1. Va néixer al Masnou a l’any 1873. Va estudiar magisteri a Ginebra i va poder conèixer
escoles noves arreu d’Europa. Degut a això va desenvolupar a Catalunya una important
tasca a nivell de divulgació de nous corrents i a nivell de la seva gran capacitat
d’organització de centres escolars.
Va dirigir l’escola del Bosc a Barcelona des del 1914 fins al 1930 i el Grup Escolar Milà i
Fontanals del Patronat Escolar des del 1930 al 1939.
A partir de que va morir al 1961, poc temps més tard es va formar una nova institució que
portava el seu nom. Estava format per persones que no volien permetre que la seva
manera d’entendre l’escola nova i la seva manera d’organitzar les escoles es perdés. El
que també es pretenia era, sobretot, donar als mestres en exercici una formació post-
Normal que tingués en compte la teoria i la pràctica d’una psicologia (conèixer bé els
nens), d’una pedagogia (ser realment mestre respectant els nens) i d’una sociologia
(inserció a la realitat d’un país i d’una realitat concreta). 1
L’entorn on es trobava era, sobretot, a l’escola, fent de mestra i treballant directament amb
els seus alumnes, passant el dia a dia a les aules i analitzant alumne per alumne que
tenia.
A més, també va participar a diversos congressos, com per exemple: I congrés nacional
d’ensenyament primari, al 1909 a Barcelona, III congrès international d’enseignement
menager, al 1922 a París, i al congrès des écoles novelles, al 1932 a Niça. També va fer
cursos i conferències als estudis normals de la Mancomunitat i a les escoles d’estiu i a
l’institut de cultura i biblioteca popular de la dona.
Rosa Sensat, segons el meu parer, es pot situar dins de més d’un principi didàctic:
comunicació, activitat i socialització.
Motius:
comunicació: Transmet una informació, però sempre que hi hagi un interès, una voluntat
per part de l’oient. La seva intenció no és que els alumnes siguin simples oients passius
sinó que allò que escolten i aprenen sigui realment significatiu.
Té molt en compte els aspectes ambientals: es va escollir un joc de mobles que fos fàcil
de moure per poder traslladar-los al millor lloc de l’aula segons l’estació; per exemple: si
és hivern apropar-se al màxim a les finestres per poder aprofitar el màxim la claror i la
calor solar. En canvi, quan la calor apreta, es busca les ombres i la frescor, i fins i tot, a
totes les èpoques el medi més convenient per a poder observar des de la realitat allò que
s’estudia, com per exemple poder anar al bosc quan s’estudiï els arbres, o a la ciutat quan
s’estudiïn els comerços.
activitat: Ella es proposa que l’ensenyament sigui significatiu i actiu a partir de
l’aprenentatge a partir de l’acció, aplicació de tot allò que s’ha après perquè realment sigui
significatiu...: vivenciar al màxim les activitats
Pretén que l’ensenyament sigui el més actiu possible intentant introduir molts jocs a totes
les activitats dels nens perquè esdevé molt atractiu i quan està ben elegit i és adequat per
l’activitat realitzada respon molt bé als interessos de l’alumne.
Diu: “l’escola ha de ser un lloc de treball; el nen sempre ha d’estar ocupat i tot l’esforç del
mestre ha d’estar encaminat a buscar motius d’activitat i a estimular aquells exercicis,
anomenem-los joc o treball, que els nens espontàniament hagin elegit per donar
satisfacció a un anhel, a un interès del seu esperit” 2
1 rosa sensat: 10 anys d’activitat. Associació de mestres Rosa Sensat, ed. Rosa Sensat, Barcelona, 1975,
pàg. 5. Per a més informació sobre l’associació de mestres Rosa Sensat, consultar: www.rosasensat.es
2 vers una nova escola. Rosa Sensat, Ed. Proa, Col·lecció Valdiri Reixach, Barcelona, 1978, pàg. 61

2. Com a exemple clar d’activitat són els treballs manuals que són un aspecte fonamental
per a l’escola nova. No ha de ser una assignatura més, com un element de simple
ensenyament de la mà, sense cap relació amb les múltiples activitats intel·lectuals i de tot
ordre que l’escola té. Sensat diu: “ en alguns casos no s’ha arribat a la comprensió del
principi fonamental de l’educació activa i s’ha confós amb l’acció de fer manual i els
exercicis anomenats pràctics” 3
socialització: Es dóna molta importància als treballs en grup. S’agrupen els nens de
diferents maneres; de vegades tal i com diu la mestra, d’altres segons ho fan els nens...
