2. T EMA 1
INTRODUCCIÓ A
LA SILVICULTURA
Què és la silvicultura?
-Cultiu dels boscos o monts.
-La silvicultura és la ciència de manejar o
gestionar les masses forestals de tal
manera que mantinguin les seves
propietats biològiques alhora que
proporcionen béns i serveis de manera
persistent.
3. S ECCIÓ 1 1. Terreny Forestal:
Terreny forestal i utilitats ● Tot allò que no és terreny agrícola ni urbanitzable.
● Terrenys conflictius: Les plantacions de pollancres així com
d’altres arbres de producció i torn ràpid com les pawlonies i
eucaliptus són anomenats terrenys forestals temporals, és un
terreny de característiques entre forestals i agrícoles.
PUNTS
1. Terreny forestal
2. Diversitat i importància dels monts espanyols
3. Funcions del bosc
4. Utilitat de les repoblacions
5. Tipus de repoblacions
Plantació de populus (terreny forestal temporal)
2
4. 2. La diversitat i importància dels monts espanyols 3. Funcions del bosc
● Els monts espanyols es caracteritzzen per la seua diversitat 1. Funció productiva: fusta, pastoreig, aprofitaments no
ecològica, específica, estructural i funcional. fustaners
● Importància del bosc: 2. Funció ambiental: capatdor de CO2, regulador hídric,
purificador d’aire
- Bosc com a protector d’energia frenant pluges torrencials, i
3. Funció social: lleure
actua com a regulador del cicle hidrològic.
4. Funció patrimonial: patrimoni medioambiental
- Element de protecció del sol
- Fre d’allaus a l’alta muntanya
4. Objectius de les repoblacions
1. Fusta
2. Recreatiu
3. Protecció
4. Fauna i pastures
5. Productes no fustaners (pinyó, suro, plantes apícoles...)
Les repoblacions poden ser arbustives o herbàcies quan els
objectius son protectors o bé quan les característiques ecològiques
no permeten la implantació d’un bosc.
A dalt, bosc alpí a Ordessa i a baix erosió hídrica per falta de coberta vegetal
3
5. S ECCIÓ 2 1. Productes silvícoles:
Silvicultura i Producció ● Productes directes: Són quantificables i tenen un preu de
mercat, es poden extreure mitjançant una gestió del bosc.
Exemples: fusta, suro, resina, fruits, caça...
● Productes indirectes: Aquells que donen benefici a la societat
però no són evaluables econòmicament.
P UNTS 2. Planificació de la densitat de repoblació
1. Productes sílvicoles: productes directes i ● Segons l’ús que se li doni:
indirectes
-Aprofitament apícola
2. Planificació de la densitat de repoblació
-Aprofitament de fongs
3. Intensitat d’actuacions: silvicultura intensiva i
-Protecció hidrològica i de l’erosió
silvicultura extensiva
4. Grau i tipus d’actuacions: silvicultura activa,
Repoblació per a pastures (Devesa extremenya de carrasca)
4
6. 3. Intensitat d’actuacions 4. Grau i tipus d’actuacions
● Silvicultura intensiva: S’intervé freqüentment, major grau ● Silvicultura activa: El silvicultor guia la massa, selecciona uns
d’intervenció, cicles curts (Eucaliptus sp. , Populus sp. , Pinus arbres preferents. Exemple: fusta de qualitat.
radiata... )
● Silvicultura passiva: Menor intervenció del silvicultor. Es
● Silvicultura extensiva: Menor grau d’intervenció, actuacions limita en dossificar la competència.
de baix impacte. La major part de les masses forestals estan
gestionades amb aquesta mena de pràctiques.
A l’esquerra, gestió extensiva del bosc de faig; a la dreta gestió intensiva d’eucaliptus A dalt, gestió passiva, amb dossificació de sotabosc, a baix gestió activa de castanyer
5
7. ● Silvicultura monofuncional: Un únic objectiu.
● Silvicultura plurifuncional: Més d’un objectiu o funció.
● Silvicultura general: Aplicació i utilització de bases i principis
silvícoles universals.
