El Ayuntamiento de Vilanova i la Geltrú en Barcelona editó en 2006 un dossier informativo sobre cómo vivir y convivir en este municipio barcelonés.

2. Convivència i civisme
VIURE I CONVIURE A VNG
INTRODUCCIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .pàg. 02
IMPULS A LA CONVIVÈNCIA. RELACIONS AMB
LA CIUTADANIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .pàg. 04
2.1. Pla de Convivència
2.2. Oficina del Defensor/a de la Ciutadania
2.3. Oficina de Drets Civils
2.4. Altres serveis
2.4.1. Equip de Mediació
2.4.2. Pla d’Equitat
2.4.3. PAE
PROMOCIÓ DEL CIVISME . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .pàg. 20
3.1. Substitució del pagament de les sancions per mes
ures educatives i/o en benefici de la comunitat.
3.1.1. Fomentar el civisme en l’espai públic
3.1.2. Conviure gràcies al respecte mutu
3.1.3. Metodologia
3.1.4. Criteris per als menors
3.1.5. Criteris per als adults
3.2. Programa sobre usos de l’espai urbà
3.2.1. Objectius
3.2.2. El treball interdisciplinar
3.3. Altres
Mapa d’incivisme
Neteja de grafitis
Els animals domèstics, uns “ciutadans” a tenir en compte
Agenda XXI
Oci responsable
POLICIA LOCAL AL SERVEI DE LA CIUTAT . . . . . . . . . . . . . . . . .pàg. 31
1

3. Convivència i civisme
INTRODUCCIÓ
Pel govern de la ciutat, la convivència i el civisme són àmbits d’actuació prio-
ritaris. Per aquest motiu, l’Ajuntament de VNG treballa de manera transver-
sal, és a dir, amb la implicació de totes les regidories, les accions per impul-
sar la convivència i promoure el civisme a la ciutat.
La capacitat de conviure, viure plegats, és, probablement, el principal atribut
que defineix VNG i la seva ciutadania i cal que sigui una realitat percebuda
per tots i totes. Per això, cal també treballar de ferm pel civisme, o el que és
el mateix, pel comportament respectuós de la ciutadania amb les normes de
convivència pública. Per què el civisme és una condició per a la convivència.
Per assolir aquest objectiu, des de l’Ajuntament, és prioritari que les perso-
nes parlin i escoltin, amb serveis que treballin directament per garantir una
millor convivència. Es considera que quan les relacions entre persones en
una comunitat de veïns o en un barri es trenquen, els motius poden ser ben
diversos, pel que és en aquest punt que l’administració en els darrers anys
ha posat en marxa diversos serveis que donin suport i empara a la ciutada-
nia. En el cas de VNG, es posen a disposició de la població el Centre de
Mediació Ciutadana, el Pla de la Convivència, el Defensor del Ciutadà, el Pla
d’Equitat i l’Oficina de Drets Civils.
Referent al civisme, existeixen quatre preocupacions bàsiques en relació als
actes incívics que pateix la ciutat: sorolls, brutícia i olors molestos, desper-
fectes al mobiliari urbà i incivisme en la conducció, tal i com es desprèn de
les conclusions de les trobades amb ciutadans de VNGDebat, que apareixe-
ran publicades a la nova web municipal que entrarà en funcionament prope-
rament. L’estudi del diagnòstic del Projecte Educatiu de Ciutat, PEC, assen-
yalava també el civisme com una de les qüestions claus a treballar. A més a
més, el diagnòstic del Barri de Mar, el Consell Municipal de les Associacions
de Veïns i el Pla de la Convivència, també són coincidents en aquest punt.
Per aquest motiu, el passat mes de maig es va crear la Comissió de Civisme,
formada per un regidor de cadascuna de les forces polítiques al capdavant
del govern de la ciutat (el regidor adjunt a l’alcaldia, Xavier Carbonell; la regi-
dora d’Esports i Joventut, Iolanda Sánchez; i el regidor de Promoció
Econòmica, Adolf Montoliu). Com a proposta inicial, des de la Comissió es va
acordar treballar en tres grans àmbits: revisió d’algunes ordenances, elabo-
2

4. Convivència i civisme
ració del Mapa d’incivisme de la ciutat i reforç de les mesures de mediació
ciutadana.
Aquestes propostes són fruit també de la col·laboració entre l’Ajuntament i les
entitats i col·lectius amb els que s’han mantingut i es mantenen contactes per
fer una VNG més cívica i convivencial.
A més a més, la Policia Local, a banda de les tasques específiques dirigides
a garantir la seguretat de la ciutadania, porta a terme accions preventives
amb l’objectiu de promoure conductes cíviques i millorar la convivència.
Desembre 2006
3

5. Convivència i civisme
IMPULS A LA CONVIVÈNCIA. RELACIONS AMB
LA CIUTADANIA
Quan les relacions entre persones en una comunitat de veïns o en un barri
es trenquen, els motius poden ser ben diversos. En aquest punt, l’Ajuntament
de VNG desplega diversos serveis que donen suport i empara a la ciutada-
nia:
2.1. PLA DE CONVIVÈNCIA
L’Ajuntament de VNG ha engegat el Pla per la Convivència per tal d’acollir a
la població nouvinguda, treballar per la igualtat d’oportunitats, lluitar contra la
discriminació, adaptar i millorar els serveis públics i promoure la convivència
i la cohesió social.
Els punts de partida d’aquest pla són el respecte als drets humans, la defen-
sa dels valors democràtics, el respecte de la llei i de l’Estat de dret, el reco-
neixement de la diversitat cultural, el respecte, des de la laïcitat, als drets de
llibertat religiosa, l’ús de la llengua catalana com a factor de cohesió, la cons-
trucció del sentit de pertinença a una societat comuna i la cohesió social.
A través d’un treball transversal dintre de l’Ajuntament de VNG el Pla per la
Convivència informarà i assessorarà les persones nouvingudes, en el
moment de la seva arribada, sobre la ciutat on viuen, els recursos existents i
els seus drets i deures. A més a més, s’impulsarà la llengua catalana com a
llengua d’ús habitual en tota la ciutadania. Es vol també promoure que la
xarxa social i de participació de la ciutat reflecteixi la diversitat de totes les
persones que hi viuen.
El Pla de la Convivència vol facilitar l’apropament i l’intercanvi entre persones
de diferents procedències, prevenint i abordant situacions i actituds de dis-
criminació de qualsevol tipus. També preveu actuar sobre l’espai públic, pro-
movent l’adequació dels serveis públics als nous reptes i necessitats emer-
gents de la ciutat i vetllant pel seu ús.
El desenvolupament del pla servirà per analitzar de forma continuada la rea-
litat sociodemogràfica i econòmica de VNG.
4

