Poemes de Hal·ladj en català il·lustrats amb fotos de Mercè Sala Vilardaga

1. Hal·ladj
Ulls del coneixement,
missatgers de l’U

3. Aquí em tens, aquí em tens,
secret meu i confidència meva!
Aquí em tens, aquí em tens,
la meva meta i el meu sentit!
Jo Et crido...
No! Ets Tu qui em crida cap a Tu!
Com t'hauria pogut invocar dient "ets Tu"
si Tu no m'haguessis xiuxiuejat "sóc Jo“?

4. Què faré amb aquest Amant
que em té fascinat, oh Senyor!
La meva malaltia ha esgotat
els meus metges.
Em diuen: "Cura't amb Ell!"
Però jo dic: "Pot algú curar-se d'un mal
amb aquest mateix mal?"

5. El meu amor pel meu Senyor
m'ha arruïnat i m'ha consumit,
com em podria queixar
al meu Senyor del meu Senyor?
Certament, jo l'entreveig,
i el meu cor el coneix,
però res no el sabria expressar
llevat dels meus parpelleigs.
Desgraciat és el meu esperit
per culpa del meu esperit,
ai de mi per culpa meva,
jo sóc l'origen mateix de la meva desgràcia!

6. Sóc com un nàufrag a l'alta mar
de qui només els dits sorgeixen demanant ajuda.
Ningú no sap què em passa,
només Aquell que s'ha ficat
dins el meu cor.
Ell coneix bé quin mal m'ha escomès,
i del Seu voler depèn
que jo mori i revisqui!

7. Encara que t'amaguis
als meus dos ulls en l'invisible,
el meu cor observa el teu clarejar,
en la distància, des de lluny.

10. Tinc dos vigies, les meves oïdes,
que constaten que l'estimo,
i dos més, els meus ulls,
que constaten que Tu em mires.
Cap més pensament que Tu
travessa la meva intimitat.
La meva llengua no diu res, llevat del Teu amor.
Si miro cap a l'est, Tu n'ets l'orient;
si miro cap a l'oest, Tu ets dret davant meu;
si miro amunt, Tu ets sobre meu;
si miro avall, Tu ets per tot arreu.
Ets Tu qui dóna a tot el seu lloc
sense ser enlloc,
Tu ets en tot el tot, sense ser perible.

11. Ets el meu cor i el meu esperit,
la meva consciència i la meva inspiració,
i el ritme del meu alè,
i el nus del meu organisme.

14. El teu Esperit s'ha barrejat amb el meu
esperit
com es barreja el vi
amb l'aigua pura.
Així que alguna cosa Et toca,
em toca a mi!
Així doncs, Tu, ets jo, en tot!

16. Ah! Sóc jo, ets Tu?
Això faria dos déus.
Lluny de mi, lluny de mi
el pensament d'afirmar "dos"!

19. Oh Tu, que ets la Reunió del tot,
ja no ets "un altre" per a mi,
sinó que ets "jo mateix"!

21. Quan tu m'has vist, L'has vist,
i quan L'has vist, ens has vist.
El Seu esperit és el meu esperit
i el meu esperit és el Seu esperit;
som dos esperits
vivint en un sol cos.

23. Entre Tu i jo, hi ha un "sóc jo”
que em turmenta.
Ah! Que el Teu "Sóc Jo”
s'emporti el meu "sóc jo"
lluny d'entre nosaltres dos!

26. La meva mirada, amb l'ull del coneixement,
ha deslliurat el pur secret
de la meva meditació.
Una Resplendor ha sorgit,
en la meva consciència,
més tènue que qualsevol
concepció aprehensible,
i m'he submergit sota l'onada
del mar de la meva reflexió,
lliscant-hi com llisca una fletxa.

27. El meu cor voleiava, emplomat de desig,
enfilat a les ales del meu intent,
pujant cap a Aquell a qui, si m'interroguen,
amago amb enigmes, i no L'anomeno.

28. Al final del vol,
un cop travessats tots els límits,
vagava per les planes de la Proximitat,
i, mirant llavors en un mirall d'aigua,
no vaig poder veure
més enllà dels trets del meu rostre.

29. Vaig avançar vers Ell,
per presentar-li la meva submissió,
arrossegat per la força de la meva capitulació;
i ja l'amor,
amb el ferro roent del desig,
havia gravat en el meu cor
la Seva empremta!

30. I la intuïció de la meva personalitat
em va abandonar
i em vaig apropar tant a Ell
que vaig oblidar el meu nom.

32. Déu m'ha parlat,
des del fons del meu cor,
i el meu coneixement
ha pres forma en els meus llavis.
Se m'ha apropat,
a mi que era lluny d'Ell;
m'ha fet el seu íntim,
i el seu escollit.

34. En el meu cor hi havia molts desigs,
però tots han confluït, des que el meu ull t'ha vist.
I el que jo desitjava m'ha desitjat,
a mi, mestre de criatures,
ara que Tu ets el meu Mestre.
Amics i enemics m'han censurat a causa Teva
només per desconeixement de la meva angoixa.
He deixat als altres
el seu ser en "aquest món“ i la seva devoció
per lliurar-me solament a Tu,
la meva devoció i el meu "món".

36. Oh, consciència de la meva
consciència,
que Et fas tan tènue
que vas més enllà de la imaginació de
tota criatura vivent!
I que, patent i ocult alhora,
tot ho transfigures
des del seu mateix interior!

39. La teva imatge és als meus ulls,
el teu record és als meus llavis,
la teva llar és al meu cor,
però on doncs T'amagues?

41. Primer el recolliment, després el silenci;
més tard l'afàsia i el coneixement;
després la descoberta;
finalment, la nuesa.

42. Primer l'argila, després el foc;
més tard la claredat i el fred,
després l'ombra;
finalment, el sol.

43. Primer les roques, després la plana;
més tard el desert i el riu,
després l’allau d’aigua;
finalment, terra ferma.

44. I és primer l'embriaguesa, després la sobrietat;
més tard l’anhel i l’apropament,
després la trobada;
finalment, la intimitat.

45. I és primer l'abraçada, després la distensió;
més tard la desaparició i la separació,
després la unió;
finalment, la calcinació.

46. I és primer l'angoixa, després la recordació;
més tard l'atracció i la conformitat,
després la il·luminació;
finalment, la unció.

47. Frases aquestes accessibles només per aquells
que consideren que aquest món no val més que un ral.
Remor de veus confuses darrere la porta,
però és sabut que les converses dels homes,
quan algú s'apropa,
s'ensordeixen en un murmuri.

49. Si l'esquadró de les separacions t'assalta,
i si la decepció et crida "ja no hi ha esperança",
agafa amb la teva esquerra l'escut de la submissió,
i amb la teva dreta estreny l'espasa de les llàgrimes.
En guàrdia, protegeix-te,
desconfia del perill de la negligència oculta.
I encara que, dins l'ombra, l'abandó t'atrapi,
continua endavant,
cap a la claredat de la pau del cor.

50. Digues a l'Amic: "Mira el meu abatiment;
dispensa'm el perdó abans del dia de la Trobada".
En nom de l'Amor, no Li giris l'esquena,
no t'allunyis de l'Estimat
abans que el teu desig hagi rebut el seu premi.

52. Durant el dia Tu ets, en veritat,
el meu company
i en la fosca, el meu amic.