2. L'EMPIRISME
●
S. XVII_XVIII, Illes Britàniques
●
Locke, Berkeley,Hume
●
●
➢
“Empeiria”: experiència, percepció
sensible
CINC TESIS FONAMENTALS:
L'origen del coneixement és l'experiència
(“taula rasa”); negació idees innates
➢
Criteri veritat: evidència sensible
➢
Experiència, límit del coneixement
➢
➢
No hi pot haver coneixement universal i
necessari
Tot coneixement és coneixement d'idees
(=racionalisme)
3. ●
●
●
Il·lustrat escocès, estava al corrent
dels esdeveniments socials i
intel·lectuals de l’època, es va
dedicar a la filosofia no
professionalment i va ésser amic de
Rousseau.
Va treballar en política en diversos
càrrecs diplomàtics i al final es va
retirar per dedicar-se a escriure.
El seu llibre més ambiciós fou el
Tractat sobre la naturalesa humana,
però no obtingué l’èxit que Hume
esperava i va haver de fer-ne una
síntesi, retallant aspectes importants;
escriví, doncs, l’Enquiry, les
Investigacions sobre l’enteniment
humà, reduint l’àmbit global de
l’ésser humà contingut al Tractat per
centrar-se en les qüestions de teoria
del coneixement.
4. ●
Els continguts de la ment són o
bé impressions o bé idees:
●
●
●
Impressió
Impressió: dades immediates de
l’experiència
Idees: imatges o còpies de les
impressions.
La diferència és una qüestió
d’intensitat, les impressions són
més fortes i vives.
Les idees són còpies de les
impressions, aquestes són
sempre anteriors a aquelles.
“Mètode”: per comprovar si les
idees de la filosofia són
correctes només hem de cercar
les impressions de les que
derivin. Si no n’hi ha, la idea no
té significat.
Idea
5. ●
Les idees s’associen pels principis de:
Semblança: passar d’una idea a una altra per la
semblança entre les dues (de la pintura d’un
arbre a un arbre original)
Contigüitat espai i temps: passar d’una idea a
una altre per la seqüència temporal o la
proximitat espacial (de la idea de primavera a la
d’estiu)
Causa i efecte: passar d’una idea a pensar la
seva causa (del gel passar a la idea de fred)
6. ●
●
Relacions d’idees: matemàtica,
àlgebra, geometria, aritmètica, lògica.
És un coneixement independent dels
fets però aplicable a ells. Són certs
intuïtiva o demostrativament. La seva
negació és una contradicció.
Qüestions de fet: coneixement referit a
les coses, a la realitat. Mai no impliquen
contradicció. Només tenim impressions
d’objectes presents, però sempre
establim relacions entre ells i esperam
que després de que un esdevengui,
n’esdevindrà un altre. P. ex. “El sol no
sortirà demà”. La seva negació no és
una contradicció.
7. ●
●
●
●
●
Gairebé tots els raonaments relatius a qüestions de fet semblen estar
fonamentats en la relació causa-efecte.
Idea de causalitat: ¿de quina impressió deriva la idea de causa?
Tenim la impressió de la causa i la impressió de l’efecte, hi suposam una
connexió necessària, i pensam que en el futur sempre se seguirà el
mateix efecte de la mateixa causa, però... de quina impressió es deriva
aquesta idea de connexió necessària?
Buscam una connexió necessària entre la causa i l'efecte, però no hi ha
impressió d'aquesta connexió, no és un fet, som nosaltres que la
suposam.
En la nostra experiència hi trobam una conjunció constant entre la causa i
l’efecte: sempre que es dóna el primer es dóna el segon.
Fred
(causa)
Connexió necessària?
Connexió necessària?
Gel
(efecte)
Impressió?
(no n’hi ha)
impressió
impressió
8. ●
SOLUCIÓ: no hi ha cap impressió que
verifiqui la idea de connexió necessària.