6. Convivència i civisme
El fet immigratori és un reflex més d'un nou escenari de convivència en el que
les dinàmiques globals i les locals es confronten cada cop una mica més
intensament. L'increment progressiu, a tot el planeta, del nivell de mobilitat
dels recursos financers, de les mercaderies, de la informació, i també de les
persones, per raons d'estudis, turisme, feina o canvi d'espai vital i de treball
i subsistència econòmica, que és la mobilitat que pròpiament s'anomena
immigració, és una conseqüència directa de la mateixa evolució de la socie-
tat humana. En el cas espanyol i català aquest procés ha adquirit una carac-
terística peculiar que és la velocitat en la que s'ha produït. En menys de 6 o
7 anys s'està arribant a nivells de recepció de població a la recerca de la seva
supervivència similars als que han rebut altres països europeus en 50 anys.
Aquesta novetat social té, per tant, dues dimensions: haver-se convertit en
una societat receptora d'immigració i haver-ho fet a una altíssima velocitat.
No hi ha dubte que aquest procés té efectes rellevants sobre l'estructura
social. La societat espanyola i catalana, tot i que aquesta darrera està acos-
tumada al fet immigratori, eren, fa quatre dies, societats altament homogè-
nies ètnicament, social, cultural, lingüístic i religiós. La immigració modifica
aquesta situació substancialment, sobretot perquè es fa evident la diferència.
La cultura política democràtica ara és revela feble. L'acceptació formal de la
diferència, a través dels principis i valors democràtics, no incloïa la coexis-
tència real de veritables diferències. Quan aquestes afloren sembla com si el
sistema social i polític, basat en el dret a la diferència, estigués en perill de
desaparèixer.
5

7. Convivència i civisme
Les primeres reaccions davant el fet immigratori van ser, suposadament, for-
tament democràtiques. Tot es reconeixia com acceptable i la diferència cul-
tural era, en si mateixa, un valor. Aquesta posició s'ha trobat amb problemes
i cal ara refer el model de convivència en la diferència.
El marc cultural i polític democràtic no és neutral. Incorpora valors i principis,
entre ells el del dret a la diferència, però també molts d'altres i cap d'ells és
més rellevant que un altre. El repte de la societat i de la ciutat diversa i demo-
cràtica es situa en aquest dilema: ser diferents sense deixar de compartir un
model polític i uns valors forts: solidaritat, llibertat, equitat, dignitat, justícia
social, igualtat, no discriminació per raons de gènere, raça o religió i un llarg
conjunt de principis i de lleis, democràticament adoptades i d'obligat compli-
ment.
No és imaginable una societat sostenible que no disposi d'un bagatge de
valors, normes, actituds i comportaments compartits, entre d'altres el de res-
pectar les llibertats individuals i els principis i valors democràtics. El mateix es
pot dir de la ciutat. No hi ha possibilitat d'una ciutat convivencial i sostenible
sense espais, comportaments i valors compartits.
En l'àmbit urbà aquesta dinàmica social disposa d'alguns escenaris clars en
els que es concreta i es posa a prova dia a dia, entre ells en destaquen:
• la comunitat de veïnatge, l'espai dels veïns que viuen paret amb paret
• l'espai públic, el carrer
• els serveis públics, l'escola, el transport, l'espai sanitari, la biblioteca,
l'espai esportiu
• l'espai de la vida quotidiana: el comerç, el treball
• l'espai de la societat civil, l'escenari associatiu, cultural i religiós
• l'espai polític democràtic
La ciutat diversa i cohesionada té el repte de fer accessible a tothom, sense
limitacions ni riscos per la seguretat i la dignitat, tots aquests espais sense
discriminació.
Construir aquest espai de convivència no és, però, senzill. La ciutat està, per
tant, davant d'un repte de llarg recorregut en el que aquests darrers anys en
són un breu inici. Perquè aquest espai d'encontre esdevingui espai de convi-
vència cal afavorir el treball conjunt de tota la ciutadania cap a la construcció
d'un complex entramat de llibertats i diferències i valors compartits i compor-
6

8. Convivència i civisme
taments exigibles. Per aconseguir-ho cal promoure la col·laboració activa dels
vilanovins i de les vilanovines, de naixement i d'adopció, cap a l'objectiu d'en-
riquir al màxim el projecte de convivència que és una ciutat, potenciant el dret
a desenvolupar la pròpia vida en llibertat i el dret de fer-ho en el marc d'un
projecte col·lectiu i compartit de convivència en el que tota la població tingui
la oportunitat d'assolir unes condicions dignes de vida i desenvolupament per-
sonal i col·lectiu.
En aquesta direcció i sentit, el desembre de 2004, el Ple Municipal de
l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú va aprovar per unanimitat l'adhesió a la
Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat. La Carta cons-
titueix l'adaptació de la Declaració Universal de Drets Humans de 1948 a l'es-
pai de la Ciutat i recull el compromís del govern local per reforçar la seva
garantia en el municipi.
-Entenent per ciutat aquell ”espai col·lectiu que pertany a tots els seus habi-
tants que tenen dret a trobar-hi les condicions per la seva realització política,
social i ecològica, cosa que comporta assumir també deures de solidaritat”.
-Definint el paper de les autoritats municipals com aquelles que “fomenten,
amb tots els mitjans de que disposen, el respecte de la dignitat de tots i la
qualitat de vida dels seus habitants.”
-Podríem definir la paraula convivència en el sentit més ampli del concepte,
com a viure en companyia d'altres amb els que s'interacciona; empatia; com-
partir; comunicar-se; i regulació de conflictes, tenint present que quan es con-
viu es manifesten els conflictes, no amb la visió de problema sinó com a
impuls de canvis.
7

9. Convivència i civisme
A partir doncs d'aquesta definició entenem la convivència (relacions actives
entre veïns/es), com a contraposició a la coexistència (poca relació entre
veïns/es i quan es produeix és de manera passiva) i a la hostilitat.
Elements de referència
És una qüestió fonamental que cal definir abans d'iniciar un pla perquè ens
marcarà tots els objectius i actuacions. Amb l'arribada de població nouvingu-
da els diversos països han adoptat diferents models d'incorporació amb més
o menys èxit i actualment s'està demostrant que en la majoria de casos, tot i
no aplicar-se en estat pur, la seva adaptació no ha estat gaire exitosa.
Aquests models són:
• Multicultural, cada comunitat preserva la seva identitat cultural mantenint-se
cohesionada amb sí mateixa; el conjunt d'aquestes comunitats comparteixen
alguns espais amb regles del joc comunes, que tendeixen a ser les mínimes
possibles. (Aquest és el model que s'ha aplicat al Regne Unit).
• Intercultural, es construeix a partir de les aportacions, més o menys iguali-
tàries, de totes les cultures que hi ha al territori, es parteix de zero i amb la
premissa que no hi ha cap cultura dominant. Per tant, totes les aportacions
poden ser integrades en peu d'igualtat en una única cultura comuna. (Aquest
model s'ha estat aplicant a Holanda).
• Segregacionista, considera el fenomen migratori com una realitat transitòria
de base purament econòmica. Es basa en la teoria del treballador invitat, en
un territori es necessita mà d'obra, es demanen treballadors d'altres zones
que un cop han satisfet les seves necessitats econòmiques retornen al país
d'origen. (Aquest model s'ha estat aplicant a Alemanya).
• Assimilacionista, posa l'accent en l'existència d'un sistema de valors i lleis
dominant, preexistent i definitori de la societat d'acollida, que té valor pree-
xistent i que ha de ser assumit per tothom, i a partir del qual és tolerable la
preservació de la pròpia identitat en allò que no contradiu el model preexis-
tent. La població immigrada ha d'acceptar i compartir el sistema de lleis i
valors de la societat receptora. (És el model que s'ha aplicat a França asse-
gurant a les persones immigrades que s'hi establien que esdevindrien fran-
cesos en igualtat de condicions).
8

