1. TEMA
13
Fonaments de l´estat
social i democràtic de
dret

2. Tema 13: Fonaments de l´estat social i democràtic de dret
 Índex:
1. Un nou concepte de llibertat
2. De l´estat liberal de dret a l´estat
democràtic
3. L´estat social i democràtic de dret
4. La recuperació de la societat civil

3. Tema 13: Fonaments de l´estat social i democràtic de dret
1.Un nou concepte de llibertat
 Llibertat dels antics i llibertat dels moderns
En l´edat moderna es va obrir un nou concepte de llibertat. El
filòsof B. Constant va exposar el contrast entre la llibertat dels
“antics” i la “dels moderns”
La llibertat del antics La llibertat dels moderns
-Va ser manifestada sobretot -Considera que per
en la democràcia atenesa en naturalesa cada persona té
el s. v aC uns drets que la societat ha
-Consistia a participar en els de respectar. Aquests drets
diversos assumptes públics. també es deien “llibertats”.
-Es considerava home lliure -Una persona és més lliure
al ciutadà (exceptuant quan es respecten més els
dones, nens, esclaus i metecs) seus drets, entre els quals, el
de gaudir de la vida privada.

4. Tema 13: Fonaments de l´estat social i democràtic de dret
1.Un nou concepte de llibertat
 Llibertat positiva i llibertat negativa
Isaiah Berlin va proposar una distinció entre aquests dos conceptes.
• La llibertat positiva consisteix en el fet que l´individu tingui ell
mateix el control sobre la seva pròpia vida i decisions i no depèn
de forces exteriors que el manipulin.
• La llibertat negativa consisteix, en canvi, a no tenir interferèmcies ni
impediments per part d´altres persones .
-La part negativa és que només consisteix en la negació dels
obstacles que altres puguin posar-me.
Des del punt de vista de Berlin, aquests conceptes tenen molt valor en la
vida humana però al llarg de la història sovint s´ha manipulat el
concepte de llibertat positiva per establir retallades serioses de la
llibertat negativa. Per exemple en algunes ideologies que ha intentat
convèncer a persones de què no eren lliures per culpa d´enemics.

5. Tema 13: Fonaments de l´estat social i democràtic de dret
1.Un nou concepte de llibertat
• L´individualisme possessiu
La llibertat moderna és una conquesta històrica molt valuosa, però té
El perill que s´arribi a creure que les persones “som illes”, és adir, que
podem viure una vida realment humana sense comptar amb els altres.
-El filòsof C. Mapherson creia que en l´edat moderna es va obrir pas a
l´individualisme possessiu, una concepció de l´ésser humà segons la qual
cadascú és l´únic propietari de la seva pròpia persona i dels productes
que es deriven d´aquestes capacitats.
-En aquest context, la societat és considera com una associació d´individus
propietaris amb una relació mercantil com a relació principal entre si,
en la qual es produeix sobretot un intercanvi dels béns i serveis, i
en la qual cada un mirarà de buscar el seu propi benefici particular.

6. Tema 13: Fonaments de l´estat social i democràtic de dret
2. De l´estat liberal de dret a l´estat democràtic
de dret
 L´estat liberal
-La primera forma que va adoptar l´estat modern va ser la monarquia
absoluta de l´Antic Règim. Tanmateix, les revoulcions van donar lloc a
una nova mentalitat: tots els membres de la societat (incloent
els governants i el monarca), han de sotmetre´s a la llei dictada per
la sobirania popular.
Kant, formulà els 3 principis següents com a base del sist. Jurídic:
•Principi de la lliberta de cada membre de la societat
•Principi de la dependència de tots respecte a una única legislació comuna
•Principi de la igualtat de tots els súbdits
El punt de partida del liberalisme és la creença que tot individu
constitueix el nucli de l´actuació política ,i l´estat ha de garantir la seva
Llibertat d´actuar establint un marc legal. Les funcions d´aquest estat són:
-Protegir la vida dels seus membres mantenint-ne la seguretat
-Reduir la por i la incertesa fomentant la pau civil
-Assegurar el dret de propietat i facilitar el comerç

7. Tema 13: Fonaments de l´estat social i democràtic de dret
2. De l´estat liberal de dret a l´estat democràtic
de dret
•L´herència repúblicana
-Perquè sigui possible assolir aquests objectius l´estat ha de ser
constitucional, és a dir, on existeixi un sist. de regles fonamentals
que limitin els poders estatals per evitar els abusos dels governants.
Segons aquesta tradició, tots els ciutadans han de ser iguals davant la
llei i tenir la possibilitar de defensar-se contra qualsevol abús del
poder. Per evitar els abusos de poder, s´excercitaren diversos elements:
•el constitucionalisme
•la separació de poders(independència del p. legislatiu, executiu i judicial)
•la participació ciutadana en funcionament de cadascun d´aquests poders
-L´aparició de l´estat com un organisme autònom dins de la societat
moderna ha provocat la necessitat de distingir el que és públic estatal
i el que és públic no estatal. Aquest últim és l´àmbit de la societat civil
com a conjunt d´institucuions i mecanismes de coordinació social no
dependents del sistema administratiu estatal.