● Silvicultura aplicada: Aplicada a una àrea climàtica en
concret. Exemple: silvicultura atlàntica, tropical o mediterrània.
A l’esquerra plantació plurifuncional (pastura i producció) a l’esquerra plantació Usos del sector forestal
monofuncional (producció) d’eucaliptus
6
8. SECCIÓ 3
Els Boscos a Catalunya,
Europa i el món
1. Boscos de Catalunya
1. A Catalunya representen el 61% del terreny forestal.
2. El 80% són de titularitat privada
2. Boscos d’Europa
1. Representen el 47% de la superfície europea i creix un 0,8%
l’any.
2. El 91% són públics.
1. Boscos del Món
1. Representen el 25% de la superfície terrestre.
2. Hi ha un balanç negatiu pel que fa al creixement del bosc.
Disminució dels boscos als països en desenvolupament i
augment de la superfície atbrada en països desenvolupats
3. Els 7 països que controlen més de la meitat dels boscos:
Rússia, Canada, Brasil, EUA, Congo, Indonèsia i Xina.
7
10. 1. Dinàmica Històrica
Tipus de dinàmiques Hi ha hagut 4 grans glaciacions durant el Pleistocè i l’última
(Würm), es produï fa 10000 - 12000 anys i va marcar l’inici
de l’holocè.
Les conseqüencies d’aquestes glaciacions van ser
l’empobriment del nombre d’espècies arbòries degut a les
barreres geogràfiques que dificultaven les migracions
d’espècies.
El clima influeix molt en la dinàmica històrica. El bosc d’ara
no és el mateix de fa 7000 anys.
1. Dinàmica històrica:
8000 aC
Vents freds i secs
És la que fa que en una zona hi hagi uns
4000 - 2000 aC
Calentament, expanció del bosc
boscos o uns altres.
2000 aC
Contrasts tèrmics: Canvis succesius de la
2. Dinàmica entre formacions vegetals (succesió):
vegetació.
Succesió vegetal, quan una comunitat dóna
lloc a una altra.
Efectes del canvi climàtic
3. Dinàmica d’una massa:
Segons el clima una espècie habita una zona o una altra
Creixement dels individus, augment o
depenent del seu caràcter competitiu, llavors si varia el clima
disminució de densitat de pesu...
variaran les masses i es produiran migracions.
Actualment esxisteix una migració en el gradient altitudinal.
En la silvicultura hem de pensar en anys vista i predir
aquestes migracions.
9
11. Els boscos naturals i potencials Models de succesió vegetal
Bosc natural: Bosc que no ha intervingut l’home De més climàcic a més regressiu:
La majoria dels boscos mediterranis no són naturals, des de fa Òptim natural: Bosc format per les espècies climàciques de
molt de temps s’han aprofitat i han tingut pertorbacions la zona.
afavorides per l’home (tala, foc...) o no (sequera, ventades...).
Bosc esclarissat: Apareixen arbusts o espècies de mescla,
Bosc potencial: Bosc que en condicions naturals hi podria freqüents espècies de fabàcies.
crèixer en una zona amb determinades característiques
Etapa de pinedes: Desapareixen per complet les espècis
climàtiques i fisiogràfiques. Actualment degut a l’home, hi ha
climàciques i apareixen espècies de Pinus i de matollar heliòfil
pocs boscos potencials.
(cistàcies o ericàcies).
Etapa de matollar: Absència ‘estrat arbori dominant.
2. Dinàmica entre formacions Predomini d’espècies lamiàcies i asteràcies.
vegetals (succesió) Etapa de prat: Predomini de plantes herbàcies (poàcies)i
algun matoll isolat, presenta fenòmens erosius.
Succesió vegetal: Procés en el que el bosc passa d’una etapa
primària a una climàcica.Està condicionada per les Sòl desertitzat: Coberta vegetal ínfima, pèrdua de sòl
pertorbacions que al produir-se reinicien el cicle de nou. elevada.
