1. Projecte d’intervenció
2011
socio-educativa. Espai Familiar
Palma I.
LLENGUATGE I JOC
Margalida Gili Alou
UNIVERSITAT OBERTA DE
CATALUNYA. PRACTICUM II
17/11/2011

2. INTRODUCCIÓ
Aquest projecte de llenguatge i joc neix de la reflexió damunt la practica, i
parteix d’un plantejament d’investigació-acció.
Durant les practiques he observat les interaccions mares/ pares-fills i he
analitzati observat les fortaleses i les dificultats més significatives que es
donen en aquesta interacció.
Per altra banda he observat la intervenció que fan les professionals de l’Espai
familiar per afavorir i millorar aquestes interaccions.
He pogut observar en les intervencions de les professionals com diu Ferrer
(2008), diverses modalitats d’intervenció com l’observació continua i reflexiva
per captar les actuacions positives de les mares i reforçar aquestes conductes
amb els fills, també he vist donar pautes d’actuació directes, plantejar dubtes
que provoquin en les famílies una reflexió, i per últim servir de model.
D’aquesta reflexió i anàlisi de l’observació he arribat a la conclusió de que es
en la interacció comunicativa on s’observen més dificultats d’interacció Mares/
pares/fills i es una característica que es generalitza amb la majoria de famílies.
He pogut inferir de les observacions ( de la lectura dels registres d’observació i
de les notes de camp) que moltes mares, no son conscients de la importància
del llenguatge oral i de la interacció amb els seus fills perquè sembla que
pensen que aquests no les entenen. Algunes mares ho han arribat a
verbalitzar.
Un altre factor que hem sembla important tenir en compte per a la millora de les
interaccions comunicatives es el desconeixement que tenen les famílies de jocs
populars, cançons, jocs de falda, contes, amb els que poder recolzar la
interacció amb els seus fills.
“ Autores como Bruner,1986; Shaffer, 1977; Shaffer i Crook, 1981; Turner,
1980;etc, afirman que la interaccion adulto-niño es un proceso dialectico niño
medio. Esto supone que a través de la interaccion niño-adulto, el agente
socializador contribuye al desarrollo infantil y, a su vez, el niño modifica y
transforma el contexto comunicativo- en función de su desarrollo evolutivo-
desempeñando, progresivamente, un papel más activo en la comunicación con
el adulto.
Así pues puede decirse , que el adecuado desarrollo infantil necesita de unas
determinadas pautas interactivas adulto-niño. Segun Kaye (1986) son
esenciales para el desarrollo infantil las siguientes condiciones:
- La actitud de los padres ante el bebé. Entendre a este como parte activa
del sistema familiar. Haciéndole intervenir en diálogo, juegos y otras
interacciones significativas, que le permitan integrarse poco a poco en el
mundo adulto.

3. - Cierta regularidad en los ciclos internos del bebé ,respecto de la
alimentación , sueño, juegos.
- Interacciones sociales que estimulen al bebé (alcanzar objetos,
situaciones cara a cara, emitir sonidos y palabras, etc.)”1
Per tant el projecte d’intervenció socioeducativa llenguatge i joc vol optimitzar el
desenvolupament del llenguatge dels infants usuaris de l’Espai Familiar Palma
I, mitjançant el treball amb els mares-pares/ fills , afavorint en aquests la
utilització de determinades estratègies que impulsin el desenvolupament del
llenguatge en els infants.
Per fer-ho vol fomentar que els pares facin intervenir en diàleg, jocs i altres
interaccions significatives als seus fills i coneguin i arribin a utilitzar diferents
estratègies de joc i llenguatge.
DESTINATARIS:
Famílies de l’Espai Familiar Palma I. Programa de mediació i integració familiar
ofertat pel servei d’Infància i Família, en el que els destinataris son infants entre
0 i 4 anys i les seves famílies en programa de preservació i reunificació familiar.
LLOC DE REALITZACIÓ:
Espai Familiar Palma I.
OBJECTIUS:
I. Destacar i ajudar a la comprensió del paper fonamental dels pares i la
família ( mare, pare, altres) en l’adquisició del llenguatge.
II. Millorar la consciència de les famílies en relació a que es fonamental la
interacció pel desenvolupament del llenguatge des dels primers dies de
vida.
III. Facilitar la percepció de que els nadons i els bebés entenen i que per
aquest motiu ens hem d’adreçar sempre a ells.
IV. Afavorir que els pares coneguin que han d’actuar envoltant de
llenguatge l’entorn de l’infant.
V. Ajudar a percebre la relació entre afectivitat/ llenguatge/joc.
VI. Conèixer diferents estratègies de joc i llenguatge que afavoreixin el
desenvolupament del llenguatge en els seus fills i la interacció
comunicativa.
1
Shum, G; Conde, A. (1993). El desarrollo del lenguaje en un caso de carencias afectivas graves
en la primera infancia. Infancia y Aprendizaje (núm. 64).

