1. 2012
Pràctica d’avaluació
continuada. PAC 2
Noves tecnologies de la
informació i la comunicació a
l’educació.
Activitat 2.3. Projecte Final.
A
Maria Magdalena Martínez Salom 1
Aula 2
19/06/2012

2. Índex
Introducció.....................................................................................................................3
Disseny de l’activitat......................................................................................................4
Mapa conceptual............................................................................................................9
Desenvolupament........................................................................................................10
Avaluació de l’aprenentatge aconseguit.......................................................................21
Avaluació tecnològica..................................................................................................22
Annexes.......................................................................................................................24
Autoavaluació de l’activitat:...................................................................................................24
Autoavaluació de l’activitat continuada:................................................................................25
Web bibliografia.....................................................................................................................26
2

3. Introducció
Aquesta pràctica té com a objectiu que l’alumnat desenvolupi un aprenentatge
significatiu. Els alumnes són els encarregats de comunicar sobre què volen investigar,
a través de diferents debats i converses, manifestant els seus interessos i les seves
motivacions. Aprofitant una situació diària a l’aula, sorgeix un problema, a partir del
qual es desenvolupa tota l’activitat. Es tracta d’un problema significatiu per als
alumnes, ja que no és un tema que té lloc en el seu llibre de text de l’àrea de
coneixement del medi, sinó que sorgeix d’una situació real, i al qual els alumnes volen
donar solucions i respostes. En aquesta activitat, l’alumnat no és un simple receptor,
sinó que és l’encarregat d’investigar, seleccionar, estructurar i oferir informació per tal
de resoldre el problema.
El terme d’aprenentatge significatiu fou introduït per Ausubel, que considera que
perquè aquest es doni s’ha d’atribuir significat a un nou contingut. Al llarg d’aquest
aprenentatge tindran lloc dos processos importants: l’assimilació, és a dir, enganxar el
coneixement a les idees prèvies de l’alumne, les quals sempre es tindran en compte i
seran des d’on partirem, i per una altra banda, l’acomodació, que tindrà lloc dintre les
estructures mentals. Els individus aprenen interioritzant els estímuls captats adaptant-
los als seus esquemes i estructures prèvies. Ausubel assenyala la importància
d’ensenyar a aprendre i de l’aprenentatge per descobriment, a través del qual, el
subjecte descobreix per si mateix els continguts que es volen transmetre.
L’aprenentatge que es desenvolupa en aquesta activitat es basa en la Teoria
constructivista, des de la qual extraiem que si bé l’aprenentatge es pot facilitar, cada
persona reconstrueix la seva pròpia experiència interna, del que deduïm que el
coneixement no es pot mesurar, ja que és únic en cada persona, en la seva pròpia
reconstrucció interna i subjectiva de la realitat. Aplicant aquesta teoria a una aula amb
alumnes, es poden crear contextos favorables per a l’aprenentatge, amb un clima
motivacional de cooperació, on cada alumne reconstrueix el seu aprenentatge amb la
resta del grup. Aquesta forma de treball permet a l’alumne l’aprenentatge de tota una
sèrie d’eines, formes d’investigar, desenvolupar, estructurar, conèixer, solucionar, etc...
molt útils, amb l’objectiu d’adquirir la capacitat d’aplicar aquests coneixements i
estratègies apreses en altres contextos i en altres situacions de la seva vida.
3

4. Disseny de l’activitat
TÍTOL DE L’ACTIVITAT:
ELS TAURONS SÓN PEIXOS?
DESCRIPCIÓ DELS AGENTS PERSONALS I TECNOLOGIA MEDIADORA:
Aprenents: 25 alumnes de primer de primària.
Mediadors: la mestra tutora i la mestra de suport.
Tecnologia mediadora: Ordinadors amb connexió a Internet, jocs clic, programa
edilim, web youtube, cercador Google, càmera de fotos, pissarra digital.
DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA:
A partir de la conversa mantinguda amb el grup sobre la sortida que es farà d’aquí
uns mesos a l’Aquàrium, s’ha parlat dels diferents tipus d’animals que trobarem allà.
Alguns comenten que veurem peixos, tortugues, taurons, etc... En aquest moment
sorgeix, per part dels alumnes, la curiositat de voler conèixer moltes més coses sobre
els animals marins. En relació als taurons, es produeix un debat entre els nens/es del
grup, ja que alguns diuen que els taurons són peixos grossos i d’altres diuen que no.
Es proposa al grup triar un animal i investigar sobre ell. Després de diferents
propostes sobre quin animal es vol aprofundir (balena, tauró, dofí, tortuga...), es fa
una votació i el grup decideix l’animal del seu projecte, en aquest cas, els taurons. Es
proposa al grup fer una investigació conjunta sobre aquests animals per tal de saber
si són peixos, i a més, poder coneix-se’ls millor; què mengen, quin tipus de taurons hi
ha, com es diuen les parts del seu cos, com respiren, etc...
DESCRIPCIÓ ARGUMENTADA:
D’acord amb la terminologia de Jonassen farem referència a tres conceptes específics
del problema:
-Estructuració: es tracta d’un problema mal estructurat, ja que aquest projecte no
estava establert en la programació desenvolupada a principi de curs, sinó que ha
sorgit dels interessos dels alumnes a partir de l’explicació que es fa sobre una sortida
que tindrà lloc unes setmanes més tard.
-Complexitat: es tracta d’un problema que a priori es pot definir com a complex, ja que
són els mateixos alumnes els que han d’aportar els seus coneixements, investigar i
cercar informació i solucions. En aquest cas, no se’ls dóna un full amb tota la
informació relativa als taurons que el llibre de medi diu que els alumnes d’aquesta
edat han de saber, sinó que aquests, a partir de les seves curiositats i interessos
arribaran a construir coneixements i donar solucions als seus problemes. Les mestres
seran les encarregades d’encaminar aquest projecte, a través de la conversa i el
debat amb el grup. Les mestres no donen la solució al problema, sinó que guien i
ajuden l’alumne a buscar-la. Doncs, al llarg del projecte veurem que no es tracta d’un
problema tan complex, ja que els taurons han estat estudiats i investigats per diferents
4