Les etapes serials (etapes de la succesió) poden ser regressives
(amb pertorbacions) o bé progressives (sense pertorbacions)
No totes les vegetacions estables sónb climàciques:
Classes de pertorbacions: incendis, erupcions volcàniques,
- Intrazonalitat: El sòl condiciona la vegetació.
extrems climàtics (sequera, ventades, gelades, allaus...),
plagues i antròpiques. - Azonalitat: El relleu i els accidents geogràfics condicionen
la vegetació.
Per tal de prevenir els incendis podem modificar la
continuïtat del bosc, o canviar l’estructura de la massa.
10
12. 3. Dinàmica de les masses Forestals
Exemple d’avet o pícea de Centraeuropa
- Fase òptima: Màxim creixement i abundància. Massa
vigorosa amb estructura regular.
- Fase d’envelliment: Envelliment de la massa, regeneració
d’espècis d’ombra.
- Fase de destrucció: La major part dels arbres són vells,
apareixen clarianes i hi ha més regeneració.
- Fase de massa irregular: Individus de totes les classes
d’edat, tendeixen a regularitzar-se i a donar lloc altre cop a la
fase òptima.
Exemple masses mixtes de Nord-Amèrica
- Catàstrofe: Destrucció de biomassa viva
- Estabilització: Regeneració natural (20 anys)
- Creixement: Màxima producció (100 - 200 anys)
- Transició: Mort de peus
- Equilibri dinàmic: Mort compensada amb regeneració
11
13. C APÍTULO 3
Descripció
sílvicola de
les masses
forestals
Lorem ipsum dolor sit amet, suspendisse
nulla pretium, rhoncus tempor placerat
fermentum, enim integer ad vestibulum
volutpat. Nisl rhoncus turpis est, vel elit,
congue wisi enim nunc ultricies dolor sit,
magna tincidunt. Maecenas aliquam est
maecenas ligula nostra.
17. -Coeficient de forma (k): Relació entre el diàmetre a
mig fuste i el diàmetre normal
Estructura de l’arbre en K = d’ / D
massa -Coficient mòrfic (f): Relació entre el volum real de
l’arbre i el d’un cilindre del mateix diàmetre normal i
alçada.
V= f · AB · h ------> f = V / (AB · h)
-Índex d’esveltessa (e): Relaciona l’alçada en metres i
L’espècimen que creix en solitari ho fa d’acord amb l’òptim el seu diàmetre en centímetres.
possible de l’estació forestal on vegeta. Té un creixement e = h/d
diferent que si creix en massa; ja que no existeixen límits en el
desenvolupament d’arrels i copa.
Port e < 80
estable
Descripció de la forma que adopta la part aèria, està d’acord e (80 - 100)
inestable
amb el cànon de l’espècie. Els elements de definició són
e > 100
molt inestable
l’altura de l’arbre i la forma de la copa. L’aproximació de la
forma serà la diferenciació entre sòlids simples de revolució;
per exemples les coníferes tenen forma piramidal o cònica.
Per descriure la forma dels arbres s’utilitza: coeficient de
forma(k), coeficient mòrfic(f) i l’índex d’esveltessa(e).
16
18. Copa
Part verda de l’arbre. Desenvolupa les següents funcions: Estructura de l’arbre en massa
- Fotosíntesi i capacitat de produir biomassa.
- Producció de fruita i regeneració. Port
- Transpiració i transport de saba i aigua. -Port més cilíndric
- Estabilitat de l’arbre enfront de la neu o el vent. -Coeficients de forma i mòrfics més petits
Índexs referents a la copa: Copa
- Percentatge de copa: Longitud de copa/Longitud de -Copa méspetita
fust x 100
-En funció de la posició fisiològica
- Relació de copa: Longtud de copa / Longitud de fust
Arrel
-Limitades lateralment
Arrel
-Presència de conexions i fusions
Principals funcions
-Anclatge
Les pertorbacions i la competència poden modificar els
-Absorció d’aigua i nutrients patrons innats de les espècies. A partir de la forma de l’arbre
hem d’executar una resposta determinada havent entès la
-Emmagatzemament de nutrients seua història.
En alguns casos poden rebrotar i fusionar-se amb altres
espècimens. L’estructura radicular depén de l’espècie i les
condicions edàfiques.
