4. Moviment cultural relacionat
amb el romanticisme europeu,
esdevingut a Catalunya durant
la dècada de 1830, centrat en
la recuperació de la llengua i
la literatura catalanes,
després de segles de
decadència política i cultural.
Definició
5. La
Renaixença
La industrialització
La industrialització va anar
acompanyat d’un fort
creixement de població que
es va concentrar en grans
nuclis urbans industrials:
Barcelona, Terrassa,
Manresa, Sabadell, Mataró,
etc.
La burgesia
La burgesia catalana bullia
d’iniciatives, tant des del vista
material (finançament de
ferrocarril, urbanitzacions
d’eixamples, inversió en
negocis, etc.) com des del
punt de vista cultural.
El romanticisme
Els intel·lectuals i artistes
catalans aviat van
sentir-se influïts pel
moviment cultural i polític
del romanticisme.
6. La
Renaixença
i
el
Romanticisme
Moviment cultural originat a
Alemanya al final del segle XVIII,
on es reivindicava el sentiment
per damunt de la raó, la història,
les tradicions i la llibertat dels
individus i de les nacions.
La Renaixença comparteix amb el
Romanticisme la voluntat de
revifar la consciència nacional
després d’una etapa de
decadència.
Caminant
damunt
un
mar
de
boira,
de
Caspar
David
Friedrich
7. La
Renaixença
/
Característiques
Llengua
Recuperar l’ús de la
llengua en els àmbits
culturals i literaris
Literatura
Diferents gèneres:
poesia, prosa, teatre.
Tradició
Posar en valor la
hist`òria medieval,
origen de la nació.
Jocs Florals
Restabliment dels
Jocs Florals.
9. La
Renaixença
La Renaixença
literària i culta
Defensen l’ús d’una llengua
culta. S’associa als Jocs
Florals
La Renaixença
popular
Reivindiquen l’ús del català
popular (el que es parla).
S’associa al teatre, a les
Corals i als diaris.
11. Fragment de La Pàtria, de Bonaventura Carles Aribau, 1833
(...) Ix, doncs, per a expressar l'afecte més sagrat
Que puga d'home en cor gravar la mà del cel,
Oh llengua a mos sentits més dolça que la mel,
Que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.
Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat
Cessarà de cantar de mon patró la glòria
E passe per ta veu son nom e sa memòria
Als propis, als estranys, a la posteritat.
13. La
Renaixença
popular
/
Protagonistes
Les societats corals
Junt amb la revifada de la
literatura, a la segona meitat del
segle xix van proliferar les
societats corals, que van difondre
les cançons populars catalanes.
Josep Anselm Clavé (1824-1874) va
fundar una federació de cors
(coneguts popularment com a
Cors d’en Clavé), a partir dels
quals dignificà el temps lliure dels
obrers.
15. Diaris,
setmanaris,
revistes….
Van aparèixer en català tota mena de
quaderns setmanals, fulletons,
revistes, diaris, etc.
A partir de 1879 es comencà a
publicar el Diari Català, impulsat per
Valentí Almirall.
La primera revista fou Un Tros de
Paper, però les més emblemàtiques i
duradores foren La Campana de
Gràcia (1870-1934) i L’Esquella de la
Torratxa (1872-1939).
18. Primers
moviments
anticentralistes
A Catalunya, la construcció
de l’estat liberal va aixecar
crítiques de diversos
sectors que proposaven
fórmules descentralitzades i
que van culminar en
plantejaments federalistes i
autonomistes.
Revoltes populars
Protestes populars contra les desigualtats
socials del nou estat liberal i el seu caràcter
centralista.
Foralistes carlistes
Partidaris de l’absolutisme i
tradicionalistes, incorporen la defensa de
les institucions tradicionals catalanes.
Federalistes republicans
Des d’una visió progressista i republicana,
defensen el federalisme a Espanya.
21. Foralistes
carlistes
Des de posicions de defensa
de la monarquia tradicional
(no liberal), el carlisme
proposava el reconeixement
dels antics furs i de les
institucions perdudes el 1714.
Durant la III Guerra Carlina
(1872), el pretendent Carles II
manifesta la intenció de
restablir les lleis i els
privilegis de Catalunya
suprimits el 1714.
23. El
federalisme
republicà
Des del federalisme (Partit Republicà
Democràtic Federal de Pi i Margall)
defensaven una Espanya republicana,
progressista i federal fruit de la unió
voluntària dels diferents pobles de la
península.
El 1883 (dins de l’etapa del Sexenni
democràtic) s’elabora el primer
Projecte de Constitució per un Estat
Català dins de la Federació espanyola
(J. M. Vallès Ribot)
24. Projecte de Constitució per a l’Estat Català dins la federació espanyola,
1883. Ponència elaborada per Josep M. Vallès i Ribot
Article 1. L’Estat català és sobirà i autònom, sense altres
limitacions que les derivades del pacte federal que l’uneix a les
altres regions espanyoles (...)
Artcile 42. Queda separada l’Església de l’Estat.
Article 45. Queda secularitzada l’ensenyança
Article 48. La forma de govern de l’Estat Català és la república
democràtica representativa.
25. Josep
Maria
Vallès
i
Ribot
(1849-1911)
Polític republicà català, diputat a les
Corts espanyoles durant la
Restauració borbònica.
Des de molt jove milità al Partit
Republicà Democràtic Federal de
Francesc Pi i Margall. El 1873 fou
elegit diputat a les Corts
Constituents de la Primera República
Espanyola.
El 1883 presenta el projecte de
Constitució per a l’Estat Català dins
la federació espanyola, la qual no va
prosperar.
Quadre del pintor Ramon Casas
26. Síntesi
primers
moviments
anticentralistes
LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT
LIBERAL A ESPANYA
PROCÉS DE CENTRALITZACIÓ
POLÍTICA I ADMINISTRATIVA
Referma
Això provoca actituts
de refús al centralisme i
a l’uniformisme cultural
REVOLTES POPULARS
(BULLANGUES)
PROPOSTES FORALISTES
CARLISTES
PROPOSTES DE CREAR UN ESTAT
FEDERAL DES DEL PARTIT
REPUBLICÀ DEMOCRÀTIC FEDERAL
La Jamància (1843)
III Guerra Carlina,
Carles VII (1872)
Projecte Constitució de l’Estat
Català dins la Federació
Espanyola (1883)
29. Inici
del
catalanisme
polític
(1881-1888)
Al darrer terç del segle XIX
el moviment catalanista (al
principi cultural) va anar
més enllà de les
reivindicacions
lingüístiques i literàries.
Va adoptar un caire polític
que reivindicava el
reconeixement del
particularisme català i
demanava el dret a
l’autogovern.
I Congrés Catalanista (1880)
Van participar-hi més de 1.200 persones i es
va defensar la necessitat de crear un partit
catalanista d’àmbit català.
Valentí Almirall i el Centre Català
Se’l considerà el primer polític que elabora
una teoria sobre el catalanisme.
El Memorial de Greuges
Es considera el primer manifest polític del
catalanisme, el qual s’entrega a Alfons XII.
30. El
Primer
Congrés
Catalanista
(1880)
Valentí Almirall intenta aglutinar,
entre altres, a federalistes
republicans i sectors de la
primera associació catalanista, la
Jove Catalunya.
Els principals acords adoptats al
Congrés foren el de nomenar una
comissió per a vetllar el
manteniment del dret català, el
de constituir una Acadèmia de la
Llengua Catalana i el de fundar el
Centre Català
