Dossier de premsa de balanç del primer any de mandat de Trias

1. Balanç Primer
any de Mandat
(Trias)
Barcelona, 02 de juliol de 2012
Grup Municipal Socialista (GMS)
www.grupsocialistesbarcelona.cat

2. Un any de mig govern: Trias administra la ciutat, però
ha estat incapaç de governar-la.
El govern de la ciutat exigeix dues funcions bàsiques: administrar les competències
municipals i definir i gestionar un projecte de ciutat que afronti els reptes
contemporanis. L’administració quotidiana es recolza, sobretot, en la cultura de la
organització municipal i en la capacitat del cos de funcionaris i treballadors públics. El
projecte de ciutat, en canvi, és on pren sentit la política en majúscules.
El primer any de govern Trias va començar amb un traspàs exquisit i amb una gran
dosis de continuisme en la gestió de les competències municipals. El nou alcalde
heretava un Ajuntament amb una sòlida salut financera i uns treballadors altament
qualificats. El govern actual va optar pel continuisme en molts àmbits de l’administració
municipal. Aquest element positiu, però, s’ha anat enterbolint fruit, sobretot, de les
retallades pressupostàries de la Generalitat en tots els serveis de gestió compartida
(educació, cultura...) i per algunes decisions errònies que han afectat al dia a dia. El
que es podia considerar una continuïtat positiva està convertint-se en inèrcia mancada
d’energia.
En allò que el govern actual ha estat més incapaç és alhora de definir i posar en marxa
un projecte global per la ciutat, un horitzó a mig i llarg termini que aprofiti al màxim les
potencialitats de Barcelona per afavorir el creixement econòmic i estableixi un vertader
pla de xoc per contrarestar els efectes socials negatius de l’actual crisi econòmica. La
manca de projecte global va afeblint el lideratge de l’Ajuntament i anirà generant la
percepció de desconcert. Aquest efecte es percep en diversos àmbits com la
subordinació a la Generalitat posant en perill la salut econòmica de l’Ajuntament, o en
l’acceptació resignada de projectes com Eurovegas (malgrat les primeres reticències
de l’alcalde).
L’altre gran problema del govern actual és la feblesa. Mai l’Ajuntament havia tingut un
govern recolzat de manera tant minoritària. La incapacitat per articular una majoria
estable es deu a l’escàs lideratge de l’alcalde Trias vers els seus propis regidors, molts
d’ells més preocupats a que passi la seva que a contribuir en un projecte col·lectiu. Al
menys s’hi troben tres lògiques poc complementàries: el futurisme tecnològic de l’àrea
d’Hàbitat Urbà de llenguatge confús i projectes grandiloqüents (portes de Collserola,
blau@ictinea, port de luxe,...); la deriva identitària a l’àrea de cultura que poc a poc
anirà apagant el nervi cosmopolita del sistema cultural de la ciutat, i el neoliberalisme
conservador de l’àrea de Promoció Econòmica impertèrrit al drama de l’atur a
Barcelona. L’àrea social resta sempre amagada i sense un discurs propi que la situï en
el centre de l’activitat del govern. Un projecte de ciutat ha d’aconseguir alinear
objectius i estratègies de totes les àrees municipals, subordinant els interessos
particulars a una visió general que faciliti, alhora, la comprensió i participació per part
dels ciutadans.
Manca de projecte, subordinació al Govern i feblesa política són tres atributs d el
govern Trias que juguen en contra dels interessos de la ciutat. La bona salut
organitzativa i econòmica de l’Ajuntament, la inèrcia de projectes endegats en el
passat i la continuïtat en l’administració de les competències municipals, actuen com a
camuflatge de les debilitats del govern actual però progressivament s’aniran afeblint si
no es capgiren les debilitats. La greu situació de la ciutat i el país ho exigeixen.
El Grup Municipal Socialista ha passat el seu primer any a la oposició adaptant-se a un
rol desconegut. Ha substituït al seu president després de la renúncia de l’anterior
alcalde, Jordi Hereu, i ha fet una anàlisi acurada dels motius que van provocar la

