SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  22
1. El regne de les plantes
4. Les fulles, la tija i l’arrel
8. El regne dels fongs
5. La nutrició de les plantes
7. La reproducció de les plantes
3. Les plantes amb flors
6. La relació de les plantes
2. Les plantes sense flors
Glossari
Les plantes i els fongs
• Són pluricel·lulars. Les cèl·lules s’organitzen formant
teixits.
• Les cèl·lules són eucariotes, tenen una paret de cel·lulosa.
• Fan la fotosíntesi. Les cèl·lules tenen cloroplasts amb
clorofil·la.
• Tenen nutrició autòtrofa.
• No es desplacen, però sí que fan petits moviments.
Les plantes i els fongs
1. El regne de les plantes
• Les plantes es classifiquen en :
 Plantes sense flors:
 Briòfits (molses)
Pteridòfits (falgueres)
Les plantes i els fongs
 Plantes amb flors:
Gimnospermes (sense
fruit)
Angiospermes (amb fruit)
• Els briòfits:
 Formats per molses i hepàtiques
 No tenen vasos conductors.
 No tenen arrel, ni tija, ni fulles. Tenen
rizoide, cauloide i fil·lidis.
 Formen espores en unes càpsules al
final d’un filament que surt del cauloide.
 Viuen en llocs humits i ombrívols,
perquè depenen de l’aigua per
reproduir-se.
Les plantes i els fongs
2. Les plantes sense flors
• Els pteridòfits:
 Formats per les falgueres i els equisets.
 Tenen vasos conductors.
 Tenen arrels, tija(s’anomena rizoma) i
fulles (s’anomenen frondes)
 Formen espores a la part posterior de
les frondes en una mena de bony
anomenat sorus.
 Viuen en llocs humits i ombrívols,
perquè depenen de l’aigua per reproduir-
se.
Les plantes i els fongs
Les plantes i els fongs
• Les gimnospermes:
 Formats per arbres grans que formen
extensos boscos. Són el pi, l’avet, el xiprer, la
sequoia, el cedre...
 Són de fulla perenne, amb forma d’agulla o
escata.
 Flors petites i poc vistoses agrupades en
cons. Cada individu té flors masculines i
femenines.
 Les llavors no estan protegides per cap fruit.
3. Les plantes amb flors
• Gimnospermes: Reproducció
Les plantes i els fongs
Con masculí Con femení
Les plantes i els fongs
• Les angiospermes:
 Són les plantes amb flor i fruit, com el
roser, el cirerer, l’alzina, el blat...
 Estructura formada pel corm: arrel,
tija i fulles
Flors amb diferents parts per a facilitar
la pol·linització.
 Les llavors estan tancades en un fruit.
Això fa que estiguin més protegides i es
puguin dispersar més fàcilment.
Les plantes i els fongs
• L’arrel:
 Absorbeix aigua i sals minerals.
Fixa la planta al sòl.
De vegades acumula substàncies
de reserva, com la pastanaga.
4. Les fulles, la tija i l’arrel
Les plantes i els fongs
• La tija:
 Transporta substàncies.
Manté la planta erecte.
 Uneix i fixa la resta d’estructures.
 De vegades emmagatzema aigua o
substàncies de reserves com els tubercles .
Les plantes i els fongs
• Les fulles:
 Són verdes i de forma
laminar.
 Fan la fotosíntesi.
 Fa el intercanvi de gasos.
 Efectua la transpiració.
 Parts:
 Limbe/pecíol
 Anvers/revers
 Nervis
 Estomes
Les plantes i els fongs
5. La nutrició de les plantes
• Fases:
 Absorció: A través dels pèls absorbents
prenen aigua i sals minerals. Forma la saba
bruta.
 Transport: Els vasos conductors transporten la
