4. En un dels dies més
freds de l’hivern, un grup
d’eriçons es va refugiar
en un cau.
Volent aprofitar l'escalfor
dels seus cossos, es van
apropar tan
precipitadament que es
van clavar les seves
pues afilades.
5. Van separar-se astorats, planyent-se del mal
que havien trobat en la seva recerca del bé
comú. Però, una vegada separats, s’adonaren
que es moririen congelats.
Van haver de fer una elecció: o acceptaven les
espines dels seus companys o desapareixien
de la Terra.
6. Amb saviesa, i també
tremolor, van decidir tornar
a estar junts, apropant-se
prudentment els uns als
altres.
Així, aprengueren a dominar
la proximitat justa amb què
gaudien d'una escalfor
respectuosa, sense perdre
la privacitat de cadascú.
7. D’aquest forma aprengueren a conviure amb les
petites ferides que la relació amb un ésser molt
proper pot ocasionar, i que el més important és
l’escalfor de l’altre.
D’aquesta forma pogueren sobreviure.
8. QUAN LA NIT REPOSA
Quan la nit reposa, reposa, reposa
Quan totes les coses reposen sens brogit
Quan les parpelles es clouen,
es clouen, es clouen
Com una rosa a mig obrir
Estima aquests moments,
estima aquests moments
Quan hom diu dolçament
Bona nit, bona nit,
bona nit, molt bona nit.
9. • Aquest és el vals dels acampats
Amb ell aniran tots, tots a dormir
I somniaran amb cinc-centes ovelles
Que porta motxilla pujant al Cadí
• Molt bona nit a les nostres cuineres.
Molt bona nit als bons intendents.
Molt bona nit monitors i acampats
I bona nit al senyor director.
10. • Aquest és el vals dels acampats
Amb ell aniran tots, tots a dormir
I somniaran amb cinc-centes ovelles
Que porta motxilla pujant al Cadí
• Molt bona nit a les nostres cuineres.
Molt bona nit als bons intendents.
Molt bona nit monitors i acampats
I bona nit al senyor director.