3. derrota, així com la definició d’objectius i projectes per encarar el futur. Aquests dotze
mesos han servit per denunciar allò que ens ha semblat que anava en contra dels
interessos de Barcelona, però sobretot per continuar proposant alternatives i
estratègies de futur. En aquest terreny es va presentar un document alternatiu al PAM
que dibuixava un model de ciutat coherent i complex en el que s’apostava per tres
elements articuladors:
L’aposta per la educació, la recerca i la producció cultural. Les grans
transformacions de futur estaran més lligades als intangibles i a les capacitats
dels ciutadans, que als canvis físics urbans. Una ciutat laboratori que és
atractiva no només pel seu patrimoni, les seves platges i el clima, sinó per
esdevenir un pol cultural, creatiu i de recerca amb potència global. La capitalitat
cultural de Barcelona ha de donar, encara, un salt definitiu en l’escena global.
Els barris i la metròpoli, les geografies de la ciutat del segle XXI. Avui la ciutat
ja no és el municipi, és una taca urbana de 36 municipis absolutament
vinculada a la regió. I en aquesta dimensió, el barri pren un sentit especial com
a lloc on els ciutadans hi troben un dels seus marcs de socialització. Demanar
més govern metropolità és equivalent, a una altra escala, a exigir més Europa.
Tot forma part de la necessitat d’adaptar la governança a les noves exigències
econòmiques, socials i territorials. Per sortir de la crisi es indispensable un
projecte metropolità que resolgui infraestructures, aposti pel corredor
mediterrani i dibuixi noves centralitats econòmiques.
I el salari social és el tercer vector del nostre projecte per Barcelona, la ciutat
abona un salari ciutadà en forma de serveis públics (biblioteques, transport,
residus,...) però també ofereix un model de ciutat que ha de ser equilibrat
territorialment, sense barris excloents, amb un espai públic segur i de qualitat.
En definitiva, tot allò que la ciutat ofereix i que pal·lia les desigualtats. Avui
l’atenció s’ha de posar especialment en les polítiques d’ocupació, l’habitatge i
en la intervenció global en aquells barris més castigats per la crisi econòmica.
Aquests tres vectors s’han anat engruixint amb mesures i proposicions presentades al
llarg de l’any i han anat configurant un projecte global que aprofita el potencial de
Barcelona com a palanca per sortir de la crisi econòmica i, alhora, proposa un pla de
xoc per afrontar els greus dèficits socials que la pròpia crisi està produint. Barcelona
no és només un territori per administrar, és la oportunitat del país per trobar solucions
genuïnes a la difícil situació que estem travessant. Els socialistes a Barcelona no
pararem de proposar i dibuixar un projecte, d’oferir acord generós per enfortir l’acció
de govern. La qüestió és si el govern compta amb un lideratge capaç d’aprofitar la
oportunitat. Amb mig govern no n’hi ha prou per recuperar el lideratge, cal projecte
amb majúscules i capacitat de pacte.
Jordi Martí Grau, president del GMS

4. 1.Barcelona: la solvència financera
L’alcalde Trias va rebre sanejada i solvent amb
una ciutat
projectes de desenvolupament econòmic, estratègics
per a la Barcelona metropolitana.
Avui el govern municipal pot invertir més de 1.900 M d’euros
gràcies rigor amb
al que històricament s’han tractat les
finances municipals
Sanejada i solvent
409 M€ d’estalvi brut = 17,8% dels ingressos corrents (superior al
llindar del 15%)
1.347 M€ de deute = 53,7% dels ingressos corrents (inferior al llindar
del 60%)
Cost mitjà del deute = 2,8% l’any 2011
Factures pendents de pagament de l’exercici 2011, inferiors a 1.000 €
(Madrid: 1.017 M€)
El perill de la morositat de la Generalitat
D’acord amb les dades del compte General (anys 2010 i 2011), la
morositat de la Generalitat de Catalunya ha crescut un 70% en un sol any.
L’any 2010, de 108,3 milions d’euros de transferències corrents i de
capital reconegudes, quedaven pendents de pagament 56,7 milions a
finals de l’exercici (és a dir, un 52,4%). L’any 2011, d’un total de 100,3
milions d’euros, en quedaven pendents de pagament 89 milions (un
88,7%). Aquestes dades no contemplen el deute acumulat.