Es fan molts treballs col·lectivament, com per exemple: S’estudiava les roques i els
minerals que la mestre i les alumnes. Calia fer 400 caixes de cartolina. Es va voler assajar
el procediment industrial de la divisió de treball. Primer es va ensenyar la manera de fer-les
i quins passos s’havien de seguir. En un primer moment cada nena feia la caixa
sencera passant per tots els passos però es van desanimar al veure la quantitat de caixes
que s’havien de fer. Llavors es va organitzar una col·laboració a base de grups i cada un
tenia una labor. N’hi havia que tallaven, altres que dibuixaven, altres que encolaven,... el
material passava d’equip a equip fins que la caixa era acabada.
Van aprendre a fer les coses en grups de tal manera que s’aprèn a distribuir la feina, a
compenetrar-se amb els altres grups,... Rosa sensat comenta: “és així com creiem que
l’escola pot contribuir a crear els hàbits d’una perfecta col·laboració i fer obra positiva
d’educació social.” 4
Rosa Sensat el que vol és poder aplicar l’escola nova a Catalunya importada d’Europa, la
qual aporta una gran psicologia del nen. Volia escombrar des del primer moment tot allò
que fos de l’escola antiga: acabar per sempre amb tot el que fos un aprenentatge mecànic
sense relació amb la vida.
La funció del mestre ha de controlar els seus gestos, accions, saber contenir-se i inhibir-se
i deixant pas a les manifestacions dels nens i la diversitat d’opinió. Deixa ben clar que
si el nen actua com un autòmat se li anul·la la personalitat.
L’escola nova de Rosa Sensat es va formar de veritat des del moment en que es van
establir els objectius i els principis en els quals es fonamenta la seva pedagogia:
Primer: El coneixement del nen i el respecte de la seva personalitat i dels seus drets han
de ser els eixos sobre els quals ha de girar l’educació
Segon: El nen ha de ser considerat com el centre del sistema educatiu
Tercer: La vida en plena Naturalesa és un factor essencial d’una cultura integral
Quart: La salut i les forces físiques són condició indispensable i pròpia de tota adquisició
de forces intel·lectuals
Cinquè: S’ha de posar el nen en contacte directe amb les formes de la vida; la naturalesa i
el treball humà, per tal que adquireixi nocions immediates dels éssers i de les coses.
Sisè: Programa restringit, limitació d’hores d’estudi i metodologia apropiada per tal
d’aconseguir un màxim de rendiment amb un mínim d’esforç intel·lectual
Setè: Preocupació constant i preferent pel millorament del nen com a ésser moral, formant
el seu caràcter, desenvolupament de la seva individualitat, alhora que els seus sentiments
socials i patriòtics.
Vuitè: Disciplina familiar de manera que la vida a l’escola sigui imatge veritable de la llar
domèstica 5
3 vers una nova escola. Rosa Sensat, Ed. Proa, Col·lecció Valdiri Reixach, Barcelona, 1978, pàg. 68
4 vers una nova escola. Rosa Sensat, Ed. Proa, Col·lecció Valdiri Reixach, Barcelona, 1978, pàg. 64
5 vers una nova escola. Rosa Sensat, Ed. Proa, Col·lecció Valdiri Reixach, Barcelona, 1978, pàg. 43

3. Tots aquests punts s’han seguit fidelment, segons Rosa Sensat, al llarg de la posada en
pràctica de la seva nova escola.
El seu pla i programa estava basat en l’agrupació de les matèries que tenen una connexió
i una distribució en cicles corresponents a les capacitats mentals dels diversos graus que
l’organització de l’escola va permetre establir.
El contingut i la forma del treball és, en grans pinzellades:
Adonar-se de l’ambient: la naturalesa i l’home amb els factors món animal, vegetal,
mineral i còsmic, família, escola i societat mitjançant l’observació. Educació sensorial.
Tendència a ampliar el cercle d’interessos
Adquisició de mitjans d’expressió: lectura, escriptura...
Activitat manual com a expressió relativa a l’ensenyament i enfocada a la utilitat.
A mesura que és superior l’edat i la capacitat del nen els continguts són més explícits i
concrets, de tal manera que la matèria és més complexa.