saba.
 Transpiració: És l’evaporació de l’excés d’aigua
que afavoreix l’ascens de la saba bruta.
 Fotosíntesi: Formació de matèria orgànica
(sucres) a partir de matèria inorgànica i la llum.
La saba bruta es converteix en saba elaborada
que es reparteix per tota la planta.
• Fotosíntesi : Es dona solament durant el dia.
O2
CO2
Les plantes i els fongs
• Respiració: Les plantes també respiren,
tant de dia com de nit. Agafen oxigen i
expulsen diòxid de carboni.
Les plantes i els fongs
6. La relació de les plantes
• Respostes temporals: Exemple:
planta carnívora que tanca les
fulles quan s’hi posa un insecte.
• Respostes definitives: La planta
creix cap a la llum i l’arrel creix en
direcció a l’interior de la Terra.
• Les plantes s’adapten al medi. Exemples:
Arbres de fulla caduca: Perden les fulles en
èpoques desfavorables.
Olivera: Fulles petites, encerades , amb pèls al
revers que evita pèrdues d’aigua.
Cactus: Emmagatzema aigua a les tiges, les
fulles estan transformades en espines.
Nenúfar: Arrel i tija atrofiades, estructures
impermeables.
Posidònia: Planta marina. No té tija, fulles molt
llargues.
Les plantes i els fongs
• Pot ser de 2 tipus:
 Asexual: Una sola planta origina
diverses plantes. Exemple: Si
plantem un tros de gerani (esqueix)
creixerà una nova planta idèntica al
progenitor.
 Sexual: Dos gàmetes diferents
s’uneixen i generen una llavor que
donarà una nova planta. Els òrgans
reproductors es troben a la flor.
Les plantes i els fongs
7. La reproducció de les plantes
Les plantes i els fongs
Estigma
Estil Ovari
Oosferes
Antera
Filament
Pètals,
(Corol·la)
Estams
Sèpals
(calze)
Peduncle
Pistil
La reproducció sexual consta de les
següents fases:
 La pol·linització: És el transport del
gra de pol·len des de l’antera d’una
flor fins a l’estigma d’una altre. El pot
dur a terme el vent o alguns animals.
 La fecundació i formació de la
llavor i el fruit: Suposa la unió del
gàmeta masculí i de les oosferes a
l’interior de l’ovari. Les oosferes es
transformen en llavors i la resta de la
flor en el fruit.
Les plantes i els fongs
 Dispersió: Quan els fruits estan
madurs se separen de la planta i
es dispersen. Es du a terme pel
vent, per animals o per l’aigua.
 Germinació: Si les condicions
d’humitat i de temperatura són
favorables les llavors germinen i
es desenvolupa una nova planta.
Les plantes i els fongs
Les plantes i els fongs
• Tenen cèl·lules eucariotes.
• La major part són pluricel·lulars i
alguns són unicel·lulars.
• Tenen el cos format per uns
filaments anomenats hifes. El
conjunt d’hifes s’anomena miceli.
• Tenen nutrició heteròtrofa. Poden
ser sapròfits, simbionts o paràsits.
• Es reprodueixen per espores.
Les plantes i els fongs
8. Els fongs:
Barret
Làmina
Himeni
Anell
Peu
Volva
Miceli
(hifes)
• Els fongs es classifiquen:
 Llevats: Són unicel·lulars, amb alguns
s’elabora pa, cervesa, vi...
 Floridures: Són pluricel·lulars i les
espores es formen al damunt del miceli
(no fan bolets). Exemple: floridura del
pa.
 Fongs amb bolet: Són pluricel·lulars i
fabriquen bolets per reproduir-se.
 Líquens: Són fongs en simbiosi amb
algues.
Les plantes i els fongs

