Unitat 4 Resorgiment de ciutats.pdf

Annabel Villalonga- 2on d'ESO ©
Tema 4. El ressorgiment de les
ciutats
• 1. La prosperitat econòmica del s.XIIIÆ millora condicions de vida de la
població.
• Millora de l’agriculturaÆ producció agrícola Æ producció alimentsÆ no fam
• Gràcies a:
a) Augment superfície cultivada (tala boscos, dessecar pantans, rotació triennal)
b) Noves tècniques: arada de terra i regadiu
c) Nous cultius: influència islàmicaÆ albercoc, taronger, llimoner, albergínia,
safrà, sucre, cotó, carxofes, espinacs...
+ població
Antigament les arades eren de fusta.
A l’actualitat continua sent l’eina
de camp més emprada a Espanya.

• El desenvolupament del comerç i la banca
• Acompanya el creixement de poblacióÆ noves
necessitats de productes
• TransportÆ terrestre, fluvial o marítim
Ruta del Mediterrani.
P. Ibèrica, Itàlica
Ports musulmans
Imperi Bizantí
Ruta de l’Atlàntic i
El Bàltic
Lliga hanseàtica (La Hansa). Creada a la ciutat de Lübeck el 1241.
Confederació portuària. ObjectiuÆ col.laboració assistència mútua comerç mar
i protecció contra pirates.
Ambre, pell, fusta o blat
eren productes de la
Ruta de l’Atlàntic
Safrà
Seda
Llana

Principals rutes del comerç medieval

• Els mercaders es reunien en
fires comercials. Ex:
Xampanya francesa.
• Desenvolupament comerç i
la banca a partir s.XIIÆ
aparició de noves tècniques
bancàries i financeres a
Europa: El crèdit i les lletres
de canvi.
• Lletres de canviÆ nou
instrument monetari diferent
de la moneda. (pàg.12 doc
avall)
http://www.uv.es/dpujante/PDF/CAP1/A/Carmen_Cuellar_C_Parra.pdf
Fitxa 25
Mercat medieval de Vic. 6-9 Desembre.
ANEU-HI AMB ELS PARES!! US AGRADARÀ...

2. El renaixement de les ciutats
• Després de la crisi de
I.RomàÆ decadència
ciutats.
• A partir del s.XIIÆtornen a
crèixer: noves o antigues.
• Ciutats petites, les més
grans 50.000 hab.
• Les més poblades: París,
Bruges i Gant (als Països
Baixos), Gènova, Florència i
Venècia (Itàlia).

• Causes del creixement
ciutats:
a) Noves tècniques
agrícolesÆ - camperolsÆ
emigren a les ciutats
b) Reactivació del comerçÆ
mercaders als mercats
(ciutats)
c) Millors condicions de
vidaÆ no règim feudal i
llibertat. AjuntamentÆ
òrgan de govern dirigit per
l’alcalde.
Miniatura de París medieval.

• Els habitants de les ciutats
# Burgès: habitant del burg o barri artesanal.
Més tard, qualsevol habitant de la
ciutat.
Amb diferències...
a) Molt rics: propietaris de tallers artesans
i mercadersÆ controlen govern de la
ciutat
b) Artesans i botiguers, persones servei
domèstic
c) Pobres i marginats
# Part de la població era cristiana a les
ciutats medievals, però també hi havia
grups de jueusÆ jueries o calls.
La població islàmicaÆ moreries.
Entrada al call jueu de
Girona-.
Fitxa 23

• La ciutat medieval
Carcassone, ciutat medieval.
Muralles protegien la ciutat.
A les portes es cobraven els
Impostos. Es tanquen de nit.
Edificis destacats: catedral, ajuntament,
Palaus de nobles i burgesos.
Divisió per barris
places
Recordem la pel·lícula St. Francesc per saber
Com es vivia a una ciutat medieval...

• 3. L’auge de l’artesania
• ArtesansÆ demanda de productes artesanals.
Desenvolupament de l’artesania.
• Oficis diversos: tintorers, boters, forners, fusters
• Treballen a mà, petits tallers, on es produeix el
producte i es ven
• Carrer dels llauners, dels tintorers...agrupacions

• Els gremis
• A partir del s.XII els artesans s’agrupen per oficisÆ
gremis
• Elaboració d’uns estatus, que juraven tots els membres.
Normes de l’ofici, drets i obligacions dels associats.
• Control de la producció, distribució de la matèria prima,
controla nombre treballadors, qualitat del producte, fixa
preu.
• Assisteixen als membres de l’ofici i família: s’empara a
vídues, orfes, malalts...
• Els gremis acaben controlant tota la producció a les
ciutats: qualsevol artesà havia d’estar enrolat a un
gremi.
• La composició dels oficis
• Tres categoriesÆ mestreÆ oficial (treballador
expert+salari)Æ aprenent.
Consulteu la web: “Un passeig per la Barcelona dels gremis “
http://www.ajuntament.gi/museu_ciutat/cat/pdf/proposta_oficis.pdf pàgina 6

4. El reforçament de les monarquies
• S.XIIÆ enfortiment poder reis i regnes.
• Millora $Æ recaptació impostosÆ reclutar exèrcits
propis i obediència senyor feudal.
• Enfortiments administracióÆ contracten juristes
especialitzats i formats a les millors universitatsÆ dret
romà: atorga més poder al rei
• La ciutat lliure de dependència feudalÆ cartes de
llibertats i privilegisÆels habitants donen suport al rei
enlloc dels senyors feudals.

•
• La creaci
La creació
ó dels parlaments
dels parlaments
Finals s.XII-XIII els reis europeus convoquen parlaments o
corts (gran diferència en funcions: acceptar o negar el
què el rei demanava, ex. Castella).
Representativitat limitada: rei, nobles, clergues i
governants ciutats. Decreta el rei quan es reuneixenÆ
quan ho considera oportú!
Funcions: establir nous impostos, aprovar despeses per
sufragar les guerres
A Catalunya el ParlamentÆ molt poder i el rei
necessitava el seu vist i plau per dur a terme les
accions que volia.

• Els enfrontaments entre els regnes europeus
Reis intenció estendre els seus dominisÆ Lluites internes
amb nobles o reis (disputes successòries)
Ex: Guerra dels Cent Anys (1337-1453): pretensió del rei
anglès (Eduard III) d’heretar el tro francès quan va
morir el seu oncle Carles IV. Finalment però, acaba
amb la victòria el rei francès Carles VII. A la lluita
destaca la camperola Joana d’Arc, que dirigeix les
tropes franceses que van derrotar als anglesos.
Æ També lluites amb la intenció d’imposar fronteres en
territoris que no eren de ningú.
Juana de Arco, dirigida per Luc Besson. 2000.
Fitxa 24

Unitat 4 Resorgiment de ciutats.pdf

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Similaire à Unitat 4 Resorgiment de ciutats.pdf

Similaire à Unitat 4 Resorgiment de ciutats.pdf (20)

Unitat 4 Resorgiment de ciutats.pdf