TEMA 3: Els Reis Catòlics i l'imperi dels Àustria (Segles XV - XVII)

1. Tema 3. Els Reis Catòlics i L'imperi
dels Àustria (segles XV – XVII)

2. Índex de contingut
3.1. Els Reis Catòlics: La Construcció de l'Estat Modern.
- Unió dels regnes de la Corona d'Aragó i Castella.
- Reis Catòlics. Monarquia autoritària i unitària.
- Institucions de la monarquia dels Reis Catòlics.
3.2. Com van aconseguir els reis catòlics la pacificació social?
- La fi del conflicte entre els privilegiats i la monarquia.
- Seguretat i persecució del bandolerisme. La Santa Hermandad.
- Unitat religiosa i persecució de l'heretgia i altres religions. La Inquisició.
3.3. Unificació i expansió territorial.
- Expansió peninsular.
- Expansió europea.
- Expansió africana.
- Expansió americana.
3.4. El govern dels Àustria.
- La monarquia dels Àustria. Característiques.
- El govern de la monarquia dels Habsburg (Àustria) (institucions).
- Els principals problemes de l'administració dels Habsburg.
3.5. L'expansió imperial europea al segle XVI.
- Política interior de Carles I.
- El Protestantisme.
- Política interior de Felip II.
- Política exterior de Carles I i Felip II.

3. Índex de contingut
3.6. Conflictes als regnes hispànics durant el segle XVI.
- La revolta de les comunitat i Germanies (Carles I).
- La rebel·lió dels moriscos (1568).
- Conflictes amb Aragó.
3.7. La conquesta i colonització d'Amèrica.
- La conquesta del territori americà. Etapes i expedicions.
- Organització i explotació del territori americà.
- Els beneficis econòmics de la conquesta.
- Les conseqüències per a les poblacions indígenes.
3.8. La societat i l'economia del segle XVI.
- Conseqüències econòmiques de l'expansió colonial.
- Com funcionava el comerç amb Amèrica.
- La riquesa d'Amèrica millorà Castella?
3.9. Segle XVII. El declivi de l'Imperi.
- Els Àustria del XVII. El govern dels «favorits».
- La Guerra dels Trenta Anys (1618 – 1648). Causes, desenvolupament i
conseqüències.
- Les revoltes internes a la península durant la Guerra dels Trenta Anys.
3.10. Causes i conseqüències de la decadència econòmica i social del segle XVII.

4. 3.1. Els Reis Catòlics: La
Construcció de l'Estat Modern

5. Unió de dos regnes
Ferran d'Aragó Isabel de Castella
Contrauen matrimoni el 1469

6. Unió de dos regnes

7. Unió monàrquica però NO de
regnes
● Cada regne continuava tenint:
– Lleis pròpies.
– Institucions pròpies.
– Moneda.
– Corts pròpies.
Castella al ser el més influent dels dos regnes,
propicià una castellanització de la monarquia.

8. Reis Catòlics. Una monarquia
autoritària i unitària
● Autoritària per:
– Imposen la seva autoritat a noblesa i clero.
Sotmetiment al poder reial.
● Unitària per:
– Eradicació de confrontaments entre faccions
nobles.
– Centralització del poder peninsular gràcies a la unió
dinàstica de regnes.

9. Les institucions de la monarquia
● A mode de refermar el seu poder, els monarquies van crear les següents
institucions:
– Exèrcit permanent: On la noblesa hi ocupà càrrecs.
– Ambaixadors: afers diplomàtics de política exterior.
– Corregidors: delegats del poder reial a viles i ciutats. Presidien ajuntaments i tenien
funcions judicials i d'ordre públic.
– Consell Reial: s'aparta d'aquest l'alta noblesa i s'incorporen lletrats i secretaris provinents
de la baixa noblesa i burgesia.
– Corts: Perden molt protagonisme. Limiten molt poc al monarca i únicament es reunien per a
petició de recursos o per nomenament de nou rei.
– Audiència de Valladolid, Sevilla i Galícia: Administració de justícia.
– El lloctinent o Virrei (a la Corona d'Aragó): Representant de la monarquia amb potestat
reial en el territori.
● S'acompanyà tot això amb el desplaçament continuat dels monarques pel territori,
a mode d'imposar el seu ordre i evitar el descontrol.

10. 3.2. Com van aconseguir els Reis
Catòlics la pacificació social?

