Concert Carmina Burana reflexió

1. Lena Núñez i Bofill
CARMINA BURANA(1937)
Carl Orff( Munic 1895-1982)
El passat 8 de Novembre, vaig anar amb alguns companys del grup a veure
l’orquestra simfònica de Carmina Burana de Carl Orff per la banda municipal de
Barcelona a les 18 h a l’auditori de Barcelona.
Comptava amb un total de 25 cançons, dirigides pel director Salvador Brotons.
El formaven un total de 65 músics amb els seus corresponents instruments. També
l’acompanyaven veus com la de la soprano Anna Feu, el contratenor Jordi Domènech,
el baríton: Lluís Sintes i les corals Cantiga, Sinera i Sant jordi.
L'obra constava de sis seccions més la repetició, al final, d’un primer fragment de la
primera (O Fortuna), el que feia un total de set seccions en forma cíclica, és a dir, que
començava i acabava amb la mateixa peça. Les set seccions són:
I. FORTUNA IMPERATRIX MUNDI
(Fortuna emperatriz del mundo)
01. O Fortuna
02. Fortuna Plango Vulnera
II. PRIMO VERE (La primavera)
03. Veris Leta Facies
04. Omnia Sol Temperat
05. Ecce Gratum
III. UF DEM ANGER (Sobre el prado)
06. Dance
07. Floret Silva Nobilis
08. Chramer, Gip Die Varwe Mir
09. Reie
10. Swaz Hie Gat Umbe
11. Chume, Chum Geselle Min
12. Swaz Hie Gat Umbe
13. Were Diu Werlt Alle Min
IV. IN TABERNA (En la taberna)
14. Estuans Interius
15. Olim Lacus Colueram
16. Ego Sum Abbas
17. In Taberna Quando Sumus
V. COURS D'AMOUR (La corte del
amor)
18. Amor Volat Undique
19. Dies, Nox et Omnia
20. Steti Puella
21. Circa Mea Pectora
22. Si Puer Cum Puellula
23. Veni, Veni Venias
24. In Trutina Mentis Dubia
25. Tempus Est Iocundum
26. Dulcissime
VI. BLANZIFLOR ET HELENA
(Blancaflor y helena)
27. Ave Formosissima
y para concluir, nuevamente:
VII. FORTUNA IMPERATRIX MUNDI
(Fortuna emperatriz del mundo)
28. O Fortuna

2. Lena Núñez i Bofill
Pel que vaig poder entendre llegint les lletres de les cançons els temes són
variats però la majoria són cançons d’amor, de taverna, sátiras, etc. Una
filosofia simple i directe de l’amor i la vida.
Sincerament les meves expectatives abans d’assistir eren baixes, ja que
pensava que se'm farien molt llargs els 65 minuts que durava l’obra o que no
em transmetrien res. Sorprenentment, no va ser així, i potser és perquè no
acostumo a presenciar aquest tipus d’obres i ho hauria de fer més sovint
perquè penso que és una manera sana de sentir i emocionar-se.
L'obra que va aconseguir captivar completament tota la meva atenció sense
pràcticament pestanyejar va ser “O Fortuna”. Probablement coincidiré amb
molts dels meus companys remarcant aquesta obra, ja que penso que és la
“peça estrella” i és la més intensa.
Em va semblar molt interessant els canvis de ritmes de les diferents melodies,
el so dels instruments en directe i el paper petit però essencial que tenien
cadascun dels músics que hi formaven part.
També remarcar l'evident importància del paper del director, ja que ell ha de
dirigir i controlar tots i cadascun dels músics. Em va semblar impressionant la
compenetració que hi havia entre ells, possiblement per la seva àmplia
experiència i pràctica.
En definitiva, cal dir que aquesta nova experiència m’ha sorprès positivament,
ja que, com he dit anteriorment no era com esperava. Arran d'aquesta vivència
i aprofitant que els meus pares són apassionats de la música i sempre m’han
volgut inculcar aquest sentiment, em proposo a partir d’avui no tancar les
portes a cap tipus de música que surti de el actual, escoltar, deixar-me portar i
sentir.

3. Lena Núñez i Bofill
El director Salvador Brotons
L’auditori de Barcelona
*Fotografies extretes de Google