2. Forta sensació tèrmica tant de fred com de calor.
3. Aigua per reg d’un pou d’aigua pluvial. Reg per Aspersió i Difusió.

De 4000 M2 aproximadament, i construïda amb dos sistemes:

1. A la part plana un sistema de coberta extensiva de catàleg, amb un gruixut de terres de 7cm màxim.
2. A la part inclinada, un sistema especial amb geo-celdes, dissenyat específicament per al projecte, de 20 cm de
gruix, aproximadament.

La vegetació de la coberta va fallar una vegada acabada.

33 de 42


Després de la recepció d’aquesta estructura, passat un temps la coberta es troba en les següent condicions:

1. Vegetació ha desaparegut gairebé completament. L’única espècie que va sobreviure va ser Aptemia sp.
2. El substrat es molt pobre en tots els sentits. Pocs nutrients i compactat. Sense estructura.
3. La distribució del substrat no es correcta: varia de 7 a 3 CMS de gruix a la coberta plana.
4. Problemes amb la prensió del sistema de reg resulten en mancances de reg a la coberta inclinada.
5. Exposició parcial de sistemes de drenatge i Geo-celdes per pèrdua de substrats.

34 de 42


Per intentar recuperar la coberta es decideix:

1. Conservació dels sistemes existents tan a la coberta plana com l’inclinada.
2. Renovació completa de les terres per un altre amb mes nutrients. Assegurament d’una Distribució uniforme.
3. Es trien especies de resistents a la sequera, principalment Gramínies, Aptemia sp., Sedum sp i crassulàcies.
4. Es preveu reduir la sensació tèrmica a la coberta mitjançant regs d’implantació.

El resultat:

1. Les barreja de llavor i plantes seleccionades arriben a establir-se..
2. La pradera amb dissenys segons el projecte original sembla viable. Comença un nou cicle manteniment.
3. Els problemes de subministrament de aigua de reg es manifesten de nou.
4. La vegetació falla un altra vegada.

Conclusions:

1. La temperatura de la superfície plantada puja molt per sobra de l’ambient.
2. Les cobertes vegetals son molt mes vulnerables que altres espais.
3. El sistema de reg es vital per la seva preservació.
4. El manteniment es part integral de la solució.
5. L’entorn Mediterrani no es favorable a les cobertes extensives.

35 de 42


10. TORRE DE CRISTAL (Madrid)
Façana vegetal de 600 M2 aproximadament, en una situació
amb condicions ambientals extremes i de difícil accés:

1. Situat a 1000 M sobre el nivell del mar.
2. Situat a l’interior de l’edifici, però obert a els elements.
Baixa humitat ambiental.
3. Sense substrat, sistema patentat “Mur Verd”
4. Sistema de reg recirculable amb un 40-50% d’aigua
reciclada amb un consum de 20 L/m2 varies vegades al dia.
5. Fertilització via aigua de reg.

Part de la vegetació ha fallat i el sistema de reg i control ha
tingut problemes de funcionament i manteniment..

36 de 42


VISTES DEL MUR – INSTAL·LACIÓ (2008):

37 de 42


Verde y vertical (ROSA RIVAS – El País - Madrid - 27/12/2009)

“El elevado pulmón vegetal tiene 24.000 especies (40 plantas por cada metro cuadrado) y consta de un tapiz de 600 metros cuadrados ,
flanqueado por dos alineaciones, a dos alturas, de 11 árboles de hoja caduca (robles). “

“hay corrientes de aire y una atmósfera (10 grados de diferencia entre la planta 50 y la planta baja) que hacen más difícil valorar si las
especies van a estar adaptadas o no.”