10. Convivència i civisme
Principis inspiradors
Davant el qüestionament dels resultats en l'aplicació d'aquests models, cal
identificar, generar i difondre instruments conceptuals, polítics i operatius que
ens serveixin per gestionar millor la diversitat ciutadana i que afavoreixin l'ar-
ticulació d'un model compartit de ciutat i de convivència que agafa elements
dels models anteriors, el Model de Democràcia Intercultural :
Aquest model de convivència que es proposa s'articula al voltant d'un cor
central que s'ha definit com valors democràtics; també ha de comportar la
defensa de l'Estat de dret i les seves lleis; i per últim, la gestió de la diversi-
tat.
D'aquest model sorgeixen els principis inspiradors del Pla per a la
Convivència de Vilanova i la Geltrú:
• Respecte als drets humans, es tracta de vetllar des del marc local per la
garantia dels drets humans reconeguts en la Declaració Universal dels Drets
Humans i en la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat.
• Defensa dels valors democràtics, són aquells valors que s'han anat acon-
seguint amb els anys amb l'esforç de la ciutadania i que per tant, han estat
consensuats.
• Respecte de la llei i de l'Estat de dret, tenint present que les lleis no són
inamovibles i es poden canviar per anar-se adaptant a la dinàmica de la
societat. Aquest respecte constitueix el mecanisme de garantia dels drets
humans i els valors democràtics (els dos principis anteriors).
• Reconeixement de la diversitat cultural. Les societats actuals són cada cop
més diverses i en els últims anys i de forma molt ràpida, l'increment de la
població immigrada, amb una diversificació dels països de procedència, ha
accentuat aquesta evidència. Es fa necessari conèixer aquesta realitat per tal
de reconèixer la riquesa que aquest fet comporta i alhora els reptes que plan-
teja.
• Respecte, des de la laïcitat, als drets de llibertat religiosa. La laïcitat entesa
com a separació entre el poder polític i les confessions religioses, ha de con-
templar la separació entre esfera pública (allò que afecta tothom) i l'esfera
privada (allò que no és compartit per tothom, encara que pugui interessar
9

11. Convivència i civisme
moltes persones i grups). Cal però, des de l'àmbit públic, garantir el dret de
llibertat religiosa que estableix la Constitució Espanyola de 1978 i el Conveni
Europeu de Drets Humans.
• La llengua catalana com a factor de cohesió. Entenent que la comunicació
és un element imprescindible per al desenvolupament i l'autonomia de la per-
sona, bàsic per a la relació i l'intercanvi i facilitador d'un sentiment de perti-
nença al lloc on es viu. Cal promoure i facilitar l'accés a la llengua catalana a
les persones nouvingudes que no la coneixen.
• Construcció del sentit de pertinença a una societat comuna. És fa neces-
sari un treball conjunt de tota la ciutadania en la definició d'un model de socie-
tat inclusiu a partir dels principis inspiradors enumerats anteriorment. Cal pro-
moure la implicació en aquest procés i fer que tothom s'hi senti partícip.
• Cohesió social. Tenint en compte que la convivència es pot produir a partir
de l'existència d'un escenari compartit perquè totes les persones es trobin en
igualtat, cal generar les condicions que garanteixin la no exclusió social (són
molt importants les condicions en que viu la població) i afavorir la cultura del
diàleg. És en aquest marc que podrà existir una societat cohesionada.
10

12. Convivència i civisme
2.2. OFICINA DEL DEFENSOR/A DE LA CIUTADANIA
El defensor/a de la ciutadania és una institució que té per objectiu defensar
els drets dels ciutadans i de les ciutadanes de Vilanova i la Geltrú en totes
aquelles actuacions de l'Ajuntament i dels organismes que en depenen. Amb
aquesta finalitat, investiga els assumptes que se li presenten de l'actuació de
l'Administració municipal, dels seus organismes dependents. També podrà
actuar, si ho creu convenient, d'ofici.
El defensor/a de la ciutadania compleix les seves funcions amb independèn-
cia, objectivitat, tot garantint la confidencialitat i la qualitat de la seva tasca.
Investiga i resol els expedients iniciats d'ofici i les queixes formulades a peti-
ció de part.
L'Administració municipal i, en general, tots els organismes i les empreses
que depenen de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú tenen l'obligació d'auxi-
liar, amb caràcter preferent i urgent, el defensor/a de la ciutadania en les
investigacions que aquest dugui a terme.
El defensor/a de la ciutadania informa anualment el Ple municipal de les
actuacions que hagi portat a terme i en presenta la memòria corresponent.
El dia 5 de març de 2001, el Ple d'aquest Ajuntament va aprovar el
Reglament del Defensor de la Ciutadania
Competències del defensor/a de la ciutadania
• Qualsevol assumpte relacionat amb l'Administració municipal.
• Qualsevol assumpte relacionat amb el tracte rebut en organismes munici-
pals o que siguin de competència municipal.
• Qualsevol problema que la ciutadania tingui i faci referència a temes de
competència municipal.
• Si algun tema no fos de competència municipal, el defensor/a de la ciuta-
dania informarà i assessorarà sobre quin és l'organisme competent. Per tal de
facilitar aquesta tasca el defensor/a de la ciutadania establirà relacions amb
el Síndic de Greuges i el Defensor del Pueblo.
11

13. Convivència i civisme
2.3. OFICINA DE DRETS CIVILS
És un servei d'orientació, promoció i defensa dels drets de les persones, en
especial el dret a la igualtat i a la no-discriminació.
Entenem per discriminació la privació d'un dret o el tracte desigual que rep
una persona per raó d'ideologia, religió o creences, pertinença a una ètnia o
nació, sexe, orientació sexual, situació familiar, edat, malaltia o disminució. El
principi d'igualtat de tracte i la no-discriminació estan reconeguts àmpliament
en el nostre ordenament jurídic.
Els objectius del servei són:
1. Promoure la difusió dels drets de la persona, especialment els reconeguts
per la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat.
2. Afavorir i potenciar les iniciatives ciutadanes que tinguin per objecte la
defensa, promoció i difusió dels drets humans.
3. Vetllar per la preservació dels drets de la persona, especialment el dret a
la igualtat i a la no-discriminació.
Les seves línies d'actuació són:
Atenció a les persones
L'ODC atén de forma personal i confidencial a totes les persones que volen
conèixer els seus drets i com fer-los efectius, o creuen que se'ls ha vulnerat
algun dret i que han patit una situació de discriminació.
A partir de la valoració de cada situació, i conjuntament amb la persona, s'es-
tableix sempre que cal, una estratègia d'intervenció:
• Informació i orientació
• Mediació i interlocució
• Assessorament i atenció jurídica
• Derivació i/o coordinació amb d'altres serveis
• Trasllat a les institucions competents en cada cas
12

