composició éssers vius

1. 1.La composició
dels éssers vius
Biologia 1r Batxillerat

2. 1. Formats per cèl·lules
2. Fan les 3 funcions bàsiques: nutrició, relació, reproducció
Cal destacar els aspectes següents:
 Són complexos
 Les molècules dels éssers vius reaccionen i es transformen
contínuament (metabolisme)
 Els éssers vius deuen la seva estructura corporal a la
informació que contenen els àcids nucleics.
 Mantenen el seu medi intern relativament constant.
Característiques dels essers vius:
La biologia i els éssers vius.
La biologia es la ciència que estudia la vida

3. Els nivells d’organització de la matèria
Son els diferents graus de complexitat estructural.

4. Composició química de la matèria viva
Els elements químics, els àtoms i les
molècules :
Element químic o substància simple;
No es pot descompondre en d’altres
mitjançant reaccions químiques.
Exemple: H,N,C....
Àtoms; És la part més petita d’un
element químic. Bàsicament estan
constituïts per un nucli format per protons i
neutrons i una escorça formada per
electrons.
Molècula; És la unió de dos o més
àtoms.
Subtància composta; És la formada
per dos o més elements químics
Taula periòdica

5. Els enllaços químics :
Depenen de l’electronegativitat dels àtoms o molècules.
VÍDEO
És és la tendència o capacitat d'un àtom, en una
molècula, per atreure cap a si mateix els electrons.
Naturalesa de
l’enllaç químic

6. Enllaç iònic: unió entre ions de diferents àtoms.
Aquests àtoms han de tenir una electronegativitat molt diferent.
L’element més electronegatiu atreu els electrons de l’altre element.
Queden units per forces electrostàtiques.
Els àtoms tendeixen a tenir 8 electrons en el seu últim orbital
(l’hidrogen, només 2)
Queda carregat
negativament
Queda carregat
negativament

8. Enllaç covalent: unió entre àtoms que comparteixen electrons.
apolar: si s’uneixen dos àtoms iguals o dos àtoms amb una
electronegativitat semblant.
polar: si s’uneixen dos àtoms amb diferent electronegativitat la
càrrega negativa estarà desplaçada de la positiva, i per tant, la
molècula tindrà una polaritat.

10. Enllaç covalent apolar: si s’uneixen dos àtoms iguals o dos àtoms amb una
electronegativitat semblant.

11. Enllaç covalent polar: si s’uneixen dos àtoms amb diferent
electronegativitat la càrrega negativa estarà desplaçada de la positiva, i per
tant, la molècula tindrà una polaritat.

12. Els enllaços intermoleculars :
Enllaços febles entre molècules, que els permeten mantenir la seva estructura
funcional.
Pont d’hidrogen: Es dóna entre molècules dipolars dels hidrurs (H2O, NH3, …) .
Es produeix perquè quan l’hidrogen estableix un enllaç covalent amb un altre àtom,
els electrons compartits es distribueixen asimètricament, ja que l’únic protó del nucli
és més feble que el nucli de l’altre àtom.
L’hidrogen queda amb una càrrega positiva i l’altre àtom, amb una càrrega negativa.

14. Forces de Van der Waals: Es dóna entre molècules apolars, a causa de les
atraccions electrostàtiques ja que la distribució electrònica es torna asimètrica a
l’atzar i sorgeixen dipols instantanis que permeten l’atracció molecular.
També es pot donar entre molècules polars.

16. Enllaç intermolecular del tipus enllaç
d’hidrogen
Enllaços intermoleculars
Enllaç intermolecular per forces de Van der
Waals

17. Interaccions hidrofòbiques: Lesolècules apolars sense àtoms carregats
elèctricament insolubles en aigua i tendeixen a agrupar-se entre elles i evitar el
contacte amb l’aigua.
Ponts disulfur: Entre dos grups SH que contenen sofre.
És un enllaç fort.

18. Oxigen 65,0%
Carboni 18,5%
Hidrogen 9,5%
Nitrogen 3,3%
Altres elements 3,7%
1.2. Bioelements i biomolècules
La matèria viva de la qual estan fets els éssers vius està formada per elements químics
anomenats bioelements.
BIOELEMENTS
ESSENCIALS
OLIGOELEMENTS
CARBONI
HIDROGEN
OXIGEN
NITROGEN
FÒSFOR
SOFRE
Altres menys abundants
CALCI
FÒSFOR
POTASSI
…FERRO
FLUOR
COURE
…Menys d’un 0,01%
Elements constitutius del cos humà

19. Els bioelements es combinen per formar biomolècules.
BIOMOLÈCULES
INORGÀNIQUES
Compostos químics de
Diversos elements
ORGÀNIQUES
Compostos químics de
carboni i altres elements
AIGUA
SALS MINERALS
GLÚCIDS
LÍPIDS
PROTEÏNES
ÀCIDS NUCLEICS
Sal comuna (NaCl)
ADN
Glucosa (C6H12O6)
Colesterol
Hemoglobina