5. Ciutat amb projectes de desenvolupament
econòmic
Mobile World Congress
22@
BZ Barcelona Innovació (Zona Franca)
Desenvolupament de La Sagrera
BIZ Barcelona (Fira de l’emprenedoria)
Pla estratègic de turisme 2012-2015
Campus universitari del Besòs

6. 2. Gestió per inèrcia
Després d’un any de mandat el govern de Trias administra
però no governa.
Trias ha basat els 365 dies de Mandat en gestionar la inèrcia del
llegat socialista.
El govern de CiU ha arribat a l’Alcaldia de Barcelona, després de 32
anys a l’oposició, sense un model clar, definit i concret
de ciutat.
Després d’un any de Mandat, es constata una certa paràlisi de
Barcelona.
Balanç molt magre: Trias no ha iniciat cap projecte nou
a Barcelona, tot i tenir recursos per liderar la inversió i la
recuperació econòmica del país.
Hi ha hagut molta inflació declarativa, grans titulars i
poca concreció, poc contingut i resultats.
En aquests 365 dies hem constatat que el Govern municipal:
Ha fet seus alguns dels projectes i conceptes heretats,
En algunes accions més que acció de govern, Trias ha fet
demagògia.
Un gran nombre de les propostes endegades, les ha dut a terme
a instància del GMS
N’ha eliminat d’altres
Projectes i conceptes heretats:
Economia i Promoció Econòmica
Ciutat Solvent. Impuls vehicle elèctric. Capitalitat mundial de la
Telefonia Mòbil (MWC). Llei de Morositat. BIZ Barcelona. 22@.
Barcelona motor per sortir de la crisi. Capitalitat de la
Mediterrània. Marca Barcelona
Infraestructures i equipaments
Acabament obres tram central de l’AVE. Pla Empenta. Pla Buits.
Pla Cor de la Rambla. Cessió de Naus de Can Batlló. Cotxeres
Borbó. Impuls a la rehabilitació i l’eficiència energètica
Mobilitat i Seguretat
Ret Bus. Policia de Proximitat
Polítiques atenció a les persones i a la cohesió social
Programa ‘Àpats a domicili’. Polítiques d’Immigració i gestió
de la multiculturalitat. Cobrir el 100 per 100 de les beques
menjador. Projecte Radars

7. Esports
Pla Estratègic de l’Esport. Europeu de Natació. Jocs Olímpics
d’Hivern
Cultura
Èxit del Primavera Sound i el Sónar i Espais (Fàbriques) de
Creació
Projectes impulsats pel Govern a instàncies del GMS:
Economia i Promoció Econòmica
Pla de suport al Comerç Cultural de proximitat. Posar 10 milions
d’€ a BCN Activa
Urbanisme, equipaments, Noves tecnologies
Diagnòstic social per barris. Comissió de Glòries. Treballar
diversos projectes de reforma urbana: Besòs, Paral·lel, Eix Pere
IV. Retirada del Blau@Ictinea. Fer l’estudi de solars del Pla
Integral contra el Barraquisme. Tornar a posar punts Wi-Fi
retirats als barris
Mobilitat i Seguretat
Pla Integral de la Bicicleta . Continuïtat del Servei d’orientació
judicial de proximitat.
Polítiques atenció a les persones i a la cohesió social
Creació Comissió mixta sobre desnonaments. Suport a les
persones afectades per les preferents. Defensar les PIRMI
davant la Generalitat. Crear una línia de subvencions per
resoldre problemes d’ al·luminosi al Besòs. Programa d’Atenció
de Infància en Risc.
Educació
Invertir el 10% del PIM en I+R+D
Cultura
Pacte Cultural per Barcelona.
Acció de govern erràtica :
Escoles bressol
Economia i Promoció Econòmica
Comptabilitat SEC. Pagar a proveïdors en 30 dies. Les
bonificacions de l’IBI
Nova manera de governar
Dir acatarien les decisions de les majories als plenaris i no fer-
ho. Trepitjar carrer i els barris i no fer-ho. Pregonar als quatre
vents que plantaran cara a la Generalitat sota amenaça de
presentar un recurs i no fer-ho. Prometre Plans d’Actuació
participatius i no fer-ho
Gestió municipal
Millora de la tramitació de les llicències. Prometre creació de
comissions que no es reuneixen. Reduir en un 20% els
treballadors eventuals
Districtes
Regulació accessos del Park Güell
Normativa municipal
Regulació única per a terrasses i vetlladors en uns mesos
Urbanisme, equipaments, Noves tecnologies
Les Portes de Collserola. El Blau@Ictinea

