2. Introducció a
l’economia de l’empresa
1
L’empresa és un agent
econòmic que organitza
eficientment els factors
per produïr béns i serveis.
3. Secció 1
Característiques de Béns: Són tots aquells productes tangibles (materials,
immobles, capital...)
l’empresa Serveis: Són tots aquells productes que són difícilment
evaluables econòmicament.
Característiques
Beneficis: Diferència d’ingresos totals menys gasts
1. Realitzen la seua activitat per obtenir beneficis totals
2. Estan sotmesos a riscos que les poden portar a
situacions d’insolvència financiera.
Capital humà: Es divideix en assalariats i empresaris.
3. Persegueix objectius parcials, com són: Els Empresaris: aasumeixen riscs (excepte a les grans
aconseguir la màxima producció de béns i empreses). Els Treballadors aporten treball a canvi de
serveis, disminuir costos i serveis, ampliar remuneració.
nínxols de mercat...
4. Si cotitzen en borsa, el seu objectiu serà
maximitzar el valor de les seues accions. Capital físic: Béns que integren el patrimoni
empresarial.
5. Les empreses solen organitzar-se per àrees.
Entorn: Condiciona l’activitat, per exemple quan hi ha
crisi hi ha disminució de demanda.
2
4. Secció 2
Funcions i objectius Objectius De L’empresa
de l’empresa 1. Objectius econòmics: Maximitzar beneficis.
Creixement empresarial, maximitzar la rentabilitat,
increment de la productivitat*.
Funcions De L’empresa 2. Objectius socials: Creació de llocs de treball,
increment del nivell d’industriañització; recuperació
1. Funció de direcció: Planificar, organitzar, a càrrec del patrimoni, formació els treballadors, millora de
de l’equip diretiu o lempresari. condicions laborals...
2. Funció d’administració: Gestió de béns, 3. Objectius estratègics: Es plantegen a llarg plaç.
contabilitat, nòmines... 4. Objectius tàctics o operatius: Es plantegen a curt
3. Funció de producció: Planficació, control de plaç.
qualitat, mètodes... Rentabilitat: beneficis / actius (recursos propis)
4. Funció comercial: Equip de ventes i marketing
5. Funció personal: Planificació de personal, treball o
formació
6. Funció d’I+D: Investigació i desenvolupament de
noves tècniques
3
5. Secció 3
Organització de Els principis d’organització són pautes amb
objectius orientatius per a la direcció de l’empresa.
l’empresa Aquests principis són:
- Definició i objectius de l’empresa.
- Unitat de comandament: Cada subordinat té un sol
superior.
- Autoritat i responsabilitat: A més poder, major
L’empresa és un sistema compost alhora per diferents responsabilitat, graduació o jerarquia de l’autoritat.
subsistemes que configuren la seua estructura.
- Homogeinitat de feines i equilibri en la organització.
En una empresa les operacions precises per l’obtenció
del producte són numeroses i es necessiten persones
especialtzades per diferents feines. La divisió del treball
és la raó mateixa de l’organització.
4
6. Secció 4
Tipus d’empreses Segons Sector
1. Primari
Agricultura, pesca, mineria...
2. Secundari
Indústria, construcció...
Segons Mida De L’empresa:
3. Terciari:
Hi ha dos criteris de classificació, segons nº de Serveis, comerç...
treballadors o bé per nº de ventes anuals.
Segons Propietat Del Capital
1. Grans empreses:
+250 treballadors o bé de 50M€ en ventes 1. Públiques
2. Mitjana empresa: 2. Mixtes
50 - 250 treballadors o bé fins 50M€ en ventes 3. Privades
3. Petita empresa:
Unió temporal d’empreses (UTE)
10-50 treballadors o bé fins 10M€ en ventes
Típic en la construcció, on un conjunt d’empreses
4. Microempresa:
s’ajunten per participar en una adjudicació pública d’una
1-9 treballadors o bé fins a 2M€ en ventes obra. Ls empreses mantenen els seus estatuts jurídics
5
8. Secció 1
Factors de Altres Conceptes
producció Economia:
L’economia estudia com les societats administren uns
recursos escassos per produir béns i serveis i
distribuir-los entre els diferents individu.