11. Fi del conflicte privilegiats i
monarquia
● Acontentament dels
privilegiats amb:
– Consolidació de
privilegis
jurisdiccionals
(senyories) de nobles
i eclesiàstics.
– establiment del
«mayorazgo» →
Permetia vincular les
terres als títols
nobiliaris.

12. Seguretat i persecució del
bandolerisme
● Seguretat amb:
– Creació d'institucions de policia i tribunal de justícia
per eliminar el bandolerisme (Santa Hermandad).
– Abolició dels mals usos amb la Sentència Arbitral
de Guadalupe (1486).
● Fi de la servitud.

13. Unitat religiosa i persecució de
l'heretgia i altres religions
● Difusió sistemàtica del catolicisme com a ÚNICA religió
dels regnes.
● La Inquisició com a principal eina persecutòria de
l'heretgia i la heterodòxia.
● Expulsió dels jueus no convertits al catolicisme (1492).
● Expulsió dels moriscos no convertits al catolicisme
(decret de 12 de febrer de 1502).

14. 3.3. Unificació i expansió territorial

15. La unificació de tota la península
Expansió peninsular
● Unides ambdues corones, els Reis Catòlics efectuaren
diverses campanyes de conquestes per a controlar tota
la Península Ibèrica amb mires de crear un estat fort i
extens.
– Annexió del regne de Granada mitjançant conquesta
(1492).
– Annexió del regne de Navarra mitjançant invasió (1512)
amb respecte a la seva autonomia i institucions pròpies.
– Annexió del regne de Portugal a través de política
matrimonial.

16. Expansió europea
1) Expansió per aliances i matrimonis:
– Imperi alemany.
– Anglaterra.
– Portugal.
2)Expansió per França i Itàlia a través de litigis:
– Rosselló, Cerdanya i Nàpols.

17. Expansió africana
● Objectiu: frenar
avanç musulmà
a la
Mediterrània.
– Costa africana:
La Gomera, Orà,
Bugia, Trípoli i
Melilla.

18. Expansió americana. El
descobriment d'Amèrica
(VÍDEO)

19. 3.4. El govern dels Àustria

20. El govern dels Àustria
● Canvi de dinastia amb la mort d'Isabel (1504) i la malaltia de
la seva filla Joana, el tron de Castella passa al fill de Joana,
Carles I.
● El 1516 amb la mort de Ferran hereta la Corona d'Aragó.
● Amb la mort de l'emperador Maximilià el 1519 (avi), Carles
és escollit emperador.
● Herència territorial: Castella, Corona d'Aragó, Nàpols,
Sicília, Sardenya, Rosselló, Cerdanya, Amèrica, arxiducat
d'Àustria, Països Baixos, Franc Comtat i Luxemburg.

21. Els dominis de Carles I
Alerta! Els regnes tot i trobar-se sota el domini d'un sol monarca continuaven
essent independents i mantenint la seva legislació i institucions pròpies.

22. La dinastia dels Àustria o dels
Habsburg
● Monarquia autoritària i absolutista. A Castella
no rebé tanta oposició com a la Corona d'Aragó
(voluntat de manteniment de furs i privilegis).

23. El govern de la monarquia dels
Habsburg
● Segueixen el plantejament i bases establertes anteriorment pels Reis
Catòlics.
1)Rei: Cap del govern i de l'administració.
2)Secretaris i ajudants: Assessoraven al rei i prenien les decisions d'estat.
3)Consells: S'especialitzaven en afers concrets, que ajudaven el monarca en la tasca
de govern.
1)Consells territorials (tractament d'afers dels territoris):
– Consejo Real de Castilla.
– Consells d'Aragó, Itàlia i Flandes.
– Consejo de Indias (afers d'Amèrica).
2)Consells especialitzats en àrees de l'administració:
– Consell d'Hisenda.
– Consell d'Ordres Militars.
– Consell de Guerra.
– Consell d'Estat (política exterior).
4)Les Corts: limitades de poder a Castella, restringides a aprovació d'impostos.

24. El govern de la monarquia dels
Habsburg
5) Institucions menors:
1)Consells o cabildos: encarregats del govern municipal.
Integrats per regidors alcaldes i corregidors
(representants del rei).
2)Audiències: Encarregades d'impartir justícia (Tribunal de
la Inquisició).
3)El Virrei: ostentador del poder civil militar i judicial en els
territoris de fora de Castella.
4)Exèrcit: «Els Tercios».