8. Mobilitat i Seguretat
Descobriment de la coordinació entre cossos policials. Eradicar la
venda ambulant. Les motos pel carril bus. No pujar el preu del
transport públic per sobre de l’IPC
Neteja
Netejar de dia perquè es vegi més
Política comunicativa
Quantitat (el doble) de notes de premsa. Anunciar una reducció
dràstica de la publicitat.
comparativa següent entre el
Com a mostra la
primer any de mandat de l’alcalde Hereu i de l’alcalde
Trias en accions de Plenari.
Iniciatives Primer any Govern Primer any Govern Trias -2011
Hereu - 2007
Total Mesures 23 22
Govern
Total Informes 17 3
Propostes 281 166
d’acord
NOTES DE 650 1109
PREMSA

9. 3. Contradiccions i incompliments
manca projecte i model de ciutat.
A Trias li
En aquests 365 dies hem vist molta feblesa i molta
subordinació de l’alcalde Trias a la Generalitat i poca
defensa de la ciutat.
PROMESA TRIAS INCOMPLIMENT/CONTRADICCIÓ
Crear una taula de seguiment de - La creen, però no l’omplen de contingut.
la crisi amb els agents econòmics - Aquesta taula ja existia sota el nom de Pacte
i socials. Local per a l’Ocupació de Qualitat.
- Barcelona va ser la primera en crear-la
- CiU i PP no hi van voler participar, per motius
electoralistes.
Eliminar les despeses supèrflues - Ajuntament sanejat, inversor i solvent
de l’Ajuntament - Cessen 119 eventuals i nomenen, 119
eventuals
Donar prioritat a les polítiques -Continuisme absolut, cosa que significa
socials l’encert de l’anterior govern.
- Increment pressupostari insuficient per la
situació actual
Nou model policial per implantar -No és cert. Gestos sense continuïtat, com
“el guàrdia de barri” baixar la GUB al metro.
-GUB ha deixat de treballar per la convivència
Si bé és cert que ha disminuït l’índex de
victimització, també és cert que en alguns
barris ha augmentat força, com ara a Nou
Barris
Exigència per millorar el -L’únic que es nota és que Barcelona està
finançament de Barcelona pagant les retallades de Mas. Barcelona té un
delegat de la Generalitat en comptes d’un
alcalde
Replantejar projectes urbanístics: -No s’està replantejant res. S’estan trencant
“la nova manera de fer” que deia els grans acords i els grans consensos:
Trias Sagrera, Glòries, cobertura vies a Sants,
Gardunya...
Pla de manteniment i millora de -Única cosa feta: canvi d’horaris i regar de dia
la neteja per què tothom ho vegi.
-La Contracta de la neteja va ser una prioritat
que s’està desdibuixant
-Des dels barris es confirma que la ciutat cada
dia està més bruta
Lluita contra l’atur i aposta pel -Desmantellament de Barcelona Activa i de les
teixit productiu polítiques actives d’ocupació
Aposta clara per l’educació -Increment de ràtios, tancament de línies,
canvi de les zones escolars d’influència i aposta
per la concertada
Esdevenir capital del talent, la -Eurovegas!!!
creativitat i del disseny
Pacte per a les infraestructures -Moltes reunions amb els ministres del ram: ni
un sol acord per Barcelona.
- Creant un barri de luxe innecessari com el
Blau@Ictinea es poden carregar la principal
infraestructura de la ciutat, el Port.
Un estil de fer política -Constructiu: Fi de tots els consensos

10. constructiu, proper, amable i de -Proper: Nul·la presència al territori i
mà estesa desconeixement de la realitat dels barris.
-Amable: Diversos conflictes als barris
-Mà estesa: Exclusivitat del pacte del
pressupost amb el PP
No increment del preu del - T-10 més cara de la Història.
transport públic per sobre de
l’IPC