5. camps, i per tant, els alumnes tenen accés a les respostes de les preguntes que han
plantejat.
-Especificitat del camp: es tracta d’un problema situat, ja que té lloc en un entorn
concret, conegut pels alumnes, i on es té en compte les possibilitats que aquest
ofereix. El fet que el context sigui proper als alumnes i que aquests en siguin
coneixedors i el dominin, els facilita la resolució del problema.
COM ES PLANTEJA ALS ALUMNES PER A QUE SIGUI SIGNIFICATIU:
Partint del debat que sorgeix entre els alumnes sobre si els taurons són peixos, i les
diferents preguntes que fan sobre els animals marins, som conscients que els
interessos del grup són cada vegada majors. Vista la curiositat que mostren, se’ls
proposa fer un projecte sobre un dels animals marins que hem comentat, per tal de
poder donar respostes a algunes de les preguntes que s’han formulat. A través d’una
votació, els alumnes es decanten pels taurons com a animal d’aquest projecte. A
partir d’aquí, sorgeixen moltes preguntes sobre els taurons, interessant-se per saber
què mengen, com respiren, quins tipus de taurons hi ha, etc... Alguns alumnes són
valents i donen les seves possibles solucions, fent les seves hipòtesis. La primera
activitat que es porta a terme és recollir els seus coneixements previs, anotant-ho a
una cartolina sota l’encapçalament “què sabem?”.
CONTEXT DE L’ACTIVITAT:
Aquest projecte es duu a terme en l’àmbit formal, ja que té lloc en una escola pública
d’Educació Infantil i Primària de la barriada de Son Ferriol de Palma de Mallorca.
El grup en qüestió, pertany a primer de Primària i està format per 25 alumnes.
Les diferents activitats tindran lloc en diferents espais; aula ordinària i aula
d’Informàtica.
CARATERÍSTIQUES COGNITIVES, EMOCIONALS, ACTITUDINALS:
El grup està format per 25 alumnes, 13 noies i 12 nois. Els alumnes es coneixen molt
entre ells, ja que han fet tota l’etapa d’infantil plegats, el que fa que es donin bones
relacions interpersonals, llevat d’alguns petits conflictes. En general, és un grup amb
bones capacitats per a l’aprenentatge, molt participatiu, feiner, amb ganes d’aprendre
i de millorar, i molt xerrador, fet que de vegades dificulta el treball. Estan acostumats a
treballar per projectes, ja que n’han fet alguns a Infantil, i per tant coneixen la forma
de treball. Tenen una actitud molt positiva i col·laboradora encara que de vegades els
costa complir algunes normes com aixecar la mà per xerrar, esperar el torn, etc...
En aquest grup hi ha quatre casos a destacar i a tenir en compte: una nena amb cas
d’absentisme, una altra nena amb retard maduratiu, un nen amb problemes de
comportament i una nena amb dislèxia.
Els alumnes d’aquest grup disposen d’una hora setmanal dedicada a Informàtica, on
han après a manejar l’ordinador; saben encendre i apagar, posar la contrasenya per
entrar, fer recerques al Google, obrir programes com el jclic o el youtube, etc... Per
tant, són bastant autònoms a l’hora de treballar amb eines informàtiques.
5

6. COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLARAN:
Competències comunicatives:
Competència comunicativa, lingüística i audiovisual:
-Capacitat d'usar correctament la llengua per expressar i entendre missatges. El
terme engloba les quatre destreses bàsiques.
-Capacitat de saber escoltar i respectar les opinions dels altres.
-Capacitat d’estructurar la informació pertinent.
Competència artística i cultural:
-Conèixer, comprendre, apreciar i valorar críticament diferents manifestacions
culturals i artístiques, utilitzar-les com a font d'enriquiment i gaudi.
-Capacitat de saber crear amb paraules, amb el propi cos, amb tota mena de
materials, suports i eines tecnològiques, tant individualment com col·lectivament, les
representacions i anàlisi de la realitat que facilitin l'actuació de la persona per viure i
conviure en societat.
-Capacitat de posar en joc habilitats d’elaborar idees i regular sentiments propis i
aliens; trobar fonts, formes i vies de comprensió i expressió; planificar, avaluar i
ajustar els processos creatius necessaris per aconseguir uns resultats.
- Capacitat de posar en funcionament la iniciativa, la imaginació i la creativitat per
expressar-se mitjançant codis artístics.
Competències metodològiques:
Competència digital:
-Ús interactiu de les aplicacions i recursos oferint altres maneres de treballar i
d'accedir a la informació i al coneixement. La competència digital, pel que fa a la
interacció en grups heterogenis, es manifesta en l'adquisició i desenvolupament
d'habilitats per al treball col·laboratiu, el coneixement dels diferents registres i
llenguatges de comunicació, dels mètodes de participació en la construcció i
desenvolupament de projectes, la utilització de serveis en línia per al treball
col·laboratiu i en diferents suports (oral, imprès, audiovisual, digital o multimèdia) i
l'organització de la feina a través d'aquests instruments.
Competència d’aprendre a aprendre:
-Capacitat d'endinsar-se en un aprenentatge amb l'objectiu d'adquirir els sabers i les
habilitats constitutius d’aquest procés.
Competència d’autonomia i iniciativa personal:
-Aconseguir un alt grau d'autoconeixement i control de les emocions pròpies, essent
capaços de fixar-se metes i decidir com arribar-hi, buscant elements de motivació i
ajuda per aconseguir l'èxit.
-Reflexionar sobre el que ens envolta i com ens afecta, per tal de liderar processos o
buscar solucions a problemes basant-se en els propis recursos.
Competències específiques centrades en conviure i habitar el món:
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic:
-Capacitat d’establir contacte amb la nostra realitat directa tant virtualment com
físicament.
-Capacitat d'entendre l'entorn immediat, orientar-se en ell, reconèixer les seves
característiques i possibilitats d'anàlisi i com es pot relacionar cada subjecte amb
aquest entorn.
Competència social i ciutadana:
-Capacitat d’emetre un judici crític sobre la realitat que ens envolta, després
d'informar-nos sobre el seu funcionament, i actuar-hi.
-Capacitat d’establir una escala de valors (auto coneixement), escollint preferentment
conductes que afavoreixen la cohesió social, com ara la solidaritat.
-Capacitat de relació amb els altres, mostrant empatia, domini de la comunicació i
desig d'interacció.
6

7. OBJECTIUS ESPECÍFICS:
- Cercar i seleccionar informació sobre els taurons per tal de conèixer les seves
característiques.
- Participar de manera activa adoptant una actitud responsable en les activitats
grupals i individuals.
- Reflexionar sobre el propi procés d’aprenentatge.
- Respectar i escoltar les aportacions dels companys.
- Gaudir i saber recollir informació de les diferents fonts exposades (vídeos, jocs,
activitats, sortida a l’Aquàrium, fitxes...)
- Participar en l’elaboració d’un llibre comú per a la biblioteca d’aula.
- Elaborar un llibret individual sobre els taurons.
- Treballar de forma cooperativa en les activitats grupals.
- Utilitzar adequadament les TIC i tot el material que es posa a l’abast.
- Reflexionar sobre els resultats, identificar els problemes i cercar alternatives de
millora.
CONTINGUTS:
Conceptuals:
-Característiques i parts dels taurons.
-Respiració dels taurons.
-Les dents dels taurons.
-Classes de taurons.
-Alimentació dels taurons.
-Naixement dels taurons.
Procedimentals:
-Recerca, selecció i exposició d’informació.
-Desenvolupament de les diferents qüestions que volem conèixer.
-Visualització de diferents vídeos sobre els taurons.
-Treball a través dels jocs de clic i d’un llibre digital.
-Sortida a l’Aquàrium de Palma de Mallorca.
-Elaboració d’un dossier comú.
-Elaboració d’un llibret individual.
-Treball a través de diverses fitxes.
Actitudinals:
-Participació activa, responsable i respectuosa.
-Reflexió sobre el propi procés d’aprenentatge.
-Actitud col·laboradora i cooperativa.
-Cura vers els materials emprats.
PREVISIÓ DE LA SEQÜÈNCIA DE L’ACTIVITAT:
Es preveu que es portaran a terme 20 sessions en l’àrea de coneixement del medi per
tal de desenvolupar tot el projecte. En tot cas, sols és una dada orientativa, ja que el
grup serà el que marcarà el ritme de feina i la flexibilitat en les sessions serà
fonamental per a l’obtenció d’un treball profitós.
7