14. Convivència i civisme
Promoció i divulgació
Dissenyar i dur a terme accions de prevenció i sensibilització sobre els drets
humans i especialment sobre els àmbits detectats de major vulnerabilitat.
• Xerrades informatives
• Publicacions de caràcter divulgatiu
Formació
Dissenyar i dur a terme propostes didàctiques per a la igualtat i la no-discri-
minació, i aportar eines per a la seva prevenció, detecció i abordatge, tant
des de la perspectiva jurídica com psicosocial.
• Campus Universitari de la Mediterrània.
• Tallers adreçats als centres educatius de secundària.
Observatori de la ciutat
L'ODC constitueix un observatori privilegiat per la detecció dels àmbits amb
major vulnerabilitat en el respecte dels drets civils i col·labora en l'elaboració
de propostes que contribueixin el dret a la igualtat
2.4. ALTRES SERVEIS
A banda dels serveis abans esmentats i que són novetat, a VNG també hi ha
institucions i organismes per apropar l’administració a les necessitats del ciu-
tadà que funcionen des de fa temps:
2.4.1. Equip de Mediació Ciutadana de l’Ajuntament de VNG
L’Equip de Mediació és un nou servei per ajudar al ciutadà a resoldre con-
flictes nascuts dintre de l’estructura social, del barri o de la seva comunitat.
Es tracta de la creació d’un espai públic que treballa cap a la “prevenció del
conflicte” i en la millora de la qualitat de vida urbana.
La mediació és un procés on un tercer entrenat i imparcial treballa amb les
persones per ajudar-les a veure el problema que tenen en comú, considerar
i identificar opcions, arribar a solucions mútuament acceptables i redactar-les
13

15. Convivència i civisme
per escrit. L’acord al que arriben les parts té validesa de contracte entre par-
ticulars. En el cas que es vulgui donar validesa front a tercers és adient por-
tar l’acord per a que el notari li doni aquesta validesa legal. No té com objec-
tiu suplir les carències del sistema judicial, només proposa una via, diferent
d’altres, amb pràctica i coneixement dels conflictes interpersonals.
La mediació constitueix una eina que modifica l’actitud de les parts cap al
conflicte i el seu grau de participació en la solució del mateix, desenvolupant
un comportament profundament enfortidor de l’organització democràtica.
Una bona gestió d’un conflicte dóna confiança i compromís a cada una de les
parts implicades, millorant la cohesió social i la difusió de la cultura de la pau.
Al mateix temps, la resolució d’un conflicte per la via del diàleg i l’acceptació
sincera dels implicats es tradueix en una reducció de costos econòmics i
emocionals.
La mediació és un procediment voluntari. Aquesta voluntarietat preserva la lli-
bertat dels individus ja que al no estar basada en cap imposició, fa que s’ob-
tinguin acords que reflecteixen, única i exclusivament, la voluntat del ciutadà.
El servei de mediació dóna l’oportunitat al ciutadà de tenir el protagonisme
dels seus conflictes i de las seves solucions, això implica que els compromet
molt més.
Escoltar per conviure
El món local, a traves de l’Ajuntament, és l’escenari més adient per promou-
re polítiques actives de resolució de controvèrsies, donada la seva proximitat
al ciutadà. Per això, ha de potenciar una cultura mediadora que augmenti la
implicació i compromís de la ciutadania en la gestió de la seva vida en comu-
nitat.
Per tot això, l’Equip de Mediació de l’Ajuntament de VNG neix amb la volun-
tat de ser un espai adequat per gestionar i resoldre conflictes, principalment
entre persones d’igual a igual i basant-se en el diàleg. També posarà a dis-
posició de la ciutadania les mesures necessàries per fomentar la cohesió
social, l’harmonia i la pau, és a dir, per gaudir de qualitat de vida urbana.
La proximitat de les institucions en una ciutat de les dimensions de VNG fa
que la ciutadania tingui un nivell més alt d’exigència alhora de cercar una res-
14

16. Convivència i civisme
posta institucional. A més a més, VNG té una xarxa associativa de gran
importància que la fa especialment sensible a la implantació d’un projecte
d’aquestes característiques.
Finalment, cal destacar la sensibilitat que des dels estaments municipals
existeix respecte les necessitats socials, sent la política social un dels pilars
dels actuals òrgans de govern. VNG és una ciutat amb un pla de mandat ben
definit, on un dels eixos centrals és “el foment del civisme, i l’assoliment d’un
acord ciutadà sobre convivència que permeti la prevenció dels conflictes en
l’espai públic”. És en aquest punt on s’encabeix de forma òptima l’Equip de
Mediació i convivència, donant resposta a moltes de les preocupacions de la
ciutadania com poden ser els sorolls molestos entre veïns i les conductes
incíviques que en molts casos poden donar lloc a una percepció no del tot
ajustada de la realitat municipal.
Línies d’actuació
Per tal de portar a terme el projecte és necessari actuar en diferents línies de
treball:
La divulgació, sensibilització i implicació dels ens socials i la ciutadania en
general en la resolució de conflictes i la cultura per la pau.
Prevenció del conflicte: dins aquest àmbit es col·laborarà amb els instituts
d’ensenyament secundari per tal de establir una xarxa de treball amb els cen-
tres de mediació existents dins e
ls instituts. Tanmateix es realitzarà una tasca de difusió de la mediació dins
els centres d’educació infantil i primària. En una segona etapa del projecte,
es faran tallers adequats als mes petits per tal de donar eines als menuts en
gestió alternativa del conflicte.
Creació d’un espai on es puguin gestionar els conflictes: les administracions
locals no assumeixen la resposta al conflicte, sinó que atenent a la preocu-
pació vers els seus ciutadans, faciliten un espai on s’acompanya al ciutadà
per a que ell mateix aprengui a gestionar els seus propis conflictes.
ÀMBIT D’ACTUACIÓ
Equip de Mediació Municipal
Tasques preventives – Tasques resolutives – Investigació i acció
15

17. Convivència i civisme
L’Equip de Mediació és una demostració al ciutadà que els ens locals estan
atents i són sensibles a les seves necessitats quotidianes.
Un dels seus objectius és minimitzar els conflictes existents i oferir vies per
evitar-ne de futurs, fomentant els espais de reflexió i decisió col·lectiva.
L’Ajuntament de VNG dóna així l’oportunitat al ciutadà perquè pugui gestio-
nar el conflicte i resoldre’l d’una manera satisfactòria.
Un dels mèrits principals d’aquest servei és que les parts aconsegueixin inte-
rioritzar el compromís d’allò acordat ja que la solució surt d’ells mateixos.
D’aquesta manera, els acords són més sostenibles i duradors i de tot això
se’n deriva una considerable reducció de costos a nivell econòmics i emo-
cionals, tant del ciutadà com de l’administració. Tot això, junt amb la realitza-
ció d’una tasca en xarxa que implica totes les entitats que estan en contacte
amb els problemes del ciutadà, permetrà oferir una resposta real i efectiva a
les necessitats i complexitat de la societat actual.
Tanmateix, està previst formalitzar convenis amb la Universitat de Barcelona,
per tenir un centre d’investigació – acció; amb el Centre de Mediació Familiar
de la Generalitat de Catalunya, per formar part de la xarxa de centres de
mediació de Catalunya; i amb la Xarxa de Ciutats Mediadores de Catalunya.
Característiques i beneficis de la mediació
Des del punt de vista social, aquesta forma d’assumir la pròpia consciència
de les decisions acorda amb un sentit profund de la vida democràtica. És a
dir, amb la hipòtesis que l’educació per a la democràcia es desenvolupa grà-
cies a l’exercici de la pràctica democràtica, i que aquesta pràctica es porta a
terme cada vegada que un ciutadà decideix, com, quan i de quina manera,
resoldrà els seus conflictes.
L’oficina atendrà casos derivats dels diferents serveis municipals que ho con-
siderin adequat, majoritàriament de la Policia Local, si es considera que la
resolució del conflicte pot venir donada per la medicació. D’aquesta manera
es descongestionarà aquest servei i es vol evitar que casos de baixa intensi-
tat arribin als jutjats o s’intentin resoldre a través de denúncies.
El mediador és el professional que guia el procés de negociació entre les per-
sones i que assisteix a les parts generant moviments que els porten cap a
una comunicació eficaç i cap a un acord mútuament satisfactori i possible.
16