25. El principal problema de
l'administració dels Habsburg
● Moltes despeses.
● Recurrència a préstecs amb interessos elevats.
● Situacions de bancarrota.

26. 3.5. L'expansió imperial europea al
segle XVI

27. Política interior de Carles I (1516 - 1556)
● Carles I es dedicà més a ser «emperador» que no pas monarca
dedicat a atendre les particularitats dels seus regnes.
● Carles I es troba amb els següents inconvenients:
– Rebel·lió religiosa dels protestants a Europa.
– Intencions militars d'expansió de França per Itàlia.
– Avenç dels turcs musulmans per la Mediterrània.
● La integritat d'una Europa catòlica i sobre una monarquia forta
perillava. Carles I, va dedicar la seva política a reforçar una
Europa catòlica mitjançant la formació d'un regne fort i extens.
En contrapunt, el monarca no prestà atenció als afers propis dels
regnes peninsulars.

28. El Protestantisme
● Martí Luter (frare Alemany) → reforma de l'església
en 95 tesis.
● Dieta de Worms (1521):
– L'emperador demana la retractació de Luter → S'hi nega i
es posa sota la protecció de Frederic de Saxònia.
● Extensió del protestantisme per diversos prínceps
alemanys i a Flandes.
– A més, Enric VIII es separa de l'obediència de roma
(anglicanisme).

30. Política interior de Felip II (1556 - 1598)
● Fill de Carles I, és nomenat emperador el 1556.
● La seva política es dirigí més a resoldre els afers dels
regnes peninsulars.
– S'establí en llargs temps a la península.
– Hi creà una seu permanent de la cort.
– Estableix Madrid com a capital del regne.
– Annexiona Portugal el 1580.
La seva política exterior és similar a Carles I. Defensa del
catolicisme i combatiment dels seus enemics (protestants i
musulmans).

31. Política exterior de Carles I (1516 - 1556) i Felip II (1556 - 1598)
● El sorgiment del Protestantisme:
– Carles I: el 1547 derrota la lliga de prínceps protestants a
la batalla de Mühlberg (1547). La derrota no fou suficient.
Es necessità el Concili de Trento (1545) i la Pau
d'Augsburg (1555) que determinà la llibertat de cada
príncep escollís la religió dels seus dominis.
– Felip II: Suport a França dels Catòlics en les guerres contra
els Hugonots (protestants calvinistes).

32. Política exterior de Carles I (1516 - 1556) i Felip II (1556 - 1598)
● Enfrontament amb França:
– Carles I: Enfrontament entre Carles I i Francesc I de
França pel domini dels regnes i ducats d'Itàlia i
pel control de Flandes i Borgonya.
● Batalla de Pavia (1525). Victòria de Carles I.
● Saqueig de Roma (1527). Resposta de Carles I a l'actitud
profrancesa del Papa.
– Felip II: Consecució del conflicte.
● Saint-Quentin (1557). Victòria dels Terços Espanyols.
● Signatura de la Pau de Cateau-Cambrésis (1559).

33. Política exterior de Carles I (1516 - 1556) i Felip II (1556 - 1598)
●
Enfrontament amb Anglaterra:
– Felip II: La Reina Isabel I, al ser de
religió anglicana comença a protegir
als protestants de Flandes i als
corsaris que atacaven els vaixells
espanyols. Felip II s'enfronta a
Anglaterra amb la «Armada
Invencible». Fou un desastre militar i
és derrotada el 1588.

34. Política exterior de Carles I (1516 - 1556) i Felip II (1556 - 1598)
● Enfrontament amb l'Imperi Otomà (turcs): Des de
l'ocupació el 1452 de Constantinoble (Istanbul) els
turcs practicaven pirateria per obtenir botí i esclaus.
– Carles I: Ataca Tunis el 1535 exitosament. Falla en la
conquesta d'Alger el 1541.
– Felip II: Els turcs s'apoderen de Xipre i Tunis. S'alien la
monarquia hispànica, Venècia i el papat i s'enfronten al
golf de Lepant el 1571. Gran victòria cristiana que allunya
als turcs de la mediterrània occidental durant molt de
temps.