4. METODOLOGIA:
Activa i participativa, partint dels coneixements previs de les famílies i afavorint
la presa de consciència i la construcció del propi aprenentatge personal.
Seguint amb la línea d’intervenció de les professionals que actuen de forma
subtil, fent a les famílies les protagonistes del taller.
Segons la classificació de Cunningham i Davis (1988) la posició de les
professionals en la intervención amb les famílies seria segons el model usuari
o com elles prefereixen anomenar-lo model de “mediador” de les relacions
entre pares i fills. Aquest model d’intervenció fa de facilitador de relacions e
interaccions positives.
Les intervencions socio-educatives que es plantegen es realitzaran
prioritàriament en el moment d’arribada o moment de saludar-mos, quan les
famílies estan en rotllana i la psicopedagoga pren el paper protagonista
introduint una activitat en la que participen mares-pares i fills.
Altres activitats que es proposen a les que intervendrien nomes els pares (
activitat de coneixements previs, visualització de vídeos...), es realitzaran a
l’hora de la tertúlia dels pares quan els infants queden a cura de les
psicopedagogues).
Desprès en el moment de la diada mare-fill es farà la proposta “subtil” d’utilitzar
aquests recursos i posar-los a la pràctica. També es farà una intervenció més
directa amb els infants quan les psicopedagogues treballen amb aquests
mentres els pares estan al moment de la tertúlia amb les dues psicòlogues.
Per això seguint amb la línea de les intervencions que fan les professionals de
l’Espai Familiar , a partir de la planificació i coordinació, les activitats s’inseriran
segons es trobi convenient a les diferents rutines o moments ( saludar-mos,
díada-mare/fill, tertulia dels pares, joc amb els infants) i facilitaran la
generalització dels aprenentatges i la seva utilització quotidiana.
ACTIVITATS:
Les activitats no han de seguir necessàriament un ordre concret, es poden anar
introduint en funció dels objectius que es trobi adient treballar amb cada
família o globalment amb totes les famílies.
Tot i així seria interessant poder introduir prioritàriament les activitats de
coneixements previs, això afavoriria en relació a les professionals tenir un
punt de partida i fer una anàlisi més acurada de les necessitats individuals de
les famílies i també fonamentalment què cada família pugui activar els seus
coneixements previs i començar a construir el seu procés d’aprenentatge.
Es realitzarà només una activitat per sessió que podrà repetir-se o perllongar-
se en altres sessions, en funció de la consecució dels objectius.

5. Les activitats es realitzaran de forma flexible i s’adaptaran a les necessitats de
cada família i del grup.
S’intentarà a diferents sessions posteriors a cada activitat realitzada, anar
incorporant les activitats ja treballades i interioritzades als diferents moments de
la sessió ( díada mare-fill, moment de la tertulia, cura dels infants ).
A. CONEIXEMENTS PREVIS. ( primera part)
La primera activitat pretén activar i partir dels coneixements previs de les
mares/pares. A partir de la lectura de diferents cartells amb imatges
observarem i parlarem sobre diferents analogies que ens apropin a:
llenguatge-context, llenguatge-expressió corporal, llenguatge- afectivitat.
Amb diferents fotografies i dibuixos tamany din A3, es treballarà la lectura
d’imatges i les analogies. Diferents objectes ens poden fer reflexionar sobre el
llenguatge i les seves relacions amb el context en el que es desenvolupa,
l’expressió corporal que l’acompanya i l’afectivitat que impregna qualsevol
missatge.
B. CONEIXEMENTS PREVIS. ( segona part)
Es treballarà a partir de recordar amb les famílies com aprengueren a parlar
quan eren petits. Recordar com en varen aprendre, qui els va ensenyar. Quin
va ser el procés que varem seguir fins que començarem a dir les primeres
paraules, es a dir què feien abans de dir paraules, quines foren, a quina edat.
Relacionar les preguntes i les respostes més adequades amb el que podem fer
quotidianament per afavorir el desenvolupament del llenguatge en els infants.
C. CONSTRUCCIÓ D’UNA TITELLA SENZILLA.
Cada família construirà una titella que desprès emprarem per jugar a casa.
La titella serà senzilla ( guant de cuina, ulls i boca de feltre i cabells de llana).
El que ens interessa no es tant realitzar un taller de creació de titelles sinó amb
objectes quotidians utilitzar el llenguatge, relacionant joc, llenguatge i
afectivitat.
Parlarem dels diferents usos que podem realitzar amb la titella ( podem cantar
una cançó, podem representar diferents personatges que parlen amb l’infant,
podem realitzar sons de diferents animals, onomatopeies, podem fer
pessigolles ( les pessigolles desenvolupen diferents funcions importants que
afecten el plànol afectiu i emocional afavoreixen moments d’intimitat , participen
en l’apertura relacional, també ajuden l’infant a prendre consciència del seu
cos).