18. Convivència i civisme
Els mediadors són professionals de diverses àrees de la comunitat (advo-
cats, treballadors socials, psicòlegs, arquitectes, metges, policies, periodis-
tes, professors, etc.) que han estat entrenats en negociació col·laborativa i
mediació; i que tenen un perfil personal adequat per treballar per a la comu-
nitat (credibilitat, confiança, seguretat, empatia, etc.).
CARACTERÍSTIQUES DE LA MEDIACIÓ CIUTADANA
• La mediació és un procediment que es centra en el futur, no en el
passat, ni en la recerca de culpables.
• Dóna a les parts un marc protegit, confidencial i no adversarial.
• És un dels mètodes de resolució de disputes més veloç.
• És confidencial.
• És gratuït per als veïns.
• No estableix cap precedent.
• La persona té la certesa que serà escoltada.
• Es pot consolidar el vincle entre les persones involucrades.
• Preserva la dignitat i el prestigi.
• Utilitza diverses tècniques i procediments per crear una solució a
mida.
• Les parts controlen la solució.
• Velocitat en la preparació del procediment.
• És possible aclarir malentesos.
• És possible obtenir una solució satisfactòria per a tots.
• Si la part no troba acords, té la llibertat d’abandonar en qualsevol
moment.
17

19. Convivència i civisme
BENEFICIS DE LA MEDIACIÓ CIUTADANA
Per als ciutadans
• L’oportunitat de resoldre conflictes sense deteriorar les relacions
humanes.
• Prevenció de l’esclat de la violència.
• Aprenentatge de formes pacífiques de resolució de problemes.
• Foment de la tolerància front les diferències culturals.
• Disminució de costos econòmics, de temps i d’energia en la resolu-
ció dels conflictes
Per als Serveis Municipals
• Resolució ràpida dels conflictes i evitar la reincidència.
• Reducció de costos en la gestió de la resolució de conflictes a l’evi-
tar que esclatin o que es tractin de forma inadequada.
TIPOLOGIA DE CONFLICTES QUE ATENDRÀ EL SERVEI DE
MEDIACIÓ
• Conflictes veïnals (sorolls, neteja, mals entesos, animals,
instal·lacions, humitats, etc)
• Conflictes Comunitaris (problemes que involucrin a tota l’escala d’un
edifici)
• Conflictes de barri (entre diversos edificis, d’espais comunals, entre
els veïns i un local comercial, bars, etc..)
18

20. Convivència i civisme
Terminis
Els primers mesos de treball del centre és necessari formar a la Policia local
i al personal de l’Ajuntament que tindrà contacte directe amb el ciutadà, ja
que aquestes persones seran la font de derivació de casos del nou servei.
Els primers dos mesos es fa la Formació en mediació i, en paral·lel, es va
posant en marxa el servei.
Es faran reunions informatives amb diversos sectors de la comunitat (polítics,
empresaris, administratives, treballadors socials, oficines públiques, bibliote-
ques, premsa, associacions de veïns, ...). Es prepara tot el material de ges-
tió per al funcionament del centre i es participa de diverses activitats de difu-
sió del mateix (radio, premsa escrita, televisió, xerrades obertes).
L’atenció en mediació s’oferirà tot l’any i sempre en equip de co-mediació.
L’horari previst és dimarts, dimecres i dijous de 10 a 15 hores i de 16 a 19 h,
amb 25 hores d’atenció al públic 5 hores de treball intern setmanals.
A partir del tercer mes s’engega el Programa de difusió de la Cultura de Pau
al municipi i als àmbits educatius.
Pressupost
El pressupost anual del Centre de Mediació és de 34.800 €.
2.4.3. Pla d’Equitat
El Pla d’Equitat ha elaborat el Protocol d’Accions contra la Violència de
Gènere. És una eina de treball integral i transversal que té per objectiu coor-
dinar tots els agents relacionats amb les víctimes de la violència de gènere
per tal d’atendre-les, assistir-les i acompanyar-les en el procés de sortida d’a-
quest vincle, denunciant la situació d’agressió i aconseguint el nivell d’auto-
nomia personal que els permeti començar una nova vida.
19

21. Convivència i civisme
2.4.4. PAE
El PAE, Programa Escola, Ciutat i Lleure, s’adreça als centres d’Educació
Infantil en la seva primera i segona etapa i d’Educació Primària. Inclou acti-
vitats dirigides, fonamentalment, als alumnes, però també presenten propos-
tes adreçades als pares/mares, professorat i professionals relacionats amb la
docència. L’objectiu és oferir als docents una eina que faciliti, ampliï i reforci
els currículums escolars i la programació anual del centre. L’alumnat podrà
aprofitar l’experiència i els diferents escenaris que es poden al seu abast per
adquirir nova informació i coneixements de tipus més pràctic. Les activitats
obeeixen als criteris de qualitat i idoneïtat.
PROMOCIÓ DEL CIVISME
Després de sis mesos de treball, la Comissió de Civisme presenta, entre d’al-
tres, les següents propostes amb l’objectiu de promoure el civisme i la con-
vivència: el Servei de Mediació Ciutadana, del que ja hem parlat, la
Substitució de multes per feines en benefici de la comunitat i la redacció del
Mapa de l‘incivisme.
20

22. Convivència i civisme
Des de serveis com Policia Local, Educació, Medi Ambient, Esports, Via
Pública i Serveis Socials, entre d’altres, es porten a terme polítiques dirigides
a promocionar el civisme a la ciutat:
Programa joves i esport: que cerca incloure a la societat joves amb dificultats
a través de la pràctica de l’esport.
Des de Serveis Viaris es treballa per fer de VNG una vila neta.
La Policia Local ofereix activitats preventives en escoles i barris: sessions
informatives sobre seguretat personal i promoció d’una conducció segura i
responsable.
Des de Serveis Socials s’aprofundeix en la promoció del respecte per l’espai
públic.
Medi Ambient treballa per desenvolupar l’Agenda XXI local, amb la promoció
d’iniciatives per a l’assoliment d’uns hàbits ciutadans respectuosos amb l’en-
torn.
Educació, a través del Programa d’Animació Educativa, PAE, ofereix múlti-
ples activitats als més joves, sobre aspectes com la pau, la diversitat, el
coneixement de la ciutat, ...
21