Els factors de producció (imputs) són els recursos
utilitzats per produir béns i serveis. Els factors de Macroeconomia:
producció venen determinats per:
Estudi de fenòmens que afecten al conjunt de
l’economia, com per exemple la inflació, l’atur, el
Terra (recursos naturals): Tot el que aporta la natura creixement...
Treball: El temps i les capacitats intelectuals dedicades Microeconoima:
a les activitats productives.
Estudi de la mesura en que les llars i les empreses
prenen decisions econòmiques i la forma en que
Capital: Els béns dedicats a produir altres béns. interaccionen els mercats.
7
9. Secció 2
Principals variables 1. PIB
Valor de tots els béns i serveis finals que es generen en
macroeconòmiques una economia durant un periode de temps.
Molts cops no es pot equivaldre a mesures de benestar
social ja que pot està concentrat en uns quants
Variables: Càlcul del PIB
Hi ha dos estimacions, o bé pel mètode de l’oferta o be
1. Creixement i PIB pel mètode de la demanda.
2. Atur
Mètode de l’oferta (valor afegit): Es suma tota l’oferta
3. Inflació d’agricultura, Indústria, serveis, se sumen els impostos
indirectes i se li resten les subvencions de l’estat.
4. Dèficit públic
5. Comerç exterior Mètode de la demanda (Gast): Es fa un càlcul de tot el
que gasta l’economia nacional. És una suma del
6. Tipus de canvi
consum privat, públic, de la inversió produïda i se li
afageix el balanç d’exportacions i importacions.
La política macroeconòmica està integrada per un Càlcul del PIB
conjunt de mesures governamentals destinades a influir
sobre la marxa de l’economia en tot el seu conjunt. g=(PIB2-PIB1)/PIB1
8
10. 2. Atur 3. Inflació:
Taxa d’atur: Població aturada / Població activa x 100 Augment general dels preus. Es calcula a partir de l’IPC
(Índex de Preus del Consum). L’IPC permet agragar
Població activa: Nº d’ocupats + Nº aturats
ennomés un valor el preu de milaers de productes.
Taxa d’activitat: % de la població adulta que és activa. Engloba exclussivament els preus de béns i serveis de
consum final.
Atur friccional: Nivell mínim d’atur
L’IPC es calcula com una mitjana ponderada d’una
Atur estructural: Discordància entre capacitats laborals
cesta de consum de béns. El preu de cada un es
i oprtunitats laborals.
pondera pel percentatge de gast que suposa en relació
Atur per insuficiència de demanda: Quan la producció la renta d’una família mitjana.
és baixa.
L’IPC està representat en base de 100. és a dir l’any
base l’IPC és de 100; si l’any següent augmenta a 110,
els preus de consum han augmentat un 10%.
L’evolució dels preus d’una economia es mesura a
través de la taxa d’inflació que es defineix com
l’increment percentual del nivell general de preus durant
un any.
Taxa d’inflació: = ((IPC2 - IPC1) / IPC1) X 100
9
11. IPC o inflació subjacent: 4. Dèficit públic:
S’exclou del càlcul l’energia i els aliments, que és el que Exixteix dèficit quan els gasts de l’estat superen als
més varia. ingressos de l’Estat en un periode detreminat,
IPCA: Índex de preus del consum armonitzat normalment un any. El deute és una acumulació de
dèficits.
L’Índex de preus del consum armonitzat és un indicador
estadístic que el seu objectiu es poder comparar els Quan hi ha més ingresos que gasts, direm que hi ha
valors d’inflació amb la resta de la Unió Europea. superàvit.
Deflació: És una inflació negativa, quan els preus Prima de risc: Interés diferencial que es paga pel deute
baixen relacionat en base el deute alemany.
Estaflació: Inflació més recessió econòmica
5. Comerç exterior:
Balança comercial: Mesura el saldo net de les
exportacions d’un país a la resta del Món menys les
importacions.
Superàvit comercial: Quan un país té més
exportacions que imprtacions.
Dèficit comercial: Quan un país té més importacions
que exportacions.
10
12. Variació de pes mexicà i yuan respcte l’euro:
6. Tipus de Canvi:
És la relació en que una persona pot intercanviar la
moneda d’un país a un altre.
Apreciació: És possible comprar més moneda extrangera
Depreciació: És possible comprar menys moneda
extrangera.