11. 4. Recentralització
administrativa: Adéu a la
Barcelona dels barris
Barcelona dels barris
Aquest any Trias ha deixat de banda la
i ha posat les bases de la recentralització administrativa
Al govern municipal falta cultura de pacte i de
li
govern, tot i que Trias encapçala el govern municipal més
feble i amb menys suport de la història de Barcelona.
Balanç primer any de Mandat als districtes
Ciutat Vella
Obres alentides o aturades
Hospital del Mar. Canvi de projecte en execució al conjunt de la pl.
Gardunya: Escola Massana, habitatges públics i façana posterior de
la Boqueria. Habitatges Renfe –Rodalies. Reformes Parc Barceloneta.
Escola Bressol Andrea Dòria. Enderrocs Sotstinent Navarro. Enderrocs
Mestres Casals i Martorell. Enderroc caserna bombers Drassanes.
Local Nou a Sant Francesc AAV Gòtic
Menysteniments
Desaparició logotip amb el nom personalitzat del districte als
elements de comunicació corporativa
Acords propostes de plenari:
EBM Andrea Dòria
Pla d’usos
Menysteniment presidència del districte
Manca d’informació als grupS
S’intenta obviar la veu dels consellers/es en els òrgans de
participació de fora del ple
Trencament d’acords i de consensos
Pla d’Usos
Pl. Gardunya
Escola Bressol Andrea dòria (incompliment conveni)
Pla de barri del Raval (canvi de projectes)
Pla de barri Barceloneta (finançament escola Mediterrània a canvi de
la Rehabilitació edificis Barceloneta)
Temes que generen controvèrsia
Marina Port Vell. Rehabilitació edificis Barceloneta. Tancament una
línea escolar a l’escola Alexandre Galí. Proliferació de terrasses.
Venda de llaunes. Tractament de la Coordinadora de comerç a les
entitats de comerciants. Manca de presència del govern en la festa
major de Casc Antic
Altres: La policia de barri ha consistit en presentar als caporal de
cada barri als consells de barri

12. Eixample
Obres alentides o aturades
Mercat Ninot. Mercat Sant Antoni. Voreres Urgell. Projecte Av. Roma.
Projecte. Pg. St. Joan. Ampliació metro L2. Solar Germanetes
Menysteniments
Desaparició logotip amb el nom personalitzat del districte als
elements de comunicació corporativa
Manca de participació
Només es convoquen òrgans a petició oposició
El Regidor no assisteix als actes
Trencament d’acords i de consensos
Acord 2007 Glòries
Acord sobre la Model
Temes que generen controvèrsia
Parc de neteja Av. De Roma
Projecte musical CEIP Concepció
CP Roser (Pista)
Sants-Montjuïc
Obres alentides o aturades
Planejament Juan de Sada. Línia 9. Pla d’Usos de Montjuïc. Lleis de
Barris. Obertura carrer Diligències
Menysteniments
Desaparició logotip amb el nom personalitzat del districte als
elements de comunicació corporativa
Trencament d’acords i de consensos
Cobertura Vies Estació de sants
Equipaments carrer Energia (poliesportiu, residència i centre de dia)
Temes que generen controvèrsia
Incivisme als voltants estació de Sants
Les Corts
Obres alentides o aturades
Ampliació Metro L-9. Obertura estació Ernest Lluch. L5 Metro.
Residència Gent Gran Benavent. Espai Jove Les Corts
Menysteniments
Desaparició logotip amb el nom personalitzat del districte als
elements de comunicació corporativa
Estructura participativa mal organitzada.
El Regidor no està suficientment al Territori
Trencament d’acords i de consensos
Pla d’Equipaments. Pla de Terrasses. Pla de Mobilitat