20. 2.3. Les funcions de la cèl·lula
La cèl·lula és l’estructura més senzilla capaç de dur a terme les funcions pròpies dels
éssers vius:
RELACIÓ: capacitat d’una cèl·lula per
a captar a un estímul i elaborar
una resposta
REPRODUCCIÓ: capacitat de formació
de cèl·lules filles a partir d’una
cèl·lula mare
NUTRICIÓ: intercanvi de matèria i
energia de les cèl·lules amb el
medi que les envolta

21. Els bioelements o elements biogènics
Són aquests elements químics que es troben en la matèria
viva; poden ser primaris i secundaris.

34. Els principis immediats o biomolècules
Imatge d’estructura d’una proteïna feta amb ordinador

36. L'aigua es troba en la matèria viva en
tres formes:
Aigua circulant: Sang, limfa, saba
Aigua intersticial, situada en l'exterior
cel·lular, com en el teixit conjuntiu
Aigua intracel·lular: citoplasma,
interior dels orgànuls
EIs organismes poden aconseguir
l’aigua:
a) Directament a partir de l’aigua
exterior
b) A partir d’altres biomolècules per
mitjà de diferents reaccions
bioquímiques; és el que s’anomena
aigua metabòlica.
http://www.ehu.es/biomoleculas/agua/agua.htm#pq1http://www.ehu.es/biomoleculas/agua/agua.htm#pq1http://www.ehu.es/biomolecula
s/agua/agua.htm#pq1http://www.ehu.es/biomoleculas/agua/agua.htm#pq1
C6
H12
O6
+ 6O2
→ 6 CO2
+ 6 H2
O

37. 5.5. Estructura de la molèculaEstructura de la molècula
d’aiguad’aigua
L’aigua (H2O) té propietats excepcionals
en relació amb altres molècules semblants
(NH3, CO2, CH4, SH2). Aquestes propietats
depenen de la seua estructura :
1. Disposició tetraèdrica dels orbitals sp3
2. Encara que té una càrrega total neutra
presenta una distribució asimètrica dels
electrons i la converteix en una molècula
polar.

38. L’aigua: Características fonamentals de l’aigua
Elevada força de cohesió entre les
molècules
Això explica:
• Que sigui un líquid gairebé incompressible. Idoni per donar
volum a les
cèl·lules, provocar la turgència de les plantes, constituir l’esquelet
hidrostàtic d’alguns animals, etc.
També explica
• Que tingui una elevada tensió superficial
és a dir, que la seva superfície oposi una gran resistència a
trencar-se.
• És responsable del fenomen conegut com capil·laritat.
Depèn tant de l’adhesió de les molècules d’aigua a les parets
dels conductes com de la cohesió de les molècules d’aigua entre
si.

39. Elevada calor específica.
(Es denomina calor específica a la capacitat d'emmagatzemar energia per a un augment determinat de la temperatura)
L'aigua pot absorbir grans quantitats de calor, mentre que,
proporcionalment, la seva temperatura només s'eleva lleugerament.
Aquesta propietat permet que el contingut aquós de les cèl·lules serveixi de protecció a les sensibles molècules
orgàniques davant els canvis bruscs de temperatura (fa d’esmorteïdor tèrmic).
L’aigua: Características fundamentales de l’aigua
Elevada calor de vaporització:
Degut al fet que per passar de l’estat líquid al gasós cal trencar tots els enllaços d’hidrogen.
Densitat més alta en estat líquid que en estat sòlid
 Això explica que el gel floti a l’aigua i que formi una capa superficial termoaïllant que permet la
 vida a sota, en rius, mars i llacs. Si el gel fos més dens que l’aigua. al final es gelaria tota l’aigua

40. L'aigua és el líquid que més substàncies dissol (dissolvent
universal).
Aquesta propietat, es deu a la seva capacitat per a formar ponts d'H amb substàncies polars (grups
–OH d'alcohols i sucres, grups -NH2 d'aminoàcids, proteïnes, àcids nuclèics, etc.), es dissolen quan
interaccionen amb les molècules de l'aigua.

41. L’aigua: Características fonamentals de l’aigua
Elevada constat dielèctrica.
Es a dir molta facilitat per a trencar l’enllaç iònic de les sals, el que fa que es dissolguin.
Acció dissolvent de l’aigua sobre els compostos iònics i solvatació d’aquests
Baix grau d’ionització.
De cada 10.000.000 de molècules d’aigua ,nomes una es troba ionitzada.
Aquesta capacitat dissolvent de l’aigua i la seva abundància en el medi natural expliquen que sigui el vehicle de
transport i captació de sals minerals per les plantes, per exemple) i el medi on es fan totes les reaccions químiques
de l’organisme (aquest és el cas de la digestió dels aliments).