“Ese estudio de adaptación ha superado el año con un "balance positivo", aseguran en Mutua. De las 24.000 plantas se han repuesto
"sólo 400" y dos especies de fucsias no se han aclimatado, confirman los jardineros. La ciudad está a 600 metros sobre el nivel del mar,
pero este jardín "está a la misma altura que San Lorenzo del Escorial (a 1.000 metros)”

“En los calurosos veranos de Madrid hay que refrescar las plantas más de cinco veces al día. El riego es automatizado y para el especial
jardín del rascacielos Agroforest ha incorporado un sistema sobre los criterios de Blanc y que aprovecha el agua del drenaje. El líquido
del riego se escurre por el muro (que tiene un fieltro donde se anclan las plantas) y baja por un canalón; luego se recupera en un
depósito, se filtra y se reutiliza para regar”

“Suele haber 40 plantas por metro cuadrado, lo que supone unos 80 euros por metro (una planta vale un mínimo de 2 euros). "El
mantenimiento de un jardín vertical es más barato de lo que parece. Lo que es más caro es la instalación“

“Los jardines verticales son "obras complejas" que requieren personal subidos a plataformas o suspendidos en arneses para colocar las
plantas y realizar los arreglos. En el caso del jardín de la Torre de Cristal, hay dos visitas de control semanales. El arbolado requiere una
poda y una revisión en primavera y otoño, además de un tratamiento fitosanitario (contra plagas y pulgones) en esas mismas fechas. El
tapiz vegetal precisa tres actuaciones al año de podas y recortes, trabajo que se realiza con grúas. Reponer plantas es algo normal”

"Las plantas son seres vivos, hay plantas que se mueren porque sí", precisan en Agroforest. El propio autor de los jardines, Patrick
Blanc, recomienda dejar los esqueletos de las plantas para sostener a las que van brotando.”

38 de 42


VISTES DEL MUR – DECEMBRE 2009

39 de 42


VISTES DEL MUR – DECEMBRE 2009

40 de 42


El Mur Vegetal es una obra de Enginyeria complexa. Els factors crítics d'èxit identificats per aquest projecte son:

1. Reg en el temps i la quantitat adient. El mur no es pot deixar sec molta estona, especialment a l’estiu. Es
necessiten aproximadament 20 L/m2 per saturar tot el mur uniformement.
2. L’aigua arriba mitjançant 11 sectors de reg per degoteig, amb les seves vàlvules controlades per un programador.
3. No es suficient un sistema de reg convencional, especialment si es vol recircular l’aigua. Es necessari comptar
amb un depòsit d’acumulació, un depòsit de recuperació i un depòsit amb fertilitzant amb dosificador automàtic.
4. Les bombes d’elevació d’aigua, estan duplicades, en cas d'avaria .
5. Es precisen sensor de flux als tubs i també al mur, ja que el sistema de reg pot tenir fuites i patir avaries. Els
sensors han de estar connectats a un centre de control i personal disponible per la seva reparació.
6. Els sensors s’han d'instal·lar a les boies dels depòsits d’aigua també.
7. El control de dosificació del fertilitzant es vital, ja que l’aigua es re circula al 40 o 50% i es possible superar la
concentració recomanada. Idealment, l’aigua precisa un anàlisis costant per determinar la concentració de
fertilitzant..
8. La reposició de plantes s’ha de fer segons la temporada correcta segons espècie. Per arribar a tota l’extensió del
mur es necessari preveure andamis, gòndoles o ancoratges per feines de trepa. La presencia dels arbres
impedeix arribar a tot el mur amb andamis.

41 de 42


GRACIÈS PER LA SEVA ATENCIÓ

MÉS INFORMACIÓ EN

http://facebook.com/

Grupo PAISAJE

GABINO CARBALLO – gcarballo@bcn.cat 42 de 42

Cobertes i murs vegetals per a la millora ambiental en edificacions i l'ecosistema urbá 02

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Similaire à Cobertes i murs vegetals per a la millora ambiental en edificacions i l'ecosistema urbá 02

Similaire à Cobertes i murs vegetals per a la millora ambiental en edificacions i l'ecosistema urbá 02 (14)

Cobertes i murs vegetals per a la millora ambiental en edificacions i l'ecosistema urbá 02