2. ELEMENTS CONTEXTUALS
• Sistema Jurídic: Totum Ius en declivi.
• Sistema Legislatiu: Leges Wisigothorum.
• Context de Producció: Cancelleria Regia i
Notariat.
• Agents: Autors, destinataris i rogataris.
4. SISTEMA JURÍDIC
• No apliquen el Totum Ius, de caràcter abstracte, sinó
que opten per una aproximació particularista a fi i
efecte de tractar de cada cas de manera separada.
• El resultat és una legislació casuística.
• D’entrada no aplica cap sistema documental, com
qualsevol poble germànic.
• Només coneixien la prova testifical i el procediment
oral.
• Des de la Pau d’Euric (475dC) fins la conquesta
carolíngia d’inicis del segle IX.
6. SISTEMA LEGISLATIU
• Vigència territorial impedeix l’existència de
profesiones legum, imprescindibles per a que existís
un règim de lleis personals.
• Predomina l’interès per les RES, tal com passa a
partir del s.IIIdC a l’Imperi Romà.
• Un sistema que sincretitza el llegat consuetudinari
hispano-romà, el visigot primitiu, la legislació romana
existent a Hispania i d’altra vinguda de fora.
• Leges Wisigothorum (recollides per Karl Zeumer als
MGH, principis del s.XX).
7. SISTEMA LEGISLATIU
• Codi d’Euric (c.476 dC): Compost per 350 capítols, es
limita a regular els problemes més urgents derivats
de l’apropiació de la Hispània, tot respectant, pel que
sembla, el fons romà post-clàssic.
• Breviari d’Alaric II, fill d’Euric (506 dC): Es recull de
manera més concreta el fons romà post-clàssic. Pren
el nom de Lex Romana Wisigothorum.
8. SISTEMA LEGISLATIU
• Codex Revisus de Leovigild (c.572 dC): Posada al dia i
reforma substancia del codi d’Euric en molts
aspectes. El codi no es coneix directament però es
pot reconstituir a partir de lleis posteriors rubricades
com Antiquae.
• Es coneixen altres lleis esparses de Khindasvint,
Recesvint, sorgides dels Concilis de Toledo, sempre a
partir de compilacions posteriors.
9. SISTEMA LEGISLATIU
• Liber Iudiciorum de Recesvint (654 dC): Aprovat
solemnement s’imposa com a codi legal únic per a
tota la població del regne, amb expressa i
contundent prohibició d’aplicar tota altra norma no
continguda en aquell i de manera concreta de la Lex
Romana.
• Liber Iudiciorum d’Ervigi (681 dC): Revisió del Liber
de Recesvint, actualitzant el seu contingut i
imprimint una major claredat en bona part de les
lleis recipulades. És la recensió oficialment definitiva.
10. SISTEMA LEGISLATIU
• Aquestes dues recensions configuren el clàssic Liber
Iudiciorum, estructurat sistemàticament per ordre
de matèria en 12 llibres, subdividits en 53 títols, que
agrupaven una massa de 500 lleis i escaig amb
constància de la seva respectiva procedència règia.
• Novellae de Ègica (c.693 dC): Noves lleis emeses pel
successor d’Ervigi però sense aribar a conformar una
recopilació.
11. SISTEMA LEGISLATIU
• A finals del s.VII i inicis del s.VIII juristes anònims completaren pel
seu compte la redacció ervigiana en la reproducció dels seus
exemplars amb la inclusió d’aquelles noves lleis posteriors a
aquesta i, a més, amb la reintroducció d’algunes altres anteriors a
la recensió de Recesvint, així com les excloses d’aquesta per la
compilació d’Ervigi.
• Així mateix encapçalaren la redacció privada amb un Llibre I nodrit
de fragments de les obres de sant Isidor, de marcada índole
doctrinal i retòrica.
• Aquesta redacció fou batejada per Zeumer com a Vulgata amb la
sigla V atenent a la seva major divulgació, per raó del major nombre
de manuscrits coneguts, ben superiors als derivats de les
recensions oficials de Recesvint i d’Ervigi.
13. CONTEXT DE PRODUCCIÓ
• Cancelleria Règia ubicada dins de l’Officium
Palatinum, per a la confecció de documentació
pública.
