2. QUÈ ÉS L`ÈTICA?
Etimològicament,
Grec
Èthè = costums
Êthos = caràcter, manera de ser que es va adquirint amb
el temps a través del costum col·lectiu.
Éthos = hàbit, acte, forma de vida en sentit psicològic.
3. QUÈ ÉS LA MORAL
ETIMOLOGICAMENT,
LLATÍ:
Mos/mores = costums, hàbits (casa, morada: espai
material del costum)
La nostra cultura greco - judeo - cristiana ha imposat un matís a la def.
etimològica:
•Actes bons/virtuosos morada interior/consciència
•Actes dolents
Això no vol dir que tots els costums dels éssers humans siguin morals
•Comportaments amorales (fora de la moral-valor) Ex: rentar-se dents.
•Conductes immorals van en contra d’un bé social. Ex: robar, matar.
•Conductes extramorals: animals
4. Cuida tus PENSAMIENTOS porque se
volverán PALABRAS.
Cuida tus PALABRAS porque se
volveran ACTOS.
Cuida tus ACTOS porque se harán
COSTUMBRE.
Cuida tus COSTUMBRES porque
forjarán tu CARÁCTER.
Cuida tu CARÁCTER porque formarà ti
DESTINO.
Y tu DESTINO serà tu VIDA….
Gandhi
5. A UN HOME INTEL·LIGENT TOT LI ÉS PERMÈS
Partint de la frase podríem dir que es
tracta d’una idea falsa. Ser intel·ligent
no vol dir estar exempt de complir les
lleis.
Tenim dos tipus d’obligacions:
-La de les lleis (legal) –OBJECTIVA-
elaborades per una societat concreta.
-La de la consciència (moral) –
SUBJECTIVA – personal
6. ÈTICA
-Ciència/branca de la filosofia que
estudia el comportament humà. És la
reflexió sobre com hem d’actuar.
Reflexiona sobre la moral i els actes
humans i qüestiona les normes i valors
que defensen les diferents morals
per reajustar la nostra vida i cercar
la felicitat.
-Teoria-concepte a partir
de la praxi moral.
Es pregunta per les causes o raons
últimes de la moral.
L’Ètica busca el sentit de l’acció
potser per descobrir que no en té!
-Utilitza un llenguatge imperatiu
suposant el que hauria de passar en el
supòsit d’actuar racionalment: haver
de
MORAL
-És el punt de partida i
d’arribada de l’Ètica.
-És el codi de normes que
regulen l’acció individual i
col•lectiva que es considera
correcta.
-Praxis
-La moral és descriptiva
-Ningú és immoral o amoral
-Hi ha moltes morals:
•Segons religió (cristiana,
budista, musulmana….)
•Segons filosofia
(hedonista, utilitarista,
7. Què es planteja l’ètica?
Es planteja preguntes bàsiques sobre
la moral:
•Qui estableix què és moral bo i
dolent? (judicis interculturals)
•Qui posa les normes morals?
•Si no compleixo les normes legals
puc ser sancionat pel sistema
penal? Però què passa si no
compleixo les normes morals de la
meva consciència?
•Si no compleixo les lleis divines,
segons les religions puc ser
castigat a l’altre vida, però si no
crec en cap Déu aquestes lleis no
tenen cap sentit per a mi. Només
la meva consciència em dirà si
faig bé o no!
8. Moltes persones que creuen en
una religió orienten la seva vida
segons la moral que predica
aquesta religió.
Altres consideren que,
malgrat que creuen en
aquesta religió, la moral
ha de partir de la raó
humana i mai dels
preceptes religiosos. Ex:
un cristià pot estar a
favor de l’avortament
encara que la religió
cristiana no ho accepti!
9. Els homes podem escollir a
diferència dels animals
perquè son lliures. La
llibertat de triar fa que
siguem responsables de la
nostra vida d’acord amb
les nostres eleccions:
1.LLIBERTAT PER ESCOLLIR:
•BÉ-CONVENIENT
•MAL-INCONVENIENT, PERJUDICIAL
2.RESPONSABILITAT PER ASSUMIR-NE LES CONSEQÜÈNCIES
10. Com que podem
inventar i elegir,
podem equivocar-
nos, que és una
cosa que als
castors, les abelles
i els tèrmits no els
acostuma a passar.