El per què d’aquest programa no només té un aspecte tècnic, sinó també polític. El
programa comporta el tema de les relacions entre el nen i el medi social. Precisament el
nou tipus d’escola ha estat determinat, entre d’altres causes, pels canvis produïts a la
societat en aquests darrers temps.
El mètode de Rosa Sensat ha rebut la influència de diversos personatges. Entre tots
aquests, els més importants, o que més han influït són:
Decroly: ha inspirat les activitats i els centres d’interès sempre que s’ha presentat
l’oportunitat o s’ha cregut necessari, però no s’ha establert ni adoptat el seu pla de treball
d’idees associades perquè entenien que no s’havien de lligar prèviament a uns punts
determinats.
Ha enriquit la pedagogia concebent la teoria de la globalització en la formació del
coneixement.
Influeix també en que Rosa Sensat, com Decroly, vol l’ensenyament per la vida i per això
té en compte l’evolució dels interessos naturals del nen i les condicions locals per a formar
un programa d’idees associades al desenvolupament didàctic.
Rousseau: Ha influït en el concepte de que el nen és bo per naturalesa i que ha de ser el
centre d’atenció de l’educació. Se l’ha de deixar obrar, de deixar fer, d’ensenyar-lo a
observar, de posar-lo en camí de l’experimentació, de proporcionar-li materials de treball i
d’establir en tot moment la relació entre les activitats i la vida real.
El que importa no són els coneixements sinó saber-los utilitzar en el conjunt social.
Cal que hi hagi un diàleg entre el professor i l’alumne, que a l’hora de donar una lliçó tots
dos siguin factors actius, que hi hagi una interrogació, una discussió... i que després de tot
això en sorgeixi un programa ben definit d’activitats intel·lectuals o manuals.
La bibliografia més important de Rosa Sensat és:
- Rapport presenté au III congrès d’enseignement menager (1922)
- les ciències en la vida de la llar (1923)
- cómo se enseña la economía moderna (1927)
- vers una nova escola (1934)

4. Opinió personal:
Vaig decidir fer Rosa Sensat perquè ja fa temps que sentia parlar sobre el seu mètode i
sobre l’escola del bosc, però no tenia massa clar què havia fet.
Crec que és un clar exemple del concepte d’escola nova, però el que la diferència dels
altres autors que han fet escrits sobre l’escola nova és que ella realment ho ha aplicat a
les aules; és a dir, que ha viscut el seu mètode fent de mestre, per tant, aplicant
directament el concepte d’escola nova. A més és una persona catalana, la qual cosa
també em va influir a l’hora d’elegir, doncs hem estudiat i tractat molts personatges, però
pocs (o quasi bé cap) de català.
Tot i ser una persona de finals del segle XIX fins a mitjans del segle XX penso que té una
visió de l’educació molt modernitzada i crec que en aquella època poca gent tenia aquesta
manera de veure la pedagogia i l’educació.
Crec que és molt important la pràctica que utilitza per complementar les lliçons, el perquè
li dóna tanta importància al treball en grup (és com si fes una microsocietat a l’aula), la
preparació que fa de cada assignatura i com pot arribar a lligar entre sí tots els temes
tractats a l’aula, l’aprofitament de l’entorn natural que tenen i la manera amb la que ho
aprofita per aprendre del medi.
Voldria dir també, com a aspecte negatiu, que m’ha sigut molt difícil trobar informació
sobre Rosa Sensat com a persona i el seu mètode, doncs tot el que hi ha és sobre
l’associació ·” Rosa Sensat”, la qual es va originar a partir de la seva mort.
La seva manera d’entendre i fer educació jo l’he viscut durant la meva època d’EGB i per
tant es pot demostrar que el seu concepte d’escola nova no es va limitar a l’escola del
bosc sinó que es va estendre per altres escoles.
bibliografia utilitzada:
- vers una nova escola. Rosa Sensat, Ed. Proa, Col·lecció Valdiri Reixach,
Barcelona, 1978
- rosa sensat: 10 anys d’activitat. Associació de mestres Rosa Sensat, ed. Rosa
Sensat, Barcelona, 1975
- iniciació al mètode Decroly. J. M. Bosch i M. Muset, Ed. Teide, col·lecció programes
i mètodes d’ensenyament, Barcelona, 1980
- Gran enciclopèdia catalana. Volum 13, S-St, Barcelona, 1979
- www.rosasensat.es