35. Política exterior de Carles I (1516 - 1556) i Felip II (1556 - 1598)
● Rebel·lió als Països Baixos. CAUSES:
– Fots impostos.
– Sorgiment de sentiment nacionalista.
– Conflicte religiós (extensió del calvinisme per la zona nord).
● Rebel·lió als Països Baixos CONSEQÜÈNCIES:
– Rebel·lió de 1566 amb el suport de França i Anglaterra → Felip
II: Gran repressió dels Tercios.
– Lluita per la independència el 1579. El sud accepta sotmetiment,
però el nord no. → Intents de reduir el conflicte no exitosos i
nomenament de Isabel Clara Eugènia (filla Felip II) com a
governadora del territori.

36. 3.6. Conflictes als regnes hispànics
durant el segle XVI

37. 1) La revolta de les comunitats i
germanies (regnat de Carles I)
● Originadors de la revolta: Hidalgos i classes mitjanes urbanes
(artesans, mercaders i funcionaris).
● El perquè de la revolta (CAUSES): Les peticions dels «comuners»:
– Protecció de la indústria nacional (tèxtil sobretot), perjudicada per l'exportació
de llana.
– Respecte a les lleis del regne.
– Major participació política.
● El desenllaç de la revolta (CONSEQÜÈNCIES):
– Oposició a la revolta de la monarquia, exportadors de llana i noblesa terratinent.
– Derrota dels comuners i execucions dels líders a la batalla de Villalar (1521).

38. 2) La rebel·lió dels moriscos (1568)
● El perquè de la revolta: (CAUSES):
– Situació desavantatjosa de les poblacions morisques:
● Rebien recels per la llengua i costums que tenien.
● Acusacions de connivència amb atacs berbers i turcs en la costa (còmplices).
● Sotmetiment a elevats impostos.
● Expropiació progressiva de les terres que conreaven.
– El decret de 1566, que prohibia la seva llengua, forma de vestir i tradicions.
● El desenllaç de la revolta (CONSEQÜÈNCIES).
– Derrota i sotmetiment dels moriscos rebels, sota el comandament de Aben
Humeya a Las Alpujarras (1570).
– Expulsió dels moriscos el 1609 (Felip III).

39. 3) Conflictes amb Aragó
● Antonio Paez, secretari de Felip II, partícip d'un
complot polític fuig a Aragó, d'on era originari.
● Juan de Lanuza (justícia) es va negar a
entregar-lo.
● Felip II viola els furs d'Aragó i envia un exèrcit
per a capturar i ajusticiar als responsables de
l'oposició a les seves ordres i la revolta.

40. 3.7. La conquesta i colonització
d'Amèrica

41. La conquesta del territori americà
Primera etapa (1518 – 1524)
Expedició capitanejada per Hernán Cortés, des de les
costes de Cuba, i en direcció a l'interior mexicà.
●
1519: Conquesta dels asteques, sostracció dels seus
bens i emperador Moctezuma com a hostatge.
●
1520: Derrota definitiva dels asteques en la Batalla
d'Otumba i Creació de NOVA ESPANYA.
● 1522: Conquesta de tota la planura central
mexicana i península del Yucatán (civilització Maia).
●
1523: Conquesta de Guatemala.
●
1524: Conquesta d'Hondures.

42. La conquesta del territori americà
Segona etapa (1531 - 1533)
Conquesta dirigida per Francisco
Pizarro des de Panamà.
●
1531: Direcció Equador per a
conquerir l'Imperi Inca (Perú, Equador
i part de Bolívia).
●
1532: Ajusticiament d'Atahualpa,
cabdill inca.
●
1533: Domini definitiu dels inques
amb la conquesta de Cuzco (capital
de l'imperi).
Domini ràpid gràcies a conflictes
interns entre faccions inques.

43. Organització i explotació del territori
● Distribució en
Virregnats.
● Aplicació de llei per
a nous territoris
(Lleis d'Índies)
(1512)

44. Beneficis econòmics de la
conquesta
1)Ingressos rellevants gràcies al
«quint reial».
2)Obtenció de matèries.
3) «Encomiendas» (terres + indis) i
«Mites» (sorteig per aportació de
treballadors segons tribus).
Els nadius americans eren
«súbdits» de la corona. Tot i això
se'ls va tractar com a treballadors
forçats en règim «semifeudal».

45. Les conseqüències per a les
poblacions indígenes
1) Aniquilació quasi completa, sobretot a les Antilles
(s'hagueren d'explotar esclaus d'Àfrica), a causa de noves
malalties i dures condicions de treball.
2) Fatalisme religiós: Se senten abandonats pels seus déus.
3) Mestissatge racial:
– Criolls: descendents d'espanyols.
– Mestissos: descendents d'europeus i nadius.
– Mulats: descendents d'europeus i africans.
4)Castellanització de les poblacions nadiues, amb la pervivència
de tradicions pròpies.

