Presentació del projecte Digihistòrics

1. DIGIHISTÒRICS
MÉS QUE HISTÒRIA; AVENTURA

2. Sols si sabem què va passar, sabrem cap on anem
Com hem arribat aquí? Com hem avançat fins aquí?
Aquestes preguntes les resol la història. Saber des d’on
partim, ens dona avantatge per saber a on ens dirigim.

3. Com vos ho proposem? Des de la innovació digital
No vos proposem que escolteu, ni que calleu, ni que deixeu de compartir els dubtes
amb les persones que vos acompanyen, sols vos proposem, obrir els ulls, agilitzar les
ments, tenir paper i bolígraf i deixar que els sentits s’aguditzin amb la nostra proposta
de gamificació cultural. Teniu el destí que pot canviar la història, si no ho aconseguiu,
mai es sabrà el que, a dia d’avui, es sap; no passarà, el que va passar.

4. Passat vs futur?
El Digishistòrics som mags, duim el
passat al present, per fer que la història
sempre estigui present dins del les
perspectives de futur. Hem aconseguit
juntar el passat i el futur, fent que formin
un grup inseparable. L’oli no es pot
mesclar amb l’aigua, però la història l’hem
poguda mesclar amb les eines del nostre
temps, fent que es converteixi amb un
actiu en alça; li hem donat moviment, fent
que ens ensenyi i ens ajudi a créixer
gràcies a una via comunicativa d’expansió
propera a tots els públics. Volem que el
concepte història pugui créixer de la mà
de les noves tecnologies.

5. Equip Digihistòrics
Sergi Montagut Jordi Pérez

6. El Marqués de Rochemonteix,
Albert Gayet, Jan Herman
Insigner, Charles E Wilbour,
Eduard Toda i Gaston Maspero,
visionaris dins d’una època plena
de canvis ideològics, socials,
culturals i econòmics. No hi ha
gloria sense risc i no hi ha
adrenalina sense reptes; el
nostre projecte és visionari i
innovador; la forma de saber el
que va passar, mai tornarà ser
com la coneixiem.
Ells varen descobrir part de
la història, nosaltres
l’acostem als nous temps

7. Avaluació interna de la realització del
nostre projecte: Sergi
En general, aquest projecte m’ha servit per veure dues coses: la primera, que encara em queda
historia per aprendre, doncs de bon principi desconeixia el personatge d’Eduard Toda i tota la
seva meravellosa vida; la segona, i aquesta ja l’esperava, és que les tecnologies són un món
que desconec completament. A partir d’aquesta matèria he pogut desenvolupar noves maneres
de fer les coses, ja sigui estudiar com crear contingut que pot ser d’allò més útil en qualsevol
cas.
Vaig iniciar el projecte completament superat per les activitats i l’ús de diferents programes
informàtics. Gràcies als Digihistorics, aquest gran grup, hem pogut ajudar-nos mútuament i hem
aconseguit crear del no-res aquest magnífic apartat web, amb tota la informació que hem pogut
descobrir de Toda i les seves aventures. Igualment, la creació del room escape virtual, per
gamificar i potenciar la seva historia, fa que aprendre la vida de Toda sigui divertit i educatiu
alhora, i acosta el projecte a totes les franges d’edat.
No m’enganyaré a mí mateix dient que això és una matèria més del grau. Per mí, això que hem
fet és únic, i sense els meus companys hagués sigut impossible.