• Notariat al servei del rei al voltant de la mateixa
Cancelleria.
• Notariat al servei de particulars.
15. COMES NOTARIORUM
• Al capdavant l’anomenat Comes Notariorum, secretari d’estat
i cap de cert nombre de treballadors subalterns.
• Igual al Magister Officiorum romà.
• La seva funció és redactar, editar i autenticar documents.
• Editar = realitzar còpies autèntiques que esdevenen
públiques.
• Elegit lliurement pel rei, membre de qualsevol classe i
condició.
• Títols pomposos: vir inluster, nobilis, sublime, spectabilis, etc.
• Al càrrec d’escrivans de palau.
16. NOTARII
• Notarii publici ac proprii nostri.
• Al servei del rei “proprie regie celsitudinis”.
• Al servei dels seus fills “eorumque pueros”.
• Al servei de particulars.
• Al servei de les assemblees sinodals.
• El notariat adreçat a particulars quina mena de fides
publica acredita en els documents que redacten?
• Malgrat que el nom existeix, no està clar que tinguin
les funcions que tenien en l’Imperi Romà.
17. AGENTES
• Autor: redacten o fan redactar els documents
dispositius.
• Destinatari: provoca la redacció dels documents
probatoris.
• Rogatari: redacta el document per encàrrec de
l’autor o el destinatari, actua en oficines o estudis, o
simplement per ser lletrat atén ocasionalment la
petició d’un analfabet.
18. ELEMENTS FORMALS
• Tipologies: Reials, Episcopals, Judicials i Privades.
• Procediment: Actio et Conscriptio.
• Forma física: Suports i tipus escriptura.
• Forma intel·lectual: Formularia.
• Tradició: Authentica et Exemplares.
28. FORMULARIA
• Formulae Wisigothicae: 46 fórmules
pressumptament recuperades per Ambrosio
de Morales al segle XVI i que encara són
discutides.
• Àngel Canellas López (1979) Diplomática
Hispano-Visigoda.
• La documentació altmedieval que les usa a
vegades.
29. DATACIÓ
• Kalendació romana.
• Era Hispànica:
– 38 anys abans del naixement de Jesucrist, any de
la pacificació d’Hispania per part d’Octavi August.
– Era la datació emprada en la Hispania romana.
– Aera Hispanica = Nova imposició que s’aplicà al
territori des d’aleshores.
– Era 680 = 680 – 38 = any 642.
31. AUTHENTICA
• Els originals emanats per la cancelleria del rei no es
lliuren al destinatari: es guarden a l’arxiu reial, i
s’extenen còpies autèntiques per aquell.
• El perill d’un sòl dipòsit.
• Els originals privats, escrits per notaris o bé de
manera autògrafa, només podien ser verificats per
jutges o bonshomes.
• Els testaments s’haurien insinuat en registres públics
“apud principales, curatorem et magistros”, durant el
segle V.
32. EXEMPLARES
• Autenthicorum ipsorum exemplaria manus sui
epistula roborata.
• Exteses per jutges quan redacten un iuditium que
envien a un col·lega una còpia o exemplar fideliter
translatum suaque manu subscriptum atque
signatum.
33. CONFIRMACIONS I REPARACIONS
• Alguns exemples de confirmació de lleis que
tornaven a ser escrites.
• Reparationes scripturarum: es realitzaven si els
documents s’haven perdut per negligència, poca
cura o a causa d’un robatori.
• Testimonis que hagin vist el document en el passat i
puguin ser verificats per un jutge.
• El jurament del destinatari de la reparatio, i/o dels
testimonis que apareixien al document perdut.
34. FALSIFICACIONS
• Aquells que canviïn, alterin, sostreguin o interpolin
quelcom en els mostres drecrets; aquells que en
canviïn el temps o el dia; aquells que el signin o que
hi gravin o estampin una signatura espúria.
• Que perdin la mà (si és persona inferior).
• Que perdina la meitat dels seus béns (si és noble).
37. QUATRE ELEMENTS BÀSICS
• La Datació.
• La Signatura.
• La Subscripció i presència de testimonis.
• El Jurament.
38. DATACIÓ
• Seran vàlides les escritures que portin el dia i
l’any clarament expressats (Lib. II, 5,1).