6. En definitiva amb aquesta activitat ens interessa parlar de les possibilitats de
comunicació i joc que ens ofereix un material a l’abast de tots/es.
Desprès a la díada mare-fill es facilitarà una cistelleta amb titelles per posar
en pràctica si els ve de gust el que han treballat.
D. LECTURA D’UN CONTE.
Introduirem la lectura d’un conte quan les famílies es reuneixen en rotllana al
moment de rebuda. Donarem un model a les famílies de com podem contar
contes als infants.
Durant diferents sessions podem anar introduint amb un mateix fil conductor (
cançons, personatges...) diferents formes i estratègies de lectura de contes.
Desprès al moment de díada mare- fill deixarem contes a l’abast de cada
família per convidar-los a llegir, jugar, compartir.
En el moment en que les psicopedagogues tenen cura dels més petits,
s’introduiran també si als infants els ve de gust diferents recursos ( contes
narrats, contes amb cançó, contes amb titelles, contes per tocar i observar...)
E. VISUALITZACIÓ D’UN PPT. ( 4 O 5 DIAPOSITIVES).
Parlarem de pautes per afavorir el desenvolupament del llenguatge de 0 a 3
anys. Es prioritzaran les mes importants.
F. VEURE DIFERENTS VÍDEOS DE JOCS DE FALDA.
S’analitzaran amb els pares diferents vídeos de mares que fan jocs de falda
amb els seus fills. Els jocs de falda que volem veure plegats estan a la pàgina
web de l’Equip d’Atenció Primerenca de Menorca ( els podem trobar a la
bibliografia). S’anirà comentant cada joc de falda. En acabar la xerrada cada
família triarà un joc de falda, tendrem preparades diferents fitxes dels jocs de
falda perquè els ajudi a aprendrer-lo.
Es facilitarà que s’utilitzin els jocs de falda a les díades mare-fills, a partir de
diferents jocs realitzats per les professionals ( mamballetetes, coqueta coqueta,
aquest es el pare, serra mamerra...) que serveixin de model i encoratgin a les
mares a realitzar-los amb els seus fills.
AVALUACIÓ.
Es realitzarà l’avaluació dels resultats quan s’hagin realitzat sessions suficients
per a la interiorització de les activitats per part de mares/ pares i fills.

7. L’avaluació es farà amb un registre d’observació que avaluarà la utilització de
cada recurs plantejat i la interacció comunicativa amb els infants.
Pens que els registres d’observació s’hauran de relacionar amb els registres
que s’utilitzen habitualment per realitzar l’avaluació de les famílies al final de les
sessions.
Per la seva realització hauria de tenir més informació sobre aquests registres i
poder incloure les activitats que es vagin realitzant a cada sessió dins aquests
registres, mes que realitzar un registre general que no s’integri dins la dinàmica
d’avaluació que es segueix quaotidianament per avaluar-les.
BIBLIOGRAFIA
Ferrer, M., Riera, M.A. (2008). El rol y las intervenciones de los profesionales
en programas socioeducativos para familias de riesgo. Enginy, 16-17, 31-40.
http://www.infocop.es/view_article.asp?id=1992
Ferrer Ribot, M. (2008). Suport a les famílies a la primera infància. Estudi de
cas d’un programa socioeducatiu. Tesi doctoral. Departament de Pedagogia
Aplicada i Psicologia de l’Educació. Departament de Pedagogia i Didàctiques
Específiques. Universitat de les Illes Balears.
http://tdx.cat/bitstream/handle/10803/9393/tmfr1de1.pdf.pdf?sequence=1
Funes Alcaraz,L et ali. Pautes d’Estimulació del llenguatge. Equip d’atenció
primerenca d’Eivissa i Formentera. Govern de les Illes Balears. Conselleria
d’Educació i Cultura.
Galvan-Bovaira, M.J. (1995). L’observació sistemàtica de la interacció
primerenca. Els intercanvis comunicatius i lingüístics en díades mare-bebé.
Tesi Doctoral. Departament de Psicologia Evolutiva i de l’Educació, Universitat
de Barcelona.
Palacios, J; Marchesi,A; Coll;C.(2002) Desarrollo psicologico y educacion.
Volumen 1. Psicologia evolutiva. Alianza editorial.
Owens, R. ( 2006). Desarrollo del lenguaje.Madrid. Pearson Educacion.
Shum, G; Conde, A. (1993). El desarrollo del lenguaje en un caso de carencias
afectivas graves en la primera infancia. Infancia y Aprendizaje (núm. 64).
Bloc Espai de Famílies.
http://espaidefamilies.blogspot.com/search/label/Guies%20de%20lectura
Recull de jocs de falda. Equip atencio primerenca de Menorca.
http://menorcatv.com/jocsdefalda/index.htm