Hume filosofia

1. La Il·lustració

2. Què és la Il·lustració?
Kant

3. Hem estat menors d’edat...

4. El segle de les LLUMS

5. Optimisme científic
Linné
Laplace
Laviosier
Volta
Buffon

6. Franklin
Franklin i Watt Watt

7. El deisme
Washington
T. Paine
Voltaire
Masoneria

8. La divulgació del coneixement
Rousseau
D’Alembert
Diderot

9. L’Encyclopédie

10. “Càndid” de Voltaire
Voltaire

11. Edinburgh (Escòcia)

12. Els anys de joventut
The Edinburgh College
David Hume

13. Les primeres obres
La Flèche
El 1r volum del Tractat de la
Naturalesa Humana

14. Retorn a Edinburgh
La Universitat d’Edinburgh El general Saint Claire

15. Les seves obres, a l’INDEX

16. Hume bibliotecari
Biblioteca de la Unviersitat d’Edinburgh
“Història de la Gran
Bretanya”

17. Hume a París
La Comtessa de
Boufflers
Tertúlia d’il.lustrats,
presidida per Voltaire
Tertúlia d’aristòcrates

18. Retrat de 1766 Retrat de 1770

19. La tomba de Hume a Edinburgh

20. La teoria del coneixement
(Experiència: participació dels sentits en el procés de coneixement.)
Tot coneixement comença sempre amb l’experiència: si no hi ha experiència, no hi
ha coneixement.
poma
Lebron James
Papaia

21. La teoria del coneixement
1. Impressions, molt vives i intenses, que poden ser:
Impressions de sensació Impressions de reflexió
2. Idees, més dèbils i fosques.
Per a Plató i els racionalistes: impressió IDEA
Per a Hume i els empiristes: IMPRESSIÓ idea

22. La teoria del coneixement
Impressions i idees poden ser simples o complexes:
Impressió simple > idea simple Combinació d’idees simples > idea complexa
Lleis d’Associació d’idees simples, per crear-ne de complexes:
De semblança De causa-efecte
De contigüitat

23. La teoria del coneixement
Importància de l’hàbit empíric en el procés de coneixement:
- hàbit: quelcom que fem repetidament, per costum
- empíric: percebut amb els sentits
Tot el que coneixem, percebem i entenem a cada moment és gràcies a un hàbit empíric.

24. La teoria del coneixement
Si el coneixement comença sempre amb l’experiència i l’experiència sensitiva és pròpia i,
per tant, diferent per a cada persona, aleshores el coneixement també és propi i, per tant,
diferent per a cada persona.
Conclusió: no hi ha una única veritat, res no es pot conèixer i afirmar amb seguretat
(d’això se’n diu ESCEPTICISME)

25. La teoria del coneixement

26. La teoria del coneixement
Els objectes de coneixement poden ser de dos tipus:
a) Relacions d’idees: són universals, invariables, veritats indiscutibles. Coneixements
matemàtics o lògics. Per exemple:
La negació d’una frase
vertadera és sempre falsa, i
la negació d’una frase falsa
és sempre vertadera.
b) Qüestions de fet: no són universals, ni invariables, són veritats locals o provisionals.
Ciències físiques. Per exemple:

27. La Crítica al Principi de Causalitat

28. La Crítica al Principi de Causalitat
Segons Aristòtil, tot allò que passa i que existeix té una causa. De fet, en té més d’una.
Causa: principi a partir del qual una cosa s’esdevé, es produeix. Allò que fa que una cosa
sigui, i que sigui així com és.
El savi és aquell que coneix no les coses sinó les seves causes.
Causa material: el bronze.
Causa final:
Causa formal:
Causa eficient:
la idea que l’escultor en té al cap
abans de posar-s’hi.
l’escultor
homenatjar els caiguts a la Batalla
de les Termòpiles (480 aC).

29. La Crítica al Principi de Causalitat
Principi de Causalitat: tot té una causa. Segur?
Hume ho nega: causa i efecte són dos fets diferents i independents. Sóc jo qui els
associo dins la meva ment per algun motiu. Els meus hàbits empírics m’ajuden a
relacionar aquests fets que he percebut i a establir que, per a mi, A és causa de B.

30. La Crítica al Principi de Causalitat
Que fins ara A hagi estat causa de B, no demostra que en el futur torni a passar. Puc
esperar, creure (believe) que passarà, però mai no en podré estar segur. Els
coneixements, també els científics, passen a ser provisionals.
Fins ara a partir d’ara,
esperem el mateix,
però no es pot
demostrar