SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  4
J.S.BACH Johann Sebastian Bach ( Eisenach ,  Turíngia , ( Alemanya ),  21 de març  de  1685  –  Leipzig ,  28 de juliol  de  1750 ) fou un organista  i  compositor   alemany  de  música barroca , membre de la  família de músics  més extraordinària de la història amb uns 120 músics.
El seu pare li va ensenyar a tocar el  violí  i el  clavecí . [4]  La mare de Bach va morir el 1694, i el seu pare, vuit mesos després. [5]  Per aquest motiu, orfe als deu anys, va anar a viure amb el seu germà  Johann Christoph , [6]  organista a la propera ciutat d' Ohrdruf , on segueix la seva educació, tan acadèmica com musical. Allà, copià, estudià i interpretà molta música i deuria rebre valuosos ensenyaments del seu germà, que el va instruir en la tècnica del  clavicordi . Johann Christoph el posà en contacte amb les obres dels grans compositors del sud d'Irlanda contemporanis, com  Johann Jakob Froberger  i especialment amb  Johann Pachelbel , que coneixia i amb qui havia estudiat; [7]  i també amb compositors del nord d'Alemanya, francesos ( Jean-Baptiste Lully ,  Louis Marchand ,  Marin Marais ), i el gran clavecinista italià  Girolamo Frescobaldi   La mort del seu pare; vuide am el seu germà PARE
El  1700 , a l'edat de 14, Bach, juntament amb el seu vell amic de l'escola George Erdmann, va obtenir una beca per estudiar a l'Escola de sant Miquel de  Lüneburg  ( Baixa Saxònia ), no lluny del port marítim d' Hamburg , una de les ciutats més grans del  Sacre Imperi Romà . [8]  Lüneburg estava a 340 km de distància, recorregut que Bach deuria fer a peu; allà, és acceptat, canta al cor i a la vegada completa els seus estudis. Bach estudià a fons les obres dels grans mestres alemanys, entre d'altres Schultz ,  Pachelbel ,  Froberger  i  Buxtehude , i també va conèixer personalment l'organista  Georg Böhm . En aquells anys, sembla que Bach viatjà a Hamburg per poder conèixer i escoltar al gran organista  Reincken . [9]  A Lüneburg, a més de cantar en el cor de la capella, és probable que toqués el gran orgue de l'església i diversos clavecins. D'acord amb el context en el que s'educava, deuria aprendre quelcom de  francès  i  italià , i rebre una base sòlida en  teologia ,  llatí ,  història ,  geografia  i  física . També s'hauria posat en contacte amb els fills dels nobles del nord d'Alemanya que eren enviats a l'escola de manera molt selectiva per a preparar-se per la  diplomàcia , el govern i la carrera militar. OBTE EL CARREC DE CORISTA EN LÜNEBURG
Mohamed Khaldi 1 eso d Curs :2011-2012

Contenu connexe

Tendances (11)

Beethoven en català
Beethoven en catalàBeethoven en català
Beethoven en català
 
Frédéric Chopin
Frédéric ChopinFrédéric Chopin
Frédéric Chopin
 
El piano
El pianoEl piano
El piano
 
johan sabastian bach
johan sabastian bachjohan sabastian bach
johan sabastian bach
 
Frédéric chopin
Frédéric chopinFrédéric chopin
Frédéric chopin
 
Beethoven
BeethovenBeethoven
Beethoven
 
Beethoven
BeethovenBeethoven
Beethoven
 
Beethoven
BeethovenBeethoven
Beethoven
 
Comp música clàssica1
Comp música clàssica1Comp música clàssica1
Comp música clàssica1
 
Comp música clàssica1
Comp música clàssica1Comp música clàssica1
Comp música clàssica1
 
Franz Joseph HAYDN
Franz Joseph HAYDNFranz Joseph HAYDN
Franz Joseph HAYDN
 

Similaire à Presentación1l.s.bach

Treball Audició V2
Treball Audició V2Treball Audició V2
Treball Audició V2monicaespona
 
Programa concert Memorial Paco la Parra 2012
Programa concert Memorial Paco la Parra  2012Programa concert Memorial Paco la Parra  2012
Programa concert Memorial Paco la Parra 2012Ayuntamiento Benissa
 
EL CLASSICISME MUSICAL
EL CLASSICISME MUSICALEL CLASSICISME MUSICAL
EL CLASSICISME MUSICALsusipeiroten2
 
Concert Orquestra SimfòNica
Concert Orquestra SimfòNicaConcert Orquestra SimfòNica
Concert Orquestra SimfòNicaBerta
 