42. Funcions de l’aigua en els éssers vius
Funció dissolvent i de
transport de substàncies.
Funció bioquímica (durant la
fotosíntesi)
Funció dissolvent i de
transport de substàncies.
Funció bioquímica (durant la
fotosíntesi)
Funció mecànica
amortidora
Funció mecànica
amortidora
Funció estructuralFunció estructural
Funció termoreguladoraFunció termoreguladora

43. Funció dissolvent de les substàncies:
L’aigua és bàsica per a la vida, ja que gairebé totes les reaccions biològiques tenen lloc al medi
aquós.
Funció bioquímica:
L’aigua intervé en nombroses reaccions químiques, per exemple, en la hidròlisi (ruptura d’enllaços
amb la intervenció de l’aigua) que es dóna durant la digestió dels aliments, com a font d’hidrògens en
la fotosíntesi, etc.
Funció de transport. L’aigua és el mitjà de transport de les substàncies des de l’exterior fins a
l’interior dels organismes en el mateix organisme, com ara l’ascensió de la saba bruta als arbres.
Funció estructural. El volum i la forma de les cèl·lules que estan mancades de membrana rígida
es mantenen gràcies a la pressió que exerceix l’aigua interna. Quan les cèl·lules perden aigua,
perden la turgència natural, s’arruguen i fins i tot es poden trencar (lisi).
Funció mecànica amortidora.
Per exemple, els vertebrats tenen a les articulacions bosses de líquid sinovial que evita el fregament
entre els ossos
Funció termoreguladora. Es deguda a la seva elevada calor específica i a la seva elevada calor
de vaporització. Per exemple, els animals, quan suen, expulsen aigua, la qual, per evaporar-se,
pren calor del cos i. com a conseqüència, aquest es refreda.

44. Sals mineralsSals minerals
Les sals minerals es poden trobar:
Precipitades: constitueixen estructures sòlides, no ionitzades. Formen per
exemple els esquelets.
Dissoltes: donen lloc a anions i cations. Els més importants són:
Cations : Na+
, K+
, Ca2+
, Mg+
Anions : Cl-
, SO4
-
, CO3
2-
, HCO3-
, NO3-
.
Tenen funcions dinàmiques: Mantenen la pressió osmòtica , són amortidors
del pH o realitzen accions específiques : el Ca2+
participa en la contracció
muscular o la coagulació de la sang; el Na+
,i el K+
en la transmissió de
l'impuls nerviós , etc.
Associades a molècules orgàniques: Se solen trobar juntament amb
proteïnes, com les fosfoproteïnes; juntament amb lípids, com els fosfolípids.
i també amb glúcids, com l’agar.

45. Les dissolucions i les dispersions col·loïdals
CONCEPTE DE DISPERSIÓ AQUOSA
Definició de dispersió: mescla homogènia de molècules distintes. En
aquest cas aigua i altres components.
Fases de què consta: fase dispersant (aigua) i fase dispersa (formada per
molècules de baix pes molecular (anomenades dispersions moleculars o
dissolucions) o partícules grans (dispersions col·loïdals, emulsions i
suspensions

46. Propietats de lesPropietats de les
dissolucionsdissolucions
1.1. Osmosi.Osmosi. Difusió passiva d'aigua a través d'una membrana semipermeable des de la
dissolució més diluïda a la més concentrada.
2.2. Difusió.Difusió. Repartició homogènia de les partícules d’un fluid.

47. Propietats de les dissolucions. Processos d’osmosi

48. TurgènciaTurgència
- Si una cèl lula es col loca en un medi hipotònic guanya aigua i· ·
s'infla.
- Pot esclatar si és una cèl lula animal.·
- No esclata si té paret cel lular (cèl lules vegetals i fongs).· ·
Plasmòlisi
- Si una cèl lula es col loca en un medi hipertònic perd aigua i· ·
s'arruga.
- Mor si perd molta aigua.

49. Estabilitat del grau d’acidesa o pH
És la mesura de l’acidesa o de l’alcalinitat d’una determinada substància, la seva escala va de 0 a 14
i
El pH neutre té valor 7.
Així, si el pH és inferior a 7 es diu que la dissolució és àcida
Si el pH és superior a 7 la dissolució és bàsica.
El pH es pot mesurar mitjançant un test colorimètric o amb un mesurador electrònic (pHmetre).

51. Principals tècniques utilitzades en bioquímica
-Centrifugació
-Diàlisi

52. -Electroforesi
-Cromatografia 1 i Cromatografia 2
-Espectrofotometria 1 i Espetrofotometria 2
-Ús de marcadors radioactius
Principals tècniques utilitzades en bioquímica