1. Grau Roig 4t ESO
Grup G3

2. Les xarxes informàtiques (I)
Una xarxa informàtica està constituïda per un conjunt
d’ordinadors i altres dispositius, cnnectats per mitjans físics
o sense fil, amb l’objectiu de compartir uns recursos
determinats. Aquests poden ser de maquinari (hardware), o
de programari (software).

3. Les xarxes informàtiques (II)
Xarxes d’àrea local o LAN: Engloben àrees reduïdes
Xarxes d’àrea estesa o WAN: Engloben àrees geogràfiques
més grans.
La connexió dels diferents dispositius es pot fer a través de
mitjans físics o sense fil, i les seves característiques
Mitjà Nom Tipus de transmissió Velocitat de Distància màxima
transmissió
Físic Parells Senyals elèctrics Fins a 1 Gb/s Aprox. 100 m
trenats
Fibra òptica Feix de llum Fins a 10 Gb/s per feix Aprox. 80 km
Sense Wi-Fi Ones electromagnètiques Fins a 300 Mb/s Aprox. 100 m
fil
Bluetooth Ones electromagnètiques Fins a 24 Mb/s Aprox. 10 m

4. Les xarxes d’àrea local (I)
Estructura d’una LAN:
Les tipologies més utilitzades actualment en l’estructura
d’una LAN són les anomenades en estrella i en abre.
La tarjeta de xarxa:
També anomenada NIC, és la interfície que permet
connectar el nostre equip a la xarxa. Normalment, s’instal·la
a les ranures d’expansió del nostre equip o a través del port
USB. Cada tarjeta de xarxa té un identificador hexadecimal
únic, anomenada MAC.

5. Les xarxes d’àrea local (II)
Els dispositius electrònics d’interconnexió són dispositius
que centralitzen tot el cablejat d’una xarxa en estrella o en
abre. De cada equip surt un cable que es connecta a un
d’aquests dispositius. Tenim dos tipus de dispositius, el
concentrador, commutador i l’encaminador.
• Concentrador (hub, en anglès): quan rep un paquet de
dades per un port, el retransmet a la resta d’equips.
• Commutador (switch, en anglès): emmagatzema l’adreça
MAC de tots els equips que estan connectats a cadascun dels
seus ports i l’envia a la MAC que escollim.
• Encaminador (router, en anglès): és un dispositiu destinat a
interconnectar diferents xarxes entre si.

6. Les xarxes d’àrea local (III)
El cablejat estructurat és el suport físic o mitjà per on viatja
la informació dels equips fins als concentradors o
commutadors. Aquesta informació es pot transmetre a través
de senyals elèctrics (cables de parell trenat) o per feixos de
llum (fibra òptica).

7. El cable de parells trenats
Està format per quatre parells de fils, i cada parell
va trenat per evitar interferències radioelèctriques.
La quantitat de vegades que gira sobre si mateix
en fer el trenat s’anomena categoria i determina
les prestacions del cable:
Categoria Velocitat màxima de Distància màxima
transmissió
cat5e De 100 Mb/s a 1 Gb/s Aprox. 100 m
cat6 1 Gb/s Aprox. 100 m
cat6e 10 Gb/s Aprox. 100 m
cat7 10 Gb/s Aprox. 100 m

8. La fibra òptica
Està formada per filaments transparents (de cristall natural o
de plàstic) que poden ser tan fins com un cabell humà i
capaços de transportar els paquets d’informació com a
feixos de llum produïts per un làser.
Els connectors més utilitzats per xarxes locals són l’SC
(straight connection) i l’ST (straight TIP).
Composició del cable de fibra òptica
Nucli És el filament transparent per on circula
la informació.
Revestiment Permet retenir la llum dins el nucli.
Coberta Protegeix el filament i dóna consistència
al cable.

9. Relació dels equips en una xarxa
Hi ha dos models bàsics a l’hora de gestionar aquests
recursos compartits. El primer model permet que tots els
equips de la xarxa puguin compartir recursos sense cap
d’ells no tingui el control de la xarxa ni dels recursos, i
s’anomena xarxa igualitària. El segon model consisteix en
un ordinador (o un grup reduït d’ordinadors) especialitzat
anomenat servidor, que s’encarrega del control de la xarxa i
dels recursos, anomenat xarxa client-servidor.

10. Intruccions de consola
La consola ens permet saber d’una manera ràpida la
configuració del nostre ordinador per treballar en xarxa i ens
facilitarà unes quantes eines per comprovar-ne el
funcionament.
Ipconfig: Ens mostra la configuració actual de la xarxa
TCP/IP del nostre equip i la configuració DHCP i DNS.
Ping: Comprova l’estat de la connexió d’un equip remot a
través d’una sol·licitud d’eco o missatge de contesta.
Consisteix a enviar-li un missatge demanant que simplement
ens contesti. D’aquesta manera, podem saber si l’equip està
operatiu i el temps que es tarda des del moment que es fa la
petició fins que es rep la resposta.
Tracert: Indica la ruta que segueixen els paquets que surten
del nostre equip fins a arribar a l’equip de destinació.

11. Recursos compartits
En una xarxa tenim la necessitat d’identificar els usuaris que
la utilitzen per poder permetre’ls o negar-los l’accés als
diferents recursos compartits.
Comptes d’usuari: És tota la informació que defineix un
usuari, i inclou el nom, la contrasenya i els permisos per
accedir a recursos.
El grup d’administradors s’encarreguen de l’administració
de l’equip i dels recursos, tenen el màxim de privilegis.
El grup de convidats, que pràcticament no en tenen cap, de
privilegis.