1. Un viatge inolvidable
Hugo Banderas
Comunicació
Deures d’estiu 2013

2. El primer dia
• Tot va començar amb un viatge per veure als meus
avis, a la seva casa a les afores del poble medieval
Montblanc, propietari de la mil·lenària història de
Sant Jordi y el drac.
• Un viatge pesat però les experiències viscudes en
aquestes terres compensen les dues hores d’anada.
• El més bonic del viatge es veure la transformació del
paisatge. Surts de Barcelona, on dominen les cases i
poc a poc, quan no estàs molt atent, el paisatge canvia
sobtadament, des de paisatges nevats, a l'Hivern,
preciosos camps de roselles a la primavera o piles de
blat a l’estiu.

3. El primer dia
• Quan arribes a la casa de camp, tota protegida, amb
mosquiteres, sents la natura i hi ha un instint natural
de sortir a córrer i gaudir d’un dia agradable.
• A l'Hivern fan ganes de no separar-se de la xemeneia,
una petita de fusta, però molt potent que escalfa la
casa de vat a vat.
• A l’estiu, donen ganes d'estirar-se a la sorra i gaudir
de la ombra d’un bon arbre. I es aquí on comença tot,
un dia d’estiu, quan el sol no deixava descansar a les
plantes que arrastraven les seves penes manifestades
en fulles seques que queien dels arbres, com deixant-
se guanyar per el sol. Va ser aquest el dia que vàrem
arribar la meva germana i jo, disposats a sobreviure a
la natura pura i dura.

4. Mejar del primer día
• Quan vàrem arribar, ens vam abraçar i el meu avi,
sempre disposat a fer feina, em va fer el honor
d'acompanyar-lo a matar a un conill per menjar-nos-
ho.
• He de dir que no va ser la primera vegada que vaig
matar a un conill, però si que va ser la primera que em
vaig acabar ple de sang d’aquest. Després, com sempre
el ven esbudellar i llest. Després el ven cuinar i va ser
el millor conill de la meva vida.

5. El fi del primer dia
• El dia es va finalitzar sense cap altre incident, la
veritat és que no vàrem treballar gens aquella tarda,
però el meu avi ja em va prometre que em donaria
feina per el següent dia.

6. El segon día
• 5 de la matinada, un gall va cantar el típic cant i tots vam
anar a treballar, quan esmerçaven el meu avi em va explicar
que ja estava preparat per passar de nivell, que ara que ja
sabia matar conills, era el moment de matar un pollastre. I
dit i fet, em va dir com es feia però jo no sé si podré amb
una mà agafar el pollastre i amb el altre el ganivet. El
primer cop em va costar, no sabia on tenia que clavar el
ganivet, però en vaig aprendre ràpid i el segon que vaig
matar va ser millor.
• El millor de matar els pollastres es que es una bona estona
la que veus sang, els conills es solament un tall al coll i
després al deixes al terra (de vegades intenten escapar i
moren en el camí) el pollastre l’agafes i el mates amb les
teves mans, i es més emocionant.

7. El segon dia
• El que em va donar més fàstic va ser treure-li les
plomes. De totes maneres va sortir un menjar de 10.
• Quan començava a fer-se de nit vaig anar a la part del
bosc i vaig visitar a un vell amic: el arbre dels secrets,
on antigament contàvem contes i secrets que
quedaven guardats tota l’eternitat en les seves fulles.
Abans ens podíem seure en una de les banques, molt
gran i segura, però des del dia que es va cremar ja no
es pot perquè es perillós. De totes maneres, encara
continuem anant ja que allà tenim molts bons records.

8. El tercer dia
• Aquest dia va ser de treball dur, pel matí vam
començar a treure l‘aigua de la balsa, perquè havia que
rentar-la. Després van tindre que arrancar un arbre i
en cinc minuts em vaig quedar sol arrancat aquell
arbre. Us asseguro que no es fàcil, perquè tens que
fer un forat tan gran com les seves arrels i cansa
molt.
• Per la tarda vam regar i a mi m'encanta, és una cosa
divertida perquè tens que fer que l’aigua vagi per el
canal que tu vols. M’encanta quan el meu avi i jo
reguem és una escena única ja que sempre es fa quan
es marxa el sol i això no té preu.