8. Tema 13: Fonaments de l´estat social i democràtic de dret
2. De l´estat liberal de dret a l´estat democràtic
de dret
 La sicetat civil com a societat comercial/ sist de necessitats
 Adam Smith afirmà que l´economia s´ha convertit en el nucli i
motor de la vida social. A més també va dir que l´estat és una
institució que sorgeix del conflicte d´interessos entre els membres
de la societat. En canvi, diu, que la societat civil està formada per
individus als quals els mou el seu propi interès i que són
propensos a l´intercanvi, sorgit de la recerca del benefici mutu.
 L´aparició del mercat com a lloc per a l´intercanvi lliure de béns i
serveis que aconsegueix funcionar correctament, sense
intervenció de l´estat i assegurant la sobirania del consumidor.
 Hegel, en canvi, entenia la societat civil com un espai “on cadascú
és fi per si mateix i tots els altres no són res. Però sense relació
amb els altres no es poden assolir els fins: els altres són, per tant,
mitjans per al fi d´un individu particular”.
 La societat civil es considera com un sist. De necessitats que
integra l´economia, relacions laborals,etc.
 Per les seves pròpies tensions/contradiccions, la societat civil
manca de capacitat per organitzar-se i ha de ser estructurada per
una autoritat pública superior.

9. Tema 13: Fonaments de l´estat social i democràtic de dret
2. De l´estat liberal de dret a l´estat democràtic
de dret
 Liberalisme polític i liberalisme econòmic
 El liberalisme va sorgir en un primer moment com una defensa
de la llibertat enfront de l´absolutisme. Però aviat va passar a
convertir-se en una doctrina sobre l´organització econòmica.
 Liberalisme polític: el liberalisme assumeix en aquest aspecte
com a pròpia la insistència de la tradició republicana en la
necessitat de participació democràtica en els assumptes públics.
 Liberalisme econòmic: en aquest aspecte, entén el mercat com a
mecanisme bàsic de coordinació social i el paper de l´estat
consisteix a facilitar al mercat que compleixi amb les seves
funcions de determinar preus i distribuir beneficis i l´estat ha
d´intervenir el mínim possible econòmicament.

10. Tema 13: Fonaments de l´estat social i democràtic de dret
3. L´estat social i democràtic de dret
 La tradició socialista
 La tradició socialista es proposa establir la igualtat material, en
condicions socials i econòmiques iguals per tothom.
Quadre de diferències entre les implicacions de les dues tradicions:
Tradició liberal Tradició socialista
Explicació de l´acció social des de Explicaió de l´acció des de la
l´interès particular: competència. solidaritatt: cooperació
Garantia de la llibertat individual i Garantia de la igualtat social i
expansió de la llibertat econòmica econòmica com a condició de l´efectiu
exercici de la llibertat
Separació de l´estat i la societat civil Planificació estatal de la societat civl
Importància del mercat com a Importància de la planificiació pública
mecanisme de coordinació de l´economia. Control estatal del
mercat
El socialisme vol controlar el mercat perquè com que no existeix
igualtat de condicions, oprimeix persones enfront d´altres, ja que el
mercat no reconeix aspectes com la dignitat i el respecte.
Els drets de propietat i producció de béns haurien d´estar en mans de
la societat considerada com a totalitat.

11. Tema 13: Fonaments de l´estat social i democràtic de dret
3. L´estat social i democràtic de dret
 Dos socialismes
 Les estratègies per aconseguir aquesta igualtat social han seguit
dos camins diferents:
Socialisme científic o Socialisme reformista o
comunisme socialdemocràcia
Veu l´estat liberal com un instrument al servei Proposa la intervenció de l´estat, però sense
de la classe dominant. trencar-ne les bases democràtiques i liberals.
Objectius Objectius
La supressió del mercat Subordinar el mercat i les necessitats socials
L´abolició de la propietat privada, i com a Controlar l´economia i intervenir-hi
conseqüència, de la dif. de les classes socials
La destrucció revolucionària de l´estat Distribuir socialment el poder polític
mitjançant l´estat democràtic

12. Tema 13: Fonaments de l´estat social i democràtic de dret
3. L´estat social i democràtic de dret
 L´estat social de dret
 L´estat social de dret inclou en el sist. de drets fonamentals no
només les llibertats individuals, sinó també la preocupació per la
igualtat social. Per això l´estat ha anat assumint un paper més
actiu per dues raons:
 Com a resposta a les exig+encies de la justíccia social, per fer real
la igualtat d´oportunitats per tothom. Això porta a l´expansió
progressiva dels serveis socials: educació, sanitat...
 Com a resposta als problemes propis del sist. econòmic.
L´economia requereix una coordinació estatal per assegurar
l´eficàcia i evitar les tendències de la crisi.
En aquesta conceptció de l´estat es tracta d´assumir, com a tasca
pròpia, la protecció dels drets humans de segona generació, és a
dir, els drets socials, econòmics i culturals.