8. FONAMENTACIÓ PSICOPEDAGÒGICA DEL DISSENY I VINCULACIÓ AMB ELS
CONTINGUTS:
Ens basarem en una perspectiva constructivista, mitjançant el qual els alumnes són
agents actius i investigadors, protagonistes del seu propi procés d’ensenyament. Les
mestres seran les persones encarregades de facilitar i de posar a l’abast totes les
eines necessàries per tal que el subjecte sigui capaç d’organitzar, interpretar i donar
sentit a la informació que rep, i no sols això, sinó que també sigui capaç de construir
el propi punt de vista, un judici personal, una veritat particular a partir d’altres veritats
parcials. L’objectiu primordial serà formar els futurs ciutadans perquè es converteixin
en aprenents flexibles, eficaços i autònoms, dotant-los de capacitat d’aprenentatge i
no només de coneixements i sabers. Tot ensenyament partirà del que els alumnes ja
coneixen, tenint en compte les seves necessitats i els seus interessos.
PROCEDIMENTS I CRITERIS PER A L’AVALUACIÓ:
Avaluació inicial: a través de les converses s’avaluaran els coneixements previs dels
alumnes. El projecte tindrà com a punt de partida aquests coneixements.
Avaluació contínua, evolutiva i formativa: a través de l’observació dels mestres
s’avaluarà si hi ha una evolució de l’alumne en quant als coneixements que es
treballen. Les diferents activitats individuals i grupals realitzades permetran als
alumnes reflexionar sobre el seu propi procés, autoavaluant el seu treball. L’esforç,
l’actitud i la participació dels subjectes serà de vital importància.
Avaluació final: s’avaluarà el progrés de l’alumne, la seva participació, els seus
treballs, etc... i es passarà una petita prova per deixar constància del que han après.
Criteris d’avaluació:
• Adopció de decisions i responsabilitats: proposar, argumentar, triar...
• Tractament de la informació: cercar, organitzar, interpretar i assimilar.
• Comunicació de la informació: fer-la comprensible, compartir-la, elaborar-la i
transformar-la en coneixement.
• Avaluació dels aprenentatges: ser conscients del que sabem, del que ignorem,
com ho hem abordat...
• Adquisició d’una actitud positiva, col·laboradora i activa.
• Conscienciació del que s’ha fet i s’ha après.
• Aplicació del que s’ha après a altres situacions o establiment de noves
relacions.
PREVISIÓ DE LA TEMPORITZACIÓ:
Es portarà a terme durant el tercer trimestre del curs.
8

9. Mapa conceptual
9

10. Desenvolupament
Sessió 1: Es conversa sobre la sortida que farem a l’Aquàrium i es parla sobre els
diferents animals marins. El grup decideix elaborar un projecte sobre un animal marí.
Els alumnes i la mestra fem un llistat a la pissarra dels animals sobre els que més ens
interessa investigar: balena, tauró, dofí, tortuga... Després, cada alumne/a escriu en un
paperet l’animal que més li agrada per a desenvolupar el projecte. La majoria dels
alumnes decideixen treballar sobre el tauró.
Sessió 2: Mitjançant el diàleg compartim el que sabem sobre els taurons, fent diferents
hipòtesis. La mestra va anotant en una cartolina tota la informació sota
l’encapçalament “què sabem dels taurons?”. Els alumnes ho van anotant en un full
elaborat per a aquest fi.
10

11. Sessió 3: A través de la conversa, els alumnes manifesten els seus interessos per
conèixer els taurons, fent diferents preguntes que la mestra anota en una cartolina
sota l’encapçalament “què volem saber dels taurons?”. Totes aquestes preguntes
s’agrupen en sis blocs: com són els taurons?, com respiren?, com són les dents dels
taurons?, classes de taurons, què mengen els taurons? i com neixen?. Els alumnes
escriuen les preguntes en el full corresponent.
11

12. Sessió 4: Es fan cinc grups de 4 i un grup de 5. Cada grup té la responsabilitat de
buscar informació sobre una de les preguntes que volem investigar. Per exemple, el
grup 1 investigarà sobre “com són els taurons?” (característiques, el tauró per dins i
parts del tauró). A casa, i amb la família, cada component farà una recerca, mitjançant
l’ordinador o a través de llibres, i ho imprimirà/fotocopiarà per portar-ho a l’escola. Els
alumnes anoten a l’agenda el projecte que es durà a terme, així com la pregunta sobre
la que els ha tocat investigar, per tal que les famílies puguin col·laborar.
Sessió 5: Els alumnes comparteixen la informació, textos, imatges, etc..., cercada a
casa, així com les eines emprades, ordinadors, llibres, vídeos, pel·lícules, etc..., amb
els companys/es de la classe i s’obri un debat, a través del qual es parla i s’explica tota
la informació recopilada.
12

13. Sessió 6: Es desenvolupa la pregunta 1 “com són els taurons?” (característiques, el
tauró per dins i parts del tauró). Els alumnes encarregats de buscar informació sobre
aquesta pregunta són els encarregats d’extreure els continguts més rellevants. La
mestra anota la informació a la pissarra i cada un ho escriu en el full corresponent
elaborat per a aquest fi.
Sessió 7: Es desenvolupa la pregunta 2 “com respiren els taurons?”. Els alumnes
encarregats de buscar informació sobre aquesta pregunta són els encarregats
13

