Autor: Carles Cuervo.

1. CAS ALUMNE ALTES CAPACITATS
ANAMNÈSIS
X és un nen de 8 anys i actualment està fent 3er de primària a una escola
pública del seu poble.
És el petit de la casa (germana d’11 anys), aspecte que sempre li ha costat
d’acceptar. De ben petit ha fet tot el possible per poder fer el mateix que la seva
germana, tot i la diferència d’edat. Va voler començar a caminar amb menys
d’un any (però no ho va aconseguir realment fins els 14 mesos), va aprendre
de manera autodidacta a llegir (abans dels 3 anys tot mirant com la seva
germana començava a fer-ho a casa i l’escola) i a fer operacions simples
(abans dels 6 anys tot intentant solucionar els deures que portava a casa la
seva germana).
A la llar d’infants les mestres comentaven que era un nen molt despert i amb
moltes inquietuds i amb un llenguatge molt elaborat amb paraules poc
freqüents per nens de la seva edat (o fins i tot més grans). En aquesta època
va començar a mostrar una actitud, sobretot vers la seva mare, molt dèspota i
extremadament rígida en certes ocasions, fent molt carregosa qualsevol
activitat que necessités de la seva col·laboració (quedar-se a l’escola bressol
sense conflicte, marxar de l’escola bressol sense conflicte; seguir horari
establert a casa per dinar, fer migdiades, etc.). La família va optar per demanar
l’observació de la psicòloga municipal per tal d’establir pautes a seguir sobretot
a casa i amb la mare. El va relaxar molt que a la llar d’infants se’l tractés de
més gran en certes ocasions (d’ajudant de la mestra) i a casa aquest relax
també es va notar tot i que seguien havent-hi conflictes en certes ocasions.
Quan va ser moment de començar a l’escola (infantil) la família va fer traspàs
de les pautes establertes per la psicòloga municipal i d’estratègies pròpies per
actuar en moments de conflicte. La mestra se'n va fer al càrrec perfectament i
va anar prou bé, va haver molt bona entesa alumne/mestra i això va ajudar molt
en el procés d’adaptació, però a finals del primer trimestre de P5 la tutora crida
els pares per parlar sobre X. Sembla que comença a donar senyals d’alerta pel
que fa a la seva actitud en situacions de grup a classe (conductes disruptives
en grup, conxorxa amb d’altres companys de classe...). La família decideix
passar-li les proves d’AACC per recomanació d’una psicòloga (mare d’una
companya d’X que coneix el nen des de la Llar d’Infants) a principis del 2n
trimestre de P5; i posteriorment posa a la família en contacte amb una col·lega
familiaritzada amb el món de les AACC i ajuda a establir pautes a casa i
l’escola (amb qui es coordina des de bon principi i fa seguiment continuat) que
funcionen bé fins a final de curs.
A finals de P5 la família traspassa la informació a l’escola i es reuneixen amb
l’EAP i la Mestra d’Educació Especial de l’Escola. L’escola i l’EAP acorden tenir
el cas en consideració de cara a l’inici de primària, tant pel fa als problemes
actitudinals com a necessitats en els aprenentatges.
El pas a primària el motiva molt “aniré al pis de dalt amb els grans” (sempre ha
tingut força relació amb els alumnes més grans de l’escola i ells el tenen en
consideració).
El canvi de mestra a primària el va neguitejar a principi de curs. La mestra
convoca a la família a principi del primer trimestre per comunicar les