11. ELS VALORS
Els humans valorem
constantment:
Quan prenem una decisió
Quan no en prenem cap
Tots tenim una constel·lació de
valors que hem adquirit
culturalment. La majoria dels
valors de la nostra societat
provenen de la religió cristiana.
13. Valorem les accions dels altres, les persones i valorem els objectes
que ens envolten. Simultàniament, els altres valoren les nostres
accions.
Els humans no sabem viure sense valorar; no tenim una actitud indiferent
i passiva davant la realitat, sinó que la sentim com a bella o lletja, com a
bona o dolenta, com a agradable o penosa, com a noble o vil.
14. Atribuïm un valor a
•una acció quan afirmem que és bona (ex: ajudar un amic)
•una persona quan diem que és bella (ex: Maria)
•un objecte quan afirmem que és útil (ex: esportives)
Però les qualitats bona, bella i útil no són visibles com ho són les accions
o les persones, ni es poden tocar com es poden tocar els objectes.
Un valor és una qualitat, una
propietat o un tret que,
atribuït a accions, persones o
objectes, justifica una actitud
positiva i preferencial vers
ells.
15. Una acció, una persona o un objecte
formen part del món del que és; són fets.
Quan en parlo, estic fent una
descripció d'una realitat
física.
És descripció d'un fet
l'expressió: "per internet
circulem milers de textos".
Els enunciats fàctics són
vertaders o falsos en funció
de la seva correspondència o
no amb els fets.
FET
16. Però què passa si afirmo: "internet és una xarxa fantàstica"?
Ara ja no parlo de fets, sinó de valors: he anat més enllà dels
fets, a la xarxa li atribueixo una qualitat positiva i mostro la
meva apreciació. És una valoració de la qual no es pot dir que sigui
vertadera o falsa.
2 maneres de parlar de la realitat:
•DESCRIPCIONS: enuncien judicis de fets.
•VALORACIONS: enuncien judicis de valors.
17. La distinció entre fet i valor ens mostra els dos
móns en els quals ens movem els humans:
el món del que és
l'enunciat, es refereix a tal
com són les coses
el món del que hauria de ser
l'enunciat, es refereix a tal
com les coses haurien de ser,
a allò desitjable i bo que
considerem un valor.
Així, doncs, les qualitats
valoratives van més enllà dels
fets, mostren una mena de
plus, una obertura a un món
superior.
22. 1.- INTEL·LECTUALISME MORAL (Sòcrates, s.V a.C.):
Cognitivisme
• És possible conèixer racionalment la
validesa moral d'una norma i
argumentar i demostrar la correcció o
incorrecció d'uns determinats
preceptes. És a dir, els judicis com
ara "el plaer és el bé" o "la sinceritat
és bona" poden ser vertaders o falsos
i, a més, l'ésser humà està capacitat
per a conèixer aquesta veritat o
falsedat. La moral és, per tant, un
saber racional.
Importància al coneixement.
• Conèixer què és el bé implica fer-lo. Si
s’actua malament, és per ignorància.
23. Les que tenen bones conseqüències,
és a dir, les que m'apropen al bé.
Eu= bo + daimon =esperit
Tenir un bon daimon= FELICITAT
Considera la felicitat com el màxim bé
de la vida humana. Totes les accions
han de tenir com a finalitat la
felicitat.
Només qui és feliç actuaran BÉ!
Per aconseguir la felicitat:
a) Viure utilitzant la raó (essència humana)
b) Cercar la veritat
2.- ÈTICA TELEOLÒGICA/
EUDEMONISME (Aristòtil, IV a.C.)
(coneixement de la natura /Déu)
24. 3.- MATERIALISTA
HEDONISME (Epicur)
L'ètica ens ha de dir què hem de fer per a
assolir allò què és bo, per accedir al bé. (normes)
Hedoné = plaer
Defensa que la felicitat resideix en l’obtenció
del plaer i en l’absència del dolor. El que
proporciona plaer és bo. S’ha de fer el que ens
allunyi del dolor i ens provoqui satisfacció.