14. d’extreure els continguts més rellevants. La mestra anota la informació a la pissarra i
cada un ho escriu en el full corresponent elaborat per a aquest fi.
Sessió 8: En aquesta sessió, primer de tot, recordem oralment tot allò que hem après
dels taurons, i a continuació, els alumnes visualitzen diferents vídeos sobre els
taurons, a través de la pissarra digital de la que està dotada l’aula ordinària.
Les adreces corresponents als diferents vídeos que s’han visualitzat es detallen a
continuació:
http://www.youtube.com/watch?v=xoLxg31mprU
http://www.youtube.com/watch?v=kZEQTDlCleA&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=EOh6d1UIQqg&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=O3uKCwVsjAI&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=lP27i3n4Y2I&feature=related
http://blogtiburones.blogspot.com.es/2008/02/documental-tiburn-blanco-en-mallorca.html
14

15. Sessió 9: Es desenvolupa la pregunta 3 “com són les dents dels taurons?”. Els
alumnes encarregats de buscar informació sobre aquesta pregunta són els
encarregats d’extreure els continguts més rellevants. La mestra anota la informació a
la pissarra i cada un ho escriu en el full corresponent elaborat per a aquest fi.
Sessió 10: Es desenvolupa la pregunta 4 “classes de taurons?”. Els alumnes
encarregats de buscar informació sobre aquesta pregunta són els encarregats
d’extreure els continguts més rellevants. La mestra anota la informació a la pissarra i
cada un ho escriu en el full corresponent elaborat per a aquest fi.
Sessió 11: En aquesta sessió, primer fem un repàs, de forma oral, de tot allò que hem
après sobre els taurons fins a aquest moment. Després, acudim a l’aula d’informàtica, i
per parelles, treballem a través de diferents activitats de clic relacionades amb els
taurons i a través d’activitats presents en un llibre digital (edilim), elaborat per la mestra
per a aquest fi.
A continuació adjuntem els enllaços corresponents a aquestes activitats i jocs:
http://clic.xtec.cat/db/act_es.jsp?id=3488
http://mmartinezsalom.blogspot.com.es/2012/06/els-taurons-son-peixos_16.html
15

16. Sessió 12: Es desenvolupa la pregunta 5 “què mengen els taurons?”. Els alumnes
encarregats de buscar informació sobre aquesta pregunta són els encarregats
d’extreure els continguts més rellevants. La mestra anota la informació a la pissarra i
cada un ho escriu en el full corresponent elaborat per a aquest fi.
Sessió 13: Es desenvolupa la pregunta 6 “com neixen els taurons?”. Els alumnes
encarregats de buscar informació sobre aquesta pregunta són els encarregats
d’extreure els continguts més rellevants. La mestra anota la informació a la pissarra i
cada un ho escriu en el full corresponent elaborat per a aquest fi.
Sessió 14: En aquesta sessió té lloc la sortida a l’Aquàrium de Palma de Mallorca.
Abans de partir de l’escola, recordem oralment tot allò que ja sabem sobre els taurons.
Després, agafem l’autocar i partim cap a l’Aquàrium, ens espera un dia molt divertit i
profitós.
16

17. Sessió 15: En aquesta sessió, es divideixen els alumnes per grups. Es fan 5 grups de
4 i un grup de 5, és a dir, els mateixos grups que es varen fer a la sessió 4 per tal de
buscar informació. Els alumnes, amb la informació que varen recopilar entre tots sobre
la pregunta que els va tocar investigar a casa, desenvolupen en una cartolina Din-A3
el contingut de la seva pregunta. Així, cada grup col·labora en l’elaboració del llibre
comú per a la biblioteca d’aula. El grup ha de decidir quina informació és la més
important, com ho poden estructurar, quines fotografies poden incloure, etc...
Sessió 16: En aquesta sessió, cada grup exposa i explica a la resta dels companys el
treball desenvolupat en relació a l’elaboració del seu apartat del llibre comú. Cada
17

18. membre del grup comenta una cosa com a mínim del treball, explicant com s’han
organitzat, qui ha fet cada part, etc... La resta dels companys poden preguntar en cas
que tinguin algun dubte.
Sessió 17: En aquesta sessió, els alumnes elaboren el seu llibret individual. Pinten la
portada del dossier, un dibuix facilitat per la mestra i completen algunes fitxes, com per
exemple una fitxa on ells conten què varen aprendre a l’Aquàrium, etc... Després,
grapen totes les feinetes fetes per ordre.
18

19. Sessió 18: En aquesta sessió els alumnes continuem elaborant el seu llibret individual.
Els alumnes que acaben ajuden als altres a ordenar feinetes i a grapar. Una vegada
acabat el dossier, es portarà a casa per explicar el treball fet als pares i a la família.
Sessió 19: Els alumnes realitzen una prova individual en paper que consta de diferents
activitats, per tal que la mestra conegui el seu nivell d’aprenentatge en relació al
contingut treballat en el projecte.
19

20. Sessió 20: En aquesta darrera sessió, tots junts corregim la prova feta en paper en la
sessió anterior a través de la PDI i reflexionem sobre les nostres respostes. Finalment,
parlem del procés d’aprenentatge dut a terme i posem en comú els sentiments viscuts
al llarg del projecte.
A continuació adjunto un enllaç on podreu visualitzar més fotos del projecte:
https://picasaweb.google.com/103222887525457147829/ElsTauronsSonPeixos
20