Contenu connexe

Tendances

Les plantes (2) - funcions
Les plantes   (2) - funcionsLes plantes   (2) - funcions
Les plantes (2) - funcionsAlbert Albert
 
Parts de les plantes
Parts de les plantesParts de les plantes
Parts de les plantesAlbert Albert
 
La classificació de les plantes
La classificació de les plantesLa classificació de les plantes
La classificació de les plantescinquesise2014
 
Les plantes i la seua classificació
Les plantes i la seua classificacióLes plantes i la seua classificació
Les plantes i la seua classificacióNeus Blacksmith
 
Com es reprodueixen les plantes
Com es reprodueixen les plantesCom es reprodueixen les plantes
Com es reprodueixen les plantesEscola Olost
 
Les plantes
Les plantes Les plantes
Les plantes OriolCP
 
Les Plantes
Les PlantesLes Plantes
Les Plantesamesall
 
Classificació d'espermatòfits
Classificació d'espermatòfitsClassificació d'espermatòfits
Classificació d'espermatòfitsmagdadanus
 
Les plantes i la seva reproducció
Les plantes i la seva reproduccióLes plantes i la seva reproducció
Les plantes i la seva reproducciópatitadegoma
 
La nutrició, la respiració i la reproducció de les plantes
La nutrició, la respiració i la reproducció de les plantesLa nutrició, la respiració i la reproducció de les plantes
La nutrició, la respiració i la reproducció de les plantesOriolCP
 
LES PLANTES
LES PLANTESLES PLANTES
LES PLANTESesme3
 

Tendances (20)

Les plantes (2) - funcions
Les plantes   (2) - funcionsLes plantes   (2) - funcions
Les plantes (2) - funcions
 
Plantes
PlantesPlantes
Plantes
 
Les plantes
Les plantesLes plantes
Les plantes
 
Parts de les plantes
Parts de les plantesParts de les plantes
Parts de les plantes
 
La classificació de les plantes
La classificació de les plantesLa classificació de les plantes
La classificació de les plantes
 
Angiospermes
AngiospermesAngiospermes
Angiospermes
 
Les plantes
Les plantesLes plantes
Les plantes
 
Les plantes i la seua classificació
Les plantes i la seua classificacióLes plantes i la seua classificació
Les plantes i la seua classificació
 
LES PLANTES
LES PLANTESLES PLANTES
LES PLANTES
 
Com es reprodueixen les plantes
Com es reprodueixen les plantesCom es reprodueixen les plantes
Com es reprodueixen les plantes
 
Les plantes
Les plantes Les plantes
Les plantes
 
Classificació de les plantes
Classificació de les plantesClassificació de les plantes
Classificació de les plantes
 
Les Plantes
Les PlantesLes Plantes
Les Plantes
 
Classificació d'espermatòfits
Classificació d'espermatòfitsClassificació d'espermatòfits
Classificació d'espermatòfits
 
Les plantes
Les plantesLes plantes
Les plantes
 
Les plantes i la seva reproducció
Les plantes i la seva reproduccióLes plantes i la seva reproducció
Les plantes i la seva reproducció
 
La nutrició, la respiració i la reproducció de les plantes
La nutrició, la respiració i la reproducció de les plantesLa nutrició, la respiració i la reproducció de les plantes
La nutrició, la respiració i la reproducció de les plantes
 
Les plantes 1
Les plantes 1 Les plantes 1
Les plantes 1
 
LES PLANTES
LES PLANTESLES PLANTES
LES PLANTES
 
Les plantes
Les plantesLes plantes
Les plantes
 

En vedette

Els éssersvius
Els éssersvius Els éssersvius
Els éssersvius jcontre1
 
La cèl·lula 1
La cèl·lula 1La cèl·lula 1
La cèl·lula 1M T
 
L'aparell reproductor dels éssers humans
L'aparell reproductor dels éssers humansL'aparell reproductor dels éssers humans
L'aparell reproductor dels éssers humansmflore22
 
L'aparell digestiu i l'aparell excretor
L'aparell digestiu i l'aparell excretorL'aparell digestiu i l'aparell excretor
L'aparell digestiu i l'aparell excretorjnavarr9
 