46. Comentari de mapa
Mapa dels virregnats de l'imperi espanyol a
Amèrica durant el govern dels Àustries.
Font: www.redul.wikispaces.com

47. Com es comenta un mapa
1) Presentació del mapa:
1) Identificació de la font (primària o secundària).
2) Tipus de font (textual, gràfica, mapa…).
3) Qui és l'autor (si s'especifica).
4) Delimitació de l'espai cronològic.
5) Delimitació de l'espai geogràfic.
6) Identificació de la llegenda (què mostra la llegenda).
2) Descripció i anàlisi: Què ens descriu? Sobre què ens informa? Descripció del que veiem
relacionant breument amb el context històric, cercant buscar els «motius» pels quals se
succeeixen els esdeveniments, processos o canvis que la informació que ens ofereix el mapa
mostra.
3) Context Històric: Desenvolupament del context històric relacionat amb les dades del mapa.
És òptim si podem algunes relacions del que expliquem, amb les dades presentades al mapa.
4) Conclusions o valoració: Es tracta d'explicar les CONSEQÜÈNCIES que el succés o
processos històrics relacionats amb les dades del mapa aportaren a posteriori.

48. 3.8. La societat i l'economia del
segle XVI

49. Conseqüències econòmiques de
l'expansió colonial
1) Augment de la demanda de productes
agrícoles. Grans latifundis principals beneficiats,
i petits pagesos perden terres per hipoteques o
préstecs d'usura. → Segueix desigualtat en el
camp.
2) Expansió de la indústria artesanal.
– Construcció naval.
– Gremis tèxtils.
– Metal·lúrgia basca.

50. Comerç Castella - Amèrica
Or, plata i productes agrícoles nous (cacau, tabac, tomàquet...)
Blat, vinya, oli, bestiar, vestits i armes

51. Com funcionava el comerç amb
Americà
● Port de Sevilla té MONOPOLI del comerç
americà.
● La Casa de Contractació de Sevilla (1503)
com a administració controladora del comerç i
trànsit de persones, i reguladora dels «tributs
reials» derivats del comerç.

52. El viatge a Amèrica
Flotes → + Protecció

53. La riquesa d'Amèrica millorà
Castella?
NO! Pels següents motius:
1) Encariment dels preus (400%) per devaluació de la
moneda (+moneda -valor).
2) Endeutament de la Corona per malversació.
1)Manteniment de l'imperi, armada i exèrcit.
2)Pagament de crèdits amb interessos elevats.
Banquers alemanys i genovesos, grans beneficiats.
3)Malversació en joies o bens de luxe.

54. Tampoc canvià la societat
Continuïtat de privilegiats i no privilegiats
● Privilegiats:
– Noblesa (5% de la població).
– Clergat (10% de la població).
● No privilegiats:
– Plebeus.
– Moriscos.
– Jueus conversos.

55. 3.9. Segle XVII. El declivi de l'Imperi

56. Els Àustria del XVII. El govern dels
favorits
● Si els Àustries del XVI s'havien encarregat personalment del
govern dels seus regnes, els del XVII van renunciar-hi,
passant la tasca a ministres omnipotents anomenats
«favorits» o «privats»:
– Felip III (1598 – 1621) → Duc de Lerma
– Felip IV (1621 – 1665) → Comte duc d'Olivares
– Carles II (1665 – 1700) → Nithard, Francisco de Valenzuela i Josep
D'àustria (fill il·legítim de Felip IV).
● El segle XVII fou un moment de conflictivitat i decadència
de l'hegemonia de l'imperi dels Àustria a Europa.

57. La Guerra dels Trenta Anys (1618 – 1648)
● Bàndols:
– Protestants VS Catòlics.
– Habsburg VS forces monàrquiques enemigues.

58. La Guerra dels Trenta Anys
Causes
● Existència de regions europees protestants.
● Existència d'interessos de monarquies menors
de desestabilitzar la omnipotència dels
Habsburg a Europa.

59. La Guerra dels Trenta Anys
Successió d'esdeveniments
● Fase 1: Rebel·lió protestant a Bohèmia. Són
derrotats el 1620 pels Habsburgs. A Flandes
(Països Baixos) els terços sotmeten també a
revolucionaris, amb l'èxit de la «Pau de Breda».