Només tenim la certesa que a l’efecte li
precedeix la causa perquè en el passat
sempre s’ha donat així, i confiam que
en el futur també es doni. Ens hem
acostumat a la unió d’aquests dos fets:
és l’hàbit, el costum el que guia la
nostra vida, no la raó.
●
La creença: podem creure amb el
principi de causalitat quan es passi
d’una impressió a una altra, mai d’una
impressió a quelcom que no hi hagi
hagut impressió, experiència.
(PSICOLOGISME)
Extret de l’Atlas Universal de la Filosofia, Ed. Oceano
9. EL PROBLEMA DE LA INDUCCIÓ. UNA
CRÍTICA AL MÈTODE CIENTÍFIC
●
●
●
●
La crítica al principi de causalitat implica una crítica a la inducció.
La inducció no és vàlida perquè les conclusions que treu són suposicions
sobre el futur.
La crítica a la inducció implica una forta crítica al mètode científic, basat
en moltes ocasions en el raonament inductiu.
Hume insisteix que la inducció ben feta és un
bon fonament pel coneixement, però no hem
d'oblidar que les seves conclusions són tan
sols probables.
10. ●
El JO o la identitat personal.
Totes les impressions que tenim
són particulars: ara tenc fred, ara
veig un ocell, ara estic cansat.
Suposam que hi ha una
substància que suporta aquestes
impressions, però d’aquesta
substància no en tenim cap
impressió, per tant, no podem
demostrar que existeixi aquesta
substància.
●
●
Com tenim, doncs, la idea de
identitat personal? Per la memòria.
La REALITAT o el MÓN
EXTERIOR: tenim impressió de
les coses concretes però no del
món en la seva totalitat. Suposar
l’existència de “la realitat” és,
doncs, incorrecte.
DEU: tampoc no tenim cap
impressió de Déu, per tant,
tampoc podem admetre la seva
existència.
11. ●
●
●
●
●
●
En consonància amb la teoria del coneixement
empirista, els judicis morals dels homes
tampoc no es basaran en la raó. Quan jutjam
el que està bé i el que està malament el judici
es basa en els sentiments o les emocions, és
a dir, consideram que està bé allò que ens plau
i malament allò que ens disgusta.
Aquest tipus d’ètica s’anomena EMOTIVISME.
Però les accions morals no són sempre
egoistes, ja que posseïm “simpatia” envers
els altres.
Per això no comporta un relativisme
individualista, ja que Hume parla d'un
sentiment universal.
La teoria moral humeana no es subordina a
cap déu, no ve determinada per cap religió.
L'ètica no té valor de veritat, tan sols mostra
sentiments.
12. LA POLÍTICA I LA RELIGIÓ
●
●
●
●
La teoria política de Hume és més conseqüent amb l'empirisme que la de
Locke.
Hume considera els supòsits “estat de naturalesa” i “contracte social” com
a ficcions indemostrables.
La formació de les societats es
fonamenta, segons Hume, en la
utilitat.
Pel que fa a la creença religiosa,
es troba justificada per la seva
utilitat i el seu interès.
13. ●
La filosofia de Hume té els següents trets:
●
FENOMENISME: només podem conèixer allò
que se'ns apareix (impressions).
ESCEPTICISME: no podem basar ni la ciència ni
la filosofia en la raó ni en l'experiència.
L’experiència només ens dóna fets particulars.
Text final de l'Enquiry: “Si convençuts d’aquests principis donem un cop d’ull a
les biblioteques, quins estralls caldrà que fem? Si agafem, per exemple, algun
volum de teologia o de metafísica escolàstica, preguntem-nos: és que conté
algun raonament abstracte sobre la quantitat o el nombre? No. És que conté
algun raonament empíric sobre els fets i l’existència? No. Confieu-lo llavors a
les flames, car no pot contenir més que sofisteria i il·lusió.”
Presentació feta a partir de la presentació
de David Hume de jcalzamora.