13. Temes que generen controvèrsia
Neteja solars buits. Ampliació de l’Àrea Verda. Ampliació Bicing Zona
Universitària. Manteniment de carrers. Millorar pistes de Petanca.
Ampliació Zona d’aparcaments.
Sarrià-Sant Gervasi
Obres alentides o aturades
Ampliació Metro L-9. Biblioteca Joan Maragall.
Menysteniments
Desaparició logotip amb el nom personalitzat del districte als
elements de comunicació corporativa.
Absència del regidor del Districte. Falta d’informació als consellers
de tot tipus. Comissions consultives buides de contingut. Gerent
defensant mesures de govern
Trencament d’acords i de consensos
Vila Urània. Retard o incompliment Pla de Futur de Vallvidrera,
Tibidabo, Les Planes. Finca Manacor,1.
Temes que generen controvèrsia
No s’informa als veïns de l’inici d’obres com ara l’aparcament de
Roig Raventós. Abaixada pilones Sarrià i Farró. Eliminació de part
del Carril bici de Major de Sarrià. Arranjament línies Elèctriques.
Manca protecció Ginjoler.
Altres: Darrer tram Reforma General Mitre. Manca de manteniment,
en general, de la via pública.
Gràcia
Obres alentides o aturades
MPGM Av. Vallcarca: un any sense fer res. Llei de Barris, el carrer de
Beat Almató (fins Juliol no s’inicia).
Menysteniments
Desaparició logotip amb el nom personalitzat del districte als
elements de comunicació corporativa
Manca de Comissions
Poca presència al territori
Trencament d’acords i de consensos
Sedeta. És un acord que comptava amb el suport d’una part de veïns,
però han aturat el procés.
Temes que generen controvèrsia
Les pilones dels carrers.
Horta-Guinardó
Obres alentides o aturades
UA3 del Guinardó
Menysteniments

14. Falta participació real. Assistència mínima de la regidora als actes.
Menysteniment grups oposició (manca d’informació)
Trencament d’acords i de consensos
PGM Tres Turons. Pla de gènere sense tenir en compte feina feta
amb anterioritat al Consell de Dona.
Temes que generen controvèrsia Eliminació autobusos Sant
Genís, Can Baró i Guinardó. Deteriorament del manteniment. Neteja
en alguns punts. Tancament de P3 a Mare Nostrum i Torrent d’en
Melis. No hi ha informació ni participació amb les AVV.
Nou Barris
Obres alentides o aturades
Centre infantil Tronada. Centre de Serveis Socials Vidal i Guasch a
Roquetes. Pla Cromàtic per a rehabilitació de les façanes de Can
Canyelles. Ascensor zona Revilux a Ciutat Meridiana. Pla d’ascensors
a Ciutat Meridiana. Església del Mental a la Guineueta. Recuperació
del solar i construcció d’equipament sociocultural a Trinitat Nova.
Cobertura de dos trams de la Ronda de Dalt. Pista poliesportiva a
Torre Baró. Casal de barri i espais per gent gran i infantil al Sector 1
de Torre Baró. Paralització de la construcció dels blocs d’habitatges
per al reallotjament a Trinitat Nova. Aparcament al camp de futbol
del Turó de la Peira. Equipament de barri a la Granja del Ritz, a
Vallbona. Continuació amb les fases d’urbanització d’interiors, a
Canyelles. Urbanització del carrer Vall d’Ordesa.
Menysteniments
Desaparició logotip amb el nom personalitzat del districte als
elements de comunicació corporativa
Menysteniment d’òrgans de govern i de participació, amb absència
de la regidora executiva de districte a sessions d’Audiència pública,
consells de barri i sectorials, incompliment de normes de
convocatòria i manca de documentació. Manca d’informació als
representants dels grups d’oposició. Intents de negar el dret de
paraula en òrgans de participació. Incompliment dels reglaments
d’òrgans de participació pel que fa a la regularitat de convocatòria.
Buidatge de continguts de les comissions consultives, que ja ni es
convoquen
Trencament d’acords i de consensos
Cap dels acords de Plenari han estat respectats pel govern del
districte, ni tan sols aquells que el govern va votar a favor per no
quedar en minoria davant del Plenari. Per exemple, l’acord de
plenari de reobrir les urgències del CAP Guineueta.
Temes que generen controvèrsia
Per incompliment de normes de participació i informació a les
entitats en els òrgans. Pel tancament d’urgències del CAP Guineueta.
Per les retallades en Bressols. Pel concurs del camp de futbol de
Porta, amb una resolució en recurs judicial. Per la retirada de
subvenció a la gestió cívica del poliesportiu Valldaura. Pel cribatge
als accessos a Plenari i audiències públiques amb controls policials.