7. PIB Nomnial / PIB Real:
Si el PIB creix, pot ser que en termes reals no creixi
(augmenti la producció) sinó que hi ha un augment del PIB
degut a un augment de l’IPC. En aquests casos diem que
ha crescut nominalment però no real.
PIB real = (PIB nominal / índex de preus) x 100
11
13. La Demanda i
l’Oferta
3
La demanda és creada pels
consumidors, mentre que
l’oferta és creada pels
productors a través dels
productes. La interacció de
l’oferta i la demanda crea el
preu del producte.
14. Secció 1
La demanda Desplaçament de la demanda
La demanda varia depenent de:
1. Preu del bé
2. Preu béns relacionats. Poden ser:
- Substitutius: Si l’augment del preu del bé
relacionat provoca un augment de la demanda.
1. Relaciona el preu del producte A amb la quantitat
que els consumidors en demanen. - Complementaris: Si l’augment del preu del bé
2. Llei de la demanda: A preus alts menys demanda relacionat provoca una disminució de la demanda.
que a preus baixos. 3. Gasts
3. El que es demanda depén del preu, qualitat,
4. Rent: Normalment un augment de la renta significa
escassetat...
un augment de la demanda.
4. Considerant aquests factors estables hi ha variació
Depenent de com es comportin respecte la variació de
de Q (demanda) degut a:
la renta poden ser:
QA = f (PA, PB, R, G)
Béns normals: Augment de R porta a augment de Q.
PA= preu, PB= Preu béns relacionats, R= renta,
Béns inferior: Augment de R comporta disminució de Q.
G= % gast respecte la renta
13
15. Secció 2
L’Oferta Desplaçament de l’oferta
L’oferta variarà depenent de:
A més tecnologia (h), més oferta; degut a la disminució
dels costos de producció.
Funció I Corba De L’oferta Un augment dels preus dels factors de producció (r), fa
disminuir la oferta.
- Funció Oferta: QA = f (PA, PB, r, h) on
r: preus dels factors i h: factors tecnològics
Relació de demanda o oferta:
- Hem de distingir entre béns relacionats a l’oferta o
- Llei de l’oferta: Amb un n augment del preu es
producció i béns relacionats a la demanda
provoca una major producció per part de les empreses
Exemples:
Cotxes - assegurances > relació de demanda
Fusta - serradures > relació d’oferta
14
16. Secció 3
Preu d’equlibri, Preu Màxim
L’estat considera que el preu d’equilibri és massa alt i
màxim i mínim estableix un preu màxim. Això fa que hi hagi escassetat
(Hi ha més demanda que oferta), per tant s’ha de
gestionar els productes de tal manera que es reparteixin
Preu d’Equilibri de forma més equitativa possible )
Es troba degut a la intersecció de la corba de la Preu Mínim
demanda i la corba de l’oferta.
L’estat estableix un preu mínim perquè els guanys són
Preus per sobre de la intersecció indiquen excedent,
insuficients pels productors (exemple dels agricultors)
(Més oferta que demanda)
Preus per sota del preu d’equilibri indiquen escassetat, D’aquesta manera es produeixen excedents (Hi ha més
ja que hi ha més demanda que oferta. oferta que demanda); per tant s’ha de gestionar els
excedents i no poden retornar al mercat perquè farien
baixar el preu del producte altre cop. (Si és possible
s’exporten).
Una altra opció és el preu subvencionat, on l’estat
subvenciona el producte (La diferència entre el preu
d’equilibri i el preu mínim o final); d’aquesta manera no
es generen excedents.
15
17. Secció 4
Elasticitat 2. Determinants de l’elasticitat
1. Naturalesa de les necessitats que satisfan el bé.
-Els béns necessaris tenen elasticitats menors que
1 (inelàstics).
1. Elasticitat Del Preu De La Demanda
-Els béns no necessaris són elàstics (majors que 1)
És la mesura del grau en que la quantitat de demanda 2. Disponibilitat de béns substitutius: Si un bé té molts
d’un bé respon a les variacions del seu preu. substitutius la demanda serà més elàstica.
3. Proporció de temps considerat: Els canvis de consum
es noten a llarg plaç.
Demanda elàstica: El canvi en la quantitat de demanda
és més alt que el proporcional al preu.
Demanda inelàstica: La distribució de la quantitat
respecte el preu és menys que proporcional al preu.