2. actuacions que es faran a l’escola. Explica que en ocasions posa en dubte les
explicacions de la mestra i especialistes, els porta a situacions límit i fins i tot
intenta ridiculitzar-los en públic. La mestra actua per iniciativa pròpia i li deixa
clars els límits tot donant-li estratègies per poder seguir dient la seva sense
ofendre ningú. La família detecta certes actituds poc freqüents a casa:
noctambulisme, mals sons, encopresis diürna,... i parla amb la mestra de
possibles dificultats d’en X a l’escola, potser amb els amics. La mestra diu no
haver detectat res que li faci sospitar d’aquests problemes. La família,
recomanada per la psicòloga que tenien fins el moment, busca l’assessorament
d’un/a professional especialitzat/da en AACC.
A finals del primer trimestre torna a haver una convocatòria de reunió amb la
mestra on explica que en X mostra dificultats pel que fa al treball de classe
quan han iniciat el treball en grup cooperatiu: acceptar les opinions dels altres i
veure que poden haver altres visions de les coses diferents a la seva; que
podia existir la possibilitat de que companys (a qui en X no els tenia prou
considerats) poguessin tenir idees més creatives i millor acceptades pels altres
que no pas les seves (fins ara en X havia estat el líder “intel·lectual” absolut en
la seva classe)...
A través de la mestra d’EE de l’escola la família contacta amb una especialista
en AACC. Comença un treball individual amb l’especialista on la família està
inclosa en la intervenció en tot moment.
A l’inici del segon cicle de primària canvia de mestre (és la primera vegada que
el mestre és un home), i durant les primeres setmanes de curs a en X li costa
adaptar-se a la manera de fer del nou mestre i comença a verbalitzar “no vull
anar a l’escola” “m’avorreixo”, “estem repetint coses que ja havíem fet l’any
passat”...
Cap a finals del primer trimestre de 3er, l’escola informa a la família que està
acabant d’elaborar un Pla de Treball especialitzat per alumnes d’AACC.

3. PLA D’ACCIÓ
1. Reunió de tots aquells professionals que intervenen en l’educació de
l’alumne: mestres, especialistes, mestre d’EE.. Reunió inicial per veure
quin és el pla d’acció que es durà a terme. Informar a la família.
2. Indicadors per observar el sistema d’aprenentatge de l’alumne. A través
de l’observació directa a l’aula i amb els indicadors consensuats per
l’equip de mestres que intervenen amb l’alumne.
3. Elaboració d’una graella amb els indicadors consensuats per tots els
professionals. Cal tenir clars quins son els indicadors que es vol valorar,
especificar ben bé quina és la definició de cada indicador per tenir el
més clar possible què estem avaluant, tenint en compte que tot això és
proactiu, evoluciona i va canviant amb el temps. Exemple Annex 1.
4. A partir del coneixement del sistema d’aprenentatge de l’alumne, veure
quines son les eines metodològiques a emprar. Exemple Annex 2.
5. Reunions periòdiques de seguiment de l’alumne per veure l’evolució en
els diferents espais en els quals participa a través de l’observació de
cada mestre, especialista...i avaluació del Pla.

4. ANNEX 1
CURS
INDICADORSALUMNE
GESTIÓDELES
SITUACIONS
RELACIÓIAPLICACIÓ
DELS
APRENENTATGES
SENTITCRÍTIC
SENSIBILITAT
CURIOSITAT
CREATIVITAT
MOTIVACIÓ
CONCENTRACIÓ
VELOCITAT
APRENENTATGE
VELOCITATEXECUCIÓ
COMUNICACIÓ
AUTOCONFIANÇA
AUTONOMIA
Això només és un exemple, serà l’equip el que decidirà quins son els indicadors que consideri més adients.

5. ANNEX 2
EINES METODOLÒGIQUES
 DIA TEMÀTIC
Proposar als alumnes que facin una petita conferència de 5 minuts
d’aquell tema que els interessi. Cada alumne té el seu espai i
reconeixement i ajuda a augmentar l’autoestima (els fa sentir
importants).
 NOU RACÓ
Notícies del dia a dia que siguin comprensibles pels alumnes. Elaboració
d’un mural amb una notícia que vulguin treballar, explicar...
 COL·LABOREM
Correcció d’exercicis entre ells en petit grup, s’ho expliquen perquè
tothom ho entengui fins arribar a un resultat final.
 BANC DEL TEMPS
Treball de col·laboració entre els alumnes, cadascú comparteix el seu
temps i a l’inrevés.
 ESQUEMA
Elaboració d’idees claus sobre el tema que s’està tractant.
 TREBALL PER PROJECTES
Cal tenir molt en compte el sistema d’aprenentatge, la gestió del temps
(eina principal) i la planificació. Els alumnes han de tenir clars els
indicadors d’avaluació i els han de conèixer (han de saber de què seran
examinats).
Aquests només son algunes de les eines metodològiques, el tutor farà servir
aquelles que consideri més adients o adequades.