8. Avaluació interna de la realització del
nostre projecte: Jordi
La valoració final que es pot fer d’haver treballat un projecte dins el grup de Digihistòrics és altament positiva, des del meu punt de vista. Els motius que em porten a
aquest raonament són diversos. Per començar, cal destacar la positivitat a l’hora d’encarar la proposta, és a dir, tothom ha realitzat aportacions, tan grans com petites,
que feien créixer el projecte. De fet, quan hem tingut entrebancs, que han sigut pocs, amb lògica, raonament i diàleg, s’han resolt. En aquest sentit, s’han superat
pèrdues de companys, com en Joan, molt a l’inici, o l’Homer, a mig treball. També, hem resolt inconvenients d’última hora, abans d’entregar una PAC i, estan dins de
dificultats, tothom ha respost de manera positiva.
En aquest sentit, cal dir que el treball asincrònic ha estat un altre repte a superar, per mi. M’agrada resoldre els problemes quan els trobo i, fer-ho d’aquesta forma, m’ha
ensenyat a calmar els temps i a tenir més paciència. De la mateixa manera, el treball amb els companys, amb aquest estil desacompassat, no ha estat cap inconvenient.
Tot i haver de fer les comunicacions a través del Grup de Treball, no he tingut la sensació de trobar-me sol, tot el contrari, hem construït una bona dinàmica d’equip, el
qual et fa sentir recolzat i t’anima a seguir aquesta dinàmica, és a dir, a oferir-te per ajudar a qui calgui, per resoldre dubtes. Així, s’ha generat una sensació de conjunt
sòlid capaç de solventar les mancances d’uns amb les aptituds dels altres, configurant un equip molt equilibrat.
Per últim, dir què l’elecció i l’aprofundiment en el contingut del projecte, és a dir, en la persona d’Eduard Toda i, més específicament, en la seva estada a Egipte, ha
resultat un encert de cara a encaixar-ho amb el continent. Ha estat de gran ajuda el fet de poder disposar de material de primera mà per poder treballar-lo fàcilment.
D’aquesta manera, les aportacions de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, com dels espais digitals, ja siguin directament de la biblioteca de la UOC o de Dialnet, per
posar dos exemples, han fet l’obtenció de recursos no es convertís en un problema afegit. Així, després encaixar-ho tan al Sites, com entrar-ho al Mendeley,ha estat molt
més senzill.
En resum, cal destacar la bona sintonia i predisposició a la feina del grup Digihistòrics, així com la capacitat de resoldre inconvenients o dubtes per part de tothom. En
aquest sentit m’agradaria destacar la tranquil·litat de saber que hi ha recolzament, el qual et fa sentir tranquil i còmode a l’hora de treballar. Si hagués de definir i valorar
la feina i l’equip amb una sola paraula, aquesta seria “equilibri”. I amb un bon equilibri és com s’aconsegueixen tots els reptes.

9. Resum avaluacions internes de la
realització del nostre projecte
Fer feina amb un equip equilibrat fa que quan un cau, sap que l’altre l’ajudarà a aixecar-se, la confiança és clau.
Aquesta confiança es guanya amb la feina, amb la capacitat d’empatia i amb un compromís; la feina d’un és el reflexa
amb de la feina de tots. Així és pot definir la nostra experiència. Hem après a treballar dins d’un entorn que cap de
noltros sabiem, el treball asíncron. Fer feina així, ha fet que els nervis de com es resolen les coses que no es saben,
hagin d’esperar fins que l’altre ho veu i et respon. Això fa que, un mateix, tengui una perspectiva diferent. Calma i
paciència són fonamentals per treballar asíncronament i ho hem après. Si ja és difícil fer feina amb gent que un coneix
de manera presencial, de manera virtual i asíncrona ha estat un repte més, que hem assolit amb èxit posant tots, de la
nostra part i acatant les normes de comunicació requerides dins de l’assignatura.
Equilibri; tots hem après de tots i de tot, donant a la paraula equip, el seu significat primitiu. Hem resolt els entrebancs
que no podiem controlar (dos companys varen deixar el grup, un a l’inici i l’altre enmig), de manera lògica i encaixant les
el que venia. Les coses que sí podiem controlar, les hem anat fent i conseguint, repartint-nos les tasques de forma
objectiva en funció del que cada un podia aportar millor i de manera satisfactoria pel benefici comú.
La història té moltes coses que contar-nos i els Digihistòrics, estem preparats per adaptar aquesta sabiduria als nínxols
de mercat que ens requeresquin. No es pot viure d’espatlles al món i no es pot viure sense els beneficis que ens donen
les tecnologies, per tant la història, s’hi ha d’afegir i ha de ser part activa i constant dins del nostre món fent que tothom
estigui a l’abast del nostre passat. Les tecnologies avancen molt ràpidament i la història, ha d’estar preparada per estar
dins d’elles.

10. Elements de reflexió per l’àmbit temàtic
del projecte
Jordi
El fet d’escollir aquest projecte
ha estat un encert, des del meu
punt de vista, ja que et permet
realitzar una de les coses més
boques que té aquesta
disciplina, què és descorbrir, tan
per un mateix, com pels demés,
a algun personatge, situació o
esdeveniment que no és massa
conegut que, des del meu propi
criteri, crec que mereix ser-ho.
Posant així, una mica de llum a
la foscor.
Sergi
Queda clar perquè hem
escollit aquest projecte. Toda
és un dels personatges
famosos més desconeguts
per tothom. L’atracció que
sentim per la historia ens ha
portat a exposar la seva vida
per donar-la a conèixer, i amb
el room escape virtual volem
estendre-ho a tots els públics.
S’ha de donar vida a la
historia.

11. Clausura i autoria
El grup 9, anomenat Digihistòrics, ha estat treballant des de l’inici del semestre de març-juny del 2023 amb els
següents membres:
● Sergi Montagut
● Jordi Pérez
Hem estat fent feina baix les directrius de la professora María José Lasala.