21. Avaluació de l’aprenentatge aconseguit
Comentar que les mestres que hem dut a terme aquest projecte, la mestra tutora i la
mestra de suport, considerem que els resultats han estat molt positius i satisfactoris.
Els alumnes amb els que hem treballat no sols han aconseguit un coneixement
conceptual, sinó que a més, han desenvolupat la capacitat d’aprendre a aprendre, a
construir coneixement. Mitjançant el treball per projecte, el grup ha desenvolupat
diferents formes d’aprendre, adoptant un paper actiu, sense ser un mer espectador,
s’ha implicant en la feina, ha col·laborat i ha cooperat amb els altres.
Per a poder aconseguir un aprenentatge el més satisfactori possible, cap a la línea
d’un aprenentatge significatiu, primer de tot hem estat conscients de la necessitat de
conèixer els interessos i les motivacions dels alumnes, així com els seus coneixements
previs. Aquesta necessitat de coneixença ha estat rellevant per tal d’aconseguir
acoblar per part de l’alumne la nova informació que anava rebent.
Com hem comentat al principi considerem que l’aprenentatge ha estat positiu, no sols
en quant a continguts, sinó a més, en quant a les diferents formes de treballar, molt
enriquidores. Els alumnes han hagut d’investigar, reflexionar, organitzar, estructurar,
cercar solucions, prendre decisions, adquirir responsabilitats, etc..., fet que considerem
essencial de cara a l’assoliment d’un aprenentatge significatiu, en el sentit que, el que
fa l’alumne té qualque raó de ser per a ell, no fa les coses per fer, sinó que busca
aconseguir un objectiu, en aquest cas, busca una solució a un problema que li
interessa. Hem de fer constar que el treball ha estat en tot moment guiat per les
mestres, deixant als alumnes la llibertat d’imaginar, manipular i investigar, però sempre
des del compromís de les mestres d’oferir consells per a la reflexió i orientacions en
quant a la feina. En aquest cas, no es tracta d’oferir-li a l’alumne la solució al
problema, sinó ajudar-lo i acompanyar-lo en el camí cap a la seva recerca, de forma el
més autònoma possible. Per això, és molt important fer pensar l’alumne i realitzar-li
moltes preguntes; on podem cercar informació?, que creieu que és el més important?,
com ho podem organitzar?, etc...
Cal destacar també la importància de la contextualització del problema, és a dir, el
problema sorgeix en un context, en un àmbit que el grup d’alumnes coneix
perfectament i que a més, domina, fet que els ajuda a simplificar la dificultat que pot
contenir la feina que han de desenvolupar.
Referent a l’avaluació, aquesta ha estat continuada, i s’ha tingut en compte tota la
feina realitzada al llarg del projecte. A través de l’observació, les mestres han anat
valorant la participació i el treball que els alumnes han anat desenvolupant. A més, al
final del projecte, s’ha passat una prova escrita als alumnes per tal de conèixer el seu
grau d’assoliment de continguts i per tal de deixar constància dels resultats acadèmics.
Per finalitzar, creiem que el desenvolupament d’aquest projecte ha estat molt positiu
per als alumnes, i pensem que s’ha donat un aprenentatge significatiu en ells, ja que
ells han estat els encarregats de construir el seu propi coneixement, avaluant les
representacions mentals que posseïen abans del projecte, ampliant-les i modificant-les
al llarg d’aquest, aconseguint noves representacions mentals.
21