Ara bé, no tots els plaers són considerats bons:
S’han de triar mitjançant la raó i cal que siguin
equilibrats.
El màxim plaer serà l’espiritual! (ataràxia o
tranquil·litat de l’ànima).
Bé personal
25. Com?
•Fer un càlcul de plaers que
tingui en compte que un plaer
avui pot ser un dolor demà
(malaltia).
Ex: gaudi menjar, beguda,
etc
•El que avui se’ns presenta
com a dolor pot ser un bé
futur
Ex: operació
26. 5. ÈTICA HETERÒNOMA
JUSNATURALISME ÈTIC O FILOSOFIA CRISTIANA
(St. Tomàs d’Aquino, s.XIII)
Defensa l’existència d’una llei natural, universal imposada per
Déu que determina el que està bé i malament.
Aquesta llei moral depèn d’una llei externa,divina, i per tant
és objectiva! El subjecte únicament l’interioritza.
L’home pot triar si vol seguir-la o no.
27. 5.1.- ESTOÏCISME (Zenó s.IV a.C, Heterònoma)
Es fonamenta en la indiferència envers els
plaers, dolors externs i l’austeritat en els propis
desitjos.
Es basa en la resignació davant l’inexorable (llei
universal que determina el destí)
S’ha de cercar la tranquil·litat de l’ànima o
ataràxia, que només serà possible si es té
coneixement de la raó o destí universal que ho
regeix tot.
28. Primer filòsof a reivindicar una
ètica formal amb caràcter
universal.
Parteix de la raó pràctica: ús de la
raó per a determinar què és bo i
que no ho és.
La llei moral prové de la pròpia raó
(bona voluntat) que s’expressa
mitjançant imperatius categòrics
(mandats incondicionals,
necessaris)
Ex: s’ha de, hem de, hauríem de
6.-DEONTOLÒGICA / FORMALISME ( Kant, s.XVIII)
Les que, independentment de les seves conseqüències, són correctes
en elles mateixes perquè compleixen amb el deure.
29. . Un imperatiu hipotètic expressa una norma que només té
validesa com a mitjà per a assolir una finalitat.
EX: l’imperatiu “no mengis en excés” expressa una norma que només
té sentit si la nostra finalitat o objectiu és conservar la salut.
L’imperatiu categòric que formula Kant és: “actua de manera
que la teva acció pugui convertir-se en norma universal”.
Fixa’t que aquest imperatiu no depèn de cap finalitat i, a més, no ens
diu què hem de fer (menjar en excés o no), sinó que serveix de criteri
per a saber quines normes són morals i quines no.
L’imperatiu categòric estableix quina és la forma que ha de tenir una
norma per a ser moral: només aquelles normes que siguin
universalitzables (és a dir, que es puguin convertir en llei universal)
seran realment normes morals.
30. 7.- UTILITARISME (Bentham i Stuart Mill, s. XVIII)
Materialista, heterònoma, teleològica
Es tracta de buscar la felicitat social (bé col·lectiu). S’ha d’assolir
la major felicitat per al major nombre de persones. Una acció serà
millor i més desitjable en la mesura que pugui beneficiar a un
nombre de persones més elevat.
Aquesta corrent ha exercit una gran influència en lèpoca
contemporània (economies del benestar, socialisme, etc).
31. Basada en la pèrdua dels grans ideals i en
l’individualisme.
Segons l’existencialisme, l’ésser humà està
sol. Malgrat aquesta solitud l’ésser humà ha
de viure, prendre decisions i seguir existint.
La persona autèntica és aquella que és capaç
d’acceptar aquesta crua realitat. L’ésser humà
és responsable dels seus actes.
8.- EXISTENCIALISME
(Kierkegard i J.P.Sastre, s.XX)
32. No és possible justificar racionalment les
normes morals, perquè aquestes no es basen
en res que pugui ser conegut
intel·lectualment. Les normes i els valors que
formen la moral sorgeixen d'emocions i
sentiments que susciten certes accions. Per
aquest motiu, la moral no és un saber
racional, sinó que forma part de l'àmbit de
l'emotivitat.
NO COGNITIVISTA /EMOTIVISME