60. La Guerra dels Trenta Anys
Successió d'esdeveniments
● Fase 2: El rei de Dinamarca i de Suècia entren
en la guerra ajudant als protestants d'Alemanya
el 1630. L'aliança és derrotada pels terços
espanyols.

61. La Guerra dels Trenta Anys
Successió d'esdeveniments
● Fase 3: França entra en la guerra el 1635,
donant suport als protestants. Enfrontaments al
nord de França i a Flandes. Derrotes franceses
i derrotes dels terços com a Rocroi el 1643.
El desgast dels confrontants va culminar amb
els Tractats de Westfàlia (1648).

62. El Tractat de Westfàlia
Conseqüències del conflicte
1)Els interessos dels Estats i la seva religió
prevaldrien sobre els de l'antic imperi germànic.
2)Independència del territori nord de Flandes el
1650. S'anomenarà Províncies Unides
d'Holanda, i la dirigirà la casa d'Orange.
Les hostilitats continuen amb França

63. Fi d'hostilitats amb França
La Pau dels Pirineus (1659)
● Pèrdua dels territoris de la Catalunya Nord,
que passen a mans franceses.

64. Revoltes internes a la península
durant la Guerra dels Trenta Anys
● La guerra va consumir molts recursos i va
tornar pobre el regne de Castella. Aquesta
situació, sumada a una mala gestió política del
conflicte, va provocar que algunes zones
sotmeses al poder castellà s'alcessin en contra
de les decisions preses.

65. La política centralitzadora del comte
duc d'Olivares
● La seva política procurà una centralització dels
regnes i una contribució de tots els territoris de la
corona a l'esforç de guerra.
● Per a això creà una «Unió d'Armes», on tots els
regnes i virregnats havien d'aportar:
– Homes.
– Diners i recursos.
● La «unió» i els requisits del comte no tingueren mai en
compte la situació econòmica, social i tradicional dels
regnes. D'aquí el malestar.

66. La revolta catalana (1640 - 1652)
Causes
1) Amb el front obert amb els francesos als
Pirineus, el comte obliga als catalans a allotjar
les tropes i a contribuir en la despesa
militars, saltant-se la negació de les Corts de
1626 a pagar el subsidi demanat.
2) Els soldats cometeren nombrosos abusos a
les famílies obligades a acollir-les.

67. La revolta catalana
Esdeveniments
● La situació desemboca amb l'entrada
dels segadors armats a Barcelona
durant el Corpus de Sang (7 de juny
de 1640). La rebel·lió s'estén per tota
Catalunya.
● Es nomena a Lluís XIII (rei francès)
comte de Barcelona el 1641 i es
planteja l'annexió de Catalunya al
regne francès.

68. La revolta catalana
Conseqüències
● Derrota catalana el 1652, amb la rendició de
Barcelona a l'exèrcit reial.

69. Rebel·lió de Portugal (1640 – 1652)
Causes
● La annexió amb Castella els hi provocà la
enemistat amb Anglaterra i Holanda, els
quals atacaven les colònies, tenint pèrdues
econòmiques.

70. La rebel·lió de Portugal.
Conseqüències
● Victòria de Portugal fins a 1652 i proclamació
de la seva INDEPENDÈNCIA.

71. 3.10. Causes i conseqüències de la
decadència econòmica i social del
segle XVII

72. Causes i conseqüències de la
decadència econòmica i social del
segle XVII
CAUSES CONSEQÜÈNCIES
1 Inflació dels preus i forta competència
estrangera durant el XVI.
Caiguda de l'artesania i del comerç.
2 Malbaratament de recursos per la Cort
(luxes, capritxos, empreses imperials…),
sumada a la reducció d'aportacions de
metalls preciosos des d'Amèrica.
Situació econòmica pública catastròfica
(deutes, impagaments, bancarrotes).
3 Acomodament de les classes privilegiades
i mode de vida basat en les rendes, la
compra i explotació de terres, i
l'enriquiment amb l'explotació de les
Amèriques.
Implantació d'un model social nobiliari i
una societat de nobles pràcticament no
productiva, i que perjudicava als sectors
veritablement productius (pagesos,
artesans i comerciants).
4 Migracions rellevants al nou continent,
expulsió dels moriscos i epidèmies i
guerres consecutives.
- Crisi demogràfica que fa passar la
població de 8,5 milions (1600) a 7,5
milions (1700).
- Abandonament de terres de conreu i de
pastura.