17
19. Les espècies de llum no toleren l’espessor, per això les podes
naturals hi són freqüents en aquestes espècies.
Temperament Sota la coberta d’espècies de llum, donada la pocaa opacitat de
copa, hi poden crèixer arbusts.
Les espècies s’ombra a l’arribar a l’edat de perxada necessiten
total iluminació.
El temperament influeix en la duració de classes naturals
d’edat, mètode de regeneració, tractaments de millora, etc...
El temperament pot modificar-se depenent de:
Càracter d’una espècie vegetal pel que tolera o exigeix certs
graus d’intensitat d’insolació en les seues primeres edats. - Latitud: Q. robur és de llum a Europa i de semillum a
Catalunya.
-Espècies d’ombra
- Edat: Les espècies en la etapa jove resisiteixen més a
-Espècies de semiombra l’ombra que quan són adultes.
-Espècies de semillum
-Espècies de llum
Les espècies de llum requereixen una alta iluminació per
prosperar durant les primeres edats.
Les plantes d’ombra o semiombra pateixen danys danys
durant l’etapa primària si tenen excés d’insolació.
La regeneració d’espècies de llum es produeix amb escassa o
nula espessor.
18
20. T EMA 6
Regeneració
natural
La regeneració natural és un procés
espontani, que s’origina com a resposta
d’un ecosistema enfront una
colonització d’un nou sistema natural,
una pertorbació (ja sia natural o
antròpica) o bé enfront una restauració
d’una massa envellida (substitució
d’arbres vells morts per nous
plançons). És obtinguda per la
dispersió natural de llavors, pot ser
afavorida per tractaments sílvicoles.
21. Circumstàncies de la regeneració
Models i circumstàncies de - Colonització d’espais sense modificar prèvia a l’espessor.
la regeneració - Restauració de zones afectades per pertorbacions
- Regeneració natural induïda per tales que redueixen
l’espessor de la massa principal o bé regeneració natural
-Colonització: Regeneració de zones on no hi havia bosc.
- Restauració: Regeneració de zones que han patit un
Model en espècies d’ombra
incendi.
Òptim > envelliment > destrucció > regeneració > massa
irregular.
Regeneració artificial
A la fase òptima els arbres ocupen el 100%. Després a mesura
que es moren els arbres neixen nous arbres i creen una massa S’obtenen després d’una acció humana per sembra directa o
irregular. repoblació. A vegades es combina la regeneració naural amb
artificial.
Model en espècies de llum
Necessitat d’un espai de lliure, bé produida per una catàstrofe
o bé una intervenció humana per a regenerar. Són espècies
colonitzadores.
Pertorbació > creixement > transició > equilibri dinàmic >
massa irregular.
20
22. 1. Factors referents a l’estació
Factors que poden influir a Les espècies han d’estar adaptades a l’estació (clima,
condicions edàfiques, medi físic... ) però tot i aixi hi poden
la regeneració haver factors puntuals en que les plantes no estàn del tot
adaptades.
- Climàtics: gelades tardanes, dessecació per vent, excessiva
radiació...
F ACTORS QUE I NFLUEIXEN - Edàfics: Augment del nivell freàtic, salinitat...
- Competència: On se solapen nínxols ecològics de diferents
espècies.
1. Referents a l’estació
Els factors de l’estació no es poden canviar però es poden
2. Referents a la massa millorar i minimitzar a través de la silvicultura.
3. Referents al sòl i a la seua superfície
4. Referents al desenvolupament del disseminat
2. Factors referents a l’estació
5. Referents a la predació, plagues o malalties
La massa regeneradora ha de tenir suficient maduresa i
suficient llavor. La silvicultura ha d’actuar afavorint la
fructificació, disseminació i germinació.
-Aplicació de tales abans de la regeneració per tal
d’augmantar la il·luminació i afavorir a la fructificació.
-Selecció adequada d’arbres llavorers en funció de la
vigorositat, estabilitat i fructificació.
-Coincidir les tales de regeneració amb els anys bons de llavor.