23. Convivència i civisme
3.1. SUBSTITUCIÓ DEL PAGAMENT DE LES SANCIONS PER
MESURES EDUCATIVES I/O EN BENEFICI DE LA COMUNITAT
3.1.1. Fomentar el civisme en l’espai públic
En termes de civisme i ordenances el fet més rellevant és la substitució de
sancions per treballs en benefici de la comunitat. Aquesta possibilitat, que
existeix com a llei, s’ha impulsat també a VNG.
La substitució del pagament de sancions per mesures educatives i / o en
benefici de la comunitat és una eina de promoció del civisme, ja que parteix
de l’acceptació de la falta i s’opta per fer treballs enlloc de pagar la correspo-
nent multa. Això està representant canvis en l’ordenança, per què es tipifica
el cost en treballs de cada falta, al mateix temps que va acompanyat del per-
feccionament de la manera de funcionar a nivell intern.
D’aquesta manera, el govern municipal segueix posant un èmfasi especial en
tot allò que té a veure amb la participació ciutadana i la dinamització comuni-
tària, ja que considera que són elements claus per estructurar noves políti-
ques de resolució de conflictes en les quals el protagonisme de la col·lectivi-
tat és un tret essencial.
Així mateix, VNG compta amb un important teixit associatiu que vincula les
seves iniciatives a valors com la solidaritat, la tolerància i el respecte mutu.
Aquests valors faciliten el desenvolupament d’una cultura de la mediació i l’a-
cord i el consens per solucionar problemes. A banda, tant l’Ajuntament com el
moviment associatiu són conscients que la sanció o judicialització de les que,
en general, es consideren petites faltes o infraccions de caràcter administra-
tiu no solucionen el problema, ans al contrari, generen efectes no desitjats,
com ara la insatisfacció de les parts en conflicte, una demora excessiva en la
solució, la desconfiança en el sistema, etc.
Per això, es va considerar oportú establir un sistema de resposta als conflic-
tes molt més proper als ciutadans, equitatiu, just, ràpid i oportú, potenciant el
desenvolupament d’una cultura de tolerància i d’acceptació de mesures alter-
natives a la mera punició, com la mediació, l’arbitratge, la conciliació, la repa-
ració, etc. És a dir, un sistema globalitzador de la resposta pública a la reso-
lució dels conflictes, que engloba tant respostes a les demandes de l’admi-
nistració de justícia com a les sancions en l’àmbit del compliment de les orde-
nances i reglaments municipals.
22

24. Convivència i civisme
Una política proactiva que fomenta la convivència a l’espai públic, on la res-
ponsabilitat tant de l’administració com dels ciutadans i ciutadanes que en fan
ús, és l’element central d’una política de compromís col·lectiu envers un dels
valors centrals de les ciutats democràtiques: l’espai públic com espai de
socialització, relacional i formador.
3.1.2. Conviure gràcies al respecte mutu
L’Ajuntament de VNG treballa per enfortir la convivència basada en el res-
pecte mutu entre les persones que hi viuen i, a la vegada, per vetllar per que
aquelles conductes incíviques que dificulten la convivència ciutadana obtin-
guin una resposta assentada en la responsabilització dels infractors i en la
presa de consciència del dany causat a la comunitat.
Amb aquesta actitud és important incidir en els valors que ajuden a progres-
sar cap a un objectiu de bona convivència, respectant els drets i les llibertats,
però sense oblidar les obligacions i respecte mutu que, com a ciutadans i ciu-
tadanes, es té a la comunitat.
Com a òrgan regulador d’aquest comportament comunitari, l’Ajuntament es
basa en les seves ordenances municipals que, partint dels drets i deures de
la ciutadania, tipifiquen les accions que puguin esdevenir un perjudici per a la
convivència.
És en mans de l’Ajuntament regular de forma positiva aquests drets i deures,
fent ús d’aquest mecanisme sancionador per aprofundir en aspectes més
pedagògics i de valor social.
És en aquest espai on es pot treballar sobre determinades actituds que mal-
meten la convivència, oferint la possibilitat de mesures educatives i/o en
benefici de la comunitat com a substitució a les sancions administratives, con-
tribuint en aquest procés responsabilitzador i alhora educatiu.
Tenint en compte que existeixen en l’ordenament vigent disposicions legals
que permeten trobar una solució pactada entre l’administració i l’infractor,
l’Ajuntament ha decidit establir un sistema alternatiu de commutació, d’exe-
cució i finalització dels procediments sancionadors per les infraccions comeses
en contra de les Ordenances municipals vigents i que tinguin impacte en la con-
vivència i el civisme, per mesures educatives i/o en benefici de la comunitat.
23

25. Convivència i civisme
Aquest sistema de commutació dóna la possibilitat de substituir la sanció per
un tipus d’activitat, basada en una cooperació no retribuïda en determinats
serveis d’utilitat pública amb interès social i regida per uns criteris concrets
que es detallen a continuació.
3.1.3. Metodologia
Aquestes accions van dirigides a les persones que es trobin per les circums-
tàncies que siguin a Vilanova i la Geltrú:
1. Les prestacions i les sessions formatives es realitzaran en serveis de
l’Ajuntament i en entitats, organitzacions, altres administracions... amb les
que es contactarà i es realitzarà un conveni de col·laboració. Al mateix
temps s’establiran línies de coordinació per fer un control i seguiment de
la mesura.
2. Es treballarà cada cas de manera individual a partir de les característi-
ques i condicions personals, familiars i socials, procurant que l’activitat
s’ajusti al ritme de la persona.
3. Segons el tipus d’infracció, i sobretot en cas de menors, es valorarà la
idoneïtat de proposar un acte de mediació entre les parts, siguin de caràc-
ter privat o bé essent l’Ajuntament una d’elles, en representació dels béns
patrimonials municipals o de la pròpia comunitat.
4. Segons la graduació de la infracció, la reincidència o la particularitat del
cas, l’Ajuntament pot fer una valoració negativa i no permetre l’acolliment
a la mesura de substitució.
5. L’Ajuntament vetllarà per la proporcionalitat entre la capacitat socioe-
ducativa de la mesura i la valoració dels danys ocasionats.
6. Per dotar de cobertura en àmbits de seguretat, l’Ajuntament comptarà
amb una assegurança de responsabilitat civil.
7. Si malgrat l’acceptació, la persona no realitza o no finalitza la mesura
alternativa, es perseguirà el pagament de la sanció imposada inicialment.
24