9. Un dia d’arribades
• Al quart dia pel matí van arribar els meus cosins, el Tiago i
la Sabel·la. Són petits i són molt divertits. Quan venen fem
tota mena de coses, des de fer forats per amagar-nos o
juguem amb el aigua o amb el fang o sinó fem una cabanya
secreta. I això va ser el que vam fer, vam construir una
cabanya secreta i va ser molt divertit.
• Per la tarda van arribar els meus dos altres cosins, en Pol i
en Nil, en Pol te tres anys i en Nil té set mesos.
• Estàvem asseguts descansat, de no fer res quan el avi va
vindre enfadat: sembla ser que jo havia anat al lloc dels
conills i havia fet no sé que cosa i s‘havien escapat quatre
conills. Per dins pensava que anava a fer el meu somni de
anar a caçar conills però també vaig pensar que havia fet
una de grossa.

10. La caça dels conills
• Eren les sis del matí i tot va començar, la gent gran i
jo ven buscar als conills. Sabíem que estaven entre les
caixes del magatzem encara que també havien vist
algú en el taller del meu avi. Després de un temps
buscant, els meus tiets, el avi, el pare i jo ven caçar a
un sol conill (el grans es crien que jo no podria i no em
van deixar).
• Però per la tarda vaig entrar en acció, vaig fer un
equip de caça de conills, érem tots els cosins. La meva
germana vigilava que no sortissin del taller, amb la
meva cosina Savela, el meu cosí Tiago vigilava una de
les trampes i jo patrullava amb el meu cosí Pol.

11. Operació cosins
• La meva germana i jo ens comunicaven per si veiem
alguna cosa, en 7 ocasions ven estar a punt de caçar a
un conill, però, és molt difícil que atrapar-los en les
trampes...
• Aleshores ven canviar d'estratègia, em vaig ficar per
una mena de passadís que hi havia entre el taller del
meu avi i una verja que ens separava del veí. La meva
germana va espantar al conill i és va ficar per el
passadís i va caure a la trampa. Tots el cosins hi érem
molt feliços i ven anar a celebrar la nostra victòria
davant dels grans. Un a un, però no volíem un empat,
volíem guanyar, sabíem on hi havia una altre conill...

12. El altre conill
• Va ser molt avorrit... El conill es va posar a un lloc que
no podíem caçar-lo, vam fer de tot fins que ens vam
cansar i volíem anar a la piscina, a més a més de que
teníem que anar a rentar la valsa el altre dia. Quan
recollíem per marxar de la piscina, el meu cosí Pol va
veure el conill i vam córrer per agafar-lo. És inútil ja
que és més ràpid que nosaltres, però ven anar a parar
al lloc on es escondia i casi em mato, però el vaig
agafar. Vam guanyar els nens als grans per dos a un.
• Va ser molt divertit i ens ho van passar molt bé, se'ns
dubte, això va ser una cosa que recordaré molt temps.

13. L’ùltim dia
• Com es costum a la casa dels meus avis, sempre anem a
agafar aigua a una font i això m'agrada molt.
• La font és molt bonica i molt poc a poc va passant l’aigua
que nosaltres agafem per veure i per omplir les garrafes
d’aigua. Normalment, sóc jo qui omplo les garrafes i
aquesta vegada va ser així.
• El que més m’agrada del lloc és veure el paisatge, veure els
arbres com fan ombra, o com les formigues creen nius, o
cabanyes, no sé.
• Aquesta vegada va venir el meu cosí Pol, (en Tiago i la
Sabela ja s’havien anat) i vam tenir l’idea de anar a
explorar que es el que havia més amunt vam anar per el riu
que estava a uns metres de la font i vam pujar fins a un
salt molt maco que fa el riu.

14. La font
• Després de cinc minuts caminant, vam veure un
paisatge de pel·lícula.
• Queia l’aigua des d’un punt més alt i donava a una
piscina natural fent un efecte molt bonic. La
disposició de les roques feia pensar que hi eres a un
paradís. I la posta de sol rematava l’escena fent
d’aquell lloc el més bonic que havíem vist a la nostre
vida.