21
23. 3. Factors referents a la superfície del sòl 5. Factors referents a la predació, plagues i
malalties
Factors que incideixen en l’arrelament i supervivència de les
plantes. Possibles dificultat degudes a: - Presència de malalties
- Compactació superficial deguda a pastoreig o maquinària. - Presència de ramats (predació de les plantes)
- Restes de tala i altres restes orgàniques que impedeixen - Presència de fauna silvestre (predació i deteriorament del
l’arrelament al sòl. regenerat)
- Empratització que impedeixen la germinació. Competència La presència de ramats i fauna silvestre és molt abundant en
per aigua i nutrients. alguns llocs, però es pot protegir el regenerat mitjançant
valles.
Per tal de facilitar l’arelament i descompactar el sòl
s’escarifica el sòl. A vegades amb l’extracció d’arbres i A vegades la fauna afavoreix la regeneració (zoocòria).
desbroçament s’aconsegueix descompactació i no cal
escarificació.
4. Factors referents al desenvolupament del
disseminat
- Lluminositat disponible en funció de les necessitats de cada
espècie (regulació de l’espessor). Quan hi ha excés d’espessor
hi ha mort per falta de llum. Si apliquem tales disminuïm
espessor i augmentem el regenerat.
- Els exemplars en estat de disseminat resisiteixen millor a
l’espessor, però s’ha de reduïr la espessor quan aquests
arriben a l’edat de plançoneda grossa.
- Competència entre altres espècies en masses mixtes.
22
24. - Mida: Pot ser fixa (1 m2 o més), també pot ser
variable, es a dir varia en funció de la presència de
Densitat suficient regenerat.
- Densitat de les parcel·les de mostreig: Sempre
depèn de la variabilitat de regenerat que hi hagi en
aquella zona.
La medició del regenerat es fa mitjançant un mostreig en
unitats que tinguin característiques d’estació que puguin ser
tractades en forma de rodal.
Densitat suficient
Rodalització: Divisió en unitats de terreny (rodals) per
pendents, unitats i altres característiques, de tal manera que
una unitat sigui homogènia fisiogràficament.
La densitat depén de:
Mostreig sistemàtic: En un rodal establim una malla
- Temperament: A més tolerància a l’ombra, densitats
quadriculada i en els punts d’intersecció de la malla fem
superiors.
una parcel·la de mostreig.
- Qualitat de l’estació: Menor densitat amb menor
Mostreig aleatori: Seleccionem un punt a l’atzar dins de
qualitat.
l’àrea.
- Funció preferent de la massa ( Segons espessor final
que volem del torn):
Tipus, mida i densitat de Parceles
2000 - 5000 peus / ha per espècies de llum
- Tipus: poden ser transectes, parcel·les quadrades,
10000 peus / ha per espècies d’ombra
circulars...
23
25. Aventatges de la regeneració natural
Fonaments de Regeneració
- Perpetuació d’ecotips adaptat a l’estació corresponent.
- Adaptació òptima de sisseminat a comndicions
microestacionals, afavoreix un creixement de les plàntules.
- Selecció natural per competència degut a l’elevada densitat,
ajudada per esclarissades.
- Possibilitat de crear o afavorir zones mixtes.
-La disseminació depén de característiques pròpies de
- Mínima alteració de l’estació per tales de regeneració.
l’espècie, vitalitat d’arbres pare i condicions ambientals.
- Menys gast econòmic que en regeneracions artificials.
-Fer coincidir tales de regeneració en anys de bona producció
de llavor i a través dels millors peus.
-Remoció lleugera del sòl per afavorir l’arrelament Desventatges de la Regeneració natural
- Necessitat de regular la lluminositat en funció del - Dependència de veceria de les espècies.
temperament de l’espècie.
- Superfícies regenerades no homogènies.
- Necessitat d’assegurar en les primeres etapes certa protecció
contra factors climàtics.
Es aconsellable preservar una - Necessitat d’esclarissades per excessiva densitat.
mínima coberta adulta.
- Limitació del bestiar.
- Quan el regenerat arriba a la fase de plançoneda grossa,
s’extreuen els arbres adults.
24
