Rol de gènere. Conte La ardilla hacendosa amb il·lustracions del Juan Ferrándiz, publicat per Edigraf el 1977.

1. CONTE: “LA ARDILLA HACENDOSA”
Hi havia una
vegada una
esquiroleta molt de
casa; diligent,
neta, ordenada i
senzilla. La seva
llar una meravella
al seu lloc cada
cosa ... En fi, que
eren, amb el seu
marit, un
matrimoni feliç.
Previsora en la seva
cuina tampoc res
faltava, per això mai
negava un favor a una
veïna: "que si deixeu-
me vostè un all" "que
si de llimona un grill"
"que ara sal o un
llumí" ... a totes
donava l’esquirol; per
això en el veïnatge
l'estimaven, per la
seva bondat.
Un accident va
passar a un colom.
Va caure de cap a
una llamborda.
Doncs bé;
l'esquirol el va
veure, va baixar
amb la seva
farmaciola i el
colom va guarir.
I és que la senyora
Esquirol era també
experta infermera.
I mai va ser vanitosa
no oblidant, com a
esposa, d'atendre al
seu marit abans de
res ben servit; la roba
neta i planxada, el
sopar molt ben guisat.
En ordre, sense una
relliscada, en pau, era
una llar feliç.

2. En canvi la
senyora Conilla
vivia tot a l'inrevés:
desordenada troca
del cap als peus.
Pols en els mobles
i el terra tres
setmanes sense
escombrar i els llits
sense fer; tota la
roba d’enrenou.
Passava les hores
mortes tafanejant
rera les portes.
I pel que fa de bona;
veieu quan va caure
aquell dia la colometa
Sabeu donya Conilla
què feia? darrera un
arbre s'amagava.
Veient l'au dessagnar-
se va témer de sang
tacar-se. Per no
rentar el seu vestit va
abandonar així a un
ferit¡
Davant el
desordre, el seu
marit, li retreia
furiós: -El raspall
de la roba al
calaix, amb el pa¡
Plena de mosques
la sopa i sense
sucre el flam¡ Llar
sense pau, sense
amor i sempre de
mal humor, es
tiraven, amb
feresa, els plats al
cap.
Al bosc d'aquest
conte, amb el general
content, escoltaven la
seva emissora "E. Ju,
Ju, Ràdio Pineda" en
la qual radiaven ara
l'emissió per a la llar
crida a bombo i
platerets" Busca i
corre que t’atrapo¡"
-La Senyoreta o
senyora que a
casa trobi un
plomall i el porti a
l'emissora primer,
serà feliç
guanyadora, en la
seva carrera
triomfal, d'una
vespa colossal¡
És clar, per donya
Esquirol la cosa va
ser molt senzilla: com
era tan ordenada
trobar-lo no va costar
res i va sortir amb el
llautó cames ajudeu-
me¡ cap al bosc
disparada.

3. Donya Conilla el
busca i el seu
marit s'ofusca: -No
saps ni on està
L'esquirol et
guanyarà; a sortir
ja amb el seu
plomall.
-Doncs Jo trobar-lo
encara espero i
com ella ha d'anar
a peu molt aviat hi
arribaré.
Quan el va trobar era
de nit i després, en
treure el cotxe, treball
va costar arrencar
doncs de pols estava
ple; més aviat va
guanyar terreny, va
aconseguir a
l'Esquirol assolir, i en
burla, des del volant,
va riure i li va passar
davant.
Sortia el sol 3 la
lloma quan, en
aquestes, el colom
que l'esquirolet va
guarir des de casa
la va veure:
-Vas A "tocar i
parar"?
-Si; mes no sóc
ocellet i em temo
no arribar ...
-Doncs Jo et vaig
a ajudar.
-Puja a la meva
esquena, estimada.
Tu em vas guarir la
ferida just és que
t'ajudi ara. Jo et
portaré d'un vol.
I veloç va ser, pel cel,
volant cap a
l'emissora.
L'Esquirol va arribar
primera i li va dir el
locutor:
-Ha Guanyat la
carrera i no corrent,
senyora, sinó en vol
sense motor¡
I ara, amb
l'emissora, "Cerca i
tocar que t’atrapo" li
ofereix, nova i amb
brillantor aquesta
moto superior!
En el seu retorn
triomfal una banda
musical a l’esquirolet
festeja; i a la carretera,
a un costat, amb el
cotxe espatllat, la va
veure passar la
Conilla, preguntant
perplexa, davant
aquella meravella,
sense poder
comprendre:
-Com Va poder a peu,
l'Esquirol, tan
veloçment córrer.

4. La ardilla
hacendosa amb
il·lustracions del
Juan Ferrándiz,
publicat per Edigraf
el 1977
TEXTO Y DIBUJOS
DE JUAN FERRÁNDIZ