Aparell circulatori-3eso
Aparell circulatori-3esoAparell circulatori-3eso
Aparell circulatori-3esonidiacentellas
 
La cèl·lula, unitat de vida
La cèl·lula, unitat de vidaLa cèl·lula, unitat de vida
La cèl·lula, unitat de vidaCC NN
 
Els Animals Vertebrats
Els Animals VertebratsEls Animals Vertebrats
Els Animals Vertebratsmsorone4
 
L'organització dels éssers vius
L'organització dels éssers viusL'organització dels éssers vius
L'organització dels éssers viusCC NN
 
3 els éssers vius
3 els éssers vius3 els éssers vius
3 els éssers viusblasman
 

En vedette (11)

Els éssersvius
Els éssersvius Els éssersvius
Els éssersvius
 
La cèl·lula 1
La cèl·lula 1La cèl·lula 1
La cèl·lula 1
 
L'aparell reproductor dels éssers humans
L'aparell reproductor dels éssers humansL'aparell reproductor dels éssers humans
L'aparell reproductor dels éssers humans
 
L'aparell digestiu i l'aparell excretor
L'aparell digestiu i l'aparell excretorL'aparell digestiu i l'aparell excretor
L'aparell digestiu i l'aparell excretor
 
Aparell circulatori-3eso
Aparell circulatori-3esoAparell circulatori-3eso
Aparell circulatori-3eso
 
L’ aparell circulatori
L’ aparell circulatoriL’ aparell circulatori
L’ aparell circulatori
 
La cèl·lula, unitat de vida
La cèl·lula, unitat de vidaLa cèl·lula, unitat de vida
La cèl·lula, unitat de vida
 
Els Animals Vertebrats
Els Animals VertebratsEls Animals Vertebrats
Els Animals Vertebrats
 
L'organització dels éssers vius
L'organització dels éssers viusL'organització dels éssers vius
L'organització dels éssers vius
 
3 els éssers vius
3 els éssers vius3 els éssers vius
3 els éssers vius
 
LES CÈL·LULES
LES CÈL·LULESLES CÈL·LULES
LES CÈL·LULES
 

Similaire à El nostre tema 6, plantes i fongs

Similaire à El nostre tema 6, plantes i fongs (20)

Plantes
PlantesPlantes
Plantes
 
Plantes
PlantesPlantes
Plantes
 
Plantes
PlantesPlantes
Plantes
 
Plantes
PlantesPlantes
Plantes
 
Plantes
PlantesPlantes
Plantes
 
TEMA10, Les Plantes
TEMA10, Les PlantesTEMA10, Les Plantes
TEMA10, Les Plantes
 
Plantes
PlantesPlantes
Plantes
 
Les Plantes
Les PlantesLes Plantes
Les Plantes
 
Les plantes
Les plantesLes plantes
Les plantes
 
Les plantes per Aitor i Toni
Les plantes per Aitor i ToniLes plantes per Aitor i Toni
Les plantes per Aitor i Toni
 
Les plantes didakids
Les plantes didakidsLes plantes didakids
Les plantes didakids
 
La reproducció de les plantes
La reproducció de les plantesLa reproducció de les plantes
La reproducció de les plantes
 
Les plantes 7
Les plantes 7Les plantes 7
Les plantes 7
 
La reproducció de les plantes
La reproducció de les plantesLa reproducció de les plantes
La reproducció de les plantes
 
Les plantes per Aroa i Nuria
Les plantes per Aroa i NuriaLes plantes per Aroa i Nuria
Les plantes per Aroa i Nuria
 
Unidad didáctica "Les Plantes"
Unidad didáctica "Les Plantes"Unidad didáctica "Les Plantes"
Unidad didáctica "Les Plantes"
 
Presentación1 blog
Presentación1 blogPresentación1 blog
Presentación1 blog
 
Descobrim les plantes
Descobrim  les plantesDescobrim  les plantes
Descobrim les plantes
 
Què són les plantes?
Què són les plantes?Què són les plantes?
Què són les plantes?
 