15. Sant Andreu
Obres alentides o aturades
Pla de Barris de Bon Pastor i Baró de Viver aturat: ampliació del
centre cívic de Bon Pastor i construcció del nou Centre Cívic de Baró
de Viver. 3a Fase de Cases Barates aturada.
Recuperació de la Plaça de la Mainada. Diferents plans estan aturats:
casernes de Sant Andreu, Fabra i Coats, Porta Trinitat i Presó de la
Trinitat. Només estan acabant els equipaments que ja estaven en
marxa.
Pla d'ascensors: no hi ha convocatòria 2012 i encara hi ha escales
empantanegades.
Modificació del PGM del Canòdrom aturada.
Aturat Pla urbanístic dels terrenys de Meridiana (enfront del
Canòdrom).
Menysteniments
Desaparició logotip amb el nom personalitzat del districte als
elements de comunicació corporativa
Plenaris i comissions informatives sense contingut. La part de
control de l'oposició és l'única que s’ocupa dels projectes del
Districte. No conviden a la Presidenta del Districte. Els consells de
participació no es convoquen. Comissions de seguiment sense
polítics, només amb tècnics
Trencament d’acords i de consensos
Replantejament del Pla d’Equipaments de La Sagrera, signat entre
Ajuntament de Barcelona i Associació de Veïns de La Sagrera. No es
vol complir amb el Pla d’Equipaments del Canòdrom, signat amb la
Taula d’Entitats del Barri
Temes que generen controvèrsia
Queixes dels veïns del barri de la Trinitat Vella perquè no s’ha
solucionat el tema de la seguretat, de la droga i les ocupacions
il·legals.
Queixes dels veïns i comerciants del barri de Navas pel
deteriorament de la zona de la plaça de la Mainada.
Queixes dels veïns del barri del Bon Pastor per la lentitud en la
urbanització de la 2a fase de Cases Barates.
Queixes dels veïns de Sant Andreu per la manera com s'ha dut a
terme la participació i la informació en el Pla del Casc Antic.
Queixes dels veïns de tot el Districte per la manca de coneixement
profund dels temes que demostra el govern municipal i la manca de
resposta a si es continuaran o no els projectes de futur.

16. Sant Martí
Obres alentides o aturades
Residència centre de dia Alchemika. Meridiana-Trinxant. Centre
socio-cultural caserna Rambla Guipúscoa. Verneda Industrial. Sala
d’actes Pere IV i ampliació CAP Besòs. Equipaments Ca l’ Isidret. Can
Ricart, l’ Escocesa i Hangar. 22@. Remodelació Mercat de Sant Martí.
Edifici Grapadora
Menysteniments
Desaparició logotip amb el nom personalitzat del districte als
elements de comunicació corporativa.
Reducció punts bicing Besòs.
Acte de la Diada i Acte Dia Andalusia sense presència institucional
del govern
Acompliment Llei de barri Besòs
Poca assistència als actes del Regidor.
Eliminació Pla futur.
Trencament d’acords i de consensos
Acord 2007 Glòries
Aluminosis i ascensors Besòs
Escola Bressol Front Marítim
Casal de Joves Poblenou
Temes que generen controvèrsia
Retallada Apropem-nos
Ocupacions Solars
Ocupacions naus industrials
Manteniment i neteja dels carrers No principals
Millora Plaça de La Palmera
Remodelació carrer Perelló (Ferrocarril/Rambla de Poblenou).
Plaça dels Campions