13. Tema 13: Fonaments de l´estat social i democràtic de dret
3. L´estat social i democràtic de dret
 L´estat social i democràtic de dret
 La Constitució espanyola de 1978 proclama en l´article primer
que és `pretén establir un sist. polític que sigui capaç de
conjuntar harmònicament els tres objectius següents:
 Un estat social, que reconeix la igualtat i s´ocupa de garantir els
drets econòmics, socials i cuºlturals de la població mitjançant
normes i institucions que permetin a tothom accedir a tots els
serveis públics i a les prestacions socials.
 Un estat democràtic, en el qual la sobirania popular es considera
com origen de tots els poders públics es manifesta sobretot a
través de la participació en les eleccions periòdiques lliures.
 Un estat de dret, en el qual totes les persones i totes les
institucions se sotmetin a la Constitució.
És possible avançar cap a un estat d´aquest tipus?
Alguns creuen que no perquè només es podria avançar en una a
costa de retrocedir les altres.
Però altres teòrics, creuen que sí ja que el sentit últim de
cadascuna és protegir i potenciar totes les persones i que és
necessari que l´estat aprofundeixi simultàniament en els tres

14. Tema 13: Fonaments de l´estat social i democràtic de dret
4. La recuperació de la societat civil
 Els límits de l´estat
 Quines són les funcions de l´estat sobirà i quines corresponen a la
societat civil? Vegem alguns d´aquests problemes.
 L´estat del benestar ha anat degenerant progressivament en un estat
benefactor que, amb grans dosis de paternalisme, ha reduït el
protagonisme de la iniciativa privada. La societat civil s´ha convertit
en una espècie de client resignat que espera la solució a tots els seus
conflictes per part d´un estat cada vegada més extens.
 Aquest augment de les competències de l´estat comporta un
creixement de la burocràcia que condueix a una separació cada vegada
més gran entre governants i governats, amb la qual cosa el poder
polític deixa de ser comprensible des de la idea original del contracte
social.
 La sobirania estatal és insuficient per fer front al fet indiscutible de la
globalització, és a dir, a la internacionalització de l´activitat política,
social i democràtica.
D´aquí que existin tant una opinió pública mundial, que escapa a les
fronteres dels estats , com també organitzacions supraestatals, que
intenten respondre a aqeusts nous reptes. La Unió Europea i les
Nacions Unides en són dos exemples.

15. Tema 13: Fonaments de l´estat social i democràtic de dret
4. La recuperació de la societat civil
•Una nova societat civil(I)
La societat civil, avui dia, s´entén com aquella dimensió de la societat
que està formada per una trama de relacions, d´un conjunt
d´associacions que abasten des de la família, les esglésies,...
Tots els autors que tracten el tema estan d´acord a afirmar que
l´element distintiu de tots aquests grups és que no estan sotmesos a la
coerció de l´estat: es tracta d´associacions formades per llaços d´afecte,
fe religiosa,...
Tot i així, existeixen encara dues línies d´interpretació del que és la
societat civil:
•Autors com J. Keane entenen que la societat civil és la dimensió no
estatal de la societat en conjunt i que, per tant, inclou el poder
econòmic en el seu funcionament
•Autors com Habermas, Gorz o Walzer creuen que la societat civil es
distingeix tant del poder estatal com de l´econòmic.

16. Tema 13: Fonaments de l´estat social i democràtic de dret
4. La recuperació de la societat civil
•Una nova societat civil (II)
Un dels grans problemes que es plantegen és el de determinar les
relacions de la societat civil amb l´estat. Per resoldre´ls, els autors
anteriors han proposat els punts següents:
•És la societat civil la que legitima el poder polític.
•Li correspon controlar-lo i recordar-li la meta per la qual exerceix
aquest poder.
•Cal crear un espai públic de lliure coerció estatal, en el qual la socetat
civil pugui discutir lliurement els problemes públics.
•La societat civil ha de ser autònoma respecte a l´estat.
•Cal potenciar una opinió pública independent, capaç d´expressar el que
la societat realment vol.
•La societat civil ha d´assumir les seves responsabilitats, perquè l´estat
no és l´únic que ha de resoldre els problemes públics.
•Tot això reulta impossible sense enfortir una ètica de la societat civil,
basada en la solidaritat i la responsabilitat.

17. Tema 13: Fonaments de l´estat social i democràtic de dret
Bibliografia
 He extret la informació d´aquest treball de llibre
de filosofia de 1r batx (Filosofia i ciutadania 1.
Grup Promotor Santillana.)
 Les fotografies les he agafat del Google imatges.
Marta Mengual Martínez