La reproducció de les plantes la pastanaga
La reproducció de les plantes la pastanagaLa reproducció de les plantes la pastanaga
La reproducció de les plantes la pastanaga
 

Dernier

feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
transició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller attransició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller atJuliaBasart1
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 

Dernier (9)

feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
transició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller attransició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller at
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 

El nostre tema 6, plantes i fongs

  • 1. 1. El regne de les plantes 4. Les fulles, la tija i l’arrel 8. El regne dels fongs 5. La nutrició de les plantes 7. La reproducció de les plantes 3. Les plantes amb flors 6. La relació de les plantes 2. Les plantes sense flors Glossari Les plantes i els fongs
  • 2. • Són pluricel·lulars. Les cèl·lules s’organitzen formant teixits. • Les cèl·lules són eucariotes, tenen una paret de cel·lulosa. • Fan la fotosíntesi. Les cèl·lules tenen cloroplasts amb clorofil·la. • Tenen nutrició autòtrofa. • No es desplacen, però sí que fan petits moviments. Les plantes i els fongs 1. El regne de les plantes
  • 3. • Les plantes es classifiquen en :  Plantes sense flors:  Briòfits (molses) Pteridòfits (falgueres) Les plantes i els fongs  Plantes amb flors: Gimnospermes (sense fruit) Angiospermes (amb fruit)
  • 4. • Els briòfits:  Formats per molses i hepàtiques  No tenen vasos conductors.  No tenen arrel, ni tija, ni fulles. Tenen rizoide, cauloide i fil·lidis.  Formen espores en unes càpsules al final d’un filament que surt del cauloide.  Viuen en llocs humits i ombrívols, perquè depenen de l’aigua per reproduir-se. Les plantes i els fongs 2. Les plantes sense flors
  • 5. • Els pteridòfits:  Formats per les falgueres i els equisets.  Tenen vasos conductors.  Tenen arrels, tija(s’anomena rizoma) i fulles (s’anomenen frondes)  Formen espores a la part posterior de les frondes en una mena de bony anomenat sorus.  Viuen en llocs humits i ombrívols, perquè depenen de l’aigua per reproduir- se. Les plantes i els fongs
  • 6. Les plantes i els fongs • Les gimnospermes:  Formats per arbres grans que formen extensos boscos. Són el pi, l’avet, el xiprer, la sequoia, el cedre...  Són de fulla perenne, amb forma d’agulla o escata.  Flors petites i poc vistoses agrupades en cons. Cada individu té flors masculines i femenines.  Les llavors no estan protegides per cap fruit. 3. Les plantes amb flors
  • 7. • Gimnospermes: Reproducció Les plantes i els fongs Con masculí Con femení
  • 8. Les plantes i els fongs • Les angiospermes:  Són les plantes amb flor i fruit, com el roser, el cirerer, l’alzina, el blat...  Estructura formada pel corm: arrel, tija i fulles Flors amb diferents parts per a facilitar la pol·linització.  Les llavors estan tancades en un fruit. Això fa que estiguin més protegides i es puguin dispersar més fàcilment.
  • 9. Les plantes i els fongs • L’arrel:  Absorbeix aigua i sals minerals. Fixa la planta al sòl. De vegades acumula substàncies de reserva, com la pastanaga. 4. Les fulles, la tija i l’arrel
  • 10. Les plantes i els fongs • La tija:  Transporta substàncies. Manté la planta erecte.  Uneix i fixa la resta d’estructures.  De vegades emmagatzema aigua o substàncies de reserves com els tubercles .