17. 5. El PAM, una oportunitat per
reactivar Barcelona
Abstenció en l’aprovació inicial per tal de donar-li curs i així conèixer
el detall del Pla d’Inversions Municipals (PIM) i
concretar com s’invertiran els 1.900 M€ d’aquest Mandat.
Lescondicions del GMS per a la segona fase de
negociació del PAM passen per assenyalar 20 projectes
estratègics clau per la ciutat i dotar-los de caràcter prioritari.
El GMS proposa com a estratègics i prioritaris els 10
projectes següents:
1.- Gran pacte de Barcelona per l’Educació . Pacte
amb el món educatiu, els agents socials, culturals i productius de la
ciutat per assolir una igualtat real d’oportunitats per a tots els infants
i joves a partir de l’educació.
2.- Potenciar la recerca. Destinar el 10% del PIM a la
inversió en projectes de recerca científica i artística, en aquelles
àrees del coneixement on la ciutat és més competitiva. Establir un
panel d’experts per a dissenyar i executar les bases d’aquest fons.
3.- Pla d’ensenyaments artístics. És necessari
augmentar els percentatge de població que accedeix a l’ensenyament
artístic a la ciutat, ja sigui a través d’ampliar la xarxa d’escoles
públiques com arribant a acords amb els centres privats de la ciutat.
El pla s’ha de dibuixar a deu anys amb la mateixa ambició que
el Pla de biblioteques de Barcelona.
4.- Pla Besòs, orientat a la transformació i potenciació del
territori compartit amb els municipis del Barcelonès Nord. Projecte
per un funcionament més integrat, eficient i mediambientalment.
Plaça de les Glòries, executant la urbanització del parc lineal i
facilitant que la nova estació i el seu entorn de Sant Andreu i Sant
Martí esdevinguin un nou pol d’atracció per empreses, impulsant
estratègies d’ubicació de seus corporatives i tecnològiques, afavorint
la posada al dia de les zones industrials (Sagrera, Bon Pastor, Torrent
de l’Estadella, Verneda Industrial )
5- Eixos Culturals de la ciutat: La transformació de
Pere IV com a eix cultural del Poblenou n’és un dels més
significatius: millora de la urbanització i construcció d’equipaments
com la nova sala Beckett o la rehabilitació de Can Ricart i Oliva
Artés. La recuperació del Paral·lel i la Rambla

18. 6- Polítiques Actives d’Ocupació. Proposició presentada
al Plenari demanant a l’Ajuntament que impulsi i prioritzi polítiques
actives a Barcelona per tal de liderar la sortida de la crisi, impulsant
l’estratègia metropolitana, establint una partida pressupostària
addicional i convocant la comissió paritària Generalitat-Ajuntament.
7.- Observatori de l’espai públic. Un dispositiu d’anàlisi i
recomanacions relatives a les noves realitats a l’espai públic. L’espai
públic és objecte de noves dinàmiques socials pròpies d’una
societat més diversa i sotmesa a fenòmens nous que fan un ús
intensiu d’aquest bé urbà. Definir estratègies per a espais
específics amb més problemàtica d’ús o analitzar fenòmens nous com
les noves formes de vandalisme, són avui una prioritat per adaptar
les polítiques públiques a la realitat de la ciutat.
8.- Estratègia 20x25. 20 apostes estratègiques
per minvar les desigualtats de 25 barris de la
ciutat. Accelerar les palanques de canvi en aquells barris de
la ciutat on es tinguin indicadors persistents de desigualtat i
vulnerabilitat social (fracàs escolar, atur, embarassos adolescents,
esperança de vida,...). Definir una estratègia global i un
acompanyament personal.
9.- Cap Barceloní sense llar. Cal adaptar les polítiques
d’habitatge a la nova situació actual. L’esclat de la bombolla
immobiliària i la crisi econòmica fan que avui la política pública
d’habitatge hagi d’anar orientada al lloguer protegit (sigui amb
habitatge públic o privat) i a l’augment de l’habitatge per a urgències
socials. Cal, a més, un Pla per evitar, sempre que sigui possible, els
desnonaments utilitzant totes les fórmules possibles de mediació.
Pla per eradicar el barraquisme i l’ infrahabitatge a la ciutat.
10.- Pobresa ZERO a Barcelona. Reforçar la xarxa bàsica
dels serveis socials, així com els convenis amb les entitats per
garantir la resposta al creixement de la pobresa a ciutat. Cal un
increment interanual com a mínim del 10% en els pressupostos
destinats als serveis socials, per assegurar serveis com: les beques
menjador, els àpats en companyia, els plans d’inclusió social,
la detecció i prevenció de la pobresa infantil. I, alhora, cal
apostar per tot l’entramat d’empreses d’economia social que
s’esforcen per incorporar persones al mercat de treball amb dificultats
per inserir-se al teixit productiu.