La Guerra Civil espanyola (1936 39).

1. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
1. Les causes
2. L’esclat de la Guerra Civil
1. El fracàs del cop d’estat.
2. La consolidació dels bàndols
3. La internacionalització de la Guerra Civil.
4. L’ajuda exterior.

2. 1. Les Causes
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
Causes remotes
Causes pròximes
3. La
Internacionalització
del conflicte
Què és?
Els dos bàndols
Les primeres 48 hores.
2. Alguns
aspectes
importants
4. Fases
militars de la
guerra.
5. Zona
republicana
7. Epíleg
6. Zona
Nacional
A favor En contra
• Règims democràtics i progressistes
• Organitzacions obreres
• Unió Soviètica
• Brigades Internacionals
• Règim feixista italià
• L’alemanya nazi
• El catolicisme més tradicional
• El règim dictatorial de Portugal
Comitè de No-intervenció
c)Tercera fase.
Nov37-juny 38
Arribada al
mediterrani
b)La segona fase.
Abril 37 - oct37
Ocupació del
nord
a)Primers mesos.
Juliol 36-març 37
La lluita per
Madrid.
La revolució social
• Milícies populars
• Les col·lectivitzacions
• Anticlericalisme
• Repressió contra burgesos i
classes benestants.
Els fets de maig del 37
• Enfrontament i divisió
entre forces republicanes.
Govern de Negrín
• Centralització política i militar
• Exèrcit Popular
• Programa dels Tretze Punts.
Construcció d’un nou estat totalitari
• Junta de Defensa Nacional
• Decret d’unificació-Partit únic (FET-JONS)
• Fuero del Trabajo (Lleis fonamentals)
• Violència extrema
Un balanç
Exili, pobresa i mort.
Cap a la dictadura del general
Franco, el franquisme.
La dèbil revolució liberal, la mentalitat de l’exèrcit i l’endarreriment ideològic i econòmic.
L’equilibri d’incapacitats i els motius internacionals (simpaties cap als règims feixistes).
Conflicte bèl·lic causat per un cop d'estat des de la dreta i
l’exèrcit contra el govern del Front Popular d’esquerres
elegit democràticament el febrer d'aquell mateix any, i que
va donar lloc a una guerra sagnant.
d) Quarta fase.
Jul 38-febrer 39
Ocupació de
Catalunya
e) Abril 39
Final de la
Guerra.

3. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
1. Les causes
2. L’esclat de la Guerra Civil
1. El fracàs del cop d’estat.
2. La consolidació dels bàndols
Causes estructurals Causes conjunturals
• La dèbil revolució liberal.
• La mentalitat de l’exèrcit.
• L’endarreriment ideològic
i econòmic.
• L’equilibri d’incapacitats.
Cap grup polític fou
hegemònic.
• Els motius internacionals
(simpaties cap als règims
feixistes i soviètic).

4. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
1. Les causes
2. L’esclat de la Guerra Civil
1. El fracàs del cop d’estat.
2. La consolidació dels bàndols
Les tensions acumulades durant anys, bipolaritzades en les forces de dreta i
d'esquerra, van esclatar violentament pel juliol de 1936. Un cop d'estat
orquestrat des de la dreta contra el govern del Front Popular esquerrà, elegit
democràticament el febrer d'aquell mateix any, va donar lloc a una guerra
sagnant d'àmplies conseqüències.
Desgraciadament la Guerra Civil espanyola fou d’una crueltat extrema.

5. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
1. Les causes
2. L’esclat de la Guerra Civil
1. El fracàs del cop d’estat.
2. La consolidació dels bàndols
Triomf electoral del Front Popular
Destacats militars tramen una
conspiració militar.
El Front Popular va canviar de
destinació alguns generals
sospitosos. Mai els va destituir.
La conspiració militar comptava
amb el suport de les forces
polítiques més de dretes (sobretot
monàrquics, carlins i falangistes).
Contactes previs entre
la Itàlia feixista i els
generals colpistes.
Franco
Illes
Canàries
Mola Navarra
Goded Illes Balears
Assassinat de Calvo Sotelo en
mans de grups d’esquerra (14
de juliol).
Assassinat del tinent Castillo
que col·laborava amb els grups
d’esquerres (12 de juliol).
Clima de violència previ al
cop d’estat.

6. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
1. Les causes
2. L’esclat de la Guerra Civil
1. El fracàs del cop d’estat.
2. La consolidació dels bàndols
El Coronel Yagüe, cap de la Legió, inicia el cop d’estat a Melilla.
17 de juliol de 1936.
El cop d’estat s’estén per tot el protectorat marroquí.
Franco s’uneix a l’alçament des de les Canàries cap al Marroc per
posar-se al front de l’exèrcit d’Àfrica.
La majoria de guarnicions militars de la península s’uneixen al cop
d’estat. També s’afegeixen sectors civils (falangistes i/o requetès).
La República tardà dos dies en reaccionar. Destitució de Casares
Quiroga per José Giral.

7. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
1. Les causes
2. L’esclat de la Guerra Civil.
1.El fracàs del cop d’estat.
2. La consolidació dels bàndols
Divisió d’Espanya després de la insurrecció (juliol de 1936).

8. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
1. Les causes
2. L’esclat de la Guerra Civil.
1.El fracàs del cop d’estat.
2. La consolidació dels bàndols
Divisió d’Espanya després de la insurrecció (juliol de 1936).
L'Espanya Nacional.
Liderada pel general Franco, que va
imposar un règim feixista i va
reprimir durament tots els sectors
republicans. Des de Galícia,
passant pel nord
d’Extremadura, Castella i
Lleó, parts d’Andalusia, i
els dos arxipèlags.
D’alguna manera era l’Espanya més
rural i menys desenvolupada. Aquella
que estava sota el domini dels grans
latifundistes.

9. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
1. Les causes
2. L’esclat de la Guerra Civil.
1.El fracàs del cop d’estat.
2. La consolidació dels bàndols
Divisió d’Espanya després de la insurrecció (juliol de 1936).
L'Espanya republicana.
Es mantenia fidel a les institucions de
la República, dirigides per les forces
democràtiques del Front Popular que
havien guanyat unes eleccions.
Tot l’arc mediterrani es va
mantenir fidel a la
República, tot el centre de
Madrid, part de Castella i
la Manxa, la cornisa
cantàbrica i gairebé tot
Andalusia.
D’alguna manera eren les grans zones
industrialitzades i els grans nuclis
urbans d’Espanya.

10. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
L’eficàcia de l’acció de govern de la
Generalitat que va dirigir les forces
policials en contra dels insurrectes.
La mobilització al carrer dels partits
i els sindicats d’esquerra, varen ser
decisius per aturar el cop d’estat.
El cop d’estat fracassa a Barcelona
1. Les causes
2. L’esclat de la Guerra Civil.
1.El fracàs del cop d’estat.
2. La consolidació dels bàndols
Catalunya
Revolució Social

11. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
Els insurrectes, a la ciutat de Barcelona, es van aixecar el 19 de juliol de
1936. La revolta militar, però, es va veure frustrada per la resistència de la
guàrdia d’assalt, els Mossos d’Esquadra, els elements civils armats
(moviment obrer) i la intervenció posterior de quatre-cents guàrdies civils.
El fracàs del cop d’estat va provocar que els obrers s’apropiessin de trenta
mil fusells, metralladores i munició a la Mestrança de Sant Andreu, un fet
que va marcar decisivament el signe de la revolució emergent. Els
enfrontaments del 19 i el 20 de juliol van suposar la mort d’unes quatre-
centes cinquanta persones i un miler de baixes.
1. Les causes
2. L’esclat de la Guerra Civil.
1.El fracàs del cop d’estat.
2. La consolidació dels bàndols
Catalunya
Revolució Social
El general Goded fou jutjat i executat per un consell de Guerra.

12. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
1. Les causes
2. L’esclat de la Guerra Civil.
2.1 El fracàs del cop d’estat.
2.2 La consolidació dels bàndols
Nacionals Militars
Sectors monàrquics
Catòlics
Falangistes
Tradicionalistes
Classes altes Burgesia
Església espanyola
Terratinents
Tots ells estaven contra les reformes de la República. Contra la Revolució de la zona republicana.
Alguns militars implicats: Franco
(Canàries), Queipo de Llano
(Sevilla), el General Mola (Navarra),
Goded (Catalunya), el General
Sanjurjo.

13. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
1. Les causes
2. L’esclat de la Guerra Civil.
2.1 El fracàs del cop d’estat.
2.2 La consolidació dels bàndols
Republicans
Classes populars
Moviment obrer
Nacionalisme català, basc i gallec
Republicans progressistes
Republicans conservadors
Classes mitjanes i urbanes Petita Burgesia
Pagesia mitjana i/o pobre
La gran majoria estava a favor de la victòria del Front Popular
anarcosindicalistes Socialistes/comunistes
F. Garcia Lorca
(1898-1936)
L ’intel·lectualitat
A nivell polític, les lluites internes
entre les forces d’esquerra, partits i
sindicats, van fer inviable trobar un
poder unificat a la zona republicana.
E. Hemingway visiten el
front republicà.

14. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
3. La internacionalització de la Guerra Civil.
4. L’ajuda exterior.
El pavelló de la república
a París (1937). JM Sert
 Des del primer moment la Guerra d’Espanya (nom pel qual era
coneguda la guerra a nivell internacional) va tenir una gran
repercussió a nivell internacional. L’esclat bèl·lic va ser vist com
una lluita entre les forces democràtiques i en part
revolucionàries (socialistes i comunistes) en contra dels
règims feixistes alemany i italià.
Caravana de Hollywood a favor de la
causa republicana.
Robert Capa (1913-1954) George Orwell (1903-1950)
Quadre del Gernika de Picasso exposat
per primera vegada a París (1937).

15. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
3. La internacionalització de la Guerra Civil.
4. L’ajuda exterior.
A FAVOR DE LA REPÚBLICA EN CONTRA DE LA REPÚBLICA
En general l’opinió democràtica i
progressista.
Les organitzacions obreres d’arreu del
món. La intel·lectualitat d’esquerres.
La URSS.
El règim feixista italià. El règim de
l’Alemanya nazi. Règim dictatorial
portuguès. El Catolicisme més
tradicional. La Santa Seu (Roma).
El pavelló de la república
a París (1937). JM Sert

16. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
3. La internacionalització de la Guerra Civil.
4. L’ajuda exterior.
A favor dels
Nacionals. El règim feixista italià.
Soldats,
aeronaus i
equipament
bèl·lic.
Corpo Truppe Volontaire (CTV),
fou una força italiana de combat
d'uns 50.000 soldats.
El règim de l’Alemanya nazi.
La flota alemanya (bloqueig dels ports),
material bèl·lic, i sobretot va enviar avions
dirigits per la Legió Còndor. Nom que va rebre la força
d'intervenció aèria de
l’Alemanya nazi.
La dictadura del portuguès Oliveira Salazar. Uns 20.000 soldats
voluntaris.
El règim de Salazar tenia moltes
simpaties cap els moviments
feixistes.

17. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
3. La internacionalització de la Guerra Civil.
4. L’ajuda exterior.
A favor de la
República (?)
França i Anglaterra van defensar una política
de contenció, de neutralitat.
Comitè de No intervenció.
Agost 1936.
URSS va donar suport a la República.
Adhesió de
27 països.
Organització tàctica de
la guerra i compra
d’armament.
L'objectiu era evitar la internacionalització de la Guerra
civil espanyola tot seguint el Principi de no-intervenció.
Mirar el quadre de la pàgina 275.
Llibre Vicens Vives.

18. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
3. La internacionalització de la Guerra Civil.
4. L’ajuda exterior.
A favor de la
República.
Brigades Internacionals
Moviment de solidaritat antifeixista d’arreu del món.
Es calculen que foren
uns 60.000 soldats.
L’última acció de combat fou a Corbera d’Ebre el 1938.
El 24 de setembre de 1938 van retirar-se de la guerra.

19. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
3. La internacionalització de la Guerra Civil.
4. L’ajuda exterior.

20. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
3. La internacionalització de la Guerra Civil.
4. L’ajuda exterior.

21. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
3. La internacionalització de la Guerra Civil.
4. L’ajuda exterior.

22. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
3. La internacionalització de la Guerra Civil.
4. L’ajuda exterior.

23. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
3. La internacionalització de la Guerra Civil.
4. L’ajuda exterior.

24. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
3. La internacionalització de la Guerra Civil.
4. L’ajuda exterior.

25. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
La propaganda política
Treball va ser un diari nascut el 21 de juliol del
1936, tot just començada la Guerra Civil
Espanyola i editat pel Partit Socialista Unificat
de Catalunya (PSUC), els comunistes catalans.
Comitè Central de Milícies Antifeixistes (CCMAA), format per
cinc membres de la CNT-FAI, tres d’ERC i la UGT i un del PSUC,
Unió de Rabassaires, POUM i Acció Catalana, foren el nou
poder executiu a Catalunya durant la Guerra Civil.

26. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
La propaganda política

27. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
La propaganda política

28. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
5. La zona republicana.
5.1 La revolució social.
5.2 Els fets de maig del 37.
5.3 El govern de Negrín.
6. La zona nacional.
Mirar la fotocòpia. Pàgines 276 a 281 del
llibre de Vicens Vives.

29. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
5. La zona republicana.
5.1 La revolució social.
Govern Giral (juliol - setembre de 1936). Revolució Social
El Govern Giral es va veure desbordat per aquesta situació i per l’avanç dels rebels, i caigué el setembre de 1936.
• Col·lectivització de les empreses i indústries.
• Col·lectivització i formació de Comunes de jornalers.
L’aixecament militar provocà al territori fidel a la
República una revolució social de caire col·lectivista.
• Persecució ideològica de les dretes i de l’Església.
• Formació de comitès i milícies populars.
Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya,
Consell d’Aragó, Junta de Defensa de Madrid...
Les Rereguardes.
El poder de l’estat
republicà: institucions i
forces d’ordre públic.
El poder revolucionari
controlat per les organitzacions
obreres (milícies i comitès).

30. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
5. La zona republicana.
5.2 Els fets de maig del 37.
Govern Largo Caballero (setembre 1936-maig 1937).
Revolució Social
Les Rereguardes.
Es plantejà un govern
d’unitat antifeixista.
Federica Montseny
(1905-1994) CNT
Es proposà la necessitat d’acabar amb els poders paral·lels
(juntes i comitès) existents dins la zona republicana.
Joan Peiró
(1887-1942) CNT
Joan Garcia Oliver
(1901-1980) CNT
Fer la revolució (CNT i POUM).
Continuaren les tensions.
Centrar-se en la guerra (Govern, PSOE i PCE).
València
Largo Caballero
(1869-1946) PSOE
M
i
n
i
s
t
r
e
s
Nom de l'Exèrcit republicà,
en el que s'integraren també
milicians.

31. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
5. La zona republicana.
5.2 Els fets de maig del 37.
Govern Largo Caballero (setembre 1936-maig 1937).
Revolució SocialLes Rereguardes.
Els fets de maig del 37
València
Enfrontament pel control de Telefònica entre CNT+POUM
contra la Generalitat i el PSUC al centre de Barcelona. Derrota
d’anarquistes i POUM, amb més de 200 morts. Participació de
la Guàrdia d’Assalt. Profunda crisis de govern.
Caiguda del govern de Largo Caballero.
La divisió dins de les
forces republicanes.

32. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
5. La zona republicana.
5.3 El govern de Negrín.
Govern Negrín (maig 1937-març 1939).
Les Rereguardes.
Objectius:
Sense anarquistes.
Febrer de 1939, amb la caiguda de Catalunya, Azaña va dimitir com a President de la República.
Amb comunistes.
 Enfortiment de l’estat: restablir l’ordre i acabar amb el procés revolucionari.
• Reforçar l’exèrcit popular republicà amb el nomenament del general V. Rojo.
• Resistència fins al final Esperant un conflicte internacional contra el feixisme.
Forçar una negociació de Pau acceptable.
• El govern de Negín elaborà un programa de tretze punts per intentar un armistici.
Juan Negrín (1892-1956)
Juan Negrín a la Societat de
Nacions.

33. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
6. La zona nacional.
Diversitat d’objectius.
Juliol de 1936
Règim feixista.
Monarquia tradicional i conservadora.
Dictadura militar autoritària.
Diversitat de suports Militars
Carlins
Catòlics conservadors
Monàrquics borbònics
Falangistes.
Alguns regionalistes catalans i
republicans de dretes.

34. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
6. La zona nacional.
Línia política del bàndol Nacional.
1. Autoritarisme totalitari.
Assumpció del principis feixistes.
Franco presideix una desfilada militar
durant els anys 40. Tots els elements de la
fotografia són feixistes.
Franco i Hitler varen reunir-se a Hendaia
l’any 1940. Les complicitats eren màximes.

35. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
6. La zona nacional.
Línia política del bàndol Nacional.
2. Anticomunisme visceral.
Menyspreu cap als sistemes democràtics.

36. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
6. La zona nacional.
Línia política del bàndol Nacional.
3. Centralisme. Derogació dels estatuts.
Control ideològic (censura i repressió ferotge).
“Venceréis, porque tenéis sobrada fuerza bruta.
Pero no convenceréis” Miguel de Unamuno (rector
de la Universitat de Salamanca). 12 octubre de
1936

37. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
6. La zona nacional.
Línia política del bàndol Nacional.
4. Economia autàrquica.
La política autàrquica d’inspiració feixista, va aïllar el país,
va contreure notablement la seva economia i provocà la
misèria de milions d’espanyols.

38. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
6. La zona nacional.
Línia política del bàndol Nacional.
5. Nacionalcatolicisme.
Franco sortint sota pal·li d’una església
acompanyat de les autoritats eclesiàstiques.
Denominació amb la qual es coneix un dels senyals
d'identitat ideològica clericalista del franquisme.

39. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
6. La zona nacional.
Línia política del bàndol Nacional.
5. Nacionalcatolicisme.
• S’alineà amb el bàndol franquista (excepte algun bisbe del País Basc i de Catalunya).
• Atorgà a l’alçament el caràcter de “Croada”.
• Els bisbes espanyols (Monsenyor Gomá) signaren una carta col·lectiva d’adhesió (1937).
ESGLÉSIA
Isidro Gomá Tomás
(1869-1940)
Valle de los Caídos (1940-1958)

40. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
7. Les fases militars del conflicte.
7.1. Primera fase (juliol del 36 al març del 37).
Objectiu
exèrcit
Nacional:
Ocupar Madrid
Zones en
conflicte:
Badajoz, Guipúscoa,
Toledo, Màlaga, Front
d’Aragó.
Principals
Batalles:
B. del Jarama.
B. de Guadalajara.

41. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
7. Les fases militars del conflicte.
7.2. L’ocupació del nord (abril 37 al octubre del 37).
Objectiu
exèrcit
Nacional:
Ocupar el nord.
Zones en
conflicte:
Astúries, Cantàbria i
Biscaia.
Principals
Batalles:
B. de Belchite.
B. de Brunete

42. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
7. Les fases militars del conflicte.
7.3.L’arribada al mediterrani (novembre 37 al juny del 38).
Objectiu
exèrcit
Nacional:
Separar Catalunya i
Madrid.
Zones en
conflicte.
Aragó, Catalunya.
Principals
Batalles:
B. de Terol.
La Campanya d’Aragó.

43. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
7. Les fases militars del conflicte.
7.4.L’ocupació de Catalunya (juliol del 38 al febrer del 39).
Objectiu
exèrcit
Nacional:
Ocupar Catalunya.
Zones en
conflicte:
El sud-oest de Catalunya
Principals
Batalles
Batalla de l’Ebre.

44. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
7. Les fases militars del conflicte.
7.5.La fi de la guerra (abril del 39).
Objectiu
exèrcit
Nacional:
Ocupar el centre.
Zones en
conflicte:
Madrid i València.
Principals
Batalles

45. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
Refugi 307 de Barcelona. El Refugi 307 és un dels refugis antiaeris construïts
durant la Guerra Civil amb l’objectiu de protegir la
població dels bombardejos indiscriminats que va patir
Barcelona. El refugi va ser excavat gràcies al treball de
molts veïns al barri del Poble Sec.
c/ Nou de la Rambla, 175
08004 Barcelona

46. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
Conseqüències Humanes
Malgrat que les xifres són molt dispars es calcula que van
morir unes 500.000 persones.
Aproximadament unes 400.000 persones abandonen
Espanya per temor a la repressió.
El destí d’aquests exiliats fou terrible, alguns d’ells van
lluitar en contra del feixisme europeu durant la Segona
Guerra Mundial (alguns van morir als camps de
concentració) d’altres van fugir a Mèxic, la URSS,
Veneçuela...
En aquest exili Espanya i Catalunya van perdre un
capital humà fonamental.
8. Les conseqüències del conflicte.

47. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
Conseqüències econòmiques
Destrucció d’infraestructures, d’habitatges, de
fàbriques.
Inici de penalitats econòmiques: racionament a la
dècada dels 40 i 50. Inici d’una política econòmica
autàrquica.
Pèrdua de les reserves del Banc d’Espanya
(totes lliurades a la URSS).
Espanya quedarà fora de la reconstrucció europea
després de la Segona Guerra Mundial
(Pla Marshall).
8. Les conseqüències del conflicte.

48. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
Conseqüències ideològiques i de repressió.
La dictadura suposà l’inici d’una implacable
repressió en contra dels vençuts.
Prop de 270.000 persones foren internades en
presons i camps de concentració i de treball.
Foren prohibides tot tipus d’activitats polítiques i
sindicals. Totes les reivindicacions catalanistes
foren prohibides.
8. Les conseqüències del conflicte.

49. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
Per què es va perdre la guerra?
?