  • 11. Les plantes i els fongs • Les fulles:  Són verdes i de forma laminar.  Fan la fotosíntesi.  Fa el intercanvi de gasos.  Efectua la transpiració.  Parts:  Limbe/pecíol  Anvers/revers  Nervis  Estomes
  • 12. Les plantes i els fongs 5. La nutrició de les plantes • Fases:  Absorció: A través dels pèls absorbents prenen aigua i sals minerals. Forma la saba bruta.  Transport: Els vasos conductors transporten la saba.  Transpiració: És l’evaporació de l’excés d’aigua que afavoreix l’ascens de la saba bruta.  Fotosíntesi: Formació de matèria orgànica (sucres) a partir de matèria inorgànica i la llum. La saba bruta es converteix en saba elaborada que es reparteix per tota la planta.
  • 13. • Fotosíntesi : Es dona solament durant el dia. O2 CO2 Les plantes i els fongs • Respiració: Les plantes també respiren, tant de dia com de nit. Agafen oxigen i expulsen diòxid de carboni.
  • 14. Les plantes i els fongs 6. La relació de les plantes • Respostes temporals: Exemple: planta carnívora que tanca les fulles quan s’hi posa un insecte. • Respostes definitives: La planta creix cap a la llum i l’arrel creix en direcció a l’interior de la Terra.
  • 15. • Les plantes s’adapten al medi. Exemples: Arbres de fulla caduca: Perden les fulles en èpoques desfavorables. Olivera: Fulles petites, encerades , amb pèls al revers que evita pèrdues d’aigua. Cactus: Emmagatzema aigua a les tiges, les fulles estan transformades en espines. Nenúfar: Arrel i tija atrofiades, estructures impermeables. Posidònia: Planta marina. No té tija, fulles molt llargues. Les plantes i els fongs
  • 16. • Pot ser de 2 tipus:  Asexual: Una sola planta origina diverses plantes. Exemple: Si plantem un tros de gerani (esqueix) creixerà una nova planta idèntica al progenitor.  Sexual: Dos gàmetes diferents s’uneixen i generen una llavor que donarà una nova planta. Els òrgans reproductors es troben a la flor. Les plantes i els fongs 7. La reproducció de les plantes
  • 17. Les plantes i els fongs Estigma Estil Ovari Oosferes Antera Filament Pètals, (Corol·la) Estams Sèpals (calze) Peduncle Pistil
  • 18. La reproducció sexual consta de les següents fases:  La pol·linització: És el transport del gra de pol·len des de l’antera d’una flor fins a l’estigma d’una altre. El pot dur a terme el vent o alguns animals.  La fecundació i formació de la llavor i el fruit: Suposa la unió del gàmeta masculí i de les oosferes a l’interior de l’ovari. Les oosferes es transformen en llavors i la resta de la flor en el fruit. Les plantes i els fongs
  • 19.  Dispersió: Quan els fruits estan madurs se separen de la planta i es dispersen. Es du a terme pel vent, per animals o per l’aigua.  Germinació: Si les condicions d’humitat i de temperatura són favorables les llavors germinen i es desenvolupa una nova planta. Les plantes i els fongs
  • 20. Les plantes i els fongs
  • 21. • Tenen cèl·lules eucariotes. • La major part són pluricel·lulars i alguns són unicel·lulars. • Tenen el cos format per uns filaments anomenats hifes. El conjunt d’hifes s’anomena miceli. • Tenen nutrició heteròtrofa. Poden ser sapròfits, simbionts o paràsits. • Es reprodueixen per espores. Les plantes i els fongs 8. Els fongs: Barret Làmina Himeni Anell Peu Volva Miceli (hifes)
  • 22. • Els fongs es classifiquen:  Llevats: Són unicel·lulars, amb alguns s’elabora pa, cervesa, vi...  Floridures: Són pluricel·lulars i les espores es formen al damunt del miceli (no fan bolets). Exemple: floridura del pa.  Fongs amb bolet: Són pluricel·lulars i fabriquen bolets per reproduir-se.  Líquens: Són fongs en simbiosi amb algues. Les plantes i els fongs