16
18. En una gràfica, l’elasticitat és representada pel pendent 3. Elasticitat creuada
de la corba.
Medeix la sensabilitat de a quantitat de demanda d’un
Perfectament inelàstica (E= 0): Una variació del preu no bé davant variacions dels preus dels béns relacionats.
suposa canvi de demanda. Corbes de 90º.
-Béns substitutius: Elasticitat creuada positiva
Perfectament elàstica (E = ∞): Una variació del preu, els
consumidors demanden qualsevol quantitat. -Béns complementaris: Elasticitat creuada
negativa
En pendents de 45º: Depén del moment Pot ser elàstica
o inelàstica.
4. Elasticitat renta
Mesura la resposta de la demanda quan hi ha canvis de
renta.
-Bens normals: Un augment de renta significa un
augment de l’oferta d’aquest bé. Tenen elasticitat
creuada positiva. Es diferencien els necessaris i els de
luxe E = >1.
-Béns inferiors: Un augment de la renta significa una
disminució de la demanda d’aquest producte
17
20. Sección 1
Funció de producció Llei de rendiments decreixents
Quan hi ha un factor fix sempre tindrem un màxim en la
funció de producció, encara que tinguem un factor
variable que vagi creixent. Per seguir creixent hauriem
d’augmentar la dotació del factor fic per augmentar la
producció, però llavors ja no serà la mateixa funció de
producció.
Relaciona els imputs amb els outputs obtinguts.
La funció de producció no pot ser sempre creixent, sinó Producte Mitjà (PMe)
que creix, arriba a un màxim i baixa. # La millora Indica la productivitat: PMe = outputs / inputs = Y / L
tecnològica permet produir més amb els mateixos
recursos. Producte marginal (PMg)
Indica quan varia el producte total a l’augmentar en una
unitat del factor. PMg = ∆Y / ∆L
Si PMg > PMe llavors la productvitat creix
Si PMg < PMe llavors la productivitat decreix
Dins els outputs hi ha els factors variables i fixos.
19
21. Funció producció de 2 factors variables Alhora de decidir la combinació dels dos factors, es
triarà l’opció que minoritzi costos.
Funció de producció que depén de dos factors variabes.
Y= f (K, L) k L Cost total
A 1 2 2+8
Preu de K = 2
Per represenatar la funció de producció de dos factors B 2 1 4+4 Preu de L = 4
variables utilitzarem les isoquantes. Separa C 3 1 6+4
gràficament de les opcions tècnicament ineficients i les
tècnicament eficients. Si sabem el preu de L (PL) i de K (PK) obtenim el cost
total de les opcions (CT).
En aquesta gràfica es
produeix el mateix en A que en A i B són tècnicament eficients perquè tenen menys
B, l’únic que varia és que en A factors que C, que té més factors ( 4 ).
c hi ha més factor X1 i menys
X2 i en el B hi ha més X2 i Alhora l’opció A és econòmicament ineficient i la B és
menys X1.
econòmicament eficient, altrament la C també és
ineficient econòmicament.
El punt C és tècnicament
ineficient. -Eficiència tècnicament: Ens fixem en el Nº de factors.
És eficient aquella opció que comporta menys factors.
-Eficiència econòmicament: Ens fixem en el preu dels
Quan tenim diversos factors de producció variable és
factors (Costos). Serà eficient l’opció que menys costi.
possible que es puguin substituir entre ells.
20
22. Les isoquantes: Representen gràficament les opcions Combiació òptima de factors
que són econòmicament eficients.
Per trobar la K, L amb mínim cost, unim les dues
gràfiques. S’ha de tenir en compte que pot ser que
tinguem un límit de capital o treballadors que ens faci
decantar una opció o una altra.
Isoquantes de factors
insubstituibles.
Isoquantes quan els factor
són perfectament El punt O, serà el punt òptim, és la tangent de l’isocost
substituibles. S’afavorirà amb l’isoquanta.
el fctor més barat.
21
23. Combinació òptima de factors Canvi tècnic vist en isoquantes:
Es produeix el mateix amb menys factors (canvi tècnic
per millora tecnològica) o bé es produeix més amb els
mateixos factors.
Canvi tècnic vist en funció de producció:
Canvi tècnic vist en FPP (Frontera de possibilitats de
producció):
22