26. Convivència i civisme
3.1.4. Criteris per als menors
A. Els menors de 16 anys d’edat tindran una consideració especial atès
que l’objectiu és prioritzar el caràcter educatiu de la mesura, oferint la pos-
sibilitat d’espais de reflexió del mal ocasionat i de les conseqüències de les
seves accions, contribuint a l’educació cap a un canvi d’actitud tant a nivell
personal com comunitari.
B. L’Ajuntament actuarà proactivament en tots els casos en que la perso-
na infractora sigui menor d’edat, proposant a ella i als seus pares o tutors,
la possibilitat de realitzar mesures educatives i/o en benefici de la comuni-
tat com a substitució a les sancions econòmiques.
C. Les accions seran bàsicament educatives: per una banda, activitats for-
matives que aportin als joves elements de reflexió i aprenentatge sobre la
convivència, i per l’altra, accions vivencials que el posin en contacte amb les
repercussions que tenen les seves accions sobre el conjunt de la comunitat.
D. En el cas de menors entre 16 i 18 anys, i segons criteris tècnics, també
podran desenvolupar mesures de serveis en benefici de la comunitat.
E. La durada màxima diària de realització de les activitats no excedirà
d’una jornada laboral de 7 hores. La mesura tampoc no s’allargarà més de
tres mesos en el cas dels menors i es tindrà sempre en compte que les
mesures acordades no interfereixin amb les activitats formatives.
Sancions:
Per a un còmput objectivable, el preu/hora es dedueix de l’aplicació del Salari
Mínim Interprofessional pels treballadors no qualificats temporals per a l’any
en curs, multiplicat per dos (per a 2006, 8,46 €/hora)
La sanció es pot reduir fins a un 50% el seu valor
Danys:
La repercussió dels danys causats al Patrimoni municipal, prèvia valoració
d’aquests, tindrà en compte els següents criteris:
- danys per valor inferior als 1.000 € es consideraran substituïts per la mesura.
- pels superiors a aquesta quantitat es pot substituir parcialment o totalment
per les mesures alternatives.
25

27. Convivència i civisme
3.1.5. Criteris per als adults
A. Les persones infractores majors de 18 anys d’edat, prèvia sol·licitud de
la persona interessada i amb la valoració dels tècnics corresponents, tenen
la possibilitat de substituir les sancions imposades per serveis i/o presta-
cions en benefici de la comunitat.
B. La durada màxima diària de realització de les activitats no excedirà
d’una jornada laboral de 7 hores.
Sancions:
Per a un còmput objectivable, el preu/hora es dedueix de l’aplicació del Salari
Mínim Interprofessional pels treballadors no qualificats temporals per a l’any
en curs (per al 2006, 4,23 €/hora).
La sanció es pot reduir fins a un 50% el seu valor.
Danys:
La repercussió dels danys causats al Patrimoni municipal, prèvia valoració
d’aquests, es poden substituir parcialment o totalment per les mesures alter-
natives.
3.2. PROGRAMA SOBRE USOS DE L’ESPAI URBÀ
L’anàlisi “L’ús dels espais públics a Vilanova i la Geltrú” és una iniciativa de
l’Ajuntament de VNG dins del programa d’Agents Locals de Diversitat i
Ciutadania de la Diputació de Barcelona.
Aquesta acció neix de la voluntat del govern municipal per promoure el res-
pecte per la via pública al municipi i té per finalitat proporcionar un coneixe-
ment útil per gestionar les diverses dinàmiques socials que es donen a l’es-
pai públic.
La ciutadania és cada dia més diversa i, per tant, més complexa i aquest fet
genera noves dinàmiques que tenen una incidència directa en l’ús de l’espai
públic. Sempre, entenent l’espai públic com a espai físic accessible a tots els
ciutadans, sotmès a regulació de l’administració, susceptible de diversos
usos i amb co-presència entre desconeguts. A més a més de ser un lloc de
relació i d’identificació, de contacte entre persones, de socialització de la vida
urbana, d’expressió de la diversitat i d’espai per a la convivència.
26

28. Convivència i civisme
L’objectiu principal de l’acció rau en com el coneixement de l’ús i de les dinà-
miques de relacions en l’espai públic pot afavorir la construcció de la convi-
vència i la cohesió social. Aquest coneixement de la realitat social permetrà
intervenir de manera més eficaç en la gestió de l’espai públic, tant en el ja
existent com en els de nova creació.
Finalment, una altra de les consideracions a destacar fa referència a que els
ciutadans i els usos que fan dels espais públics estan en constant canvi. És
per això, que més enllà d’un diagnòstic sobre espais públic, es pretén esta-
blir un model d’anàlisi de la realitat que es pugui aplicar en qualsevol espai i
temps.
3.2.1. Objectius
Els objectius generals d’aquest programa són analitzar l’ús social i les dinà-
miques de relació que es donen en els espais públics a VNG i identificar les
variables que influeixen en determinats usos de l’espai. A partir del coneixe-
ment obtingut, s’establiran eixos de millora en la gestió dels espais públics i
s’intervindrà de manera interdisciplinària a fi de promoure la convivència a la
ciutat.
Com a resultat dels treballs es vol construir una tipologia dels espais públics
a VNG en funció de les seves característiques. Així com crear un model d’a-
nàlisi de la realitat, a partir de les variables que s’identifiquin com significati-
ves, aplicable en qualsevol espai i temps.
3.2.2. El treball interdisciplinar
L’acció que es pretén desenvolupar, requereix la implicació de diverses regi-
dories i operadors en el territori a fi d’obtenir un coneixement i unes inter-
vencions en l’espai més riques i plurals.
Es tracta que mentre es realitzi el treball de camp (observació i entrevistes),
la informació obtinguda sigui valorada de manera interdisciplinària a fi de
consensuar intervencions de millora a l’espai públic. Es proposen un mínim
de tres sessions: gener, març i maig.
27

29. Convivència i civisme
3.3. ALTRES
• Mapa d’incivisme: Des del govern municipal es considera que per tal d’op-
timitzar la feina de manteniment de l’entorn urbà i la resolució de problemes
endèmics cal potenciar la comunicació entre l’Ajuntament i els veïns en el
dia a dia i els detalls de la ciutat. En aquest context, es va decidir elaborar
un Mapa d’Incivisme.
Aquest mapa s’ha centrat en quatre categories:
Incivisme dels conductors.
Olors molestos i brutícia.
Desperfectes al mobiliari urbà.
Sorolls.
El procediment de treball es va desenvolupar amb la convocatòria de reu-
nions amb totes les Associacions de Veïns de VNG i se’ls va demanar quins
eren els cinc principals problemes de cada categoria. Una vegada identifi-
cats, calia prioritzar-los. Seguidament, el compromís i l’obligació de l’admi-
nistració local és fer front a aquestes problemàtiques. L’objectiu d’aquestes
accions és buscar petits èxits que sumats donin resultats satisfactoris per
als ciutadans.
Està previst que el Mapa d’Incivisme es vinculi amb el PEC, per tal de millo-
rar-ne l’efectivitat, a més a més de realitzar les diferents accions que es
decideixin en coordinació amb la Policia Local i els Serveis Viaris.
Aquestes accions aniran acompanyades d’una campanya de comunicació
per tal que els ciutadans i ciutadanes n’estiguin ben informats.
• Neteja de grafitis: El passat mes de febrer de 2006, l’Ajuntament de VNG
va engegar una campanya de neteja de pintades de les façanes de la ciu-
tat amb l’objectiu de millorar la imatge de la ciutat. Des de llavors, i fins
aquest novembre s’han fet 2.227 actuacions efectuades per les empreses
contractades. La Brigada Municipal va fer-ne 150, apart del mobiliari urbà.
EN total, s’ha actuat sobre una superfície de 21.145 m2 (empreses con-
tractades) més uns 5.200 m2 (a càrrec de la Brigada Municipal) també
sense comptar amb el mobiliari urbà. A aquests, cal afegir la neteja de pin-
tades del mobiliari urbà que també fa la Brigada.
28

