1. Els receptors sensorials i els òrgans dels sentits
El receptors sensorials contenen cèl·lules especialitzades en detectar diferents variacions del
medi ambient quan quan auestes le reben originan un impuls nerviós que es transmet a
través de les neurones. Aquestes variacions són els "estímuls".
Els receptors sensorials poden estar
-Dispersos pel cos: ex: receptors sensorials de temperatura
- Agrupats: ex: òrgans dels sentits(ull, oïda)
Tipus de receptors sensorials
Mecanoreceptors : capten efectes mecànics, com els receptors del tacte de la pell ,
els de l'equilibri de l'oïda interna i els de l'audició del cargol de l'oïda
Termoreceptors: capten temperaturas com els termoreceptors de la pell.
Quimioreceptors capten substàncies químiques com les mucoses olfactives del nas i
les papil·les gustatives de la llengua.
Fotoreceptors : capten llum com la retina de l'ull
El sentit de la vista
Fotoreceptors. Són els responsables del sentit de la
vista (captació de la llum) . Són els ulls. La llum
travessa la còrnia, entra per la pupil·la i travessa el
cristal·lí projectant-se sobre la retina, capa que
posseeix cèl·lules sensibles a la llum (els cons i els
bastons) que passen els estímuls rebuts al nervi
òptic que va al cervell. El lloc de la retina a on arriba
el nervi òptic es diu punt cec perquè no hi ha
sensibilitat visual. A prop hi ha una depressió
anomenada fóvea on hi ha una gran concentració de
cons i és on hi ha més eficàcia visual. Òrgans anexos(
pestañes, conducte lacrimal…)
Cristal·lí: lent que enfoca la imatge
l'escleròtica: la part blanca anterior de l'ull.
Córnia: que és la part anterior i transparent de l'escleròtica . Desvia els raig lluminosos.
Pupil·la: controla la quantitat de llum que entra a l’ull.
Iris: membrana colorejada i circular de l’ull
Retina: capa que reb la llum i posseeix cèl·lules sensibles a la llum els cons i els bastons.
Cons: detectan els colors Bastons: no detectan els colors

2. L’oïda
Els mecanoreceptors de sons o fonoreceptors. Són els responsables del sentit de
l'oïda. Són les orelles.
Les vibracions de l'aire mouen el
timpà i es transmeten per la cadena
d'ossets fins la membrana de la
finestra oval que contacta amb les
cambres i conductes de l'orella interna
que estan plenes d'un líquid
anomenat endolinfa. Hi a una primera
cambra anomenada utricle de la qual
surten tres canals semicirculars i una
segona cambra anomenada sàcul de la
qual surt un llarg conducte en forma
d'espiral anomenat cargol. Totes
aquestes cambres i conductes ocupen unes cavitats de l'os temporal plenes d'un líquid
anomenat perilimfa. Quan hi ha un so es mou l'endolimfa que omple la còclea i això
estimula els cilis de les cèl·lules que hi han a dins a les quals comuniquen amb el nervi
acústic que informa al cervell de com és aquest so.
El sentit de l’equilibri
La percepció de l'equilibri es produeix gràcies als tres conductes semicirculars de l'oïda
interna, orientats en les tres direccions de l'espai i que contenen al seu interior un
líquid: la endolinfa.
En moure's el cap, el líquid es desplaça pels canals semicirculars i estimula uns
receptors. Per completar la informació de la posició del cap, hi ha dues estructures en
l'oïda interna, l’ utricle i el sàcul, que tenen uns receptors que capten informació sobre
els moviments del cos i la seva acceleració, i l'envien al cerebel i cervell.
Sentit del tacte
Els mecanoreceptors de la pell: Són els responsables del sentit del tacte, és a
dir de la captació de pressions sobre la pell. Són els corpuscles de Meissner i els
corpuscles de Vater-Pacini, que estan constituïts per terminacions nervioses i teixit
conjuntiu.
Els termoreceptors de la pell. Són els responsables de la detecció de la temperatura
dels cossos.
Són els corpuscles de Krause (sensibles a la sortida de calor o sensació de fred) i els
corpuscles de Ruffini (sensibles a l'entrada de calor o sensació d'escalfor), que també
estan constituïts per terminacions nervioses i teixit conjuntiu.

3. El sentit de l’olfacte
Els quimioreceptors de les fosses nasals. Són els responsables del sentit de l'olfacte, és a dir
de la captació de les substàncies disperses en l'aire. Són les neurones que hi ha intercalades
en la mucosa olfactòria o pituïtària groga que hi ha en el sostre de les fosses nasals.
El sentit del gust
Els quimioreceptors de la llengua. Són els responsables del sentit del gust, és a dir de
la captació de les substàncies dissoltes en els líquids. Són les cèl·lules sensibles que
formen botons gustatius que es troben en unes protuberàncies cridades papil·les
gustatives.
Dolç: davant Salat: davant mes cap als costats acid: costats Amarg: darrera
Malalties dels òrgans dels sentits
Miopia. Defecte de la refracció ocular que situa les imatges davant de la retina. La
principal causa és una mida anormal del globus ocular. El símptoma és que la visió
llunyana és borrosa.

4. Hipermetropia. Defecte de
la refracció ocular que
situa les imatges darrera
de la retina. La principal
causa és una mida anormal
del globus ocular. El
símptoma és que la visió
propera és borrosa.
Daltonisme: és un
transtorn en la visió dels
colors. La persona afectada te un transtorn en alguns dels cons, que confon els colors.
Es transmet genèticament
Astigmatisme. Defecte de la refracció ocular a causa d'una alteració de la curvatura de
la còrnia. Provoca una visió distorsionada i borrosa que varia segons es tracti de línies
verticals, horitzontals o inclinades.
Cataracta. És una opacitat total o parcial del cristal·lí.
Presbícia o vista cansada. Incapacitat progressiva de l'ull per enfocar els objectes
propers que generalment es manifesta a partir dels 40 anys.
Conjuntivitis. Inflamació de la conjuntiva ocular degut a una infecció, reacció al·lèrgica
o ferida. La conjuntiva és una capa mucosa que recobreix la part interior de les parpelles.
Otitis. Inflamació de la regió timpànica degut a una infecció.
Rinitis. Inflamació de la mucosa del nas. Secreció nasal aquosa congestió, i dificultat
per respirar pel nas
Cura i higiene dels òrgans dels sentits:
Alimentació adequada, evitar el consum de substàncies toxiques, proteciò apropiada,
evitar el contacte am la pols i la bruticia. Llegir en llocs ben iluminats. Evitar els llocs
sorollosos i de fum. Posar un volum moderat. No forçar la vista. Evitar mirar
directament el sol. Netejar diàriament l’orella externa. Revisions mediques
periòdiques. Raspallar-se les dents.