22. Avaluació tecnològica
Pel que fa a l’avaluació tecnològica, vull comentar que la valoració que en faig és
bastant positiva i satisfactòria. Al principi, quan se’ns va plantejar la pac, vaig decidir
treballar amb un grupet de nins de primer que havien de millorar el ritme de lectura, ja
que era lenta i el seu nivell estava bastant per davall del nivell del grup. No obstant, va
sorgir amb tot el grup de primer la conversa sobre la sortida a l’Aquàrium i, aleshores,
vaig considerar que podia ser un projecte molt més bonic i em vaig decidir a portar-ho
a terme.
Per una banda, vull destacar la importància d’haver treballat de forma coherent i
coordinada amb la mestra de suport, i considero que hem fet bona feina amb els
alumnes. La mestra de suport ha col·laborat amb nosaltres en una de les tres sessions
que es fan setmanalment de coneixement del medi, intentant que acudís a aquelles
activitats on la seva ajuda fos més útil per a aquells alumnes que més ho necessiten,
com per exemple en el cas de desenvolupar la prova final en paper. Per part meva, era
la primera vegada que jo em posava al capdavant d’un projecte de treball com aquest,
i estic molt contenta dels resultats obtinguts. L’ajuda rebuda de l’altra mestra en quant
a l’organització, programació i suport al llarg del projecte han estat de gran utilitat, ja
que a l’hora de dissenyar l’activitat em va donar alguns consells en quant a dubtes que
em varen anar sorgint, ja que ella ja havia fet altres projectes en col·laboració amb
altres mestres.
Per una altra banda, reconèixer que les diferents eines tecnològiques que hem emprat
han cridat molt l’atenció dels alumnes, tant pel que fa a l’ús de la PDI com a l’ús dels
ordinadors, i en concret, dels jocs clic i de les activitats interactives mitjançant el llibre
digital que s’han dissenyat per a aquest fi. L’ús d’aquestes eines, ha estat una forma
d’aprendre totalment diferent a la que els alumnes estan acostumats i per tant, els ha
motivat de manera extraordinària, sense deixar de banda que es tractava d’un projecte
de treball que partia d’un problema real que havia sorgit a l’aula i sobre el qual els
alumnes estaven interessats en buscar solucions. A més, no hem tingut cap tipus de
problema a l’hora de fer ús de les TIC, ni pel que fa als aparells ni a la connexió a
Internet.
Vull destacar la importància del coneixement que els alumnes tenen en quant a l’ús
dels ordinadors, ja que ens ha permès treballar de forma lleugera, doncs els alumnes
ja coneixen com funciona aquesta eina i a més estan acostumats a emprar-la. Pel que
fa a les PDI, els alumnes de primer cicle no estan tan acostumats a utilitzar-la, però
nosaltres sols l’hem usada en dues sessions; en una per visualitzar diferents vídeos
sobre els taurons i en una altra per tal de corregir i reflexionar sobre la prova escrita
que els alumnes havien fet en la sessió anterior.
Finalment, dir que no he tingut grans dificultats a l’hora de desenvolupar el projecte ni
la pac en si, però si que és cert que hi he invertit moltíssim de temps, ja que alguns
programes no els dominava, i per tant, m’he hagut de posar a investigar i fer diferents
recerques. No obstant, considero que una de les finalitats d’aquesta pac era també
aquesta, i no sols aplicar el nostre disseny amb els alumnes, i per tant, crec que les
hores dedicades al treball han estat profitoses i que els resultats han estat
satisfactoris, del que n’estic molt satisfeta.
22

23. Conclusions
Bé, per part meva i considerant tot el que s’ha comentat anteriorment en aquest
miniprojecte, vull afegir que, personalment, he après molt en relació al món de les TIC.
La veritat és que aquesta activitat ha estat tot un repte per a mi i em comparo amb els
meus alumnes, en una altra dimensió, ja que he hagut d’investigar, organitzar,
estructurar, elaborar, etc... per tal d’oferir solucions als meus problemes.
Com a mestra ha estat un projecte motivador, mitjançant el qual me’n he adonat de la
utilitat que poden tenir en l’educació totes aquestes eines tecnològiques, algunes de
les quals coneixia però com que no les tenia per mà no les usava. Aquesta pac, m’ha
obligat en certa manera a saber emprar-les i considero que hi ha hagut en mi un canvi
conceptual.
La veritat que la dedicació a aquesta pac crec que ha estat plena, ja que he invertit
moltes hores en conèixer com funcionaven programes com dropbox, picasa, edilim,
blogger, slideshare, etc... i els resultats de la feina han estat positius i satisfactoris per
a mi, considerant que l’esforç ha merescut la pena.
L’ús de les TIC en l’educació ens ofereixen una possibilitat extraordinària de potenciar i
construir aprenentatge a través de moltíssimes activitats i formes diferents de treballar,
que estimulen l’alumnat, els fan estar actius, els motiven i fan que ells s’engresquin
fàcilment. A més, la rapidesa de poder accedir a qualsevol informació en qüestió de
segons és un privilegi per als mestres i per tant ens hem de formar i hem de voler
endinsar-nos en aquest món tan al·lucinant que ens ofereixen les TIC.
Per finalitzar, també vull referir-me als alumnes protagonistes del projecte. Des del
meu punt de vista, el grup amb el que he treballat ha fet molt bona feina, crec que en
general puc dir que tots han après, no sols continguts, sinó també diferents formes
d’aprendre, i en aquest sentit han crescut i han madurat.
23

24. Annexes
Autoavaluació de l’activitat:
Per part meva, comentar que he dedicat molt esforç i temps a aquesta pac i considero
que els resultats han estat positius i satisfactoris. Pel que fa a la meva experiència
docent, no m’havia posat mai al capdavant d’un projecte com aquest pel que, a pesar
de ser mestra des de fa sis anys, no ha deixat de ser un repte.
A través d’aquest projecte sobre els taurons, els alumnes han partit d’un problema que
ha sorgit d’ells mateixos i que per tant ha estat significatiu per a ells, en un context que
coneixen i dominen. Els conflictes no són necessaris per aprendre però si és veritat
que quan sorgeixen, no els hem d'evitar, sinó que els hem d'emprar com a punt de
partida d'un aprenentatge.
En aquest treball, hem fet ús d’eines tecnològiques, com ordinadors i PDI, que han
motivat l’alumnat i han cridat la seva atenció, facilitant l’aprenentatge. A més, s’ha
treballat molt en grups petits, afavorint la col·laboració i la cooperació. L’alumnat no
sols ha après continguts sinó que també ha desenvolupat la capacitat d’aprendre a
aprendre.
Considero que la meva evolució amb el programa cmap ha estat positiva, ja que
recordo que en el primer mapa conceptual que vaig elaborar em vaig centrar molt en el
que era el programa i les tecnologies, deixant una mica de banda els conceptes a
tractar. A més, era un mapa conceptual ple de conceptes, relacions i enllaços, i tal
vegada no era tot lo clar que havia de ser. A mesura que he anat elaborant altres
mapes conceptuals crec que la millora en quant al treball de conceptes ha estat
notable. Penso que aquests darrers mapes han estat més clars i més ben
representats. Des del meu punt de vista, l'elaboració de mapes de conceptes poden
ser molt útils no sols per avaluar, sinó també per a construir coneixement.
Per acabar, vull mencionar que considero que l’activitat està estructurada tal i com
menciona el dossier de la pac 3, ja que inclou tots els apartats. A més, he intentat que
l’exposició sigui lo més clara possible i coherent. Pel que fa a l’apartat de disseny i a la
presentació, inclouen els apartats necessaris i a més, estan elaborats des de la
creativitat. Finalment, comentar que he aconseguit crear un índex automàtic i
hipervinculat.
24