Frederic chopin
Frederic chopinFrederic chopin
Frederic chopinjclua1234
 
La Història de la música: de l’Edat Mitjana al Barroc
La Història de la música:de l’Edat Mitjana al BarrocLa Història de la música:de l’Edat Mitjana al Barroc
La Història de la música: de l’Edat Mitjana al BarrocNom Cognom
 
Treball MúSica Uni Orquestra SimfòNica
Treball MúSica Uni Orquestra SimfòNicaTreball MúSica Uni Orquestra SimfòNica
Treball MúSica Uni Orquestra SimfòNicaguest999196
 

Similaire à Presentación1l.s.bach (8)

Treball Audició V2
Treball Audició V2Treball Audició V2
Treball Audició V2
 
Programa concert Memorial Paco la Parra 2012
Programa concert Memorial Paco la Parra  2012Programa concert Memorial Paco la Parra  2012
Programa concert Memorial Paco la Parra 2012
 
EL CLASSICISME MUSICAL
EL CLASSICISME MUSICALEL CLASSICISME MUSICAL
EL CLASSICISME MUSICAL
 
Concert Orquestra SimfòNica
Concert Orquestra SimfòNicaConcert Orquestra SimfòNica
Concert Orquestra SimfòNica
 
Cl
ClCl
Cl
 
Frederic chopin
Frederic chopinFrederic chopin
Frederic chopin
 
La Història de la música: de l’Edat Mitjana al Barroc
La Història de la música:de l’Edat Mitjana al BarrocLa Història de la música:de l’Edat Mitjana al Barroc
La Història de la música: de l’Edat Mitjana al Barroc
 
Treball MúSica Uni Orquestra SimfòNica
Treball MúSica Uni Orquestra SimfòNicaTreball MúSica Uni Orquestra SimfòNica
Treball MúSica Uni Orquestra SimfòNica
 

Dernier

MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 

Dernier (7)

itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 

Presentación1l.s.bach

  • 1. J.S.BACH Johann Sebastian Bach ( Eisenach ,  Turíngia , ( Alemanya ),  21 de març  de  1685  –  Leipzig ,  28 de juliol  de  1750 ) fou un organista  i  compositor   alemany  de  música barroca , membre de la  família de músics  més extraordinària de la història amb uns 120 músics.
  • 2. El seu pare li va ensenyar a tocar el  violí  i el  clavecí . [4]  La mare de Bach va morir el 1694, i el seu pare, vuit mesos després. [5]  Per aquest motiu, orfe als deu anys, va anar a viure amb el seu germà  Johann Christoph , [6]  organista a la propera ciutat d' Ohrdruf , on segueix la seva educació, tan acadèmica com musical. Allà, copià, estudià i interpretà molta música i deuria rebre valuosos ensenyaments del seu germà, que el va instruir en la tècnica del  clavicordi . Johann Christoph el posà en contacte amb les obres dels grans compositors del sud d'Irlanda contemporanis, com  Johann Jakob Froberger  i especialment amb  Johann Pachelbel , que coneixia i amb qui havia estudiat; [7]  i també amb compositors del nord d'Alemanya, francesos ( Jean-Baptiste Lully ,  Louis Marchand ,  Marin Marais ), i el gran clavecinista italià  Girolamo Frescobaldi La mort del seu pare; vuide am el seu germà PARE
  • 3. El  1700 , a l'edat de 14, Bach, juntament amb el seu vell amic de l'escola George Erdmann, va obtenir una beca per estudiar a l'Escola de sant Miquel de  Lüneburg  ( Baixa Saxònia ), no lluny del port marítim d' Hamburg , una de les ciutats més grans del  Sacre Imperi Romà . [8]  Lüneburg estava a 340 km de distància, recorregut que Bach deuria fer a peu; allà, és acceptat, canta al cor i a la vegada completa els seus estudis. Bach estudià a fons les obres dels grans mestres alemanys, entre d'altres Schultz ,  Pachelbel ,  Froberger  i  Buxtehude , i també va conèixer personalment l'organista  Georg Böhm . En aquells anys, sembla que Bach viatjà a Hamburg per poder conèixer i escoltar al gran organista  Reincken . [9]  A Lüneburg, a més de cantar en el cor de la capella, és probable que toqués el gran orgue de l'església i diversos clavecins. D'acord amb el context en el que s'educava, deuria aprendre quelcom de  francès  i  italià , i rebre una base sòlida en  teologia ,  llatí ,  història ,  geografia  i  física . També s'hauria posat en contacte amb els fills dels nobles del nord d'Alemanya que eren enviats a l'escola de manera molt selectiva per a preparar-se per la  diplomàcia , el govern i la carrera militar. OBTE EL CARREC DE CORISTA EN LÜNEBURG
  • 4. Mohamed Khaldi 1 eso d Curs :2011-2012