30. Convivència i civisme
Per tal de poder fer efectiva aquesta campanya es van enviar cartes als
propietaris de totes aquelles façanes que es trobaven amb pintades fetes,
amb explicacions de la campanya i un full que calia omplir amb les dades
demanades per tal de donar autorització a l’Ajuntament per fer-ne la nete-
ja.
Un cop rebudes les autoritzacions, l’Ajuntament ha contractat dues empre-
ses que, amb l’ajut dels serveis municipals, han procedit a realitzar la nete-
ja de totes aquelles façanes que han estat autoritzades.
El personal encarregat de treure les pintades de les façanes porta cartes
informatives amb les autoritzacions, per tal de facilitar-les a tots aquells pro-
pietaris que no l’hagin rebut en el moment de netejar una pintada d’una
façana autoritzada propera a la seva. En cas que l’autorització s’ompli en
el moment, la neteja de la façana es realitza de forma immediata.
Està previst que la campanya s’allargui uns mesos i aconseguir d’aquesta
manera que la imatge de la ciutat quedi neta de pintades a les façanes.
• Els animals domèstics, uns “ciutadans” a tenir en compte:
Els propietaris d’animals domèstics de companyia han de respectar un
seguit de normes i directrius per tal que la convivència de gossos i gats
amb la totalitat de la població no suposi cap trasbals, tant per als qui tenen
animals com per als qui no. Així doncs, cal tenir en compte els següents
punts:
• El propietari haurà de disposar de la cartilla sanitària de l’animal actualit-
zada.
• Cal censar els animals en el corresponent cens municipal. Aquesta ins-
cripció es realitza a la Regidoria de Serveis Viaris.
• Els propietaris d’animals de companyia tenen l’obligació de mantenir-los
en condicions higièniques i sanitàries adequades.
• A les vies públiques els gossos aniran proveïts de corretja o cadena. En
el cas dels gossos considerats potencialment perillosos aquests han d’anar
lligats i proveïts del corresponent morrió, i en cap cas poden ser conduïts
per menors de 16 anys.
• És prohibit de deixar les deposicions fecals dels gossos i dels gats a les
vies públiques.
29

31. Convivència i civisme
• Es considera que un animal està abandonat si no porta la identificació
censal i no va acompanyat de cap persona.
• El termini per recuperar un animal sense identificació és de vuit dies. Per
als animals censats el termini és de deu dies.
• Oci responsable: L’Ajuntament de VNG està fent un treball específic en
temes de convivència i civisme, especialment a la zona de la Geltrú, on
veïns, propietaris de locals i consistori han iniciat converses per col·laborar.
Des del govern de VNG es considera que l’oci ha d’estar dins de les ciu-
tats, per què és una activitat humana, com qualsevol altra.
S’han de posar en pràctica accions i avaluar-les, des de cadascuna de les
parts implicades, com la presència de controladors de portes, treballar de
manera coordinada amb la Policia Local, col·locar cartells de silenci a la via
pública, intensificar la neteja de la zona, estudiar mesures de tancament del
trànsit del carrer, etc.
• Agenda XXI: El Programa Agenda XXI està adreçat a tots els nivells i tota
la comunitat educativa de VNG, amb l’objectiu de promoure l’ambientalit-
zació del centre educatiu i incorporar la dimensió ambiental a través del
procés participatiu i integrador.
Cada centre adherit inicia la seva Agenda XXI al setembre i les activitats es
proposen i es realitzen des del propi centre, amb el suport i l’assessora-
ment de l’Ajuntament de VNG.
30

32. Convivència i civisme
4. POLICIA LOCAL DE VNG AL SERVEI DE LA
CIUTAT
La Policia Local de VNG és un col·lectiu en permanent procés de canvi per
tal d’adaptar-se a les noves situacions i exigències que dia a dia planteja la
nostra societat.
Donar resposta a les demandes de forma satisfactòria per al ciutadà, amb efi-
càcia i eficiència, requereix un esforç en l’actualització de personal, una for-
mació orientada a l’assoliment de noves habilitats i una adaptació dels pro-
tocols i mètodes de treball als canvis normatius i procedimentals, però no és
menys important el compromís amb la ciutadania que adquireixen totes i
cadascuna de les persones que formen part de la plantilla.
També, mantenir la figura del guàrdia de barri a la ciutat suposa millorar nota-
blement les expectatives, l’apropament i el grau de satisfacció dels ciutadans
i ciutadanes d’una policia propera i orientada al servei i a la resolució de con-
flictes. Bona part dels seus serveis estan orientats a l’auxili i a l’assistència a
les persones, a la protecció dels escolars i a la detecció d’anomalies a la via
pública, entre altres.
La Policia Local també porta a terme accions d’educació viària a les escoles
públiques i privades de primària, de secundària i d’educació especial per
divulgar entre els joves les normes bàsiques de seguretat viària.
Des d’aquest 2006 es treballa amb el Sistema d’Informació Policial, SIP, que
és la mateixa eina amb la que treballen els Mossos d’esquadra i també tenen
dades del Ministeri de l’Interior. El SIP ha donat molta autonomia a la Policia
Local com a col·lectiu i ha agilitzat els procediments instruïts amb aquest sis-
tema.
A banda de les tasques específiques dirigides a garantir la seguretat de la
ciutadania, la Policia Local porta a terme, durant tot l’any, accions preventi-
ves amb l’objectiu de promoure conductes cíviques i millorar la convivència.
31

33. Convivència i civisme
Les tasques en aquest sentit són:
• Mantenir i intensificar les campanyes realitzades amb l'objectiu de vet-
llar pel compliment de les ordenances, especialment aquelles que afec-
ten a la mobilitat i a la contaminació acústica.
• Potenciar l'educació viària a les escoles i als col·lectius de ciutadans i
ciutadanes que ho sol·licitin, amb l'objectiu de millorar la seguretat dels
usuaris de la via pública. També, la Policia Local està a disposició dels
diferents centres educatius de la ciutat a les hores d'entrada i sortida de
les escoles.
• Participar en el Protocol contra la violència domèstica que es realitza en
el marc de polítiques d'equitat de gènere i transversalitat.
• Fomentar la participació ciutadana en matèria de seguretat i de protec-
ció ciutadana.
• Posar en tot moment una Policia Local al servei d'una societat multicul-
tural.
• Constituir el Consell Municipal de Seguretat amb l'objectiu de millorar la
participació ciutadana en les polítiques municipals de seguretat i preven-
ció i mantenir un contacte obert i permanent amb les associacions veï-
nals, els consells escolars, les agrupacions de comerciants en la millora
de la seguretat i prevenció ciutadana.
32

34. Plaça de la Vila, 8
08800 Vilanova i la Geltrú
Tel. 93 814 00 00
www.vilanova.cat