25. Autoavaluació de l’activitat continuada:
Considero que les diferents activitats que s’han portat a terme en aquesta pac 2 han
estat molt profitoses, no sols per a l’alumnat en cas d’haver estat aplicades, sinó per a
nosaltres com a mestres, ja que ens ofereixen altres formes alternatives de treballar
amb els nostres alumnes, afavorint un aprenentatge significatiu.
L'activitat “modelar amb històries” em va encantar i no sols això, sinó que a més,
considero que treballar amb companys, en grup, és una font d'aprenentatge molt
enriquidora. Aprendre a través d'històries que els altres han viscut és molt útil ja que
no són sols activitats pensades sinó posades en pràctica.
He après que els problemes dels alumnes i les seves reflexions poden ser el punt de
partida cap a un aprenentatge significatiu, en el qual ells seran els encarregats de
construir coneixements per tal de donar solucions als seus problemes. A més, el tipus
de disseny elaborat em pot servir de cara a futures planificacions ja que considero que
és bastant complet.
Per una altra banda, he fet servir el blog que vaig crear per tal de fer un seguiment de
les activitats que hem anat desenvolupant i a més, he fet algunes interaccions amb
companys en relació a les preguntes trampa i en quant a altres continguts del seu
blog, com conclusions, reflexions i d'altres.
Referent a les lectures i als mòduls de l’assignatura, he llegit i treballat els documents
penjats dels diferents autors. En quant a la col·laboració al fòrum, hi he participat, però
tal vegada hi hagués pogut dedicar una mica més de temps. La falta de temps material
en aquest aspecte ha estat un poc just, i les participacions han estat gairebé les
obligatòries. Quan he comentat qualque cosa amb qualque company, ho hem fet al
fòrum per tal que el nostre debat pogués solucionar mateixos dubtes a altres. En
quant als comentaris amb el consultor, no els he compartit al fòrum quan han estat
assumptes personals, com un canvi de tema de l'activitat o una qüestió de qualificació.
25

26. Web bibliografia
- Cabero, J. (2003). Educació i tecnologia: fonaments teòrics. A: Cabero,J. (coord.)
Noves tecnologies de la informació i la comunicació en l’educació. (1-95).
Barcelona: FUOC.
- Jonassen, D. (2003). TIC i aprenentatge significatiu: una perspectiva
constructivista. A: Cabero, J. (coord.) Noves tecnologies de la informació i la
comunicació en l’educació. (1-81). Barcelona: FUOC.
- Jonassen, D. (2003). Cas 2. Creació de models a classe. A: Mòdul 2. Les TIC i la
construcció del coneixement. Disponible a:
http://materials.cv.uoc.edu/continguts/XW04_02048_01088/index.html?ajax=true
Barcelona: FUOC.
- Jonassen, D. (2003). Cas 3. Creació de models a classe. A: Mòdul 2. Les TIC i la
construcció del coneixement. Disponible a:
http://materials.cv.uoc.edu/continguts/XW04_02048_01088/index.html?ajax=true
Barcelona: FUOC.
- Jonassen, D. (2003). Cas 4. Creació de models a classe. A: Mòdul 2. Les TIC i la
construcció del coneixement. Disponible a:
http://materials.cv.uoc.edu/continguts/XW04_02048_01088/index.html?ajax=true
Barcelona: FUOC.
- http://kite.missouri.edu
- http://limsamigos.blogspot.com.es/2012/01/prezi-publicar-un-lim-con-dropbox-
por.html
- www.blogger.com
Respecte a la llicència:
BY: El material pot NC: El material SA: El material
Marqueu amb una X ser distribuït, copiat original i els treballs original i els treballs
i exhibit per tercers derivats poden ser derivats han de ser
sempre que distribuïts, copiats i distribuïts, copiats i
aparegui el nom de exhibits per tercers exhibits per tercers
l’autor. sempre que amb el mateix tipus
aparegui el nom de de llicència.
l’autor i el seu ús
no sigui comercial.
X- Opció triada.
26