• Els pactes (Pacta) i els compromisos (Placita)
que hagin estats fets per escrit de manera
justa i legítima, si porten expressats clarament
el dia i l’any, no permetem de cap manera que
siguin reformats (Lib.II, 5,2).
39. DATACIÓ
• El Dia del Senyor no és lícit que ningú sigui obligat a
comparèixer a judici, perquè la religió ha de deixar
de banda totes les causes. (Lib II, 1,12).
• Tampoc els dies Pasqua, és a dir, durant 15 dies: els 7
que precedeixen la Pasqua i els 7 que la segueixen.
(Lib II, 1,12).
• Tampoc els dies de Nadal, de la Circumsició, de
l’Epifania, de l’Ascensió i de la Pentecosta. (Lib II,
1,12).
40. DATACIÓ
• Respecte pels temps de sega: 15 kal. agost al 15 kal.
setembre. (Lib II, 1,12).
• Respecte pels temps de verema: 15 kal. octubre al 15
kal. novembre. (Lib II, 1,12).
• No té perquè ser atès en el cas de la datació de
documents, però sí en aquells que derivin de causes
judicials: juraments, sentències, placita, etc. (Lib II,
1,12).
41. SIGNATURA
• Seran vàlides les escriptures que siguin
corroborades amb la signatura o subscripció
del [testador]. (Lib. II, 5,1)
• La signatura o subscripció ha de ser de pròpia
mà [hològrafa]. (Lib. II, 5,1)
• En els testaments s’admet la subscripció
delegada. (Lib. II, 5,1)
42. SIGNATURA
• La signatura, en absència de les persones que
l’han realitzat, pot ser confrontada i peritada
amb d’altres escriptures on s’hi comprovi la
mateixa (Lib.II, 5,15).
• Davant la signatura, l’afirmació d’un testimoni
preval sobre la mateixa. Si diu que no és certa
o no la reconeix, cal verificar perquè el
testimoni ho asevera. (Lib. II, 5,17)
43. TESTIMONIS
• Seran vàlides les escriptures que siguin corroborades
amb la subscripció de testimonis. (Lib II, 5,2).
• Poden subscriure i signar els majors de 14 anys (nois
i noies). (Lib II, 4,12).
• Qualsevol testimoni que subscriu un document pot
ser interpelat en tot moment sobre aquest. Per tant,
ha de conèixer el document i l’acció jurídica. (Lib.II,
5,3).
• Els testimonis poden ser contrastats amb altres
testimonis. (Lib II, 5,3)
44. TESTIMONIS
• Els testimonis, abans d’ésser interrogats, han d’ésser
constrets mitjançant jurament. (Lib II, 5,3)
• El Capbreu dels béns d’un pare o mare difunt ha de
ser subscrit per tres o cinc testimonis. (Lib II, 5,3)
• Els béns donats pel marit a la muller, que els
subscriguin dos o tres testimonis. (Lib II, 5,3)
• El pacte d’elecció d’un jutge per dirimir una causa ha
de ser subscrit per tres testimonis. (Lib II, 5,3)
• Sense poder confrontar testimonis o escriptures, que
tot quedi tal com està. (Lib II, 5,3)
45. JURAMENT
• Reservat als judicis i en la fase d’autenticació de documents
per a considerar-los com a prova.
• Els testimonis no poden ser creguts si, en un judici, no juren
primer (Lib II, 5,3).
• Es dóna més crèdit a les persones de condició més elevada
fins al punt que el testimoniatge d’un de condició més baixa,
encara que sembli il·lustre i idonia, no ha de ser escoltat. (Lib
II, 5,3).
• La fiabilitat dels serfs, actuant com a testimonis, haurà de ser
autoritzada per escrit d’un sacerdat o jutge, que també els
subscriuran. (Lib II, 5,13).
46. ORDRE DE PRELACIÓ
1. La paraula del sacerdot i el jutge que subscriuen un
acte escrit.
2. Els documents datats, segons llei, subscrits per
l’autor i per testimonis [+ segells si els documents
són públics].
3. La paraula dels testimonis constrets sota jurament.
4. La validesa del jurament (si es posa en dubte; si hi
ha contradicció amb el que diu el document).
